EXCURSION DE LA SEMANA

EL CUESTIONARIO QUE ENCONTRAREIS PINCHANDO AQUI, LO TENÉIS QUE RESPONDER TODOS LOS SENDERÍSTAS, AUNQUE NO ACUDÁIS A LA EXCURSIÓN DE ESTA SEMANA, YA QUE ES PARA ACTUALIZAR Y COMPLETAR LA BASE DE DATOS;  COMPLETAR SOLAMENTE LOS DATOS PERSONALES, SI NO LO HABÉIS HECHO YA.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

LA EXCURSIÓN DEL VIERNES DIA 31-01-2014, DE ESTA SEMANA ES DESDE GATOVA:  EL PICO DEL GORGO Y EL TRISTAN


La ruta es de 11 km,, es circular subiendo al pico de El Gorgo, lo que supone una ascensión de 240 m. en 1'50 km., lo que para los muy preparados físicamente no es mucho,pero para los no tan preparados si que lo es; por este motivo se formarán dos grupos, el  grupo "A" que hará la ruta subiendo el Gorgo, y el grupo "B", que no subirá y se dirigirá a El Tristán, donde se encontraran con los del grupo "A", y de allí regresarán todos juntos al punto de inicio. Para más información consultar en el enlace adjunto que figura arriba.

Nos desplazaremos en nuestros coches particulares, siendo el punto de encuentro para agruparse en la "Ruta nº2", detrás del Casino que está frente al Palacio de Congresos. De allí saldremos a las 8h.; llegados a Gatova de allí nos dirigiremos al inicio de la ruta a las 9 h.

Al medio día comeremos un menú por 10€, con 1º y 2º platos, postre, bebida y café; a continuación detallo los platos:

Platos  primeros : A-1:" arros en fesols y naps"; A-2: potage; A-3: Revuelto de setas

Platos segundos: B-1: pimientos rellenos de pescado y algas; B-2: Salmón en papillote; B-3: pollo al horno; B-4: embutido a la plancha con huevo.

LOS INTERESADOS EN ASISTIR A LA EXCURSIÓN, TIENEN QUE PINCHAR EN EL ENLACE APUNTATE AQUÍ , Y COMUNICAR LOS PLATOS QUE ELIGEN DEL GRUPO "A" Y DEL "B";COMUNICARLO LO MÁS PRONTO POSIBLE, Y COMO TOPE EL MIÉRCOLES A LAS 16 HORAS.

Saludos y hasta el viernes


*********************************************************************************






















































































































































































FOTOS

ALBUM DE FOTOS 2014

04 GATOVA-GORGO-TRISTAN 31-01-2014 (Varios fotógrafos) 
03 ANDILLA-PEÑA PARDA 24-01-2014 (Varios fotógrafos)
02 EL XOCAINET-LA REDONA 17-01-2014 (Varios fotógrafos)
01 PORTA COELI 10-10-2014 (Varios fotógrafos)

ALBUM DE FOTOS 2013
37 BUÑOL-BARRANCO CARCALIN 27-12-2013  (Varios fotógrafos)
36 OLOCAU-PUNTAL DELS LLOPS-COVA DEL CAVALL 20-13-2013 (Varios fotógrafos)
35 AYODAR-VILLAMALUR 13-12-2013 (Varios fotógrafos)
34 GILET-SANTO ESPIRITU 04-12-2013 (Juan Rel Navarrro)
33 CHERA-BARRANCO DE LA HOZ 23-11-2013 (Varios fotógrafos)
32 ALCUDIA DE VEO-ORGANOS DE BENITANDUS 22-11-2013 (Varios fotógrafos)

CRONICAS

CRONICA DE LA EXCURSION A ANDILLA, FUENTE DEL SEÑOR, CANALES Y PEÑAPARDA.

Fecha: 24 de enero de 2014
Senderistas:  José Vte. Lloréns, Pedro Conesa, Luis de Salvador, Rogelio Domingo, Antonio Giner, Pepe Casinos, Amparo Aparisi,  Jaume Climent, Fernando Aparicio, Miguel Macián, José R. Gimeno, Miguel Bonora, Julio Ponce, Jaime Bonet, Alfonso Pérez, José Mª González-Rothvoss, José Boscá, angel Pividal, Amadeo Pascual, Juan Crespo, Manuel Bermejo, Ginés Ruiz, Roberto Pérez, Enrique Bisbal, Jesús Martí-Belda, Jesús Silvestre, Julio Marín, Paco Borrego, Agustín Munilla, Julio González, Alejando Badenes, Manuel A. Cantero, Miguel Bañuls, Juan M. Castelló, Gonzalo Gomis, Federico Guixeres, José Mª Osca, Miquel Faus, Mariano Aguilar, José Herrero y el cronista de hoy, Vicente Andreu; en total, 41.
El tiempo: Muy nuboso, sin precipitaciones, muy apto para la caminata. Temperatura al inicio 5º que fue incrementándose hasta los 12º. Rachas de viento fuerte en ocasiones.
            Esta vez y mediante autobús, nos hemos adentrado en la comarca de Los Serranos, en el extremo noroeste de la provincia de Valencia. Andilla, con una población censada de 325 habitantes, consta, además de tres aldeas, Osset, Artaj y La Pobleta y otros núcleos diseminados de población. Su término es muy accidentado con parajes muy abruptos y profundos barrancos.
Poco antes de  llegar a la población por una serpenteante carretera en la que demuestra su pericia el conductor  al cruzar los estrechos puentes sobre los barrancos, los senderistas aprecian los devastadores efectos del incendio que tuvo lugar en 2012. Arboles calcinados, a diestro y siniestro, paisaje desolador que nos acompañará durante gran parte del recorrido de hoy. Es muy lamentable que la acción del hombre destruya la naturaleza. Es por ello por lo que al cronista le queda un regusto amargo al ver tantos y tantos árboles carbonizados, la tierra sin apenas matorral, las rocas a la vista. En fin, una pena.
Dicho esto, vamos a la crónica en sí.
Llegamos a Andilla sobre las 9,15 h. y tras los ejercicios de calentamiento acostumbrados, emprendemos la marcha en sentido contrario al previsto inicialmente. La subida es constante, a buen ritmo impuesto por los “gastadores” de cabeza. El camino, aceptable. Llegamos hasta la llamada Fuente del Señor (del Señor de Andilla, se entiende). Allí contemplamos una pequeña cascada y en su área recreativa, damos cuenta de la abundante intendencia: bocadillos, aceitunas, vino,  frutos secos, excelentes dátiles salomón, café tocado o sin tocar, pastas, la coca de Amparo… ¡Así es imposible adelgazar por mucho ejercicio que se haga!. La marcha se reanuda, el viento, un auténtico “marujo” empieza a hacer de las suyas, ¡menos mal que el personal va abrigado!. Dejamos el sendero GR-7 (que, en la Península, va desde Andorra al estrecho de Gibraltar)   y nos adentramos en el GR-10 (de Lisboa a Puzol) hasta llegar a la aldea de Canales, en la que no vemos un alma.  Allí, en la fuente de Santa Bárbara, hacemos una breve  parada y reanudamos la marcha ascendente hacia el pico de Peña Parda de 1310 m. Desde las alturas se divisa la costa a lo lejos e incluso, en el horizonte, la silueta del Montgó. Se aprecian las trincheras de la Guerra Civil dado que  estableció un frente en el cercano vértice de la Salada.
El pico de Peña Parda, le da la impresión al cronista de estar bajo una capa de nieve. Es la blanca roca desnuda la que da esa impresión que contrasta con la negrura de los árboles chamuscados por el incendio.
Se inicia el camino de regreso a través de una senda pedregosa, con una pendiente media del 12 % pues se descienden casi quinientos metros en cuatro kilómetros. Al llegar a la pista de tierra, a un km. de la población, dos de los senderistas en mejor forma del grupo, Alejandro Badenes y Angel Pividal (¡cómo no!) emprenden veloz carrera hasta el autobús. Los demás llegamos  a Andilla, a las 14,30 h.,  algo cansados después de un recorrido total de 17,2 kilómetros en una excursión que puede ser calificada  de dificultad media, fundamentalmente por el tramo final.
La comida tiene lugar en el Bar-Cafetería los Jubilados, en Andilla. Tras unas picaditas: ensalada, calamares, patatas bravas, montaditos, llegamos al plato principal. Aquí se produce un pequeño desmadre pues algunos confunden la olla churra con la caldereta de chotico, lo que motiva una seria admonición de Rogelio Domingo, con su voz tronante, de barítono. Y es que la presentación de los platos inducía al error. El “chotico”, flojo, y algo mejor la olla. Todo ello, en un ambiente de cordialidad y bromas habitual en el grupo.
Los comensales celebran los avances informáticos que ha desarrollado el equipo directivo y que permiten “on line” –como ahora se dice- la constancia inmediata de las solicitudes, la hora de las mismas, parada y platos de menú solicitados, lo que evita gran parte de la tarea de nuestro Presidente y amigo.
Vuelve de nuevo la voz potente de Rogelio. Esta vez para anunciar la posibilidad de visitar la Iglesia del Siglo XVI, de estilo renacentista que conserva varios cuadros de la escuela de Ribalta, insistiendo que ello lo será previo pago de un pequeño donativo, de un euro. Muchos, la mayoría quizá, allí acuden; dicen las malas lenguas que alguien se fue sin pagar el óbolo. Luego, tras dar una pequeña vuelta por la población regresamos a Valencia a donde llegamos pasadas las siete de la tarde.
Para conocimiento del personal, de los que han ido y de los que se han quedado en casa, se adjunta copia de la ruta realizada y del plano altimétrico del recorrido
Y, siendo las 21,30 h. del mismo dia, aquí termina la crónica.
Hasta la próxima. Saludos a todos.

Vicente Andreu





**********************************************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  DEL 17 DE  GENER  DE 2014   A LA  SERRA  CALDERONA   “ EL MORRÓ-EL XOCAINET- LA REDONA” .  TERME  DE   ALBALAT DELS  TARONGERS


    SITUACIO GEOGRAFICA
                              Albalat dels Tarongers al marge  esquerre del Riu  Palancia a  la subcomarca de la Baronía dins  del Camp de Morvedre  entre el Vall   de la Serra Calderona i la  Serra de Espadá, travessat  el seu terme  per l´Autovía   Mudéjar  A-23  que  conecta amb  la  A-7 amb  Valéncia  ciutat
DADES  HISTORIQUES 
                               El nom  de Albalat, equival  a  “Al-Palas o  Palaz”, significant  Vila o Mas, sent  una  de les  viles  de la “civita  saguntina”, també  es  diu  que la paraula “Balat” prové  del árab  significant  paviment.
                      En el terme tenim  iaciments  arqueológics  com el de la Cova d´Aigua amarga amb pintures rupestres  de 2.000 anys  abans Crist ,també  restes  de l´Edat  del Bronze  en la Lloma del Saler amb  material del eneolitic e  íber,també  restes de l´Edat del Bronze  en la Albardeta i el Tossalet de les Panses.
                        El Castell de la  Comediana ens permet  apreciar  l´asentamente del segles  XII-XIV i els peus  del montícul tením els  Corrals  de la Comediana  possiblement  a  on s´assenta-va  el nucli  de població, que  fou la  primera donació  que  va  fer el Rei En Jaume  I
                         La  primera referéncia  a Albalat  es troba  en el Llibre del Repartiment  al any 1238. En 1360  el senyor  del lloc  Raimón de Toris  començá  a  construir la Casa-Palau. En 1609 amb  l´expulsió dels  moriscs  perntenya a  Joan de Vila-rasa que  va atorgar la Carta  Pobla  en 1611 als nous  pobladors  amb  gent  procedent  de Galicia i Múrcia. En 1865  es  resolgué  el pleit que  manteníen  amb  Segart  en  reclamació  de  drets  senyorials  entre el Comte d´l´Alcudia i el Baró  d´Albalat amb  el pagament  de 30.000  reials, renunciant  els  hereus  a  drets i  a camvi  Albalat va rebre 14.463 fanecades  de  terra
    .          DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat
               Vicente Andreu, Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Alejandro Badenes,Manolo Bermejo,Enrique Bisbal, Jaime  Bonet,Paco Borrego, Miguel Bonora, Pepe Boscá,Paco Burgos,Manuel Cantero,Victor  Cantero ,Jose Casinos, Juan M. Castelló, Jaume Climent ,Pedro Conesa , Joan Crespo,Luis De Salvador,Angels Del Cerro,  Carmen  Esteve,Daniel Fernandez , J.Ramón Gimeno,Antoni Giner, J. Mª Gonzalez-R, Gonzalo Gomis,Federico Guixeres,Jose Herrero, Conxa  Lliso,Jose Vte. Lloréns,Miguel Macián, Julio Marin ,Francesc Martí,Jesus Martí-Belda, Agustin Munilla,Jose Mª Osca,Amadeo Pascual, Alfonso Perez,Roberto Perez,Angel Pividal, Julio Ponce,Jesus Silvestre ,Pepe Verdugo,Enrique  Vidal i Jose Mª Zapater  un total de quaranta  cinc senderistes
                     Salutacions  per   als  nous  senderistes que  s´han incorportat
                      Després  del  Apléc  habitual  en aquest  cas  a la Zona de Alcampo-Alboraia,  a  les 8,30  del  matí ,  amb  el  dia  fresc i  assolejat  ens   adreçem  a  Albalat  Tarongers  a  on  arribem  sobre  les  9,15  del matí  amb temperatura de  uns 9  graus.
Aspectes   del  recorregut
                        Amb fresc d´inici, que  després pujará fins  al 14 graus   i  jorn assolejat,  una vegada  estacionats  els  vehículs  a l´entrada  d´Albalat  dels  Tarongers . Es  fan els  primers  exercicis  de  escalfament i  a les nou  i quart,   el grup  inicia   la  ruta  de  carácter  circular i  de  grau de  dificultat baix-mitjá.Amb  una distáncia  recorreguda  per  la grup majoritari de 15,9 kilómetres i  de  15,4 ms  per  al grup minoritari   que  no va  pujar  ni a  la  Redoma ni al  Xocainet.
                        A les  9,25 hem  travessat  la  Autovía  Mudéjar  per  baix  i  també  el  ferrocarril Sagunt-Terol,  recorreguem  un tram  de  la  antiga  via  de la  Serra Menera i un  túnel  a les 9.33.Continuem ja  per  el  camí  forestal i  sobre  les 10  trobem una casa  amb  uns cavalls  en un tancat.
                         A  les 10,10 un  senyal  ens  indica el PR-CV 318  en direcció  a  la  Redona per  el  Barranc  de  Merles i  ens  adreçem  a  la  Redona.El  camí  está  verdós  encara  que  el ambient  es  sec  per  falta  de pluja i  en  alguna  ocasió  bufa  vent  de Nord-Oest,algo fresc.
                    El  camí  de pujada  continua  encara  que  es  suau.  Més  avant  trobem uns  cartells  que  ens  indiquen “Atenció  Ruscs (habitatge d´abelles)”  Ara  el  camí  es  transforma  en  sender amb  matolls i pins. A les 10,41  una  nova  senyal  ens  indica  el Barranc  de  Merles  a la  dreta i  la  Redona recte  que  es el camí  que nosaltres  agafem.
                      A les  10,50 trobem el lloc  apropiat per  a esmorçar , un lloc  assolejat i la  gent es  lleva  roba  de  damunt  puix  el  mercuri va  cap  amunt.Després  del intercamvi  de  begudes,fruts secs, citrics com  sempre de Alfonso Pérez,  pastissos  d´Amparo  o dátils  de  Quique  Vidal  , també ví  de J.-R. Gimeno per  anomenar  a  alguns o anous  no  m´enrecorde  de qui les  portava, reprenem  la  marxa  a  les  11,15. Més  avant  divisem  el Pic  de la Redona  de  431 metres  d´alçária que  el coronem el grup majoritari   a les 11,45. El grup minoritari encapsalat  per  Antoni  Giner  aprofita  per  a  passejar  lliurement.
                        Des de  el Cim de la  Redona  podrem disfruitar  de  bones  vistes , podem  vore  la   Mediterránea  amb  el Port  de  Sagunt o  el Castell de la  mateixa  població. La  pujada  ha  estat  bé , la  baixada  pitjor.
                          Després   Continuem la  marxa  en direcció  al Pic  del  Xocainet  de  435 metres  menys  dificultós   que  la Redona i també  puja  el Grup  Majoritari, fen-mos   les  fotografíes  típiques  del _Grup.Baixem  del Xocainet  i ens  trobem  la  sorpresa que  el grup minoritari havía alçat  el  vol.Eren les 12.42 i continuem   camí  de  baixada    i  a les  12,50  arribarem  al refugi  del  Morró. D´ aquest  lloc  reprenem la  marxa  per  un  sender   principalment  de  baixada.A les  13,30  el sender  es transforma  en  camí  forestal més  ample.
                Arribem  aixina  a un senyal  que  ens  indica  el Camí  de la Murta i a  les 13,35  ens  refresquem  a  la  Font   del mateix  nom.Es un  camí  que  transcurreix  al  costat  de alguns  xalets i  cases  de  camp amb  uns  quants  gossos  lladránt  al nostre  pas.
                Estem  arribant  al tram  final,el  camí  continua  de  pujada  encara  que  suau i   aixina  arribem quasi al Pont  que  connecta  la  població  d´Albalat dels  Tarongers,  damunt  de Riu Paláncia, son les 14,40 i  aixina  agarrem els  cotxes fins  al Restaurant situat  al Camí  de  la Cartoixa  de  Sanctus Spirit a Gilet
               Al  restaurant  per  10 euros  de  Menú  tindrem  entre  atres , L´Olla  d´Alcoi, molt  bona  per cert o Arróç  al Forn  de primer  o de segón  Embotit  a la  brassa amb ou  o  bacallat.Begudes ,  darreries  com  Flam, Gelats o Pinya natural i  després  caféns  o  cremaets.Amb  cambrera Letona i uns  passes  de  Tango  amb  Amparo  pel Professor  Amadeo Pascual
                  A la  fí  un grup de  dos  cotxes encapasalat per Antoni Giner  aná a  la Cartoixa, per interesar-se  per la situació de l´Hospedatge i el Frare  Barrachina  els  va  acompamyar  al Claustre i dependéncies  que  es podien  visitar.
                   I  açó ha  segut tot. Fins  a l´Altra
                   Salutacions. 
                   Francesc
*******************************************************************************************************
10-01-2014.- Crónica de la excursión a través de la Vall de Lullen en la Sierra Calderona.     
    
Salida desde el punto de reunión frente al Palacio de Congresos a las 8 horas (hrs) 40 minutos (min), llegada al punto de partida, área recreativa situada frente al antiguo Hospital Antituberculoso Dr. Moliner, actualmente dedicado para pacientes hospitalizados de larga estancia.

Inicio de la marcha a las 9 hr 20 min,  zambulliendose en la niebla 44 “forzados de la ruta”: Agustín Munilla, Alfonso Pérez, Amparo Aparisi, Angel L. Pividal,  Antonio Giner,Daniel fernandez, Enrique Bisbal, Enrique Vidal, Federico Guixeres, Carmen Esteve,Fernando Aparicio, Francesc Martí, Genis Ruiz, Gonzalo Gomis, Jaume Climent, JesúsMartí-Belda, Jesús Silvestre, José Boscá, José Casinos, José Herrero,  JoséManzanares, José Mª. Gonzalez-Rothvos, José Mª.Osca, José Mª. Zapater, José RamónJimeno,José Vte. Llorens, Juan M. Rel, Juan M. Castelló, Julio Gonzalez, JulioMarín,  Julio Ponce, Luis Salvador Villalba,  Manuel Bermejo,, Manuel A. Cantero,Mariano Aguilar, Miguel Bonora, Miguel Faus, Miguel Macian, Paco Borrego, PedroConesa, Ricardo Cerdá, Rogelio Domingo,Vicente Andreu, Vicente Aguilar.( en esta excursión no hubo serpiente multicolor) destacando la ausencia de algunos de los participantes asiduos como el fonambulista, el fotógrafo naturalista y el farolillo rojo.

 Debido a la niebla no se pudo disfrutar de las vistas y paisaje, únicamente destacar la sequedad del monte y de la vegetación, esta compuesta por la típica mediterránea, por todos los senderistas conocida y sin nada a destacar. Ruta con ascenso suave pero continuo, por pista forestal, llegando a las 9 hrs 55 min a un montículo señalizado con  una pequeña  cruz de madera ,de donde se divisa  el Monasterio de Porta Coeli y sus campos y en la lejanía se adivinaba entre la niebla el edificio del Hospital Dr. Moliner  . Aquí se produce la primera parada, en que se realizó “la toma del bocadillo”, con la consecuente degustación de caldos del país,  aceitunas del terreno, café, frutos secos, aromas de la Sierra Mariola, café y tertulia acerca de los regalos que habían tenido los senderistas por parte de los Reyes Magos.

Se reemprende  la marcha a las 10 hrs 30 min, anunciada por el toque de la campana del reloj del Monasterio, con la novedad del despeje paulatino de la niebla. En este recorrido nos cruzamos con los  componentes de una brigada forestal, algún automóvil despistado y unos esforzados ciclistas, arribando a las 12 horas al cruce de caminos o rutas señalizadas como Mirador- Fuente de l´Abella, camino a Rebalsadors  y Camino al Monasterio. En dicho lugar hubo agrupamiento y “Conclave” de GPS, ya que unos son controlados-informados por los satélites de USA, otros por los de los rusos o de los japonés o de los países europeos, en fin  que las rutas indicadas en cada uno de los mismos, asi como la distancia recorrida no coincidían una vez mas, pero se encontró que la clave del problema esta en  la disparidad o criterios de los diferentes satélites.

A la vez se aprovechó el momento, para definir a través de los medios habituales de comunicación la confirmación de asistencia a las excursiones. Los componentes de la Directiva, cabezas pensantes, quedaron en pasar nota informativa con las instrucciones-- los resultados se apreciaran en la próxima excursión, solo se admitirán críticas constructivas. En este lugar se alcanza la altura máxima de la excursión 607 mt, pese a ello hubo quien se despojó de sus vestiduras y mostro su torso (la moral lo apreció)
Tras 30 minutos de marcha descendente se llegó por fin a una de las fuentes programadas, la Font del Marche, de escaso caudal por la sequía, dotada de un tapón rústico, pero que pese a su escaso fluir, sirvió de avituallamiento líquido y a su alrededor hay unos cuantos arboles no autóctonos ,eucaliptos, cuyo  fruto fue recogido por algunos senderistas para aprovechar su perfume y aromatizar  armarios, coches, vahos ,etc.  Siguiendo el descenso se llega a la Pobleta, caserío construido a inicios del s.XIX y que  durante la última guerra civil española en 1937,en el periplo que siguió el Gobierno Republicano a su salida de Madrid, residió M.Azaña en dicha mansión- durante la comida me indicó un senderista que Negrin residió en Segart. Posteriormente el mencionado gobierno se trasladó a Barcelona, en donde había estado previamente. Actualmente el edificio es propiedad privada de una familia valenciana.

Prosiguiendo la ruta se llegó al Monasterio Cartujo de Porta Coeli, que nos recibió con volteo de campanas por parte de los monjes, no se si por alegría o por temor. Dicho monasterio fue fundado en 1272 por el tercer obispo de Valencia Andreu Albalat (dominico), expropiado con la desamortización de Mendizabal y fue recuperado por la orden en 1943 por donación de  la Diputación de Valencia, siendo su presidente el Dr.A. Rincón de Arellano, tal como indica una placa que hay en el interior de uno de los claustros del convento.

 El famoso y espectacular acueducto  del Monasterio, de 200 mt de longitud y que sirvió para conducir el agua desde la Fuente de la Mina a la Cartuja, inició su construcción Bonifacio Ferrer, hermano de San Vicente Ferrer, con aportaciones de diversos señores y el propio rey Martin I el Humano. Dicho acueducto también es famoso por formar parte de los amoríos entre el cartujo Ricardo y la bella Ormesinda (consultar en Internet La leyenda de los amantes de Porta Coeli).

Se finalizó la marcha con la visita al árbol monumental del PI de la Bassa,  por cierto que la bassa no la vi, asi como  la tabla informativa le adjudica al árbol una antigüedad de 175 años ,( no indica la fecha en que se puso la tabla, con lo cual debe ser mas longevo). A las 14 hrs 10 min, se arribó al lugar de inició  con desaparición de la niebla pero nublado, no llovió,y que según el GPS oficial (J.M.LL) el recorrido fue de 15,3 km , iniciándose desde una altura de 217 mt y llegando a los 609 mt altura máxima , con una duración de 4 horas 40 minutos, cumpliéndose lo indicado previamente en el anuncio de la excursión

A destacar durante la excursión  la falta de crónica rosa, de futbol y labor sorda y oscura del sanitario, del experto en logística y alpinismo y de los fotográfos, cada día mas numerosos.


Posteriormente se celebró la comida de confraternidad en el Restaurante La Font del Salt, con disparidad de opinión acerca de los manjares y muy mejorable con el vino. Hubo desencanto por parte de los comensales, ya que no hubo camarera, detalle a tener en cuenta para próximas comidas.

Alfonso

**********************************************************************************************************
2013-12-27 – Buñol
Breve crónica de una excursión tranquila
·         Participantes: El grupo fue de “geometría variable”, según se recontase en el autobús, en el almuerzo o en la comida. En total participaron los 35 senderistas siguientes
Amparo Aparisi, Antonio Giner, Enrique Vidal, Federico Guixeres, Carmen Esteve, su hija María Guixeres, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, Jesús Martí-Belda, José Casinos, Enrique Bisbal, José Mª. Gonzalez-Rohtvos, José Mª. Osca,  José Mª Zapater, José Ramón Gimeno, José Vicente Llorens, Juan Crespo, Julio Gonzalez, Manuel A. Cantero, Manuel Bermejo, Mariano Aguilar, Paco Borrego, Ricardo Cerdá, Rogelio Domingo, Vicente Andreu, Vicente Darocas, Julio Ponce, Pedro Conesa, Virginia Leiva, y su hermano Antonio, Juan Miguel Castelló, Sento Aguilar, Jaume Climent, José Boscá, y Luis Salvador.
No hubo foto colectiva oficial, donde quedasen incluidas las cabras (pues ya se sabe que algunas cabras siempre andan triscando por el monte). Con las dos variantes que se adjuntan queda representada la mayoría de asistentes.



·         Climatología: Día gris en la sierra y claro en el llano. Temperatura agradable para caminar, oscilando entre 9o y 17oC. No se presentó el temido viento ni la lluvia (a ningún senderista le cayeron 2 gotas)
·         Horario: Salida en autobús desde las paradas establecidas, según el horario previsto, a partir de las 8:00 hrs. Un senderista despistado tuvo que tomar un taxi para atrapar al autobús en la última parada. Comienzo de marcha sobre las 9:20 y llegada de vuelta al autobús a las 13:50.
·         Recorrido:
Anduvimos  11,7 Km, aproximadamente, en 4 hrs de marcha, con un desnivel acumulado de 488 metros. Dificultad media-baja, con el siguiente reparto:
43% por senda
8% por camino
18% por pista
31% por carretera
El recorrido era circular, consistiendo el primer tramo en remontar el barranco del Carcalín, lo que se realizó sin grandes dificultades. Cabe destacar que la organización, de forma previsora,  había ordenado una débil lluvia los días anteriores, para que el polvo del camino estuviera compactado. No obstante, la humedad no llegó a convertir en fangoso el fondo del barranco ni en resbaladizas las rocas, con lo que los señores y señoras senderistas pudieron completar el recorrido sin mancharse excesivamente. No corría agua por el cauce.
La parada para el almuerzo y mercadillo/intercambio de alimentos se realizó a la altura de un puente metálico del ferrocarril Valencia-Cuenca (y viceversa). El grupo de senderistas estuvo “escampado” sobre una ladera del barranco, justo enfrente de un grupo de cabras y cabrones que esperaban el paso del tren. No hubo enfrentamiento entre ambos grupos.
En la foto puede verse a senderistas y cabras observándose frente a frente, de un lado a otro del barranco.

Más tarde, caminando por el cauce del barranco pudimos escuchar, que no ver, el paso de un tren entre túneles. No pudimos comprobar si las cabras habían podido subir al convoy.
Pudimos visitar, al abrigo de las peñas, en el lugar denominado Cueva Grande, un espacioso abrigo para el ganado, compuesto de cocina y 3 dormitorios (sin cuarto de baño)
.

El punto más celebrado, por su dificultad, fue el paso de la presa de regulación que hay en el barranco del Carcalín. Todos los senderistas optaron finalmente por subir y bajar por los escalones. Los que intentaron subir de cara no lo consiguieron y nadie se atrevió a dar un salto para bajar, si bien pudimos presenciar, con cierto acongojo, los equilibrios de un yogui desde lo alto del muro.
Después de un tramo de carretera, el recorrido se completaba con un descenso algo técnico siguiendo el curso del barranco que, tras recibir el aporte de algunas fuentes, recibe el nombre de río Buñol, con algunas pozas. En base a un análisis del ratio interés/esfuerzo, se decidió no visitar la “playa petrificada”. 
·         Nota cultural
Podría considerarse como actividad cultural el festival de canciones que se cita al final de la crónica, dado que algunos senderistas utilizaron textos recibidos por transmisión oral de sus antepasados, lo que constituye una valiosa aportación a la conservación del patrimonio cultural de nuestro pueblo.
·         Otras anécdotas
La jornada transcurrió plácidamente, por lo que no dio para más anécdotas. Recogemos la sugerencia de algún senderista senior consistente en que, cuando no hace calor y las paradas para rehidratación quedan espaciadas, se preste atención a las necesarias paradas mengitorias.
La comida, en el restaurante Los Abetos de Alborache, había sido contratada como celebración de Navidad, al precio de 20 €/persona. El nivel de satisfacción fue variable, dependiendo del plato elegido y, posiblemente, no colmó las expectativas creadas por el incremento de precio en comparación con nuestra anterior visita a ese establecimiento. Al terminar se sirvieron copas de cava y una muestra de turrones. Se brindó por el grupo de senderistas y sus familias y el Presidente pronunció unas breves y sentidas palabras, en las que recordó a todos los que han participado en excursiones a lo largo del año y prometió trabajo y democracia para el año entrante, cuyo calendario está ya tramitándose en fase parlamentaria. No hubo discurso por parte de la oposición.
En el viaje de regreso en autobús hubo una sesión de trabajo, donde se debatieron propuestas para posibles rutas del próximo semestre y una parte lúdica, bajo el formato de festival de canciones, mayoritariamente de la serie marrón, a cargo de destacados solistas, cuyo desenfado sólo podría explicarse por la cantidad de alcohol ingerido. Evitaremos ponerles en evidencia, silenciando sus nombres.
¡Feliz comienzo de año 2014! 

Enrique Vidal  
*********************************************************************************************************
2013-12-20 – OLOCAU
Breve crónica de una breve excursión
·         Participantes: los 34 senderistas siguientes
Agustín Munilla, Angel L. Pividal, Antonio Giner, Daniel Fernandez, Enrique Vidal, Federico Guixeres, su esposa Carmen Esteve, su hija Teresa y su futuro yerno José Galera, Fernando Aparicio Francisco Burgos, Enrique Bisbal, José Mª. Gonzalez-Rothvos, José Mª. Osca, José Ramón Gimeno, José Vicente Llorens, Juan Crespo, Julio Gonzalez, Paco Borrego, Rafael Alcayne, Rogelio Domingo, Julio Marín, Julio Ponce, Pedro Conesa, Juan M. Castelló, Jesús Silvestre, Pepe verdugo, Gonzalo Gómis, Alfonso Pérez, Roberto Pérez, Miguel Macián,  José Boscá, Gines Ruiz, y José Herreros (en la foto colectiva falta Pepe Boscá, que estaba al otro lado del aparato)


·         Climatología: Día gris, pero con temperatura agradable para caminar, oscilando entre 7oy 14oC. No se presentaron ni el viento ni la lluvia (a un senderista le cayeron 2 gotas)
·         Horario: Salida desde el punto de concentración a las 8:45, con cierto retraso sobre el horario previsto, debido a requerimientos formales (firma de cartas de exoneración de responsabilidades). Comienzo de marcha sobre las 9:30 y llegada de las últimas unidades al restaurante a las 13:45, un poco antes de lo anunciado.
·         Recorrido:
Anduvimos  9,3 Km, aproximadamente, en dos partes, con un desnivel acumulado de 465 metros. Dificultad media-baja
1ª parte: subida al Puntal dels Llops, desde el cementerio de Olocau y vuelta al punto de partida para coger los coches.
2ª parte: traslado en coche hasta el restaurante, almuerzo en área de recreo próxima y recorrido a pié por los alrededores, visitando la Font del Frare (3 pasadas), la entrada de la Cova del Cavall y el Penyó de Alí-Maymó (aunque no estoy muy seguro de haberlo visto).
La marcha se desarrolló por pistas y sendas, con un tramo técnico de descenso, donde el veterano senderista D. Rafael Alcayne nos hizo una demostración de aterrizaje sin avioneta que, afortunadamente no tuvo consecuencias para el piloto.
Debido a la total escasez de lluvias del Otoño que finaliza, todas las fuentes de la sierra Calderona están secas. También la vegetación acusa la sequía.
Cabe señalar que la visibilidad desde los puntos más elevados del recorrido era muy buena, pudiendo distinguirse perfectamente la Albufera, el Montgó y ¡Cullera!.
·         Nota cultural
Llegados a lo alto del Puntal dels Llops, el ilustre historiador D. Ginés Ruiz nos hizo una interesante y  detallada exposición sobre la historia de las ruinas que allí se encuentran. Fue seguida con gran atención por todos los senderistas (momento que recoge la fotografía).
Ante la dificultad de reproducir el contenido de la charla con el detalle necesario, dada la brevedad de estas crónicas, puede obtenerse información adicional sobre el tema en el siguiente enlace:


Desde el mismo recinto amurallado, el experimentado fotógrafo D. José Mª Gonzalez nos hizo una exhibición de la capacidad de aumento del objetivo de su cámara al conseguir leer, sin esfuerzo aparente, las inscripciones de las lápidas del cementerio municipal, lo que fue muy celebrado por la concurrencia, por lo insólito del hecho y el gran potencial para futuras investigaciones.  
·         Otras anécdotas
Aparte del mencionado resbalón del veterano piloto, cabe señalar el incidente de una joven senderista, que estuvo a punto de perder su zapatilla, como Cenicienta, pero pudo continuar su marcha gracias a la aplicación de un remedio con material de primeros auxilios, con lo que queda demostrado lo necesaria que es la desinteresada colaboración del personal sanitario portador del botiquín, como es el caso de D. Julio Marín.
Entendemos que, a falta de otros alicientes, la organización de esta excursión había contratado un equipo de guías poco experimentados que, confundidos por dispositivos tecnológicos (GPS) de dudosa utilidad, nos llevaron de un lado para otro, como ca----ón por acequia. El buen sentido del humor de los componentes del grupo permitió completar la jornada sin altercados. Este tono cordial se acentuó durante la comida, una vez dimos buena cuenta de cervezas, vino, cava, carajillos y sangre de endrinos. 
La comida en el restaurante El Altet de Olocau, al precio de 10 €/persona (incluida la tasa de reptiles), satisfizo a todos, tanto por la abundancia como por la elaboración, siendo destacable la amabilidad y donosura con que fuimos atendidos por el personal del establecimiento. Al terminar se sirvieron turrones y cava, con cargo al fondo de reptiles.
Y tras la foto colectiva de rigor, nos despedimos deseándonos mutuamente toda clase de felicidad para las Navidades y salud y prosperidad para 2014. No hay noticias de que la Guardia Civil de Tráfico detuviera a ningún conductor ni que hayamos sido agraciados por la lotería que graciosamente nos han venido ofreciendo los compañeros.
¡Bon Nadal a tots! 
Enrique Vidal  
*********************************************************************************************************
RUTA  DE  SENDERISME  DEL  13 DE  DESEMBRE   DE 2013   A AYÓDAR-AIÒDER I  VILA MALUR (CASTELLÓ)

         SITUACIO GEOGRAFICA
                  Ayódar-Aiòder població  de  la Comarca  de l´Alt  Millars  encalvada  dins  dels  llímit  del Parc  Natural de la  Serra  de Es0padá , a una  alçária  de  500  metres  damunt  el nivell de la mar,situat  en la  vessant  septentrional de  la  Penya  Saganta,front  al  Tossal  del Castell i a  la  vorera  de la Rambla  de  Aióder  o Riu Chico.
                   Es pot  accedir  des de  Valéncia   per la  V-21,A-7, CV-10, CV-20,CV-223 I CV-206  , a la  distancia de  85 kilómetres  de Valencia Ciutat.




  DADES HISTORIQUES
               Aiòder  es un dels  quatre  pobles  que  conformen la  Baronía  del mateix  nom.   Poble  i Castell d´oritge  mussulmá va pertenyer al Rei Moro Zayd Abu Zayd darrer   governador  almohade  de   Valéncia, que  quant  va  pactar  amb  el Rei  En Jaume I  al 1232, es  va  convertir  al Cristianisme, i es  va  retirar  a  les  terres  de  la Baronía  que  després  va  cedir  al seu fill Ferran fins  a  1262. Des  de  l´expulsió dels  moriscs  al 1609, fou  repoblada  per  families  cristianes principalment    de  Godella, sent  el Senyor  de la Baronía  En Cristòfor  Funes, concedint  la  Carta  Pobla  l´any 1611, conformant-se  la Baronía,  a més  de Aiòder, Fonts  d´Aiòder,Torralba del Pinar, Vilamalur i Figueres. D´aquesta  época  trobem  el Palau  de la Baronía construit  el Segle  XVII.
                Al 1837, durant  la  primera Guerra  dels  Carlistes, les  forces  conservadores occuparen la  població i el Castell establin el seu  quartell  general  al Convent  del  Dominics
  .         DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat
                Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Miguel Bañuls, Manolo Bermejo,Paco Borrego,Pepe Boscá,Paco Burgos, J. M. Castelló,José  Casinos,Pedro Conesa,Joan Crespo,Mª Angels  del Cerro,Roger Domingo,J. Miguel Domingo, Joan P. Enrique (de Castelló amb cotxe)  Carmen  Esteve, Jose R. Gimeno,Antoni Giner, Gonzalo Gómis,Jose Mª Gonzalez-Rotvoss, Julio Gonzalez,Federico Guixeres,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin i el seu German Ricardo(sols al dinar), Francesc Martí, Bautista Micó,Agustin Munilla, Javier Oltra,Alfonso Perez,Alberto Peris,Angel Pividal, Julio Ponce, Juan Rel , Jesus Silvestre,Pepe Verdugo i Jose Mª Zapater  amb  cotxe   un total de trenta set senderistes
Aspectes   del  recorregut
                          Nova  marxa  amb  autobús, excepte  un  senderiste que té  el somni  profund  i  va  anar  amb  el seu  cotxe i un altre  que  va  acodir  des de  Castelló. També  al dinar  a  Onda  es  va  incorporar  Ricardo  Marin, germá  de  Julio.
                             La  ruta   de huí  es  tractará  de una  marxa  quasi circular, de  uns  16,5 kilómetres  o  menys   perque  tots  el GPS  no conicidixen , si bé  un xicotet  grup es  va  quedar  en  Vila malur, a on  aná l´Autobús  i  no  feren  el trayecte  complet  de  tornada.
                              La  marxa  es   de risc  moderat  ,en general bon  camí  i senders  llevant un tram de pedres  de  la  Rambla  de  Aióder  per  el llit  del barranc.
                              El jorn  es   fred  pero  assolejat . d´inici  la  temperatura  era  del uns  quatre  graus segons Joan Pasqual sota cero,  pero  al  llarg  del día  pujará  fins  a uns  tretze  o  catorze  graus.
                               A les  nou trenta  del matí arribem a  Aiòder  des de  Valéncia, el terreny esta  gebrat  degut  a  la roçada matinenca.Aixina  començem  a  caminar  ben  abrigats i trobem un  cartell  que  ens  indica  la Font  Llarga i mes  avant  un Panell  i uns senyals  indicant  els  senders  PR-CV 398 i PR-CV 276 i  més  avant  a  Vila malur  ens  indica  16,5 Kms  per  el   PR-CV 276,  el  cam´`i  es  ample  i bó.
                                A  les  10,25  el  camí  es  transforma  en sender  més  estret  , plé  de  vegetació i  pins  i  matolls  i  plantes  aromátiques  com el romer o el timó.A les  10,54   després  de   caminar  de  pujada , hem  trobat  un  lloc  encarat  al  sol  a  on  podem fer un alt per  a  esmorçar amb  varietat  de  vins   e intercamvi  de  fruts  secs i algun  que  altre  pastís,  a més  dels  caféns  amb  alguna  beguda  espirituosa.
                              A les onze  i  vint  estem  de  nou  en marxa amb  un paisatge  plé  de  verdor a meravelloses  vistes  del  conjunt  de pins  de la  Serra  de Espadá.
                              A les  dotze  deixem la  senda  i anem per un  camí cimentat,pujant  cap  amunt   pogem  vore en lo alt  del  cim   el Castell  d´Aiòder.A les  12,15 fem un alt  en el camí  i seguint per  el sender PR-CV 276  que  es  per  a on anem troben  a  l´esquerra  l´indicació del  Camí Vell de  Vila malur  i a  la dreta l´adreça a  la  Font  de  la Penya.
                                 Al  poc  de  temps   arrivem  al poble  de Vila malur, el  grup fa  un alt  amb  unes  fotografíes  del grup,  passant  per una  Font.Al  arribar  a  aquesta  població  un  xicotet  grup decideix  tornar  amb  l´autobús  que  ha  vingut  fins  açí.  La  resta  del grup majoritari, repren el camí  de  tornada  , baixant  fins  a  arribar  a  la  Rambla  o Barranc.
                                   El  camí s´acaba  quant  arribem  i  ens  trobem una  bassa  de  rec de les  que  li  agraden a  Angel  Pividal,  que  per  cert  com  el  camí es  de baixada  i está  esbarós, Pividal té  una  xicoteta  relliscada  sense  consequéncies, prop  de un lloc  a on crec que  fa  dos  anys   va tindre  un  accident  aparatós.
                                       Continuem la  senda  estreta i  frondosa  , la  gent  després  de esmorçar  sa  llevat  roba  de  damunt  puix  la  temperatura  a augmentat  i  com no fa  vent, el dia  es  esplendid. A les  13,15  ja  estem  per  el Barranc. En  un  moment  donat  hem trobat uns  arborcers(madroños) amb  fruites.Continuem  per  el barranc   sorteigant  les  pedres  del  mateix  en alguns  casos  esbaroses  per l´humitat  del  terreny i que  el  barranc  s´encaixona estretan-se. A la  fí  del Barranc , l´amic Joan Crespo i jo  ens  equivoquem de  camí , perque  l indicació  del sender  estave  en  lo   alt  i  no la  haviem vist, pero amb  l´actuació  de  Paco  Burgos  retrobem  el  sender , després  anem  pujant  i    arribarem  a un camí  ample  sense perdua.
                                    A les  14,39  trobem unes  senyals  que  indiquen a  l´esquerra Aiòder,  per el PR-CV 276, 1,6 kms.  I a  30 minuts,  que  es  el que  agafem. També  a l´esquerra  es pot  anar  al  Castell i  als Morrons per  el PR- CV398. Hi ha  un xicotet  grup entre  ells  crec  que  Fernando Aparicio  , Amparo i Virginia  han  agarrant  un  altre  camí  amb  ajuda  del GPS  i  han  arribat  igualment  al lloc  a on ens  esperaba  l´Autobús. I  es  aixina  que  a  tres  menys  deu  ja  divisem   Aiòder  a  on está  l´Autobús  , per  a dirigir-se  a Onda  al  Restaurant  la  Toga.
                                     En  el Restaurant   encara  que  el lloc era  molt  menut  i estret, per  10 euros  tinguerem  de  primer  , Olla de Poble, Arroç al Forn.Estofat  de vedella i de segón ,Llomello, Embotit amb ou,Sepia  planxa o Lluç  planxa amb  ses  guarnicions, darreries  i  cafens  incloent  cremaets de  ró i  algú  també  algún xupito  de herbes.
                                    En  la  sobretaula ,a banda del escrits  de exhoneració  de  responsabilitats  que  se  encarregá  de  reordenar  Pedro Conesa, es  va  tractar  sobre  les  darreres  marxes  que  tancarán  l´any  i  la  destinació  dels  fons  reservats amb  dos  posicions  opostes  la  del Coordinador  General  Antoni Giner  i  la  del Vice-Coordinador  Roger  Domingo   partidari  de iniciar  el  nou any amb   pressupost cero.  I  des de  Onda  retornem  a Valéncia  sense  cap de problema.
                                  I  aixó ha  segut  tot, fins a l´altra.
                                  Salutacions

                                  Francesc
*********************************************************************************************************
BREVE CRÓNICA DE LA RUTA EN GILET, DESDE SANTO ESPÍRITU "ALREDEDOR DE LA REDONA" - "LA INACABADA",  04-12-2013

Iniciamos la ruta a las 8h.45'  desde el Rte. El Reyno, con frío de 5º temperatura, todos nos pusimos guantes; con el objetivo de hacer la ruta "Alrededor de la Redona" de 13'50 km., y nunca mejor dicho porque alrededor de la Redona se anduvo, pero no se llego a culminar el ascenso, porque se perdieron de la ruta que llevaba a dicho monte, dieron varias vueltas por allí hasta que desistieron, y se bajaron al restaurante; y digo dieron porque el que suscribe andó hasta el momento del bocadillo, - 5km.- guiándoles bien con el GPS, (me tuve que ausentar para cumplir con unas obligaciones, volviendo a la hora de la comida): después del bocadillo continuaron con el GPS, pero por lo visto no supieron interpretar la ruta grabada, y se perdieron.

Los asistentes fueron: Amparo Aparisi, Angel L. Pividal, Antonio Giner, Enrique Vidal, Federico Guixeres,  Fernando Aparicio, José Boscá, José Casinos,   José Mª. Osca, Juan M. Rel, Juan M. Castelló, Julio Ponce,  Manuel A. Cantero, Paco Borrego, y Rogelio Domingo. De los cuales tres tenían obligaciones que atender y no se quedaron a la comida.

La ruta calificada en la información de Google de moderada, resulto al principio con una subida pronunciada durante unos 30', al final la subida a la Redona también es pronunciada, pero no se culminó; según el GPS anduvieron 14'40 km..

Comimos un buen menú por 10€, con la propina incluida, por el buen servicio, comida y bebida,

Saludos y hasta la próxima.

Antonio Giner
*********************************************************************************************************
BREVE CRÓNICA DE LA RUTA DEL BARRANCO DE LA HOZ, DESDE CHERA, EL DÍA 29 DE NOV. 2013

Una vez agrupados en el ponto de encuentro "Ruta nº 3" a las 8h., salimos hacia Chera por la autovía de Madrid, todos equipados para soportar el frio, pensando que tendríamos unos 2-3º de temperatura al llegar a Chera, se advirtió a todos que habría que ir con precaución pues nos podríamos encontrar con alguna placa de hielo en la carretera; por el camino al llegar al Rebollar, antes de Requena, el coche marcaba la temperatura exterior de -6º, y en el tramo de  Requena a Chera hubo un tramo que marcó -7º, por lo que reducimos la velocidad y circulamos con precaución, llegamos bien todos a Chera.

Iniciamos la ruta después de haberse tomado algunos un calentito en Chera, a las 9h. 40', con -2º de temperatura, pero pronto la temperatura subió, ya que tuvimos muy buen día, soleado y sin viento; los asistentes fueron:
Agustín Munilla, Amparo Aparisi, Angel Luis Pividal, Antonio Giner, Daniel Fernández, Enrique Vidal, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, Jesús Martí-Belda, Enrique Bisbal, José Mª. Gonzalez-Rothvos, José Mª. Osca, José Ramón Gimeno, José Vte. Llorens, Juan Crespo, Juan M. Rel, Manuel Bermejo, Mariano Aguilar, Paco Borrego, Julio Marín, Julio Ponce, Vicente Palmero, Juan M. Castelló, Jesús Silvestre, Gonzalo Gomis, Jaume Climent, Alfonso Pérez, Roberto Pérez, Miguel Macián,  José Boscá,  José Herreros, Rogelio Domingo, y Pedro Conesa; todos hicieron el mismo recorrido, por lo que solo hubo un grupo.

La ruta en el primer tramo resultó un poco dura por la fuerte pendiente, llegamos a una explanada, ya casi en lo más alto, un poco después de las 10:30 horas, y decidimos que era el puesto ideal para tomarse el bocadillo, y demás complemento de comida, bebida y café, desde luego es un momento de intercambio de bebida, aceitunas de diversas clases, frutos secos, y diferentes dulces. Todo ello por que ya son muchos los traen cosas para completar el bocadillo, y un buen nivel de vino, prácticamente el nivel mínimo es de vino de crianza. También hay que destacar que es un momento de coloquio donde se tratan temas diversos de conversación, lo que hace un momento de agradable compañía, ya que el ambiente es muy bueno y de armonía.

Continuamos la ruta, con unas vistas preciosas del barranco de la Hoz y del pantano del Buseo, que recoje las aguas del Rio Reatillo; dicho barranco con su ladera Noreste, poblada de caducifolios con distintos tonos ocres, amarillos y el verde de los pinos, y del sotobosque, de las distintas plantas arbustivas típicas de la flora medditerraanea; también se divisaba a lo lejos las montañas nevadas, unos decían si serian las de Javalambre y otros que no, que eran las de Gudar; después la ruta ya no tubo pendientes fuertes, solo ya en el último tercio tuvimos una fuerte bajjada hasta llegar a la pista forestal,  por la que continuamos hasta llegar al pantano, sin pasar por el tramo final del barranco, donde tiene una cascada y las huellas de dinosaurios en la piedra, ya que se hacia tarde para llegar al restaurante,  a donde llegamos a comer a las 15:35, donde comimos muy bien a gusto de todos, los distintos platos que cada uno había pedido; hay que destacar que allí comí la mejor olla de toda la temporada, en esto coincido con Rogelio, que me la había recomendado.
El recorrido total en la ruta fue de 16 km.
Saludos y hasta la próxima

Antonio Giner


**********************************************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  DEL  22 DE NOVEMBRE   DE 2013   A L´ALCUDIA DE VEO (CASTELLÓ)


         SITUACIO GEOGRAFICA
             L´ Alcudia  de  Veo  població  situada  en la  vessant  septentrional de la  Serra  de Espada   en els  voreres  del Riu Veo i    amb  grans  extensions  de boscs, formats per  sureres, pins i álsines  o carrasques
               A la distancia de  87 kilómetres  de  Valencia  es pot  accedir  per  la  A-23   a  Sogorb i la  CV 200 i  215 per  Algimia de  Almonacid, també  es  por  anar  des de  Onda  per la  CV-20, CV 10 i CV 223 i aixina  passarem en  primer lloc per  un xicotet embassament  del Riu Veo i el poblet  de Benitandús, famós  per el paratge  conegut  com els Orgues de Benitandús  a una  alçaria  de  724 metres damunt  el nivell de  la  mar ,creat  per l´erosió de les  aigües, des de ací  arribarem  a L´ Alcúdia  de Veo, passant primer  per la població de Veo.

         DADES HISTORIQUES
                           L´oritge  de   L´ Alcudia  de  Veo, es una  antiga  Alquería mudéjar  situada  junt  a la Vall del riu Veo, que  al llarg  de  1238 fou conquerida  per  el rei En  Jaume I als  moriscs  que  l´ocupaven. En l´any 1609  tenía  un six  cents  habitants  que  foren expulsats per ésser moriscs en la  dita  data. Al 1612 Enric Folch de Cardona  atorgaba  la  Carta  Pobla  als   nous  repobladors. Un ségle  després  fou  senyor  de la  població  Lluis  Antoni Ferran de  Córdoba , Duc  de Sogorb ,Cardona i  Medinaceli
 .         DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat
               Mariano Aguilar, Fernando Aparicio, Amparo Aparisi, Paco Borrego,Manolo Bermejo,Pepe Boscá,Paco Burgos,Manuel Cantero , J. M. Castelló,Joan Crespo,,Roger Domingo,  Carmen  Esteve, Eliseo García,Antoni Giner, Julio Gonzalez, Gonzalo Gomis,Federico Guixeres,Jose Herrero,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns,Miguel Macian,Julio Marin, Francesc Martí, Jesus Martí-Belda,Agustin Munilla,J.M Osca,Vicent  Palmero, Alfonso Perez,Angel Pividal, Julio Ponce, Juan Rel, Ginés  Ruiz,Pepe Verdugo i Enrique  Vidal   un total de trenta quatre senderistes

Aspectes   del  recorregut

             Iniciem l´excursió  al estacionament  de Alcampo-Alboraia, amb aplec a les  huit  del matí, arribant  a l´Alcudia  de Veo  a  les 9,30  aproximadament, iniciant  la  marxa   amb  un  ambient  de fred amb  nou  graus  de  temperatura  i menys mal que el jorn  es  assolejat  si bé  al llarg  del día   hi haurá  increment  de les  temperatures,  i  en algunes  zones  bufa  el  fort  vent  que  bé  del Nord.
                   La  marxa  bé  a  tindre  quasi  quinze kilómetres , de  carácter   circular i  dificultat  moderada-alta.
                   Iniciem  la  marxa  per un  camí  de pujada  quasi constant, més  avant  el camí  se  estreta  per  un  paratge  molt  bonic  i amb  molta  vegetació i  verdor.Anant  per el camí  trobem una  de les poques indicacions  que  ens   indica  la  Senda del Junquer,  ara  el  camí  es  mes  plá. Entre la  tupida  vegetació, trobem  moltes   sureres i  podem  vore   com  tenen tallats  cada  arbre  part  de la  corfa  de  a on  es trau  el suro , per  a l´industria.Seguim  pujant    fins  a  arribar  a un lloc  en  el que  parem  per  a esmorçar  , son  sobre les 10,40 del matí i  després  de l´intercamvi  de  begudes,fruts  secs  i dolços  reprenem la  marxa. Més  avant  trobarem unes runes  que  corresoponen  a  la  Casa  del Junquer
                   Continuem  pujant  i  podem  vore  alguna  vista  panorámica    de la  vall, també  hem passat  per  davant  de una  Cova crec  que  se anomena de la  Xelva, a on al fons  hi ha  una font. També  a   ma  esquerra   podem vore un  monticle  a on hi ha un xicotet  Castell.
                      Començem  a  haver  dubtes  en el cap de l´expedició perque    van  orientan-se  per  els  Gps,    hi  ha  un moment  que  la  senda  desapareix  i  no  anem  per  el camí  correcte, ja  que  no ens   trobem  amb els  senyals   que  normalment indiquen  el  camí  a  seguir. Malgrat  aixó a la  fí  després   de diferents  variacions   trobem  la  senda  adequada  per  a  anar  al cim. I  aixina arribem  a un lloc   desde  a  on  podem  vore  els  anomenats  “Orgues  de  Ben-i-tandús”, desde aquest  lloc  podem  fer  diferents  fotografies

                          Crec  que  de  Ben-i –tandús, s´en dugem una  bona impressió  per les  panorámiques i  també  per  haver tingut  una  marxa  molt  distraguda
                           Continuem  pujant   i  arribarem  a un punt  des  de  el  que  podem vore  per  una banda  a  l´ esquerra  al fons  el Penyagolosa,  també  al fons  baix  una  població  crec  que  Onda  i la    Mar Mediterránea  més  enllá.
                          Está  fen-se  tard  ja  quasi  les  catorze  hores i es  hora  de rependre  la  baixada  que  per  a  alguns   es  fará  llarga, per  l´inclinació  del  camí  recorregut. Hi ha  un  grup  capdavanter  que  va  més  avant , pero el  el  darrer   grup  tenim  que  fer  un  alt  el el camí  perque  J. Vicent  Lloréns  ha  tingut  una  xicoteta   rampa  i  ha  segut  assistit  altruisticament  per  el senderiste i  Dr. Alfonso  Perez que  ens  acompanya  , la  qual cosa  es de agrair  , superat   l´incident , baixem de una  forma  més  lenta i  comuniquem  al grup  de  davant   amb  Fernando Aparicio  ens  comunica  que  quan  arribe  a L´Alcudia  de Veo  agafará  el cotxe  i  el replegará per  la  carretera  cosa  que es  produirá   quan  arribem a la mateixa.
                            Una  vegada  a  la  carretera  com  anavem  en retard sobre  l. horari previst, i queden quatre  kilómetres  per  arribar  al destí,Roger Domingo  replega  a  alguns  conductors  per  a  que trasl laden al més retardats  al  Restaurant  arribant  al mateix  a les quatre  menys  quart.
                              Hi ha un grupet  format per  Julio Gonzalez,Jesús  Martí-Belda,Ginés Ruiz i Joan Rel, que  després  de  creuar, la  carretera  han  agarrat el  sender  que  voreja  el Riu Veo fins  a  L´Alcudia  de  Veo i  arribarán  a les quatre i quart al Restaurant   “Pic de  L´Espadá”   a on  per  10 euros  hem triat  de primer , Olla de Poble, Sopa  de carn, Entremessos o Espárrecs i de  segon  Llomello, Lluç, Embotit o  Pollastre  amb  darreries ,begudes i cafens i sobre tot  un   cremaet  de  “ró”  molt  bó  per  cert.

                      I  aixó ha  segut  tot, fins  a l´altra
                      Salutacions

                     Francesc
*********************************************************************************************************
CRÓNICA DE LA RUTA EFECTUADA EL DÍA 15-11-2013: RAMBLA QUIXAL-BARRANCO FRESNAL-MORATILLAS

Iniciamos la ruta un poco más tarde de lo que es costumbre, porque en el restaurante nos podían servir la comida a partir de las 15.30', ya que tenían otro grupo el doble numeroso que el nuestro.

Los treinta y cuatro asistentes a la ruta fueron:
 Agustín Munilla, Alfonso Pérez,  Antonio Giner, Daniel Fernández, Enrique Vidal, Federico Guixeres y su esposa Carmen Esteve, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, Genis Ruiz, Gonzalo Gomis, Jaume Climent,  Jesús Martí-Belda,  Jesús Silvestre, José Boscá, José Herreros, José Manzanares, José Mª. Gonzalez-Rothvos, José Mª. Zapater,  José Martínez, Juan Crespo, Juan M. Rel,  Juan M Castelló, Julio Gonzalez, Julio Marín, Julio Ponce, Manuel A. Cantero, Manuel Bermejo, Miguel Macián,  Paco Borrego, Pedro Conesa,  Roberto Pérez, Rogelio Domingo, y Virginia Leiva.

Iniciamos la ruta a las 9h. 45',- con 9º de temperatura, viento fresquito, sin llegar a ser molesto, y cielo despejado-, desde  las inmediaciones del nacimiento del Rio Mijares, -cerca del Barrio Mijares-, caserío que está a 19 km. de Yátova en dirección a la aldea La Portera, del termino de Requena. En esta zona están las sierras  de Malacara, Martés y Cabrillas, todo este sistema fluvial se encuentra entre los términos de Buñol, Requena y Yátova, cuyos riachuelos drenan sus aguas al Rio Magro, que se recogen en el Embalse de Forata, en la cuenca del Jucar.

La ruta discurre por la rambla del Quixal previa al nacimiento del Mijares,  donde hay una gran poza de agua limpia y cristalina; la rambla tiene un conjunto de escenarios paisajísticos  espectaculares, de tramos de cañón estrecho, y otros más abiertos con farallones que forman grandes murallas rocosas, que junto con la vegetación forman estampas preciosas, sobre todo en esta época con las distintas tonalidades de  verdes de los pinos, carrascas, adelfas, rosal silvestre, y demás fronda mediterránea, y con los contrastes  de colores amarillos, ocres, rojizos de los caducifolios; al poco de entrar en la rambla, tenemos aproximadamente un tercio del tramo con piedras de tamaño medio y grande que hay que ir salvando y  en algún risco grande trepando ayudándose de las manos para apoyarse y no perder el equilibrio, después el tramo es sin dificultad; la ruta se completa pasando por el Barraco del Fresnal, también con su típico paisaje otoñal, este tramo ya por camino de herradura, que deja el barranco para en subida continua, pero no muy pronunciada, hasta enlazar en el camino forestal que nos lleva por la Moratillas, donde observamos todas las instalaciones del albergue para jóvenes; seguimos por dicho camino para enlazar con el tramo de la senda de bajada que nos conduce hasta los coches, después de haber recorrido 13'50 km.,  a donde llegamos a las 15h.50',  
excepto un grupo que dirigidos por Jesús Martí-Belda, siguieron ruta en otra dirección, que resultó equivocada, y por la comunicación del radio receptor-trasmisor, les pude orientar para llegar a la senda de bajada, la cual alcanzaron después de andar un trecho monte através, llegando 23' más tarde a los coches. Este caso reseñado de desvío de un grupo de senderistas, es un ejemplo de lo que no tiene que ocurrir. Hay que respetar al guía que lleva la ruta grabada en el GPS y auxiliado por el coordinador o coordinadores del grupo .
 
A las 15h. 45' empezamos a comer en el restaurante Los Abetos de Alborache, donde nos sirvieron un buen menú, que gustó mucho a todos tanto la comida como la bebida, al precio de 10€.
 
Hoy me ha tocado otra vez  hacer la crónica, esta visto que hay que nombrar a uno o dos cronistas más.
 
Saludos y hasta la próxima
Antonio Giner

*********************************************************************************************************
CRONICA  DE  SENDERISME  DEL  8 DE NOVEMBRE   DE 2013   AL PIC  DEL  BENICADELL  DES  DE  BENIATJAR


 SITUACIO GEOGRAFICA
                 El municipi està situat en la vessant Nord de la Serra de Benicadell , en el sector Sud de la Vall d'Albaida. El riu Micena circula de Est  a Oest, per tot el límit Nord; li afluïx el barranc de Beniatjar, que servix de llímit per     l´Oest.. En la muntanya hi ha una extensa zona de pi i muntanya  baixa. Predominen els cultius de secà: vinya, cereals i olivera. Aprofitant l'aigua de diverses fonts per mitjà de basses es cullen creïlles, dacsa i hortalisses.
                   El poble està sobre un altell al peu del Pic de Benicadell . L'església està dedicada a la Mare de Déu de l'Encarnació; té dos taules atribuïdes a Joan de Joanes . Dins del terme està el Castell de Carbonera a la cresta de Benicadell
        DADES  HISTORIQUES 
                    Encara que  hi ha  restes  de la  cultura del Bronze, l´oritge  de Beniatjar es una  alquería  dels moriscs, que  fou  conquerida per rei En Jaume I  i donada  a  Pau de Tarazona el 1258. Al any de l´expulsió morisca  vivien cent families. Es va  eritgir  en Baronía pertenyent  primer   al Primer Duc  de Vila hermosa i després  al Marquessat  de Milá. Conjuntament  amb Otos  formá  vicaría eclesiasticament  depenet de  Rafol de Salem fins al any 1535 i al  any 1574 es constitueix parroquia independent.
.         DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui  ens  han acompanyat
               Mariano Aguilar, Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Enrique Bisbal, Paco Borrego,Pepe Boscá,Manuel Cantero,Ricardo Cerdá,Jaume Climent ,Pedro Conesa,Jose Vte. Cotolí , Joan Crespo,Luis De Salvador,Angels Del Cerro,Roger Domingo,  Carmen  Esteve,Daniel Fernandez , J.Ramón Gimeno,Antoni Giner, Julio Gonzalez, J. Mª Gonzalez-R, Gonzalo Gomis,Federico Guixeres,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns, Francesc Martí,Jose Manzanares, Julio Marin,Agustin Munilla,Vicent  Palmero, Alfonso Perez,Angel Pividal, Julio Ponce, Juan Rel,Jesus Silvestre, J.Vte. Tatay,Salvador Tormo,Pepe Verdugo, i Jose Mª Zapater  un total de trenta nou senderistes

Aspectes   del  recorregut

                               Jornada   amb  Aplec  junt  a  l´Hotel Albufera  i punt  d´inic  amb  els  cotxes  .  Una  vegada  en  camí primer per la  A-7, CV60 i CV 611 . arribem a Beniatjar  sobre les  9 , i després   de  deixar-los  junt  al  camí començem  a  anar  per    una  pista  forestal.  El jorn  pareix   va  a  ésser  fresc  d´inici puix  de  bon  matí  la  temperatura es  de  uns  onze  graus  pero    al llarg  del día  pujará fins  als vint-i dos  graus quant  el sol es pressenta  amb  més  força i quedan-se  un día  assolejat si bé  es  veritat  que  ens  a acompanyat  algunes  ráfeges de vent, sobre tot  al Cim del Benicadell
                            La  marxa  bé  a ésser  semicircular  amb  tornada  sobre  les   hores 15,30   a dinar  al Restaurant l´Irlandés, a  Castelló de Rugat. La ruta  es  de dificultat  mitjana, amb  alçária d´inici de 400  metres  fins  a els  1100 metres del cim del Benicadell
                             No més  eixir  agarrem  una  pista  forestal arribant  a un lloc   a les 9,58  a  on  hi  ha  un cartell que ens  dona  la Benvinguda  a  l´Ombría  del Benicadell, certament    en  quasi  tota  la  zona   no  dona  el sol  al menys  a les  hores  que  estem caminant  possiblement  per l´orientació  cap al Nord.
                            A les 10.11 trobem uns  senyals  que  ens  indiquen  el PTV 213.4, a l´esquera  l´ermitori de Sant Blai  a vint  minuts i a Rafól de Salem  vint-i cinc  minuts, a 488  metres  el Portet  i a l´esquerra a  Casa les Planisses 40 minuts i Les Fontetes  50  minuts, continúen  el  camí de pujada , ara  la  pista  forestal es transforma  en  sender  més  estret  , també  de pujada  constant, el sender  continúa  estretant-se  amb  molt  bones  vistes, entre altres  els  diferents pobles  com Beniatjar  i Castelló  de  Rugat , també  al fons  podem  vore  la  Pressa  del Bellús i  en fornt  em lo  alt    el Cim del Benicadell.
                            Son   les  onze  del  matí  i la  gent  ja  te  fam  i esmorçem en un lloc   que  disposa  de  taules  i  banc  de  fusta, a més  també  hi  ha  una  xicoteta  Font  per  a  veure  o  reomplir  botelles  buides, després del  intercamvi  de  vins ,fruts  secs  i dolços  , també  cafens  i algunas  beguda  espirituosa, reprenem  la  marxa . A les  11,45  trobem un  cartells  que  ens  parla  de  les   plantes  que  es  sembraven  en lkes  seres  de la Vall d´Albaida  i  que   després  eren  font  d´ingressos  per  als  habitants  de  la  zona. A les  dotze   arribem  a  la  Casa  dels Forestals
                            Quant  arribem  a  la Casa  dels Forestals  els del Grup  A  anirem   fins  al Cim del Benicadell i el  Grup  B  integrat  per  Enrique  B,Angels,Carmen,Daniel,Antoni,Federico,Salvador i Virginia  anirá  de la  má  de Salvador Tormo en ruta  alternativa,anant voltejant  la  muntanya  , arribant  a una  Font  de la  Gota i per l´atra  banda  voran  la vessant  alacantina  amb  el Riu Serpis  i  el embassament  de  Beniarrés, tornant fins  a trobar-se , amb  el Grup  A de nou a la Casa  Forestal   de les Planisses. La  distancia  recorreguda  per Grup A  será  de  16,700 kms i del B  de 13,500 kms
                           Anécdota  la  de Joan Crespo  que es  caigué   amb  una  contusió al dit  anular  poguent  continuar  la  marxa.En el camí  hem  trobat   el clasic  matoll  mediterrani i arbustes  com  el gingebre,romer en poca  quantitat i plantes  medicinals  com   el rab  de  gat, la  pebrella o el timonet, encara  que  el terreny  es  troba  molt  sec per la  mancança  de  plujes. També  en  algún  sender  senyals  de pas  d´algún Porc  Senglar
                             Continuem amb  el Grup majoritari A, i per la pista  Forestal iniciem la  pujada  al Benicadell. A les  12,11  trobem uns  senyals  en mal estat   que  ens indiquen  a les Fontetes  a  35  minuts  a la dreta, a  la  Casa  de les Planisses 15 minuts en dirección quasi oposta i a l´esquerra  al Alt  del Benicadell un hora cinc minuts i  al Neuer  55 minuts  que  es a on anem, el sender  se  estreta i es  de pujada  continua, a  la  fi  arribem  al  Neuer  amb 996 metres d´alçaria,quan son les  tretze  hores   amb un xicotet  descans   i fotografíes  del grup. En el camí  hem topetat  amb   un  passejant  amb  un  gos.
                             Després  de vore  el Neuer,   que  té  una  Cava  de 10,20 metres  de diámetre  i 7,90 metres  d´alçada, era  ja  coneguda  en l´epoca del Romans,fou utilitzada  des de el Ségle  XVI fins  al XIX
                          . Retornem  pel camí  ara  de baixada,  anant  cap  amunt    fins  al  Cim,  abans  a les  13,30 hem  arribat al  Pou  del Benicadell i des  de  açí   i  després  de  pujar  alguns obstáculs que  formen  les  roques  finals  del Benicadell  amb  un Cim de  1100 metres  d´ alçaria   encara  que  bufaben  ráfeges   de  vent.També  hem  pogut  vore  meravelloses  vistes  del Riu  Serpis i  el pantá   de Beniarrés,també  altres  punts  com  la Serra Mariola   ja  en  terres  alacantines.   I  aixina  sobre  les  dos   estem iciaiant  la  baixada  i  el  retorn  per  el mateix  sender  arribant  de nou  a la Pista  Forestal  sobre les  quinze  hores i  a les  15,13,  es  trobem de nou  amb  el Grup  B, que  estaven  prenent  el sol i descansan   en uns  bancs  de fusta i taules, que  hi  ha  junt  a  la Casa  dels  Forestals. Desde  açí  primer  per  la  Pista Forestal i  després  per un sender  més  estret  arribarem  a  les 15,30 a  on tením  els  cotxes  i  des  de  açi  al Restaurant  L´Irlandés  de  Castelló  de Rugat
                         Al  Restaurant   per  10 euros inclós  el cremat  no  del tot per  al gust  de molts  per  la seua  suavitat, hem pogut   de primer  plats  com  Arroç  a  Banda , Canelons  o Sopa i de  segón Calamars Romana,    Llomello Planxa, Lluç a la Marinera o Pollastre amb  xampinyons   amb  darreries  dolces i  cafens  amb vi  , cervesses i  aigüa , en general  ha    agradat  a tots.
                       Dejitar  des de  açi  un prompte  restabliment  al  senderiste  Luis de  Salvador  ,  que  es  recupere del  accident  en la  seua  motocicleta quant venía  a  la  marxa la  qual va  finalitzar  fins  al Benicadell i  va  ésser  quant  arrivá  a  sa  casa i al  Hospital li  enguixaren  la  cama
                       Bé  , açó  ha  segut  tot
                       Fins  a  l´altra
                      Salutacions

                      Francesc
********************************************************************************************************
BREVE CRÓNICA DE LA RUTA DE ESLIDA: ALT DE L'ALJUB - COLL DE BARRES  (31-10-2013)

A las 8h. 30' llegamos a Eslida los 24 senderistas que se relacionan:

 Agustín Munilla, Alberto Péris, Antonio Giner, Enrique Vidal, Fernando Aparicio, Jaume Climent,  Javier Oltra,  Jesús Silvestre, Juan M. Castelló, José Boscá,  José Mª. Osca, Juan Crespo ,Juan M. Rel, Juan Pascual, Julio Gonzalez, Julio Marín, Julio Ponce,  Luis Salvador Villalba, Manuel A. Cantero, Mariano Aguilar, Miguel Macián,  Paco borrego,  Pedro conesa, y Rogelio Domingo.

Nos dirigimos al Bar-Rte. Paquita para confirmar los asistentes a la comida, y allí nos encontramos con unos cazadores que nos comunicaron que ívan a hacer una batida de jabalíes con rifles de caza mayor, (una bala perdida de estos rifles, nos comentan que puede superar los 4 km.), y que la zona donde van   a hacer la batida, coincide en unos 2/3 por donde discurre la ruta que teníamos programada "Ruta de las Fuentes", por lo que para evitar el grave riesgo que supone, acordamos hacer otra ruta, para lo cual recabamos información del Centro de Información Turística y Protección de la Naturaleza,  y decidimos hacer la ruta :Alt de L'Aljub - Coll de Barres.

A las 8h. 50' iniciamos esta ruta tiene  una longitud de 11'60 km. con una subida continua, llegamos a las trincheras de la pasada Guerra Civil, y seguimos cresteando, con unas vistas panorámicas hasta el litoral alcanzando desde Nules- Burriana  y Benicasim, y por la parte Sur  Sagunto y Golfo de Valencia, alcanzando la al tura de 940 m., y el desnivel  acumulado de 628 m. en el puntal de l'Aljub. A partir de ahí iniciamos la bajada por una senda con fortísimo desnivel de bajada hasta llegar un poco antes de la "Font de la Figuera", donde la senda ya fue más "normal" y agradable de andar, en la bifurcación final unos decidieron ir a beber cerveza y otros seis a visitar y beber en la "Font de Matilde", que por cierto es muy buena y fresca.
llegamos  al Bar- Rte. a las 14 h. 15', donde dimos cuenta de un buen menú por 10€.
A petición de algúno-os, de como estaba el fondo de reserva (son compañeros que no han asistido a otras rutas que se ha dado de palabra la información), a continuación se detalla:
 Fondo anterior:150€ + 10€ pago plaza bus por Manuel Cantero + 5€ aportación inicial de Luis Salvador = 165€ saldo actual del Fdo. Reserva.
Cantidades pendientes de cobro por plazas de autobús:
Del primer semestre: 20€ de Vicente Palmero y 10€ de José Manzanares = 30€
Del segundo semestre: 10€ de Pascual Belenguer y 10€ . . . . . . . . . . . . . .   = 20€
Con los fondos que se han ido recogiendo, se han comprado cuatro radio receptores-trasmisores de mucha más potencia que los dos iniciales, y un GPS; en este momento tenemos dos GPS (los dos receptores-trasmisores que inicialmente compramos, están retirados porque uno no funciona bien)
Después en la sobremesa ( momento de hacer propuestas, deliberaciones y acuerdos), se propuso:
a) Crear un club de senderistas para inscribirlo en la Federación; se expuso que lo tenemos todo preparado, incluso los estatutos, obligaciones y trámites a asumir, y se quedó en recabar más información, y ya decidiremos.
b) hacer una aportación de 30 - 40 € por senderista para comprar camiseta o forro polar y incrustar un logotipo (a diseñar ), se quedó que se tendría que elegir color, coste real, y aceptación por todos.
Particularmente tengo que decir que al igual que yo, casi todos tenemos varias camisetas y forros polares, y aparcarlos y no usarlos para ponerse uno nuevo, no me parce lo más adecuado; en lugar  de uniformar a los senderistas, pienso que es mejor que cada uno vaya como quiera a su gusto. Lo del logotipo si que seria interesante, y que lo pusiéramos en un sobrero para todos igual. En otra/as sobremesas se decidirá
Saludos

Antonio Giner
*********************************************************************************************************
CRONICA DE  SENDERISME  ESTRETS  RIU EBRON-EL TORMON-EL CUERVO   LO JORN  25 D´OCTUBRE  DE 2013    

SITUACIO GEOGRAFICA
                    El Tormón està  situat  al extrem meridional de la  Serra  d´Albarrassí  a la  provincia  de Terol i a una  alçaria de 1065 metres  damunt  el nivell de la mar i  a  37  kilómetres  de Terol, dins  d´un  paisatge   de  naturalea  agrest i  junt  a  les  voreres del Riu  Ebró, afluent  de  Riu  Túria.  Diu  que  el nom de riu  Ebró, provee de  una llegenda en que  en época  de molta  sequera el riu Ebre  es  quedà sense  aigua i tal cosa  no va ocórrer  amb   aquest  riu i això  va fer  que els  veïns   batejaren el lloc  amb  lo nom de Riu Ebró. El Tormon compta  amb  uns quants  abrics  de pintures  rupestres  sent  el més important  el de Les  Cabres
DADES  HISTORIQUES     
             Els origens  de El Tormón es remonta  al Segle  Xi, quant  el seu Castell formave  part  de les  fortificacions  mussulmanes  al llarg  dels  Regnes de Taifes  d´Albarrassí i Alpont i  va  conformar  durant  ségles un senyoriu  independent baix   institucions  com em el Segle XIII, de l´Ordre  de  “Sant Tiago”, i el Comte  de Cifuentes  a l´any1834, constituint-se  com Ajuntament  autónom i comptant  aleshores  amb  una  Mina  de Ferro  anomenada  de Sant Jordi, que  abastía  a les ferreries  de la Serra
DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA
Hui  ens  han acompanyat
                Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Enrique Arocas, Miguel Bañuls,Enrique Bisbal, Paco Borrego,Pepe Boscá,Paco Burgosl, J. Miguel Castelló,Ricardo Cerdá,Jaume Climent ,Pedro Conesa,Jose Vte. Cotolí , Joan Crespo,Luis De Salvador,Angels Del Cerro,Roger Domingo, Miguel Faus, Daniel Ferrer , J.Ramón Gimeno,Antoni Giner, Julio Gonzalez, J. Mª Gonzalez-R,Paco Juliá ,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns,Miguel Macián, Francesc Martí,Jesús  Martí-Belda, José Martinez,Jose Mª Osca,Rosa  Pardo, Alfonso Perez,Alberto Peris, Julio Ponce, Juan Rel, Jaime Rico,J.Vte. Tatay,Pepe Verdugo,Enrique Vidal,Carlos Vilches i Jose Mª Zapater  un total de quaranta  dos  senderistes.
                     Nova  jornada   amb  diferents parades  aquesta  ocassió  amb  l´autobús gran i  arrivant i batint  récords  de durada, a les onze  del matí  a la  localitat  del Tormón, amb  dificulats  per  travessar  l´autobús  localitats  com Alobras e  inclús  per  a  fer  maniobres  en el Tormón.  Donem des d´açí la  benvinguda  als  nous  senderistes.
                 El   matí  amaneix  assolejat  amb  temperatura d´inici d´uns  dotze  graus  que  pujará fins  als  vint-i dós  graus  al llarg  del día.La  ruta  es  llíneal amb  finalizatció  a  El cuervo  ,poble  també  de Terol.La  dificultat  es  mitjana i  la  distáncia  recorreguda  sobre uns  14,500 kilómetres.
                A les 11,13 trobem les primeres  senyals   amb  direcció  al Salt d´aigüa de Calicanto a  200 metres que  es  a on  anem, al Pont  de Fonseca  i al Estrets  del Riu Ebró  a  tres kilómetres,  A les  11,20 ja  estem  al  Salt  de Calicanto  i  com ja  sa  fet  tard, la  gent  te fam i esmorçem,  amb  intercamvi  de productes  , com vins  ,fruts  secs  i pastissos.
                Reprenem la  marxa  per  un sender  estret  a la vora  del riu  amb  una  vegetació   amb  molt  de  colorit  i espessa  amb  les  aigües  cristalines  del Riu Ebró.El  camí  es  molt  bonic  creuant  algún  xicotet  pont sobre el Riu, ara  el camí  s´estreta  i  es  de pujada i podem  vore  des  de lo alt  que  el  riu  va  per  un congost.
                 A les 12,34   baixem per unes  escales  de fusta   i al fons  observem  un  Pont  Cárstic , que  es  un pont  natural  que uneix  les dos  voreres  del riu i  que  després  nosaltres  passarem per  damunt

                        Després   trobem unes  atres  escales  de fusta que pujem  cap  amunt.A les 12,44  trobem  un senyal  que  ens  indica  Baix  del Pont i més  avant  a l´esquerra   el Pont  Natural de la Fonseca i a la dreta   El Tormon  que es de a on  venim.El paisatge  continúa  sent  meravellós.A les 12.52 trobem indicacions  per  a anar   als Estrets  del Riu Ebró i a el Cuervo, que  es  a o anem.Hem  passat  també  per un tram  de pujada  a on  hi havía  que agafar-se  d´un  cable y uns  escalons metálics adherits  a  la  roca, pero  sense  cap  de  problema  per als  senderistes.
                         Ara  ja  el  sender  es més  ample  i més  plá  i  anem junt  al riu.A les 13,13  fem un alt  en el camí. I  també  algún  com  Virginia   es  refresca  els  peus  en l´aigüa  cristal-lina  del Riu Ebró.Continuem la marxa  per  el sender  estret  i plé de colorit  i verdor i plantes  aromátiques com l´espígol o el romer..A les 13.28  passem  agarran-se  de nou  a  uns  cables  de la  roca  i  també  per  un pontet  de fusta  que  creua  el riu, el pont  ens  adreça  a unes  escales  de  fusta  de pujada. A les 13,37  trobem uns  senyals  amb indicació de El Cuervo   a la dreta , a l´esquerra  als Estrets i   a El Tormón i un altra  senyal a l´esquerra de la anterior  que  ens indica  a  Alobras.  Nossatros  continuem  a  El Cuervo.El  Cuervo  es  comunica  amb el Tormon per la Costa de Rato, pero no el Rato que  vosaltres conegeu.
                             A les 13,43  trobem  un cartell  que  ens parla  de la Sabina   espécie  del terreny  de  gran resistència  a  les  condicions  adverses. Continuem  el camí  a  El Cuervo  i després  d´un xicotet  descans  reprenem la  marxa  a les 13,58, ara  ja  per un camí  més  ample ple  de fulles  que  cauen en la tardor i  de  molt  de  arbres   com el xops,  apareixen el tons  ocres habituals en lépoca A les  14,26 trobem uns  senyals  que  ens indiquen els  Manantials  del Riu Ebró. Continuem el  camí i a les  14,34  arribem a ElCuervo,que está  a una alçaria de 905 metres 
                       I  aixina  divisem un penyal  en  lo alt de El Cuervo. Ací  junt  a una  Font i   unes  taules  de  fusta amb  bancs   , aprofitem  per  a veure i rentar-se   ,alguns es  camviem  de roba  i des de  aquest  punt  agarrem l´autobús  que  ens  portará  a  la  localitat  de Torrebaixa   en la Comarca  Valenciana   d´Ademuç, arrivant  a les 15,22   a les portes  del Restaurant  Casa Emilio, a on  dinarem el següent  Menú  per  11 euros . de primer  ensal-lada  amb  formatge o fesols amb  botifarra del país, que  sustitueix  a l´Olla prevista i de  segon Lluç amb  salsa  verda  u  osobuco, estave  tot  molt bó  segons  ens  diuen, amb  darreries  com meló, flam o gelat, beguda  a plaer  i cafens, solament  alguns hem trovat a  faltar  el típic  “cremaet.
                        Després  de  dinar    a les  cinc  agarrarem l´autobús  en direcció  a  Valéncia,  comentant   dins   de  bús  la  propera  excursió   a la població  castellonenca   de Eslida. També  un  aplaudiment  per  al conductor  de l´Autobús per la seua professionalitat.
                        I  aixó ha  segut  tot  amics  senderistes
                        Fins   a l´altra .   Adeu


                        Francesc
************************************************************************************************************
BREVE CRÓNICA DE LAS RUTAS POR SORIA Y SIERRA DE LA DEMANDA, OCTUBRE DE 2013

El lunes día 14 de octubre, tal como acordamos, a los 8h. 30’ salimos del parking de Alcampo cuatro coches con dieciséis senderistas, - que se relacionan a continuación-, con destino a Soria para recorrer las rutas  que fueron explicadas, y acordadas por consenso, en las tres reuniones que tuvimos,-la primera a principios de Julio y las otras dos en Septiembre, a -, para que dentro de nuestros parámetros, fueran las menos dificultosas, -dadas las características de la zona-, y tuvieran un encanto paisajístico maravilloso.

Al medio día llegamos a Soria, donde comimos, en un buen restaurante, platos típicos; por la tarde nos dirigimos para visitar Calatañazor, que es un pueblo típico ý único por la zona, con sus casas con paredes de tablones de madera y adobe; y después fuimos a  la Fuentona de Muriel, que por cierto no tenía el encanto de la otra vez que la vi, pues apenas salía agua, después del verano y período de sequia;  después nos dirigimos a Vinuesa que es la población cuyo conjunto arquitectónico es el más importante de la Provincia de Soria, allí nos alojamos en  el Hostal Revinuesa, donde pernoctamos con media pensión todos los  cinco días.

Los dieciséis senderistas, relacionados por orden de inscripción, fueron:
Antonio Giner, José Mª. Gonzalez-Rothvos, Miguel Pia, Julio Ponce, Alfonso Pérez, Mariano Aguilar, Paco Burgos, Jesús Martí-Belda, Juan M. Rel, Federico Guixeres y su esposa Carmen Esteve, José Casinos y su esposa Juana, Juan Crespo , Fernando Aparicio, y Juan Miguel Castelló.. No pudieron venir por problemas físicos Virginia Leiva y Vicente Andreu.

Dado que las cuatro rutas de paisajes y trazado diferentes,  de un encanto maravilloso, con sus hayedos, robles, pinos, etc, conforman unos bosques frondosos e inmensos; no las voy a relatar, porque resumiendo, necesitaría más de dos páginas para cada una; el relato y detalle de cada una, lo podéis encontrar buscando en Google, con el  título de cada una.

El día 15.- Hicimos la ruta por “El Cañón del Rio Lobos”, esta ruta es muy fácil de andar, prácticamente llana; el tramo  con el paisaje más encantador es el de 12’80 km, desde el  termino de Ucero, cerca de la ermita de San Bartolomé del convento de los Templarios, hasta el puente de los siete ojos.
 Empezamos  a andar a la 9h. 45’, en el parking previo a la ermita de San Bartolomé, en cuyo tramo previo y después, en el rio abundan los nenúfares como vegetación propia y diferente de otras rutas de allí; y acabamos a las 14h. 30’, habiendo recorrido entre ida y vuelta 15’25 km.; no hicimos más trayecto porque teníamos provisto comer pronto en el restaurante, para luego dirigirnos al Monasterio de Silos y escuchar el canto gregoriano de los monjes, a donde fuimos después de comer en Casa Julio en la población de Casarejos, que por cierto la comida fue muy buena y abundante, hasta el punto que algunos no pudieron acabársela, y el precio del menú de 10€.

El día 16.- Subimos en el coche hasta el parking de la “Laguna Negra”, e iniciamos la ruta “Pico Urbión desde la Laguna Negra y nacimiento del Rio Duero”; esta ruta con un desnivel de 640 m., esta ruta la teníamos prevista como la más dura, por eso se propuso llevarse la comida, para descansar, disfrutar de la zona, y no agotarse físicamente, por volver de inmediato para comer en el restaurante; menos los cuatro últimos relacionados como asistentes que iniciaron el regreso al llegar al punto del desvío para ir al nacimiento del Rio Duero,- estábamos a 2.150 m. de altura-, por lo que hicieron 800 m. menos que el resto. Iniciaron de inmediato el regreso, por lo que acabarían bastante agotados. Los doce restantes llegamos al nacimiento del Duero, que es un paraje diferente a todo lo demás, -parece que estas en los albores de la creación del mundo; al regreso del nacimiento del Duero, como había niebla, seis decidieron quedarse descansando y esperar a que los seis que decidieron subir al pico bajaran; subieron al pico Urbión: Miguel Pia, Alfonso Pérez, Mariano Aguilar, Paco Burgos, Jesús Martí-Belda, y Juan M. Rel; los cuales ascendieron unos 78 m más,  e hicieron  1 km. Más.
Cuando bajaron nos pusimos al resguardo de unas grandes piedras, pues hacia viento y fresco, descansamos y a las 14h. 30’, iniciamos la comida de los bocadillos y demás complementos que llevábamos. Alimentados y con las fuerzas recuperadas, iniciamos el regreso, llegando a los coches a las 17 horas. De regreso visitamos Salduero, llegamos a Vinuesa y después de asearnos, la mayoría visitamos sin luz solar Vinuesa.
Los que subieron al Pico Urbión hicieron 12’40 km, loa que se quedaron esperando después de ir al nacimiento del Duero, hicieron 11’40 km, y los cuatro que se marcharon a comer al restaurante hicieron 10’60 km.

Día 17.- nos dirigimos al Monasterio de Valvanera, para hacer la ruta “Barrancos de Valvanera –Bco. Velilla y Bco. del Cristo”, esta ruta discurre por el Valle de Valvanera, y el autor del lbro la monta circular enlazando el Bco. Velilla con el Bco. del Cristo y Rio Valvanera.  Esta ruta cuando se detalló en la primera reunión de septiembre, al igual que la del Pico Urbión, se propuso para hacerla sin agobios y disfrutarla, llevarse la comida para el medio día
Al ir nos equivocamos en un desvío de la carretera, y nos costó media hora más de la 1:30 h. prevista, y como a propuesta de Juan Crespo, se decidió no llevarse la comida del medio día, y comer en restaurante, por cierto que comimos muy bien por 12€ en la Venta de Goyo, no hicimos la ruta completa; después de visitar el Monasterio, iniciamos la marcha todos desde el Santuario por la orilla del Rio Valvanera, ida y vuelta, 9 km. ;este paraje es una maravilla, el conjunto que forma el rio con el bosque de hayedos, musgos, líquenes, etc.,.
 Y ocho: Antonio Giner, Paco Burgos, Juan Crespo, Julio Ponce, Alfonso Pérez, Mariano Aguilar, Juan M. Rel y Juan M. Castelló, decidieron intentar llegar a la cascada del Bco. Velilla, pero llegado a un punto de referencia, que era una casita de pastores, y observando en el mapa lo que nos faltaba por llegar, y dada la hora que era, desistimos y regresamos al Santuario para unirnos al resto, este grupo hizo 2 km. Mas que el resto; y nos marcharnos todos a comer al restaurante, a donde llegamos a las 15h. 30’.
De regreso, los 12  que no habíamos visitado Covaleda, paramos para recorrer el pueblo, y que para mi resultó un pueblo corriente, sin algo especial que destacar, lo que si tiene es grandes bosques de pinares.
 No pudimos recorrer hasta la cabecera del Rio Valvanera, esto y el no haber hecho todo el recorrido del Cañón del Rio Lobos, además de otras rutas, y buena comida, es motivo suficiente para volver otro año.

Día  18.-Juan Crespo, Fernando Aparicio, José Casinos y su esposa Juana, decidieron y nos comunicaron la noche anterior que ellos habían decidido no hacer la ruta, iniciar el regreso a casa, aprovechando la vuelta para hacer  visita alguna población, comer en Albarracín, y regresar a casa.
Los doce restantes  nos dirigimos al punto de inicio, a donde llegamos a las 9h.15’, para hacer la ruta  “El Rio Razón –cascada y hayedos-“., esta ruta de 15km, la hicimos más corta para acabar antes y evitar el tramo de mayor pendiente, para lo cual cogimos un atajo por un cortafuegos; esta ruta que se inicia cerca de la cascada, el primer tramo del bosque es de pinos,- donde abundan gran variedad de setas y rebollones-, luego de robles, y al pasar por el cortafuegos a la otra parte es un bosque de hayedos; acabamos a las 14h.15’, porque nos entretuvimos haciendo muchas fotos a las setas, bosque,y cascada. Esta ruta también tiene un paisaje encantador. Este día recorrimos 11’26 km. .
De inmediato nos dirigimos al Hostal a  ducharnos y comer; como teníamos las bolsas de viaje preparadas, de inmediato iniciamos el regreso hacia Valencia, donde llegamos as 9h. 45’, después de haber recorrido desde que salimos, 1.362 km. en coche.
Saludos y hasta la próxima

Antonio Giner
*********************************************************************************
CRONICA  DE SENDERISME ALBORACHE-ALBORAIG- RIU BUNYOL   LO JORN  18 D´OCTUBRE DE 2.013

SITUACIO  GEOGRAFICA
                 Alborache-Alboraig, es troba situat  en lo alt de un tossal a 320 metres d´alcária en el marge  dret del riu Bunyol o”Chico”, al que  van nombrossos  barrancs i afluents en un paisatge  de  carácter abrupte i pintoresc, sent  la major  alçária  una  franja  de terreny estreta i allargada  que  arriba fins a les  estribacions  de  la Serra de Dos Aigües.
                 Es pot  accedir  per  la A-3 ,eixida  de  Bunyol i la CV-415  a uns  quatre  kilometres
  . DADES  HISTORIQUES.-  
                Alboraig va ésser  una  població  rellevant  durant la  dominació  árab  i  va  rebre  el nom de “Al-burávj”, que vol dir  “La  Torreta”, en honor  a  la  torre  islámica  que la  presidía,  que  font destruída   per  els  avatar  bélics  patits  pel municipi.De  fet, durant  la  Guerra  de les Germaníes  fou arrasada  pel Duc  de Sogorb.
                Fou  conquerida   als  árabs  al 1245 per  Roderic  de Linassa, al servici de En Jaume I, nombrossos moriscs  romangueren en aquesta  població  fins  a  la  seua  expulsió. Quedant  la  població  reduida  a  la mitat. Aleshores  va ésser  quant  Alborache va  obtindre  la  seua  escriptura  de  Carta  Pobla de  mans  del Comte  de Bunyol amb  el nom d´Alboraig.
                Després  la  situació de mesquinesa  provocada  al llarg  dels  Segles  XVII i XVIII, per l´opressió  dels  Comtes de Bunyol es va incorporar   per  Reial Decret  de 1836 a  la Corona, Alboraig  i els  demés  pobles del Comtat
.

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui ens  han accompanyat :
           Amparo Aparisi,Paco Borrego, Pepe Boscá,Enrique Bisbal,  Manuel Cantero, Luis  de Salvador,Angels  del Cerro, Roger Domingo,Gonzalo Gomis,Miguel Macián, Julio Marin, Francesc Martí,Vicente  Martí, Jose  Martinez,Agustin Munilla, Roberto Pérez, Jesus Silvestre, Enrqiue  Vidal  i José Mª Zapater, un total  deneu   senderistes.
                    Nova jornada  senderista amb  apléc  junt  al  l´Estació de  servici El Pont   en la A-3  eixida 337,  no  com em digueren per @mail ,  la  327, a les   8,00 hores, en direcció Alborache-Alboraig
                    Sobre  les nou del matí  arribem a  Alboraig amb un día  assolejat  amb  alguns núvols i temperatura d´inici  de 17 graus amb un suau vent  fresquet, després  la  temperatura  anirá  pujant a  més  de 22 graus.Del punt  d´inici es  portará un cotxe  al lloc  de finalitatzció  per  a  la  tornada  amb  els  conductors  dels  altres vehiculs, portar-mos  per  a no  tindre  que  pujar, tot  el llarg  poble  d´Alboraig  fins  als  Restaurant  “ Abetos”.
                  Després  d´un xicotet  escalfament i  baix  el comandament  del guía  de  hui, Roger  Domingo, per  absénscia  d ´ Antoni Giner   que  amb  un grup de  senderistes  están passant  uns  dies   a  Soria.
                 Iniciem la  marxa  de la  ruta  que  será  semi-circular  de uns  catorze  kilómetres , teoricament   fácil, amb  algunes  complicacions  i relliscades  amb  camvi de  sentit per  Roger  Domingo  en  comparança  a atres  vegades  que  havien fet  la marxa  en sentit contrari.
                 A les  9,20  trobem un  panell amb  indicacions  dels  Senders  d´Alboraig  el SLV -31 i PTV-192 i amb  algunes  explicacions  de Roger   als nous senderistes,  sobre  el colors  dels  senyals  del Sender Groc i Blanc per  al Sender de Xicotet  Recorregut i Vert i Blanc  per als  Sender Locals.El  camí  es  ample  i bó que  després  es  fá  més  estret.Al fons  a la dreta  podem vore la  antiga  Cimentera  de Bunyol
                A les 9,42 trobem  senyals  amb indicació  del SLV 31 de 20 minuts  a  la Cova “La  Paloma” I  30 minuts  al Naiximent  Riu “Juanes” i  prenem  l´ esquerrá que  es  a on anem . En sentit  dretá  aniriem   per l´Alberg  Actio i el “Toll (charco)”  Blau. Estem  apropant-se  a  la  Cova  pero  abans  hagueren uns  dubtes per  el camí a  pendre.I  Roger  Domingo i  algún  altre  com Macián  han explorat el terreny  tornant  arrere  per  a anar  per  el camí correcte.
                    Ja  estem  a prop de la Cova  amb  una  xicoteta dificultat   per  a  pujar  una  feixa ( bancal), que  amb   Cantero i la  seua  corda  i altres  senderistes   fará  que  pujem  tots  a  l´explanada  davant  la Cova, aprofitan el lloc  per  esmorçar,hui  si que  les  provisions  de  ví, fruts  secs, pastissos i  cafens  han complit  les  expectatives
                      A  les  10,45  reprenem  la  marxa  per  a  visitar la  Cova ,  es  el molt  gran. Hi  ha  també una  bassa  , que  segons ens  diuen  fa  anys   era  molt  més  gran  , a més  com  ultimament   la   mancança de  plujes  fa  que    el  volum de  cabdal siga  menys  i la  sequetat  molt  major..
                      Continuem  el camí  ara  son les  onze   i el camí es  de pujada, trobant  un cartell a la  Ruta de L´Aigüa, També  un senyal  amb  dirección  al Alberg  de l´Ivaj.Ara   el camí  está  estretant-se  i   de  baixada   amb  molta  vegetació, amb  alguna  relliscada que  altra, com la  de  Jose  María  Zapater  que  baixá  com  un  tobogá  per un  terreny  arenós  i esbarós.  Hi  havía  que  agafar-se  de  les  les  branques  dels  arbustes  , encara  que  algún  estave  sec  com si  passá  a  Amparo ,  pero  afortunadament  no  passá  res  a ningú.
                    A les 11,25  trobem la  una   gran  bassa  del riu , en la  que  hi han  alguns  peixos amb  ses  aigües  prou netes de color  vert. Continuem  la  marxa  ara  per un camí  més  ample,trobant  a les 11,47, la  indicació a l´esquerra del Charco-Toll de “Mañan” que es  de  a  on venim i  a la dreta   ens  indica  el Mirador  que es  a on anem, s´acostem  al Mirador, encara  que  crec  no  es  veu  gran cosa. Reprenem cap  amunt  del Mirador  al camí ample  entre pins i  a les 12,05 trobem el senyal de la Cova  del  Turche,  arrivant  a la  Cova  , hi ha  una  gran bassa    i una  Font  a on  prenem  suministres d´aigüa i  alguns  com Cantero aprofiten per  a  donar-se  un bany, els  atres  descansem a    l´área  que  hi ha,  amb  taules  i bancs  de fusta.

               A les 12,30   ja  estem  caminant  per  un camí  ample  amb  vegetacii després creuem  la  carretera i trobem uns  senyals amb indicació   de l´ Alberg rural Actio a 20 minuts, la ruta dels  Molins i la Font de la  Mesquita. A les 12,48  estem inmersos en les  voreres  del Riu Bunyol, en un camí  estret  plé  de  canyes  , d´aspecte  pantanós, que pareix  la  “Jungla” del Vietnam, junt  als  canyes  trobem algún  magraner  silvestre  amb  les  seues  magranes  penjant  dels  arbres, i  aixina  a  quasi l´una  arribem  a la  Font de la “ Mesquita”
                        
                                Continuem  per les voreres  del riu i apleguem a  on  hi  ha un  antic  Molí  restaurat, crec ques es diu Molí de Galán, el Riu  sa  fet  més  ample  amb  un xicotet  estany, en el que  podem vore  uns  quants  ánecs  dins  de  l´aigüa, nosaltres  vorejem  el riu perque  hi  ha  un vallat  de dubtossa  legalitat que  en un moment  no ens  permet  continuar per la  mateixa  vora, tallant la servitut  de pas  que  segur  que  existeix  i  tenim que  creuar    a  l´atra banda   -
                         A les  13,20 arribem a un panell que  ens  indica que  estem a les  portes  del Molí  anomenat  “Guarro”, que  era el nom del propietari el Mestre  paperer, Bernat Guarro Tort que  va  demanar  al 1853 permís per  a  contruir-ho  al MInisteri de Foment i per  el día  es  feia  la  pasta  per  al paper i per  la nit  es produía  energía  eléctrica,malgrat totes  les cinrcunstancies va  ésser  al 1856 quant  es  va obtindre el permís  definitiu están produint  energía  eléctrica  fins  a l´any 1930  i  des de  aquell  any  está  en estat  ruinós.                
                   Continuant  el camí  i després  de   travessar  el Riu Bunyol per  diferents  pontets, arrivem  a les 13,22 al lloc  anomenat  “Charco” Blau.En  la  zona  hi ha  plantes  com  les Alges,també  molses i falgueres   amb  una  varietat  autóctona com el “Culantrillo” que viu a les  zones  de humitat  alta. També  hi ha  especies animals com insectes coneguts com els “sabaters”,mol-lusques  com  la “Menlanopsis Dufurt” iel “Theodoxus  fluvialitis” i alguns  crustacis  com els   carrancs.
                     També  sobre  la 1,30 hem passat  per  l´Assut  de la Llum amb  estructura original del Segle XV, que  dona  nom  al  Moli  de la Llum, dedicat  en principi  a  la molturació i posteriorment des  de 1909  a  Molí de  Llum, que  abastía  als  nuclis d´Alboraig, Macastre  i Yátova i també  abastía  a les serreries de les ultimes  poblacions  anomenades. Actualment es propietat  privada i es el millor  conservat  de tots els  molins de la  Ruta i amb  aquest  molí  acabem la Ruta  dels  Molins que Iniciarem amb el Molí de Galán.
                           Després  d ´ arribar  a la  carretera  d´Alboraig  i  creuar  el  Pont  sobre el riu Bunyol arrivem a  Alboraig  a  una  plaça  amb un font  en la  que  esperem que  porten els cotxes  per  a  anar  al  Restaurant  “ Abetos”, a  l´entrada  de la  població.
                             A   les  dos i mitja  estem dispostos  a  dinar  el  menú  de 9 més  un euro  , quedant  tota  la  gent  encisada  amb  els  plats,( amb  entrant  de ensalada,de primer plat Arroç al Forn, Macarrons  Bolonyesa,o Crema  de Boletus i de  segon  Cuixa  de pollastre  al forn,Llomello plantxa ,Sépia  Romanessa o Potetes  de xipirons arrbossades)  amés  begudes  sense  que  faltara  de res  i  les  darreries  amb  ampla  varietat  com carabassa , pinya  natural , flam de la  casa, gelats  etc i cafens  incloent  el  típic  cremaet  de  ró i poc  abans  de les cinc  ja  estem als cotxes per  a  els  44 kms que  ens  separen de  Valencia ciutat.
   Acó   ha  segut  tot, amics senderistes

Fins  a l´atra. Adeu


Francesc
************************************************************************************************************
CRONICA  DE SENDERISME AL NAIXIMENT RIU TUEJAR(TOIXA)  LO JORN  4  D´OCTUBRE DE 2.013

SITUACIO  GEOGRAFICA
                Tenim  accés  a la  població des de  Valencia per  la Autovia  a Lliria  CV-35 i des de Utiel per la  CV-394.Tuéjar enclavada  dins  de la Comarca dels Serrans  a  una  alçária  de  600 metres
                 Les  muntanyes  de  Tuéjar-Toixa ,formen estribacions  secundaries  de  la  Cordillera ibérica, que  penetra  a  Valencia  per  Conca i Terol  amb   topografía  molt  accidentada , la  part  esquerra  del marge  del Túria está  consituída  per les  estribacions  del  massís  del Javalambre  que  entra  a  Valencia per  les  Serres de Tortajada i el Sabinar i la  parte  dreta  del riu Turia la  conforma  les  estribacions  de la Serranía  de Conca
                   El territori  té  innombrables  barrancs  que  están pels rius  Túria i Tuéjar-Toixa amb  ses  aigues  cristalines amb  un tros  de  fértil horta.
                    La  flora  está  composta  principament  per  pí  carrasc”pinus  halepensis”, també  trobem,  el pí roden l´alber(álamo) blanc,  el xop  negre   entre  atres.  I en  quant  a la Fauna  integrada   per  les rabosses,  els  porcs  senglars ,el cérvols  etc. I com  a  aus  tenim  als  voltors
 . DADES  HISTORIQUES.-  
                      Encara  que  no es possible  determinar  l´oritge  de la  població  exactament, es  varen  trobar  des  de   destrals  de  sílex fins  a  restes  ibérics, monedes romanes  i  cerámiques  árabs, tenint  em  compte  tots  aquestos els  asentamenta  més  antics  daten  de  la Edat  del Bronze.
                            Tuéjar- Toixa  adquerix   la  seua  condició  com a poble  per  l´Atorgament  de  sa  Carta  Pobla per  la vidua  de  Pere  de  Jérica, senyor  feudal dels  territoris. Després  Pere IV  d´Aragó en  1370 ,ordena  la  repoblació  de la Vall  del riu Tuéjar.Toixa amb  cristians, després  de l´expulsió  dels  moriscs i  a  partir  de la  Carta  de la  població  es  un lloc  de cristians  vells
              
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui ens  han accompanyat :
            Mariano Aguilar, Fernando Aparicio, Amparo Aparisi, Pepe Boscá,Manolo Bermejo,Enrique Bisbal, Paco Burgos, Manuel Cantero, Juan Miguel Castelló, Jaume Climent, Pedro Conesa, Roger Domingo, Antoni Giner, Jose Mª Gonzalez,Federico Guixeres,Miguel Macián, Julio Marin, Francesc Martí,Jesus Martí-Belda,Agustin Munilla, Alfonso Pérez, ,Julio Ponce, Juan  Rel  i José Mª Zapater, un total vint i   quatre   senderistes. Es  continúen  incorporant-se  nous  senderistes  com José  Bosca i Miguel Macián.

                    Nova jornada  senderista amb  apléc  junt  al Casino  de  Valencia del   8,00 hores, en direcció  a  Tuéjar,arrivant  al punt de  eixida  a les 9,30  hores
                   La  marxa  de hui  encara que  en principi era llíneal es  va  cambiar  per  una ruta circular  de  16 kilómetres,passant  a  ésser  de dificultat  mitjana baixa  a mitjana.
                   Hem  partit  amb  temperatura  de 16 graus que  arrivarán  als 27  a la fí  de la  marxa amb  un dia  prou  assolejat.Mentres estaven  dinant  ha  caigut  un  xaparró , sense enterar-mos  de l´aigüa  en el curs de la  marxa malgrat  totes les  previsions de pluja.
                    Hem iniciat  la  marxa  des de l´Assút de Tuéjar,a on hi ha  un área  recreativa  amb font, taules i seients  de fusta  i  un pont  que  creua  l´Assut, la  alçária  del lloc es  de uns  450 metres i arribarem  als  1020 metres  en un lloc  anomenat , l´observatori  de la  Bona Llet  , encara  que  el  geni del  garda  per  alguns  indicava  el  contrari.
                   Al  poc  de eixir  trobem  a  les 9,41 una  de les poques  senyals  que  ens indica  el lloc  de  Corrals  de Silla amb  Pintures rupestres, continuem  per  un camí  ample  i ben  habilitat  i  creuem el  riu per  un  pas  de pedres.
                Sobre  les  deu  arrivem als  Corrals  de Silla a  on están  les  Pintures  Rupestre , darrere  de  unes  reixes  que  dificulten la  seua  observació, en unes coves.
                 Continuem  pel  camí  que  va  en pujada  constat i trobem un senyal que ens  indica  el Nevero i un panell  que  parla  sobre  els  Corrals  de Silla.
                   A les  deu i mitja   trobem  un  lloc per  a  esmorçar , amb  el  habitual  intercamvi  de productes  encara que  hui  ha  faltat  alguna  provisió.Vint  minuts  més  tard  reprenem  la  marxa i trobem un  senyal que  ens  indica  per una  banda  el  camí  del Naiximent  del Riu Tuejar per  l´altra  el Barranc  del Frare i per l´atra  el Camí del Nevero
                    Continuem la marxa  i  obrservem  que  en alguns  llocs  el  Barranc  hi ha  alguna  bassa  d´aigüa  pero   es  nota  que  no  ha  plogut  i el terreny está  prou  sec.
                      A les  onze   podem vore   en lo  alta  d´una  muntanya un  grup  de  voltors  que  volen en circul, es  moment  de fer  alguna  fotografía.Ara  el camí  encara  que  es  bó  es  de pujada constant i  es  nota  que  l´increment  de la  alçária  es  constant. Moments  abans   hem  tingut  camvi  de ruta  a  proposta  per  l´Intendent  Roger Domingo  en contraposició  al Coordinador  Antoni Giner i es possem en  mans  del Guía   de  Fernando Aparicio i el seu GPS
                        Pujant   arribem  a  les 12,25 a la  cota  més  alta  de 1.020 , en el punt  a  on es troba  l´Observatori  de la “Bona Llet” i   Alfonso Perez  parla  i pregunta  al garda  del  Observatori  qui  no li convenç  massa  amb  les seues respostes.
                        Al  Cim  , prenem  el  camí  de  la  dreta  que ens  portara  al lloc  de  eixida.Al  cim  fem la  foto de  grup, també  es un  lloc  amb  meravelloses vistes  des de  él que  podem  vore  diferents  poblaciones   com Titaigües, també  al cel  podem  vore un  núvols   negres  que més  tard  portaran la pluja  alhora  del dinar.
           Ara  baixem per un camí  quasi  tot  de baixada  i més  estret . El  camí  es  bonic  amb     matolls  verts  i  pins.De  quant  en quant  fem un alt  al camí  amb  un xicotet descans.
             A les  13,30  el  camí  es  torna  més  estret  amb  més  inclinació   i en el  darrer tram més  pedegrós  i  dificultós,  i es  produix  alguna  que  atra  reslliscada  com  la  de J. Miguel  Castelló  amb  una  xicoteta  cura, pero sense  consequencies  greus.També   hi  ha  que  dir  que  la senyalitzatció  del  camí  es  més  bé  escasa.
               Aixina   sobre  les  dos  retrobem  el Barranc  deixant    el  sender i  arribant  al camí  d´inici  creuant un  atra vegada  el  riu  i  arrivant  a la  Font  i  al Area  Recreativa  de  l´Assút  del Tuéjar  a les dos i quart. Açí la gent  es  neteja  en la Font  o  en l´Assut  inclús  alguns  es banyen  parcialment  o  prenen  el bany.
                          I  des de  açi  amb els  cotxes   anem  a Xelva  , al restaurant  el  Neutral a  on per  10 euros , dinem les  diferents  opcions i plan  com  Olla  de Poble  o  gaspatxo  de  primer plat  i de  segón bé vedella, o braó de  res   amb  creïlles, abadejo  o bacallat  a vasca o bé embotit  amb  ou  i  creïlles,   amb  darreries  , caféns  o  cremaets,  hi  havia  bon surtit  i  en general  la gent  quedá  satisfeta.
                         En la  sobretaula  els  parlaments de Antoni  Giner  i la  recaptació de  les  dos quotes  d´inic  dels  nous.També  es parlá  sobre  el proper  viatge  d´alguns  a Soria, de la  propera mrxa  en  aquesta  setmana  atípica  per les  festivitats  del Nou d´Octubre i  el Pilar.També  va  pendre  la  paraula Roger Domingo i les  seus  matissos.  I aixina donem  per  finalitzada  la  jornada   senderista  i  reprenim viatge  de  tornada  a  Valéncia.
                   I  aixó  ha  segut  tot amics  senderistes , que  passeu bon pont  o  aqueducte  festiu.
                   Fins  a l´atra.     Francesc
******************************************************************************************************
CRONICA  DE SENDERISME A   CH(X)ULILLA  LO JORN  27 DE SEPTEMBRE DE 2.013

SITUACIO  GEOGRAFICA
          Ch(X)ulilla, Municipi   situat  a  60 Kilómetres  de la  Ciutat  de  Valencia,per l´Autovía  de Lliria CV-35 i després per  la CV-394, i enclavat dins  de la Comarca  dels  Serrans i a  una  alçária  de 400 metres  damunt del nivel de la  Mar .
           La  població  es  troba  a la faldeta  de un alt  promontori, dominat  per un  antic  Castell árab, torreons  i murades del costat  de la  població  i per l´altre  costat, el Congost  del Túria  que  el fa inexpugnable.
           La  major  part  del terme se  estend sobre  terreny  cretaci.En  aquest  altiplá ,l´erosió del riu Túria ha  creat una Corbella i un Salt  de 160 metres  de profunditat  i 10 metres  de amplaria.  La  vegetació formada  per  pinars de la  varietat  de  carrasques i bosc  baix  mediterráni.  En quant  a  Fauna  podem trobar ,perdius, conills, llebres, rabosses ,porcs  senglars entre  altres  i també barbs i truites a l´aigüa  del riu.
,
DADES  HISTORIQUES.-  
                   El  primer  poblament esta  datat  al primer mil-leni abans  Crist. Sa  trobat un destral  calificada com del Neolitic en el Sufruto. També  vestigis  de l´Edat  del Bronze en la part  superior  del Mont  del  Castell.
                     Durant  l´Edat  de Ferro, es produeix  l´expansió  de poblats  ibérics.Amb  la  romanizatció, alguns  poblats  s´abandonen  i  altres  baixen  al Plá. El Mont  del Castell, es  manté  com  a “Castrum”. Les  arrels  del topónim Chulilla-Xulella-Iulella tenen  carácter  pre-islamic.
                      Aixina  es  va  conformar l´estructura, derivant  en el distrit dependent  del “hisn” Castell  islámic  de Xullella. I la  relació  Castell-Riu, va establir  a  lo  millor  des  de  el  romans un sistema  de  regadiu  des de l´Assut, anomenat  el “El charco “  Blau.
                       Arribem  al 1238 i després  de la  conquesta  de Valéncia  pel rei En Jaume  I, Chulilla  entra  en el mond cristiá.Encara   que  Zayd Abu Zayd havía  entregat  el  Castell i la Vila junt  atres  territoris. En  Jaume  I  ,al  1248 va  donar  a Pere  Escrivá, de forma  vitalicia  el “castrum et  villam de Xulella” .
                        Després  de Senyoriu  militar , al  1274 instituixen la  Baronía  de  Chulilla,incloent Llosa  i després  des de el 1300 a  el Villar  ifou entregada  al Cabilde i Bisbe  de  Valéncia. També  va  ésser ocupada  per  el cavaller  Guillem de Reixac, pero fou  restituida un altra  vegada  al Bisbat, pel rei  Jaume  II
         Al 1331 i davant  els  atacs  dels  cristians  a  les moreries, es  produeix  l´abandó  mussulmá.En 1340 Pere IV  d´Aragó,  atorga   una  Carta Pobla,portant  nou pobladors , de Lleida i Navarra.Al 1379 es  reforça  el Castell, per  la  Guerra  davant  Castella, per  ésser un lloc  fronterer  de 1356 al 1365
                Durant  les  Guerres Carlistes   es  desentrotllaren cruentes  batalles a la vora  de la població.
                 
Obisp
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA:
Hui ens  han accompanyat :
             Fernando Aparicio, Amparo Aparisi, Manolo Bermejo, Paco Burgos, Manuel Cantero, Juan Miguel Castelló, Jaume Climent, Pedro Conesa, Angels del Cerro, Roger Domingo, Antoni Giner, Gonzalo Gomis, Jose Mª Gonzalez, Jose Vte. Lloréns, Julio Marin, Francesc Martí, Alfonso Pérez, Roberto Perez,Julio Ponce, Juan  Rel ,Jesus Silvestre, Enrique Vidal i José Mª Zapater, un total vint i   trés   senderistes.

                    Nova jornada  senderista amb  apléc  en front del Palau de  Congressos  a  les  8,30 hores , en direcció  a  CH(X)ulilla, a  on  arrivarem  sobre les 9 del matí  amb  temperatura  de eixida   de  17 graus.
                     A   les 9,11 minuts en el estacionament  a on deixem els  cotxes, es  fan  els  exercicis  e escalfament. Iniciem la  marxa  i trobem no més  eixir  un panell de  Fusta  que  ens  indica , els  sender  de  Chulilla, més  avant  trobem  a les 9,26 hores un altre  Panell,  que  ens  indica  el Paratge  natural del “Los  Calderones”, per  el que  van els  senders riu Turia  amunt  fins a  l´embassament  de Loriguilla, recorregent  el profund congost  del Riu  Turia ,també  conicideix  amb  la  Ruta  dels  Pantaners  per  el  que  anaven  els obrers  que participaren en la construcció  del Pantá.
                    A les 9,26 trobem un  senyal, que  ens  indica  El Sender SL 77  i estem  a  4 kms  del Embassament  de Loriguilla i  a  790 metres  de  “Los Calderones “ i “Las  Hoces  del Turia”.
                      Camimem  per un sender   que  bordeja  el Riu  Turia amb  meravelloses  vistes  al  fons.A  les 9,44  trobem una indicació  em la  que  ens  indica 421 metres  fins  als ponts  penjats i 3300  fins  al embassament  de Loriguilla. A les 9,51, les  mateixes  senyals  amb   2.950 metres fins al embassament i  71 metres fins  als ponts, ja  estém al costat dels ponts. Es  trobem després  en unes  escales  de pis  d´adoqui, i pasamans  de fusta.
                           A les 9,54  arribem al primer  pont  penjat, es  fem la  clásica  foto de grup i  continuem per  el sender  fins al altres  ponts  amb  vistes  del Congost  del Turia, també  abans  hem vist  a lo  alt  alguna  cabra  montesa
                             A les  10,04  un cartell de “los Calderones”, ens parla i podem vore una  foto  de 1922 amb  el  traje  típic  de un Gantxero  o “Maderero”, amb  el seu  gantxo  amb  la  misió  de  baixar  els  troncs  de  fusta  per  el riu Túria  fins  a Valéncia.
               Continuem  per  el sender  ,també  hi ha una zona de canyars i  arribem a una lloc am pedres  que  aprofitem  per  el esmorçaqr  amb intercamvi de productes típics  com begudes, fruts  secs  i pastes. Després  de 25 minuts continuem la marxa i a les 11,13 minuts  estem a 1000 metres del Embassament, arrivant  a les  11,24 , després  de un descans i  de pendre les  fotografíes  al grup, reprenim el camí de tornada , en principi  hi ha  dubtes   si anar per  d´alt  o tornar  per  el mateix  camí  de  anada , finalment es prenem la decissió  de tornar  per el mateix   camí d´inici.
                           Abans  hem vist  les senyals  del Sender  PR- CV   77, a nostra detra  que  indiquen les Pintures Rupestres a   4,7 Kms. I 1 hora 32 minuts  i Ch(X)ulilla  a  5,3 kms  i 2 hores cinc  minuts  de durada, nosaltres  hem agafat  el  camí  de l´esquerra  Ch(X)lilla  cinc   kms.
                            A les 12,38  ja  estem passant  atra  vegada  per els ponts  penjats  damunt  el Túria. Després  d´alguns  xicotet descáns  sobretot  després  de pujar  les  escales  amb escalons  elevats. Tant  a la  anada, en  que  trobarem  a  algú  caminant  amb  gossos  per  camí,  com  ara  a la  tornada ,també  hem trobat   a  tres o quatre persones juntes , entre  elles una  ,segons  digueren una  dona  de més  de vuitanta anys ,questió  que  mereix  un aplaudiment.
                             Aixina  arribem, a les 13 hores  a la  senyal  que  ens indica  955 metres  per  a Ch(X)ulilla PL  La  Baronía a  l- esquerra i  agarrant  la senyal  de la  dreta   a 280 metres  tenima El Atic  , en la  ruta  dels  Pantaners.
                              Finalment  a  la una  i vint  estem a on están estacionats  els  vehiculs.
                              D´ aquesta  manera  el grup  arriba  a Ch(X)ulilla i açí  es  produeix  una  escisió  per una banda  el Grup  amb  Cantero,Castelló,Climent,Giner, Rel, Vidal i el que  escriu, sense  fer  molt  de cas  a  Bermejo, anarem  al “Charco” Blau, el  camí  no  estava  en bones  condicions pensant  que  alguns  ja no portaven  les  botes  de  Senderista, a  la  fí alguns  del grup  es  banyaren  a  la “Xarca” o ens  mullaren els  peus  i cap, l´aigüa  aparentament  estava  neta  pero al remoure l´aigüa  fea  una  miqueta  de  pudor  a  tarquí, la  questió  es  que  ferem uns  cinc  kilométres  més  i  amb un sol de cástic  que  des de  la  mitat  del matí, arribaba  la  temperatura  quasi als  29  graus.
                         Atre  grup més  llestos  es  quedaren  a  la població a  pendre  cervesses o quasevol  refresc, com Amparo,Angels,Jesus, Lloréns  i Bermejo i Roger,que  per  cert  segons  font  ben informades  va tindre  una xicoteta  relliscada , sense  cap  de  consequéncies i a lo millor va  ésser  el terreny  el  que   va  patir
                            I un últim  grup pujá  al Castell, Xema, Conesa,Gonzalo,Alfonso, amb  el dubte de si  anaven  també  Julio Ponce, Aparicio, Jose  Maria i  Julio Marin, que  han fet  1,3 kilómetres  més  en la pujada  al Castell i  aixina   sobre  les   tres menys  quart  de la  vesprada  estem  a la  població  de  Llosa  del Bisbe per  a  dinar  al  Restaurant Casa  Anselmo .
                               Al restaurant ,  a on per  10 euros poguerem menjar   de  primer  ,l´Olla  Xurra,  Arroç   al Forn o Menestra de Verdures i  de  segón LLomello  amb  creïlles, LLuç  arrebossat o  Bacon amb Ou i creïlles  sense  botifarra o llonganisa, amb   darreries  com gelat, flam  etc  ,sense  faltar  tot  tipus  de  beguda  ,sempre  hi ha  una  zona   de més  “borratxos”.  A més   caféns, crémats  no , “Carajillos quemados”  i  simpática   cambrera  romanessa.
                                  A  la   sobretaula  el Coordinador  General Antoni Giner  va  tindre  unes  paraules  dedicades  a  la  propera  marxa  i  qüestions  de  carácter  general
                                 Aixó  ha  segut  tot  amics  senderistes
                                 Fins  a  l´atra

                                 Francesc
*********************************************************************************
CRONICA DE  SENDERISME  A  LA MUNTANYA DE CULLERA     LO JORN  20  DE SEPTEMBRE DE 2013    

SITUACIO GEOGRAFICA
                   El  municipi  de Cullera esta  situatada  a  la  Comarca de la Ribera Baixa i junt al riu Xúquer  per quina  localitat finalitza  el seu  recorregut  a la  Mar  Mediterránea. Cullera está   comunicada amb la Ciutat  de Valéncia  per la  Ap-7,la N-332  ara  Autovia.futura A-38, i per  la  Carretera  Natzaret-Oliva, la CV-500
                   L´única elevació  es  la Muntanya  de  les  Rabosses (233 metres  d´alçaria),darrera estribació del Sistema  Ibéric, a on  antigament hi havia  quantitat  de  conills  i  rabosses. Seguint més  cap amunt trobem la talaia.antic Castell mussulmá  reformat  pels cristians amb una xicoteta Església  en la  actualitat. A la part  Nord de la  Muntanya  en un racó trobem  la  Bassa de Sant  Llorenç, un estany rodejat  de  canyes amb la  fauna autóctonoa del Parc  Natural de la Albufera. A la  part  Sud  del terme  es troba una  llacuna  anomenada l´Estany  que concluix  a  la  Mar, es lloc  de Pexca habitual. En front de  Cullera  hi ha  un xicotet  illot  anomenat  la Penyeta el Moro
                DADES  HISTORIQUES
            
             La  ciutat de Cullera es  va identificar  antigament  com  Sucro, anomenada  com Sicana  abans la  colonizatció  Romana, amb  mostres  de que  fou poblada des  de  fa  més  de 25.000 anys .segons  els  restes  trobats  a la  Cova  de Volcan que  pertenyen al Paleolitic  Superior.També  hi ha  molts  llocs, que  ens  transladen a  periodes  com el Neolitic o  l´Edat de Bronze
            El nom  de Sicana.apareix  en textes  del Ségle  V abans Crist.  Una  vegada establits  els Romans  la  batejaren amb  el nom de Sucro tant  a la ciutat com al riu
             Segons  estudis  confirmen que els  Gregs  , la  anomenaren Sicana i els  romans  Sucro Oppidum, que es situaba  en lo alt  del Mont de Cullera o Mont  de  les Rabosses.
             Segles  més  tard  amb  l´ocupació  musulmana  s´anomena  Colla-Aeria( Cim Alta) i mes  avant pren el nom de Cullera, tenint una  transformació  tant  económica  ,amb els  regadius i nou metodes  de cultiu, com la  vessant social.
              Al “Cantar  del Mío Cid”, apareix  la  localitat amb el nom de Gujera. Durant  la  reconquesta  portada  per el Rei En Jaume I, es  va intentar conquerirla  al 1235 , no sent  possible  i es  va tindre  que  esperar a l´any 1240 amb la  capitulació   de Valéncia.
              Al 25 de Maig  de 1550,el corsari berberisc  Dragut, en un asalt  a  la Vila, va obtindre un important botí  de ben i cautius,quedant  despoblada  la  Vila  durante  décades.
               Felipe  II va  construir  un  conjunt  de torres defensives  de la  que  perviu  la Torre  del Marenet
               A la  part  elevada  es troba  l´antic  Castell mussulmá  reformat pels  cristians  ,troban-se  ara  el Santuari, restaurat  a  inici  del Segle XX  amb la seua Església. Hi a  un fort  en la  part  més  eelvada  que  data   de l´época Carlista.
                A Septembre  de 1911, tingueren els  coneguts “Sucessos  de Cullera”, en el que  Un  Jutge , un Algutzil i un secretaria   actual amb prepotencia  e irresponsabilitat, foren assesinats  per  gent  de la  Zona.
                   Durant  la  Guerra Civil española , es forma  una  colectivitat ugetista  i altra  anarquista, mes tard  la  Germandat  Sindical, sent  una  forma  de neutralitzar  al Moviment  Campesí,passant  després  `per  el desenrotllament  de  formules cooperativas.
       Durant  els anys  60  del Segle XX, ha  viscut  gran expansió degut  al turismo  amb  els  beneficis i  problemes  que  comporta,fins als  nostres dies

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA: 
    Hui  ens  han acompanyat:
              Mariano Aguilar, Amparo Aparisi,Paco Borrego,Manuel Cantero,Jose Casinos Enrique Climent,Pedro Conesa,,JoanCrespo,Roger Domingo,Antoni Giner,Jose Mª Gonzalez,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí,Agustin Munilla , Jose Mª. Osca, Alfonso Perez. Julio Ponce, Juan Rel,Vicente Tatay,Pepe Verdugo,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater, un total vint i   trés   senderistes.
 Salutacions  a  Vicent  Andreu per  a  que es  recupere  de la  malaltía
           Nova  jornada   de  reobertura  de curs  senderiste  amb  aplec  a les huit  front Hotel Albufera en Pista de  Silla . EL jorn  es pressénta   assolejat temperatura  de 18 graus de inici, posteriorment pujará fins  a uns  quasi vint i nou graus, en alguns  moments ha  bufat  un suau vent  de Llevant
           La  marxa de  hui es  del  tipus  circular  irregular i el recorregut consta de quinze  kilómetres aproximadament.L´hora d´inici es  la  de les nou  menys  quart i finalitzatció dos  menys  quart amb el comandament  del guía  Jose Mª  Osca el”tigre de la Ribera Alta”,  catalogada com  ruta   de  carácter mitjana baixa
        Començem a les  nou menys  quart  des de  la  porta  de Cementeri de Cullera  desixant  els  cotzxes  davant  del mateix i rodejant  el Cementeri  anem punjant   per un  camí  que  va  junt  una  molt  bona  tanca  de `protecció  per  a  desprendiments   del  poble  antic   de Cullera  anomenat  El  Raval.
        La  pujada  es suau  per  constant  i tenim  sort  de  que  quasi  fin al Castell es  dins  de  l´ombra  la  qual cosa  sa  agraeix.
         Hi  ha  que  dir  que  quasi  al inici  en una  xicoteta  baixada  varem  necesitar  la   col-laboració   de  Manel  Cantero  i  la  seua  corda  per  a  baixar amb  més  seguretat.
           Continuem  cap  amunt  fins  a  arribar  al  camí empedrat en zig  zag  que puja  de  la població  fins  al Castell, fem un alt  en  el  mateix  i  rodejant-lo, continuem pujant,  al costat   de la  seua  murada  continuem  pujant  per  un  camí de roques  i amb  molts de pins     i matolls


   I  aixina    arribarem sobre  les 10,30 del matí  a  la  antiga Torre  Vigia  del  Castell,  a on  esmorcem   amb  intercamvi   de begudes, fruites i fruts  secs  i  pastes  etc.
                    Al  costat  de les runes  podem vore  unes  antenes i  també  hi  ha  un tallat  sense  protecció  i  perillós .Després  de esmorçar  i passada mig hora reprenem la marxa camí de    L´Observatori   Meteorológic i el Vértex  Geodésic, ara  el camí es  de baixada i  a l´esquerra  en un  tallat podem vore  les  lletres indicatives  del cartell de  Cullera  que  es veu  des de la  Autovía o Carretera, aixina   cap  amunt  ja  en el  sol  que  ens  pega  fort arribarem  junt  a les Instal-lacions Meteorológices   amb  les  fotos  del  grup.Podem vore  també  a l´esquerra les vistes  de l´Assut de la Marquessa i el riu Xúquer  i més  avant  vorem  la Bassa de Sant Llorénç

         Una  vegada  coronat  el cim  reprenem  la  marxa   pel sender PR-CV-336, per  un  camí  amb  baixades i pujades  ,algo pedegrós  i sense  poca  vegatació fins  a la  zona  del Far,  a  la  dreta  hem pogut  obtindre panorámiques   de la  Mar Mediterránea  amb  algunes  monstruoses  construccions  de  Cullera.
          Continuem fins  a  arribar  prop  del Far    de Cullera  baixant  per  unes  escalinates  de  pedra  fins  arribar  al Passeig  que  venint  del  Far  arriba  a  la  Platja  del  Dosser o dels  Alemanys,observant  la platja amb ses  fines arenes i agafant un  camí  paralel a  la  platja .  després  el sender continúa entre  alguns  camps  de  tarongers ,passant  al costat del Sequiol de Sant  Llorenç ens  portará  a  travers  del  Primer  “Collado”,  a  la  Carretera Natzaret-Oliva.  Al fons  obersevem un montícle i damunt  es troba  l´Ermitori de Sant Llorénç. Després  i per  dins  de l´Urbanizatció   Bonavista   aplegem de nou a  la  porta  del Cementeri , lloc  de  partida.
         Agafem  els  cotxes i ens  adreçem  fins  al   apartament de  Jose Maria Osca  ,al  Edifici  Euromar  2 . Alguns  es  camvien  per  a anar a  la  Platja  de Cullera i  altres  naden un poquet  en la  Piscina  de l´Urbanizatció. Prenent-se  unes begudes.en la mateixa Piscina. Després  de  pendre  el bany anem fins  a  San Antoni  de  Cullera    a  dinar  al Restaurant   “Mis  Tapitas”, per   mediació  del senderiste  Jose  Mª Osca , a  on per  onze  euros, el següents  plats  entre  atres.
           De primer  paella  d´arroç amb pollastre i costelles de porc o Fabada d´Asturies. De  segón guisat  de vedella o calamars  planxa .De  darreries flam de café, o d´ou. Gelat, meló  etc.
             Tot  amb ví, cervesses ,aigüa  I caféns , incloent el clássic cremaet  de ró o cognac.La  gent  en general  va  quedar  satisfeta. Després les paraules  del Presidént Antoni Giner , comentant  la propera  marxa    a Xulilla.També  algún  comentari sobre el fons  de reserva i  digué  que  dos  senderistes  estaven en la  llista  de  morossos   de  Montoro i  que espera  que  es  fiquen al día  quant  vinguen. Per cert Julio  Ponce  es  va  cumplir  el pronóstic  meu ,del VCF amb victoria front  al Sevilla
         I  aixó  ha  segut  tot  amics  senderistes. Fins  a l´altra
         Francesc
*********************************************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME DEL FI DE CURS  A  LA  GRANADELLA  DE XABIA  LO JORN  21 DE JUNY  DE 2013    

SITUACION GEOGRAFICA I  ECOSISTEMA

                Xávea  es  un municipi de la Marina  Alta  al Nord de  la provincia  d´  Alacant, amb  accés  per la Autovía  del Mediterráni A-P7, i eixint  en Ondara   per la CV-734, que  després  ens portara  al lloc  de eixida  de la  marxa  per la CV 742 al Cap la Nau i després per la CV.7420  a la Granadella.
                La  Granadella  es un paratge   natural amb  diversitat  de flora  i fauna  a  on es confond  la  muntanya amb  la mar. El Barranc  te  varietats  com el romer  , el llentiscle, el margalló, la  mareselva, el pi mediterrani. Etc.
DADES HISTORIQUES
                   El nom de Xávia  té un del seus origen en l´arab  Xábiga que  vol dir  pou o aljub

                     Al 1244  En Jaume I , conquesta la Marina  si bé  la repoblació  sera lenta  degut  a les revoltes  mussulmanes que  finalitzen al 1279.
                       Al 1397   s´atorga el títol de  Vila  incorporant-se  al Marquesat  de Denia.
                       Al Segle XV comença  la  recuperació, i  al 1609 es produeix  l´expulsió morisca.
                       Les  incursions  dels  pirates fan que la Vila  es  fique  dos kilómetres més  enllá de la  Costa i siga  amurallada  per  a protegir-se.
                        Xávia  va intervindre  en la Guerra de Sucecció  del 1702 al 1713, junt al band  borbónic, amb  privilegis  davant de la  resta de la Comarca  ,partidaria del bandol Austracista  com a Leial i Reial obté  concesió de Port  de exportació
                         Des de el 1810  fins a  1812 amb la Guerra de l´Independéncia te incursions  a  la Vila, per  part de  les tropes  del Castell de Denia
                         A partir  de  la  meitat del Segle  XIX, la  producció , elaboració i  exportació  de  la  passa   fa  de motor  a  las  modernizatció  i al fort  increment  de demanda  dels mercats nord europeus  i  americans  fa  que  creixca  la  burguesía  mercantil local.
                           Després  i des de el Segle  XX, es  converteix  en lloc  privilegiat  per  al turismo d´elit.
                     
  
       .DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA
Hui  ens  han acompaña:
                   Mariano Aguilar, Rafa Alcayne amb cotxe, Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Manolo Bermejo,Enrique Bisbal,Paco Borrego,Paco Burgos, Manuel Cantero, José Casinos, J.Miguel Castelló,Pedro Conesa,Angels del Cerro amb cotxe,Roger Domingo,Carmen Esteve ,Eliseo García amb cotxe,Manuel García,Antoni Giner ,Jose Mª Gonzalez R, Federico Guixeres,Virginia Leiva,Francisco Llácer,Jose Vte. Lloréns, Francesc Martí amb cotxe,Jesús  Martí-Belda,Jose  Martinez, Rosa  Pardo,Alfonso Perez,Julio Ponce, Juan Rel,Vicente Tatay  ,  Pepe Verdugo,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater un total de  trenta quatre  senderistes.
                   De  tots  Rafa,Eliseo, Angels  i Francesc  solament hem assitit  al  bany i dinar de  fi de curs.

                   Segons  fons  de diversos senderistes  es  redacta  aquesta  crónica, més  detalls  els  afegirá  el   Coordinador-Presidente  Antoni Giner.
                    Nova  jornada  senderista  de  Fi de Curs i  amb  autobús  que  parteix  de  Valéncia  a les  set  del matí  amb  destinació  a  Xábia  i la  Granadella   arrivant  al  lloc  d´inci  sobre  les  9,30 i  finalitzant  la  ruta  sobre  les  dos i  quart  a  la  platja   de la Granadella amb  variació  sobre l´itinerari original i ha  fet  que acabara  més  tard  i que  es patira  molt  més  segóns  paraules  del Vice-Coordinador  Roger  Domingo; pero ya que fer constar que el tram final- una ¼ part del recodegut- que es el mes difícil y dur, l`haverem fet igual. Es va plantejar la ruta que es va fer, perque se pensá que estar en la plaja a una temperatura de 23-24º, vent de llevant fresquet, y després de un bany en la mar a uns 20º, no era molt recomenable estar 2 – 2:30 hores en la cala.
                   La  marxa  ha  segut   en un día  assolejat  i  calurós ,amb  temperatura d´inici de   20  graus  i que  ha  anat  pujant  fins  als  25 graus.
       
                   La  ruta  sa iniciat  junt  al  Barranc  de la  Granadella per  el sender  PR-CV 354  ,que  conduix  al  Mirador i al Castell  de la Granadella ,es  va en sentit ascendent al Mirador. Abáns  de  arribar  al Mirador  tindrá  lloc  el esmorçar amb intercamvi de  begudes  ,fruts secs  etc.
             Més  avant    vorem  les  construccions  de  Benitatxell, que destruixen  el paisatge.   També  després  trobarem el  Mirador de Llevant .A  medida  es puja  es pot  vore  en l´extrem  Nord-Est  , l´ Illa  del Descobridor o d’Ambolo, i el Cap la Nau
         Després  la  marxa  continuará  fins  a  arribar  al  Castell  que té  forma  de Ferradura ,amb un aljub al costat i es  va  construir  al 1739, sobre una  Torre del Segle XV, i es  sitúa  en el punt  més  Sud  de Xábia, hi  ha  trams    en algún  moment  complicats  de  pujades  i baixades  amb   cadenes  per  agafar-se, aixó si  amb  vistes  meravelloses  de la  Mediterránea  i les seus  cales i ensenades de  les costes  abruptes.      
          La  marxa  ascendent després  de  diferents  parades   per al descans i que   segóns  Guixeres  al   fer-se  més  llarga  la  ruta  de lo estipulat  en principi  les  reserves  d´aigüa  estaven a  punt  de  esgotar-se, també  la  marxa   ha  segut  forta  sobre  tot  per  a  Rosa  Pardo  que  s´iniciava  en aquest  día i  també  per  a  altres  dones  que  formaven  part  de l´expedició.  La  marxa  ha  conclós  en  una  baixada  per  una  escala  amb  barrots  de  fusta  que  descend  fins  a la Cala  de la Granadella
                       A la  fí  lo  millor  ha  segut  el bany  final  que malgrat  la  frescor  de l´aigüa, has  segut  molt  ben  rebut  per  tots, menys  per  a  mi  que  he  tingut  la  anécdota  de  caurem el  móvil a  la  mar,  al atendre una  cridada de Eliseo,pero amb un poquet  de sort  la  tret del aigüa i la  possat  a  secar i amb  aixó  i la meua  energía positiva  a  fet  que a les  six  de la vesprada  tornara  el menú  móbil  a  anar cense  cap de problema.
Esta ruta ha segut del agrado dels senderistes habituals, y la consideren molt bona e interesant, tan es que la incluirem en el catalec de “Rutes Emblemátiques” que tenim. Hem de dir que es la primera vegada que fem esta ruta, no coneiximen al detall tot el trazat de la ruta, y desconeixiem que Rosa se iniciava hui.

                           Després  el dinar al Restaurant  El  Sud a  la mateixa  Cala de la Granadella,  el Ví  Blanc  ha  segut  bó,  també els entrants ,encara que no molt abundants i  els  cremaets  també han estat bé .  Ara  la  “fidehuá” i la “l´arroç  a banda “,  segons  la  gent del meu costat  no ha  estat   d´acord  al cost  de  22 euros.  Pero  lo important  ha  segut  estar  junts  en el Fí de Curs,  que  ha  finalitzat  amb  el repartiment  de diplomes als  senderistes  que   hem complit  amb  un mínim  de  eixides  crec  que  quinze marxes  i uns  doscents  kilométres.A més  Amparo Aparisi s´emportá  la “Mención Especial” per haber fet mes kilometres que el reste de senderistes, degut a que Antoní Giner ha tengut dos intervencións quirurgiques, pues ell encapsalaba la llista.
A continuación Antoni Giner, exposá que actualmente tenim una estructura organizativa que funciona de forma coordinada, per la colaborasió en les distintes tarees, com els guies de les rutes: Rogelio Domingo, Daniel Ferrer, Francisco Burgos – que mereis mensió especial per encarregarse de controlar la cua, pa que ningu se perga-,  Jesús Martí-Belda, Fernando Aparicio, Toni Ros, y ajudant y coordinat el grup –del cap y cua-, Antoni Giner. Tambe hem de reconeixer la llavor del cronistes: Françesc Martí y Viçent Andreu; el treball de José Vicente Llorens, gravant les rutes en el GPS, ajudant en el itinireri de la ruta, y portant la web, incluint les cróniques. Convocatories y una selección de fotos de cada ruta; tambe hem de reconeixer la llavaor dels fotógrafos, especialmente de José Mª- Gonzalez-Rothvoss, y també de Juan Crespo, Juan M. Rel, Mariano Agular, Françesc Martí, y esporádicament altres mes. També hem de reconeixer el treball de Enrique Vidal, que porta el control de asistencies a les rutes, am el detall de kilómetres recorreguts, y pujades o desnivells recorreguts. Y sobretot hem de reconeixer el bom ambient y companyerisme del Grub.
A continuasió Antoni Giner, comenta que esta estructura de Grup que tenim, no te que ser rígida, y conve que se renove el carrec de president-Coordinador, y que la persona comunicada a la Comisió Coordinadora pa ocupar tal carrec es :Francisco Burgos, es aceptat, pero Paco manifesta que el Prsident te que seguir sent el mateix, y que ell esta disposat en colaborar en lo que faja falta; el asunt es queda aixina y el temps dirá.
                              I  com a fi de festa  Antoni Giner  ens  va  convidar   a  Cava,  amb  motiu  del seu  68  aniversarique  hem cel lebrat  tots  els  assitents.

                            I  açó amics  senderistes   ha segut tot   en el Fi de Curs  de  Senderisme , fins  al  proper  curs  a   Septembre

                           Adeu i bones  vacançes
Françesc Martí     i       Antoni Giner
*******************************************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME   A  CIRAT LO JORN  14 DE JUNY  DE 2013 


SITUACION GEOGRAFICA I  ECOSISTEMA

  Cirat  es  un municipi situat  al interior de la provincia  de Castelló i capsalera  de la Comarca  de l´Alt Millars a una  alçaria de 458 metres damunt el nivell de la  mar dins  de la Vall  del Millars amb  barrancs i nombroses fonts, com la de la la  Jarica, la Salut , Llop. Umbría  etc i rodejada  per  verts  muntanyes amb alçaria  de  1000 metres. Cirat  té  accés  bé   des de  Castelló per la  carretera CV-20 o per la  Autovía Mudéjar  agafant  la eixida  en direcció a  Montan, Montanejos.
Llamar
Enviar SMS
Añadir a Skype
Necesitarás crédito de SkypeGratis con Skype

DADES HISTORIQUES

                  La  vila   de  Cirat  a la  vora del Riu Millars , té  el seus origens a una  antiga  colonia  romana, encara  que  després  i durant  molts  anys  va ésser  vila  mussulmana, varen ser  aquests qui  varen construir  un castell ara  en runes,a poca  distáncia  del nucli urbá sobre un pujol  a uns 580 metres  d´alçaria.Al any 1142 segons el Fur  de Daroca es  día  Cirab  en compte  de Cirat. En temps  de la  conquesta  Cirat pertanyia a  Abu Zerit, al any 1235    quant  mort passa  a mans   de la Corona, que  al any  1342 la  vend  a  Gonçal Ximenes  d´Arenós, incorporant-se  a la Baronía  d´Arenós, passant  després un altra  vegada a la Corona fins  a que  al 1628 Felip IV, creá  el Comtat  de Cirat, format  per  aquesta vila, El Tormo i Pandiel i  els  dona  a la  familia Vilarig.
                  Al 1609 amb  l´expusió dels  moriscs  pateix  una  important disminució  d´habitants i fins al 1910 no es recupera del tot. El  poble  amb  cultiu d´oliveres    va  arribar  a comptar amb  set  almassares. Al 1951  es contrueix  la Canal  Montanejos -Cirat per Hidroelectrica   que li dona vida  a la vila. Hui en dia  les expectatives  de subsisténcia  les  té  per  mig  del Turisme  Rural.Duplicant-se  la  población  en l´época  estiuenca i en els  cap  de  setmana

       .DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA
Hui  ens  han acompanyat:
                   Mariano Aguilar, Vicente Andreu, Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Pascual Belenguer,Paco Burgos, Manuel Cantero, José Casinos,J.Miguel Castelló,Pedro Conesa,Joan Crespo,Roger Domingo,Carmen Esteve ,Antoni Giner ,Jose Mª Gonzalez R, Federico Guixeres,Virginia Leiva,Francisco Llácer,Jose Vte. Lloréns, Francesc Martí,Jesús  Martí-Belda,Agustin Munilla,Alfonso Perez, Angel Pividal,Julio Ponce, Juan Rel,  ,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater un total de  vint-i -vuit  senderistes.
                      Nova  jornada   amb   aquesta  ocassió  amb  autobús i després de la  espera un ratet a  un senderiste confús amb  el lloc  de parada, arrivem  al punt de eixida  a  Cirat, a les  nou  i quart  del matí  amb  un dia  assolejat  i  calurós amb  temperatura  d´inici de 20 graus  arrivant  fins  als 28 graus si bé  el tipus  de  calor  ha  segut  sec en general i el sender  o camí  estave  plé  de  branques i  verdor  que  feia  més  soportable   la  marxa .
                      La  ruta  de  huí  Ha  segut  circular  llevant  un tram llineal  i  el kilometratge  des  de 13  fins  a quasi  17  Kms. Depen si el senderiste  ha  fet  la pujada  a unes runes  de un antic Castell o  si ha  arribat  al  mirador  de la “Noguerica”.
                     No mes elixir   a les  9,28 trobem el senyal en direcció  al  Salt  de  la  Nóvia, continúem per un sender  estret  i vert, més  avant  a  les 9,40, el senyal ens indica el  camí  al Castell, continúen  cap a amunt amb un páisatge  meravellós  amb frondoses muntanyes  plenes  de pins, tant el pi carrasc  com el roden, també  hi ha llestiscle  i mareselva  a banda  del abundant  romer i el tomeu.
                     Nosaltres   anem en direcció  al  Castell  a on arriba  el grup  i uns  quants  entre altres els  següents:
                       Fernando Aparicio, Amparo Aparisi , Manuel Cantero, José Casinos, J.Miguel Castelló,Pedro Conesa,Joan Crespo,Roger Domingo , Francesc Martí,Jesús  Martí-Belda,Agustin Munilla,Alfonso Perez, Angel Pividal,Julio Ponce, Juan Rel,  ,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater.
             Pujem  d´alt  de les  runes  del Castell amb  un punt de  risc  sobretot a  la  baixada. Després  continuem avall  a  retrobar  el sender per el qual veniem.
               A les  10,30  d’eixem el camí  i  anem per una  pista forestal mes  ampla en direcció  al  Salt  de la Nóvia i aixina    hui    l´esmorçar  es  fa  una  miqueta  més  tard  del que es  habitual, sobre  les  onze  del matí  junt  a l´Aigua  del Barranc, afluent del riu Millars  i  baix  del  Salt de la Nóvia. El esmorçar  com sempre  amb  intercamvi  de  begudes ,fruts secs  ,cafens  etc.
                  Després  de  vint  minuts  reprenem  la  marxa,per  un sender  que  te a una  banda  una  tanca  amb  barrots  de fusta,tornem  a  eixir  a   un pista  ampla  que  ens portará  al  Mirador del  Salt  de la Nóvia arribant  a  les 11,50    després de unes  xicotetes  pujades.Després  de  pendre  algunes  fotografíes   i vore les  vistes desde d´alt.
                   Continuem per  la  pista forestal fins  a  que  trobem uns  senyals,que ens indiquen a la dreta  a la  Masía  del Cura  i a l´esquerra  a la Font  Torres.
                      Aixina  a les 12,40  una  nou  senyal  ens indica a més  de  Cirat i  la font de la Jarica,  la Noguerica que  es un atractiu mirador i  aixina  anem  pujant  per  un sender   molt  vert , hi  ha  un grup   que  decideix    fer un alt  i no  pujar  al mirador i  d´aquesta  forma   els  següents  senderistes :
                      Mariano Aguilar, Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Pascual Belenguer,Paco Burgos, Manuel Cantero, José Casinos, J.Miguel Castelló,Pedro Conesa,Roger Domingo,,Jose Mª Gonzalez ,Francisco Llácer,Jose Vte. Lloréns, Francesc Martí,Jesús  Martí-Belda,Agustin Munilla,Alfonso Perez, Angel Pividal,Julio Ponce  ,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater
                        Arribem a les  tretze  hores  al Mirador  de la  Noguerica, crec  que ha valgut  la  pena  pujar  per les  meravelloses vistes  a una alçaria  considerable, després  de  fer unes fotografíes   alguna d´elles  perilloses  tenint  com  actor  a Mariano  Aguilar, podem vore  al fons  tot el Vall del Millars i  a  més  enllá  el Penyagolosa.
                       Després retornem per el mateix  camí i  es  retrobem a la  resta del grup, i tots  junts més  tard  trobarem  un cartell que  ens indica  a l´esquerra   a Torralba i Fonts d´Aiodar i a la dreta la Jarica, son les  13,54 hores  i ja  divisem al fons  la  Vila  de Cirat , pero encara  ens  queda  recorregut i  agafem  un  camí forestal de  baixada  que ens portara al Barranc  de Salinas i  a les  famoses “Pozas”, o tolls  d´aigüa  transparenta   a on pendrem el bany i com hi havia  varies  cada ú  ha  triat la  millor  , encara  que  la  majorái  hem estat  en la  coneguda “banyera”, amb  alg´´u esbaro que  atre
                          Un poc  abans  de les  tres  arrivem al  Cirat  al Restaurant  Sorní , a on per 10 euros  tenim  de primer plat, per  eixemple potatge , arróç a  la cubana  o una  crema de porros i de  segón  carrillada  de porc al forn , conill al forn, o llenguado, a més  darreries  com flá  cassola, gelats  etc ., amb  begudes   com cervessa, vi, aigüa  i cafens  entre ells  el clásics  cremaets i després  la sobretaula  amb  algún parlament  sobre  la  marxa final  a  la Granadella  de  Xábea  el proper divendres. I  aixina ens  adreçem a l´autobús  en direcció  a Valéncia.
                         
    Bé , amics  senderistes, açó  ha  segut tot
    Fins a un altra.

    Francesc
************************************************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION A QUESA-LOS CHARCOS DEL RIO GRANDE-EL ABRIGO DEL VORO

Fecha.- 7 de junio de 2013
Senderistas:
Quienes subieron al Abrigo del Voro: José Mª Gonzalez Rothvoss, José Mª Zapater, Fernando Aparicio, Julio González, Manuel Cantero, Mariano Aguilar, Julio Ponce, Alfonso Pérez, Julio Marín, Gonzalo Gomis y Juan Castelló.
Quienes prefirieron no hacerlo: Enrique Bisbal, Jesús Martí-Belda, Mª Carmen Esteve, Federico Guixeres, Daniel Fernández, Juan Crespo, José Mª Osca, Juan Rel, Rogelio domingo, Antonio Giner, Pepe Casinos, Amparo Aparisi, Enrique Vidal, Manolo Bermejo, Paco Burgos, Paco Borrego y el cronista, Vicente Andreu.

En total: 28 senderistas.
El tiempo: Excelente. Con algunas nubes altas que, en ocasiones, tamizaron los efectos del sol. Temperatura al inicio de la marcha, 16º que fue subiendo hasta los 26º, a medida que transcurría la mañana.
Nuestro destino hoy.-  Visitamos la Canal de Navarrés y, más concretamente  una de sus poblaciones,  Quesa que,  junto a otras como Anna, Chella, Bolbaite, Navarrés,  Bicorp, Millares y Enguera, forma parte de la citada comarca.
Se accede a través de la Autovía del interior (Albacete) con salida por la CV 590 que nos conducirá al interior de la Canal de Navarrés, un ramal de ésta carretera, la CV 580, nos acercará a las poblaciones antes señaladas.
Quesa es una pequeña población de unos 750 habitantes,  a 200 m de altura sobre el nivel del mar. Se halla situada  en las faldas de un macizo montañoso cuya cumbre es el Caroig,  Su término municipal  esta surcado por numerosos barrancos y cruzado longitudinalmente por el río Grande,  muy escaso de caudal que, a su paso,  forma varios charcos  para solaz y recreo de la población y de los excursionistas que, como hoy ocurrió, se zambulleron en sus claras  y fresquitas aguas.
Todos estos parajes fueron poblados por el hombre desde la prehistoria. En este término municipal fueron descubiertas en 1972 unas importantes pinturas rupestres en un abrigo situado en la parte occidental del río Grande, abrigo nominado "de Voro". Corresponde al denominado Arte levantino, manifestación  de los últimos cazadores-recolectores de hace 10.000 años. Contiene numerosas figuras de ese estilo entre las que se ven arqueros desfilando, mujeres, cabras, etc. de color rojo vinoso. Son de unaimportancia suma pues han sido declaradas Patrimonio Mundial por la Unesco desde 1998.
Detalles de la excursión.-  A las 9,30 horas, se inicia la marcha, ascendente al principio, en un paraje de gran belleza natural, enmarcado por el cauce del Rio Grande, cuyo escaso caudal, aunque de aguas limpias y transparentes, no hace honor a su nombre.  Discurre éste por un barranco amplio, de altas paredes rocosas,  pleno de vegetación: abundantes pinares por doquier, y en el fondo del citado barranco es frecuente encontrar  el lentisco, el mirto, algunos viejos algarrobos,  las adelfas, el palmito… El romero también abunda y algún senderista (Mariano A., quizá) hace acopio de ajedrea (herbaolives) y de pebrella para la cocina de casa.
En nuestro caminar pasamos por la Cueva Carbó, utilizada en tiempos pasados para la obtención del mismo; más adelante avistamos a la otra parte del barranco la Cueva Estarlich. El rumor del agua, aunque escasa en ocasiones, nos acompaña. Los senderistas caminamos por la senda que bordea el riachuelo, a más o menos distancia del mismo, vamos en hilera, en la llamada “fila india”, que, por el color de la vestimenta, parece una serpiente multicolor que se arrastra entre el verdor de la abundante vegetación.
Llega el momento de reponer fuerzas y, sobre unas rocas, a las 10,30 h., damos buena cuenta de nuestras provisiones intercambiando, como siempre, vino, aceitunas, frutos secos, café, dulces, etc.
La marcha se reanuda hasta llegar a poste indicador de la subida al Abrigo del Voro. Son 370 m. más de subida por la ladera  y los que arriba se indican, bien porque ya vieron los pinturas en ocasiones anteriores, otros, porque prefieren el descanso en un paraje idílico, junto al riachuelo, se quedan abajo; los otros inician el ascenso, contemplan las pinturas rupestres y comentan, al bajar, que hay gente arriba construyendo una nueva cerca metálica que impida la aproximación de los visitantes.
Se inicia el retorno, por el lecho del cañón que forma el barranco, unas veces se camina, como a la ida, por senda, otras por la roca o por los cantos rodados, hasta llegar a los charcos. Allí, entre pequeñas cascadas, se encuentra una gran charca en la que, siendo ya las 14,30 h., se sumergen algunos senderistas.  para refrescarse del calor que ya aprieta. Se habían recorrido 13,600 K. más otro kilómetro adicional para los que subieron al Abrigo del Voro.
Llegados, sobre las tres de la tarde, al Bar La Parra, en Quesa, la fría cerveza se bebe con avidez. El menú ofrecido, amablemente servido, es discreto y con el café o carajillo (aquí no se acostumbra a tomar “el cremaet”), asciende a 10 euros. El Presidente hace algún comentario sobre los diplomas a entregar próximamente a los senderistas más destacados en la temporada y, al hilo de lo cual, se producen bromas, en el ambiente amigable y jocoso acostumbrado por el grupo.
Y, con lo dicho, dejo terminada la crónica de la excursión.
Un cordial saludo a todos.
Vicente Andreu
***********************************************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION A ALGAR DE PALANCIA, SOT DE FERRER Y SONEJA: LA RUTA DEL RIO PALANCIA

 Fecha: 31 de mayo de 2013

Senderistas: Pedro Conesa, Manuel Bermejo, Mariano Aguilar, Vicente Aguilar, Paco Llácer, Manolo Cantero, Federico Guixeres, Carmen Esteve, Juan Crespo, Daniel Fernández, Agustin Munilla, José Mª Osca, Rogelio Domingo, José Vte. Lloréns, José Mª González-Rottvoss, Antonio Giner, Jesús Martí-Belda, Paco Burgos, Alfonso Pérez, Julio Ponce, Enrique Bisbal, Enrique Vidal, Juan Castelló, Juan Rel, Fernando Aparicio, Pepe Casinos, Amparo Aparisi, Xema Zapater, Paco Borrego, Pascual Belenguer, Gonzalo Gomis, Jesús Silvestre, Pepe Capilla, Julio Marín, y quien esto escribe, Vicente Andreu, cronista suplente por ausencia del titular. En total, 35 senderistas.

El tiempo.-  Excelente, a pesar de que los meteorólogos anunciaban alguna lluvia a partir de las 12 h. Temperatura al inicio de 14º que fue paulatinamente subiendo hasta alcanzar los 20º aproximadamente. En algunos momentos, también nos acompañó una agradable brisa que hizo más llevadera la caminata.

Nuestro destino hoy.-  La excursión de hoy ha sido repetición de la realizada en 13 de mayo de 2011 por 13 senderistas ¡Lo que va de ayer a hoy!

Con salida  del punto de concentración en Port Saplaya, llegamos a través de la Autovia  Mudejar  hasta la llamada Presa de Algar en donde dejamos los coches en el parking allí existente, iniciando la caminata a las 8.45 h.

Nos hallábamos en la Comarca del Alto Palancia, entre la Sierra de Espadán, al Norte, y al Sur las primeras estribaciones de la Sierra Calderona.

Y llama  la atención  de los caminantes que la citada presa no retenga ningún caudal de agua. Según información obtenida en internet por este cronista este “embalse” de Algar del Palancia, (la “ presa del despropósito”, como alguien la califica) debía servir para  aliviar las ajustadas dotaciones de agua de los cultivos del Camp de Morvedre, pero por defectos constructivos y de ubicación  ha resultado  inservible para cualquier otra cosa que no sea retener durante unas pocas horas los caudales desbordados del Palancia y de la Rambla de Azuébar y alimentar los acuíferos distribuidos por la Vall de Uixó, el delta del Palancia y todas las poblaciones próximas que se benefician de este sistema hidrogeológico.

 Bajamos unos 150 escalones de madera hasta bajar al lecho de la rambla de Azuébar e iniciamos la marcha a través de un amplio sendero para, más adelante, iniciar la  subida a la ladera del margen izquierdo del sentido de la marcha. El pino se extiende por todas partes, vemos algarrobos, olivos, adelfas y muchas tierras de labor, principalmente de cítricos,  abandonadas por su escasa rentabilidad agrícola. 

 La ascensión se hace algo pesada por lo empinado de la cuesta. Tras coronar la cumbre y llegados a un polvorín, en sus inmediaciones decidimos hacer
la parada para aliviar nuestros desfallecidos estómagos pues llevábamos una hora y media de caminata.  Unos sentados y otros de pié, dimos buena cuenta, como siempre, de las viandas, vino, olivas, dulces, dátiles y cafés, tocados o sin tocar, como en ocasiones anteriores.

Reanudamos la marcha hasta llegar al extremo de la montaña por cuya cresta caminamos entre pinos, romero, tomillo, palmito, lavanda, etc.., en fin,   abundancia de matorral y monte bajo Desde allí, se divisaba un espléndido panorama. Al pié, Sot de Ferrer con su calvario en zig-zag ascendente hasta su ermita; Soneja un poco más distante y al fondo, Segorbe.

Descendemos hasta el cauce del rio Palancia. Hoy con un cierto caudal pues la primavera ha sido lluviosa y por su margen derecho iniciamos el retorno atravesando campos de cultivo o sin cultivar en donde eran abundantes los nísperos y los albaricoques que se ofrecían a nuestro alcance.

 Llegamos a Sot de Ferrer pequeña y tranquila población de unos 400 habitantes que atravesamos. Llama la atención de los caminantes  una calle doblemente titulada como de San Miguel y también calle de los Muertos. Llegados a la plaza del pueblo, contemplamos la  fachada de la iglesia de la  Concepción  del Siglo XVIII cuyo altar mayor - que no pudimos ver pues estaba cerrada-, es obra de Juan de Juanes,  y, junto a ella, , un bello palacio, llamado del Señor,  de estilo gótico primitivo  cuya construcción fue iniciada en el Siglo XIII,  con alardes ojivales en los ventanales de su fachada. La amplia plaza se completa con el brocal de un pozo medieval.

 El origen de esta población  se debe a la reconquista por parte de Jaime I de Aragón en 1245 quien cedió estas tierras a don Hurtado de Lihori , , en pago a sus buenos servicios durante la campaña, y éste les dió el nombre de Soto. Unos años más tarde, don Hurtado edificaría  allí, en una superficie de 1300 metros cuadrados y como lugar de recreo para habitar con sus familiares el citado palacio. Posteriormente alrededor de ese núcleo y debido a su cercanía con el Camino Real a Aragón fue surgiendo el actual pueblo.

Y la marcha continúa hacia el punto de inicio; faltan todavía unos cinco kilómetros y atravesamos más campos de cultivo.  Por el camino continuamos viendo de casi todo: algarrobos, té de roca, cerezos, granados,  variedad de frutales, nísperos en abundancia, olivos, higueras, murta, pinos, palmitos, cañares y , desgraciadamente, continuamos contemplando  muchos campos de cítricos abandonados,  . Atravesamos las piedras que forman el lecho de un seco barranco. A los lejos se oye el  murmullo del agua del curso del río Palancia.

Llegamos al aparcamiento de los vehículos a las 14,20 horas,  cinco horas y media después de haber iniciado la marcha, tras recorrer 18,5 km. , Los coches nos llevan  hasta Soneja, con su industria de fabricación de palets. El restaurante Ginés, cercano a la estación del ferrocarril, está repleto, señal de que se come bien y es tradicional en la zona pues según leemos en las servilletas, fue abierto hace sesenta años.  Menú de 10 euros, sin escatimar la cerveza,  y comida que es del agrado de todos. El servicio esmerado, como se decía antes. Y al final, cafés y “cremaet” de ron para el que lo solicitó. Y alrededor de las 16,30 h. emprendemos  el camino de regreso.


Y aquí se acaba la crónica de una jornada muy agradable.

 Un saludo a todos.


Vicente Andreu
************************************************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME SANTUARI DE SANT JOAN DE PENYAGOLOSA A VILAHERMOSA DEL RIU     LO JORN  24 DE  MAIG  DE 2013    


SITUACION GEOGRAFICA I  ECOSISTEMA
         Com  l´inici el  dia  de hui  es  des de  el Santuari de  Sant  Joan  de  Penyagolosa, direm que  el Santuari está dins  del Parc  Natural del  Penyagolosa, als peus  del Pic  i hem accedit  per  Vistabella del Maestrat  a 8 kilométres  del Santuari.En la  zona del Penyagolosa,podem trobar ,el roure, el pi  roig i la carrasca,per damunt 1000 metres  i per  baix  el pi negral,el pi  blanc i la carrasca , a  més  de arbres com el bruc,el romer i la  aranda        
       En quant  a  fauna  l´áliga  reial, la  culebrera, el falcó , el mussól reial i la  cabra ibérica i en el cursos fluvials , la  madrilleta rotja i la  papallona  “Graellsia isabellae”
         Per altra banda,  Villahermosa del Riu,es  troba  a la  Comarca de l´Alt  Millars,  a  Castelló, a la vessant  Nord-Est  del Cim del Penyagolosa a 730 metres d´alcária en el lloc  a on conflueixen els rius Carbó i Major, te  frondosos  pinars amb  meravellosos tallats rocosos i barrancs  verts  amb  aigües  netes i transparents.
           Podem arribar  a  Villahermosa  per  la  CV-10,després la CV-16 i finalment les CV-190 i CV-175

DADES HISTORIQUES

        El santuari  va ésser  construit en forma  de O , damunt del cenobi del Segle  XVI, amb un hospedatge  i casa del ermitá,  del periode gótic, i que  després desaparegeren degut  a les transformacions  que  sufreix  en la segona meitat  del Ségle  XVI.
            El Santuari format  per un conjunt  de edificacions en torn a la plaça, amb  pati interior, i  al voltant  d´ell s´integren diferents dependéncies entres  elles  la  cuina  ,el restaurant i una estanca  xemenía i en l´altra  part  del edifici les  deu habitacions dels  peregrins, a més  el pati pressenta en tres dels seus costats, pórtics  correguts   d´arcs  escarsers.
              Amb una Esglesia situada  al Sud, amb portada principal de pedra  datada  al 1706, i una torre Campanar rematat  amb pinacles i boles.

          I  ara  passem  a parlar  de Vilahermosa, que es d´oritge  mussulmá  pertenyent  al Senyoriu de  Zayd Abu Zayd, darrer  governador Almohade  de Valéncia i alliat  de  En Jaume I.
            Al 1234 Abú Zayd  li concedeix  la  carta  Pobla, segons el fur de Daroca, més  tard  s´incorpora  a la Corona, com a  seu del Ducat  de Vilahermosa, titol donat  pel rei  Jaume II  al 1259.
               El poble   fou destruit pels  combats  patits  a  la Guerra  de  Suscessió. Durant  les  guerres  Carlistes  , la  población va  tindre una  important  participació  militarista
                     
       .DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA
Hui  ens  han acompanyat,
                   Mariano Aguilar,Sento Aguilar, Vicente Andreu, Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Miguel Bañuls, Enric Bea,Manuel Bermejo,Enrique Bisbal, Miguel Bonora,Paco Borrego,Paco Burgos, Manuel Cantero,Jose Capila, José Casinos,Jaume Climent,Pedro Conesa,Joan Crespo,Angels del Cerro,Miguel Faus,Antoni Giner , Gonzalo Gomis,Jose Mª Gonzalez,Julio Gonzalez,Ana Jimenez ,Jose Vte. Lloréns, Francesc Martí, Jose Martinez,Jesús  Martí-Belda, Manuel Felix de Castelló,Bautista Micó,Agustin Munilla,Javier Oltra,Joan Pascual  de Castelló,Alfonso Perez,Amparo Ponce, Julio Ponce, Juan Rel, Juanjo Revert,Toni Ros,Jesús Silvestre ,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater un total de  quaranta tres  senderistes.

                     Nova  jornada   amb   aquesta  ocassió  amb  autobús i després de les diferents parades una de elles a Bechí ,per  a  replegar a dos  senderistes de Castelló, i de una carretera  en un tram amb un port  de  muntanya i les peripecies  de l´autobus  per  travessar una  carrer estret  de  Vistabella del Maestrat , superat  pel  conductor, arribem sobre  les 10 al punt  de eixida  dels  senderistes,l´autobús  després s´anirá  a  Vilahermosa  del Riu,que es a on dinarem
                      Com que  sa  fet  tard i  es  fa  l´hora  de  esmorçar, aprofitem  un  claustre  cobert  amb  taula i banc  per  esmorçar , amb  intercamvi  de  begudes , fruts secs, dolços  etc.,.
                    Es aixina que  ja  son les  10,35  quant  iniciem  la  marxa , el jorn es pressénta  assolejat i   sense núvols, la  temperatura  d´inici es  de  onze  graus, poc  a  poc  el calor augmentará  i   arribará  als  18 graus  amb  vent  de  Nord-Oest a  vegades  fresquet  pero sa  agraix
                       La  ruta será  llíneal i  encara  que  els  responsables la  havien catalogat d´intensitat  baixa , la  majoría  de senderistes diuen  que  l´intensitat  es més  bé mitjana-baixa
                          No més eixir  de Sant  Joan ,trobem una indicació del GR-7, que  diu  Vilahermosa    a  tres  hores.Agafem un camí en principi  ampli  que  anira  de pujada, el  paisatge  está  molt  vert. A les  10.45  trobrem el senyal  del PR-CV66,continuem  pujant   que  després  de  esmorçar  es  nota.  Poc  a poc  el  camí  ample es  transforma en sender , per un paratge  més frondós  i bonic.
                              A les  12,05  un senyal ens  indica l´adreça  cap  al Albert  de Roncales un hora  i un hora quaranta  a  Villahermosa per el GR7, a  ma  dreta ,i  si forem a  l´esquerra ahiriem al Mas  de La Cabreta  a un hora quinze minuts.Nosaltres  continuem  fins  a Vilahermosa, i  mes  avant trobem  un conjunt  de cases  a  a on es  fem la  fotografía  del grup, continuem avant  i ja  començem a  creuar  el riu, que  té  les  aigües transparents i cristalines  amb  un  paisatge  meravellós.
 Aixina  a les  12,45 estem al voltant  dels  salts  d´aigüa  a  on tenim una  de les  anécdotes  , la  caiguda  de Toni Ros a  l´aigüa ,  sense consequéncies, quant  volía  fer  una  fotografía.  Després  de  disfruitar  de la  natura i ses  paisatges,retornem   cap   a  Vilahermosa,creuant  en varies  ocassions el riu, en un altra  anédocta   li pertoca  el torn  a  Pedro Conesa , que  al creuar lo riu s´esbara , menys  mal en principi  sense  consequencies  llevant  el  bany  que  es  va  donar.
                             Continuem riu  avall  bordejant  el seu  llit, per  un paisatge  vert  I  preciós.Aixina   deixant el curs  del riu eixim  a un  camí   a les  14 hores  a  on trobem un cotxe  estacionat ,haviem eixit  ja  de la natura,pero pel  camí de l´esquerra  tornem a  un sender  que ens  apropa  a   La  Masía  “Posada  del Riu Carbó”  i un cartell  a on possa   Masía  Roncales, lloc  on hia  una  font  que  aprofitem per  a  beure  i refredar-se, també  a la Masía  la  majoría  de  senderistes  aprofitem  per a  beure  una  cervessa, ja son  les 14,27  i encara  falta  per  arribar a Vilahermosa.
                                   Tornem un  altra  vegada  a  les voreres  del riu, es  trobem un xicotet  salt  i uns  camps  plens de  roselles rotjes molt  bonic, ja  es prop de  les tres del mig  dia  i  aixina  arribem  a  un pontet   prop  del poble  i es  produeix  un altra  anècdota i  es que  al costat  del pont   damunt  d´una  base  de  formigó, quant estáven sentats,  Amparo Aparisi  , Julio Gonzalez i Enrique Vidal,  la  base  s´ afona  en  el consequent esglai i  es  veuen  dins de l´aigüa , pero  també  sense  consequéncies , perque  el  toll  d´aigüa  no  teníe  molta profunditat i  aixina  després  de una  xicoteta  pujadeta  arribem  al poblat  de  Vilahermosa  del Riu
                                    Ja arribem al restaurant Les  Rutes  d´Aragó, a on per   10 euros  dinem  entres  altres  l´ Olla  del Poble, embotit   o  lluç ,  amb  begudes i  un  vi  no  massa  bó ,també  darreríes  ,cafens  incloents  cremats I  després  de una  xicoteta sobretaula  anem amb l´Autobúes cap  a Valéncia
                                       
      Bé , amics  senderistes, açó  ha  segut tot
       Fins a un altra.
       Francesc

*********************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION A LA SIERRA MARIOLA Y SUBIDA AL MONTCABRER (17 DE MAYO DE 2013)

SENDERISTAS.- Amparo Aparisi, Fernando Aparicio, Pepe Casinos, Xema Zapater, Alfonso Pérez, Julio Ponce, Mariano Aguilar, Manolo Cantero, Jesús Silvestre, Gonzalo Gomis, Enric Bea, Miquel Faus, Toni Ros, Miguel Bonora, Juanjo Revert, Pedro Conesa, Enrique Vidal, Agustin Munilla, José Mª Gonzalez-Rothvoss, Antonio Giner y el cronista de hoy, Vicente Andreu; en total 21 senderistas.
EL TIEMPO.- Las predicciones meteorológicas no eran muy favorables. Afortunadamente, aun con algo de fresco (9º grados al inicio), la temperatura subió hasta las 15º al mediodía para bajar bastante durante la lluvia que nos acompañó durante unos quince minutos, cuando íbamos  de regreso hacia donde estaban estacionados los vehículos, luciendo luego el sol.
LA SIERRA MARIOLA.- Parque Natural desde el 2.1.2002, está ubicada entre las provincias de Valencia y Alicante, exactamente en las comarcas de L´Alcoiá, el Comptat y la Vall d´Albaida. Se accede a ella mediante la N-340 y posteriormente mediante carreteras locales que bordean las poblaciones de Onteniente y Bocairente.
Esta sierra, de gran belleza paisajística,  es increíblemente rica en especies vegetales. Entre todas ellas destaca la presencia del tejo. La mayor parte de la sierra se encuentra cubierta por una formación boscosa en la que el pino carrasco es predominante junto con diversos arbustos como la aliaga, el romero o la jara. Sin embargo, también es posible encontrar el bosque mixto mediterráneo, en el cual se entremezclan especies como la carrasca junto con árboles caducifolios mucho menos frecuentes en la Comunidad Valenciana como pueden ser el fresno, el arce o el quejigo como especies arbóreas y la presencia del durillo, el rusco o la madreselva como especies arbustivas.
Pero sin lugar a dudas la verdadera riqueza de la sierra se encuentra en la diversidad florística. Se han llegado a identificar 1200 especies, muchas de ellas endémicas de la Comunidad Valenciana o de la propia sierra. De entre ellas se podría destacar la salvia de Mariola, el rabo de gato, la manzanilla borde, la piperela, el espliego, la santonica, el hipérico o el té de roca.
En este paraje se encuentran todavía restos de neveros como la cava arquejada. Se encuentra a 1.220 metros de altitud sobre el nivel del mar, próxima al refugio de montaña del Montcabrer (Centro Excursionista de Alcoy). Está excavada en gran parte en la roca viva y sus dimensiones son: 14'90 metros de diámetro y unos 12 de profundidad. En sus muros hay seis accesos utilizados tanto para la introducción como para la extracción de nieve.
LA EXCURSION.-  A las 7,30 h. desde el aparcamiento del Hotel Albufera en diversos vehículos –esta vez el reducido número de participantes, impidió la contratación del autobús-, iniciábamos la ruta hacia nuestro destino. Tras pasar por las afueras de Bocairente y antes de llegar a Bañeres, nos desviamos y continuamos hasta la Font de Mariola, a la que llegábamos a las 9,10 h. emprendiendo seguidamente la marcha a través de una pista forestal en ascenso casi permanente. El monte estaba precioso, tupido de arbolado y de matorral bajo; las recientes lluvias habían acrecentado su verdor, era frecuente ver la abundancia de flores silvestres. Tras caminar una hora llegamos a una edificación en aparente buen estado, la “casa mágica”, la calificó nuestro Presidente. Allí, bien aposentados , dimos buena cuenta del almuerzo, de las bebidas, olivas, dulces y café que siempre acompañan el condumio. Proseguimos la marcha. El llamado grupo A, formado esta vez por la práctica mayoría de los senderistas, llegado a un desvio, marchó para coronar el Montcabrer, la mayor altura de la Sierra, a 1.390 m. El grupo B, reducido tan sólo a tres componentes, A. Giner, J. Silvestre y este cronista, siguieron el camino principal, siempre por pista forestal ascendente hasta llegar a la Cava Gran o Arquetjada, a 1.220 m. de altura, al lado de la cual mana una fuente que recoge las aguas de las cumbres más altas. Luego, el minúsculo grupo prosiguió hasta la Cava llamada del Tejo y el mirador desde el que se contemplaba el paisaje de  la parte norte de la sierra y posteriormente, hasta el mirador junto a las instalaciones de vigilancia, desde el que se apreciaba Muro de Alcoy, Cocentaina y a lo lejos el pantano de Beniarrés.
Ambos grupos, se unieron en la Cava Gran y emprendieron el regreso no sin antes sacar los chubasqueros pues la lluvía  hizo su presencia durante un cuarto de hora aproximadamente.
Llegados a los vehículos hacia las 14,30 horas., tras recorrer, el Grupo A 15,600 Km. y el B, dos Km. menos, nos dirigimos al Restaurante del Camping Mariola, aparcando los coches bajo dos buenos ejemplares de castaños. La decoración del local recordaba al cronista la “casa de los Picapiedra”. La comida, discreta esta vez, lo fue por 12 euros; la mayoría se inclinó por los pimientos rellenos, de primero, y luego por el bacalao al horno. El servicio atento. Tras el café, muchos tomaron el herbero, un licor anisado aprovechando las diversas hierbas aromáticas de la sierra. Algunos compraron botellas del licor en cuestión. Y hacia las cinco de la tarde, se emprendió el camino de regreso.
Con lo dicho acaba la crónica de la excursión de hoy y hasta la próxima, que promete ser muy interesante y con autobús. Ya lo comunicará el Presidente.
Saludos a todos.
Vicente Andreu

*********************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME BICORP-RIU CAZUMA.GOLA DE LUCINO- COVA DE L´ARANYA    LO JORN  10 DE  MAIG  DE 2013  

SITUACIO GEOGRAFICA  I ECOSISTEMA
       Podem anar  a Bicorp, des de  la Autovía  A-7,prenint després la CV-580, es un municipi de la Canal de Navarrés, patrimoni de L´Humanitat ,declarada  per  L´ Unesco,per  el seu Art Rupestre, localitzat principalment  a la Cova  de L´Aranya
       Bicorp, es troba situat  entre el riu Escalona i el Massís de Caroche   en un xicotet  promontori  i rodejat  pel meandre que forma el Barranc  de Moreno.
        Ses  masses forestals estan formades per el Pi  Carrasc i el Pí Roden amb  sotobosc dens, amb  freixes ,aliaga, romer,llentiscle,margalló, espart i enebre entre altres.
        En quant  animals, perviuen  per les condicions del terreny,la  cabra  montesa  o el mufló i altres  com el porc senglar,els conills, les raboses, l´ áliga  reial,llebres ,perdius,,el mussol reial,la sepent escala i bastarda i també  l´escurçó (víbora)    
Llamar
Enviar SMS
Añadir a Skype
Necesitarás crédito de SkypeGratis con Skype

DADES HISTORIQUES
                      Pareix  ésser i segons  consta documentalment les  alqueries mussulmanes de Bicorp i Benedriz.foren donades l´any 1259, per Rei En Jaume I a Sanxo Martin d´oblites.Bicorp  es va  fundar  per  els  árabs, amb  el nom de Buquerben que vol dir  “fill de Al-Ben Bucar”, encara  que  els  primers  pobladors  segón  les  mostres trobades  a la Cova  de l´Aranya i les  Coves  del Barranc de Moreno, L´Art Llevantí rupestre  data de  entre  9000 i 1400 anys  A.C-       
                         A principis  del Segle XVI el senyor  de Bicorp En Lluis de Castellar Olim  de Vilanova, primer Baró de Bicorp participá activament  en el combats  de Xátiva, de l´alçament  popular integrat  en la Germanía, contra el sistema  feudal.
                           L´expulsió dels  Moriscs al 1609, va  significar  merma  de población,que  després es  va poblar  amb  gent  provinent  d´Aragó i Balears.
                            A mitjans  Segle XX, la  población té  una  acusada  emigració  a  altres  zones  del país per  l´escas  rendiment  agrícola i  mancança  d´industries
       .DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA
Hui  ens  han acompanyat,
                   Mariano Aguilar, Vicente Andreu, Fernando Aparicio, Amparo Aparisi, Enric Bea,Enrique Bisbal, Miguel Bonora,Paco Borrego, Manuel Cantero, José Casinos,Pedro Conesa,Jaume Climent,Roger Domingo,Daniel Fernández,Antoni Giner ,Gonzalo Gomis,Jose Mª Gonzalez,Federico Guixeres, ,Jose Vte. Lloréns, Francesc Martí, Jesús  Martí-Belda, Julio Ponce, Juan Rel, Juanjo Revert,Jesús Silvestre ,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater amb el seu amic Sergio Cercós un total de  vint i huit    senderistes.
                   Nova  jornada   amb   aquesta  ocassió  amb  autobús i després de les diferents parades i de una carretera  en un tram final molt estret, arribem sobre  les 9,45 al punt  de eixida  a on es  queda  el bús.
                     Es aixina que  a les  9,50 iniciem  la  marxa , el jorn es pressénta  assolejat i quasi  sense núvols, la  temperatura  d´inici es  de  quinze  graus, poc  a  poc  el calor augmentará  i en alguns  moments  a la fi del  día  será  axfixiant, fins als  vinti-cinc
                       La  ruta será  llíneal i  encara  que  els  responsables la  havien catalogat d´intensitat  baixa , la  majoría  de senderistes diuen  que  l´intensitat  es més  bé mitjana.
                        El recorregut alcança  entre  15,6 i 14 kilómetres, segons  el grup que aná a  la Cova de l´Aranya i el que  va anar  directament  a la Gola de Lucino, finalitzant  sobre  les  tres  a l´autobús, per  anar  a dinar  a Navarrés.                                
                         Després  de  fer  alguns  del grup  exercicis  de escalfament, iniciem la  ruta , el camí  bé  a ser una pista forestal, al poc  d´anar  trobem a la dreta  un chalet, continuem el camí  ara de baixada  i creuem  una  rambla  anant  espai per  no esbarar-se, son les deu del matí
                            A les deu i quart   trobem una senyal a la dreta  del GR 237, que  ens  indica  Cazuma i la Solana , continuem el camí i més  avant  a les 10,45 creuem  una atra  vegada la Rambla  ara  amb  més  aigüa, les  aigües  son cristalines   i dona  ganes  de pendre  una  bany, el  camí  bé  a ésser  paralel  al Barranc, continuem  caminant i  a les  10,55  trobem un lloc  al costat  de la Rambla que  es  presta  a que  siga el lloc  del esmorçar, perque  ja  va sent  hora i  a més  podem sentar-se  i disfruitar  del paisatge i del  aigüa .Després  de l´intercamvi habitual de  begudes , dolços  ,fruits  secs .
                Es fa alguna  fotografía  del grup i a les onze i vint  continuem la  marxa , la  gent  sa llevat  roba  de  damunt  puix  ja  calfa  molt  el sol.
                   A les  onze  i mitja  trobem un senyal  amb  el PRV-234 a  la  dreta que ens  indica  el Xarca  dels  Morters i la  Gola de Lucino,es el moment que una  part minoritari del grup  encapsalat  per  Antoni Giner , Roger Domingo  i Daniel Fernandez , s´adreçen   a la Gola  de Lucino, perque  ja  coneixiem massa  la Cova  de  l´Aranya.
                      La  resta del grup o grup majoritari,pren el GR-237, a l´ esquerra  en direcció  a la Cova de l´Aranya. A les dotze  trobem un panell  que  ens  comta  coses   referent  als  Abrics  o Coves  com la  de l´Aranya, referent   als  animals  representats  en  les pintures  rupestres, els  guerrers  , caçadors  o  arquers   que  figuren en ses  parets i també  la  representació  de la recol-lecció de la  mel en un panal en un dels  forats  de la Cova.
                         A les 12,10 després  de  baixar un sender  entre la  frondosa vegetació arribem a la Cova  de l´Aranya, que  en realitat  son tres  abrics o coves dins de la roca, que están  protegits , per una  tanca  de ferro del vándals.
                          Sobre  tot es   en l´Abric central es en el  que es  veu en més  claredat, les  pintures rupestres.
                           Continuem el camí de  tornada  de la  Cova    cap  a la Gola de Lucino,  el sender  será  majoritariament  de  baixada  fins  a  arribar  al  Barranc, sent  un terreny  pedregós, continuarem  pujant  fins a arribar  a la  zona  de pedres o roques  grosses, inici  de la Gola  de Lucino, a on es  troben Antoni Giner  i la  resta de grup, després  de  remontar  algunes  roques no sense  dificultat  s´arriba  a la  Gola  de Lucino i després  de  fer  algunes  fotografíes  es  el moment  del camí  de tornada.
              A les 13,40  hem trobat  les  senyals  que  ens  indiquen el cami de retorn , després  de  passar  per  la  zona  pedregosa  del Barranc  i   de  creuar  varies  voltes  les  rambles, aprofitant  en alguna  ocassió per  a refrescar-mos amb  l´aigüa clara i trasparenta ,  que  ha segut  el cas  de Cantero, Revert i algún més  que prengueren el bany en les aigües  cristalines  del Cazuma, fins a  que  després agarrem  de  nou  la  pista  o camí forestal que  ens durá  de nou a l´autobús
                 I ja   a  Navarrés   al Restaurant  de la Gasolinera, per  9 euros més  dos  de la beguda, dinarem de primer gaspatx,sopa  coberta o arroç al forn i de segón Emperador, Llomello u Embotit amb ou, a  més  darreries   amb  caféns  i hui  també  cremats, i després  de la sobretaula el camí  de retorn amb  l´autobús  a Valéncia, sense  cap  de  problema.

         
             Bé , amics  senderistes, açó  ha  segut tot
             Fins a un altra.
             Francesc


*********************************************************************************
CRONICA DE  SENDERISME  DES DE LA  FONT ROTJA( ALCOI)  AL MENEJADOR    LO JORN  3 DE  MAIG  DE 2013    


SITUACIO GEOGRAFICA  I ECOSISTEMA
        El Parc  de la  Font Roja es  trova  a nou kilómetros  de la Ciutat  d´Alcoi, enclavada dins de la comarca de la Foia  d´Alcoi , a la provincia d´Alacant i amb  accéss per la carretera  CV-797.
          La  Font  Rotja  propiament es situa  dins de la  Serra del Menejador, una  de les darreres estribacions de les Serralades Bétiques i de més alçária d´Alacant arribant el  seu Pic  als  1.356 metres.  El massís  esta  compost per  roques calcaries del periode  terciari, també  existeixen  argiles  del  triásic, de color  roig , en els  que  naix la font que  li dona  nom al Parc, per el color que el caracteritza.

 El Parc  ha conservat   restes  del bosc autócton mediterráni principalment en la zona del Carrascar, de eixemplars  de  carrasques i teixos, també  en els punts més  alts, trobem els quejigos,freixes i els aurons. Hi  ha una part  de  sotobosc amb l heura,i les mareselves. En zones  més  humides, el coixí de monjam, la  sálvia de Mariola, la  aliaga  i la  pebrella, també  zones  amb  espígol i a  la part  més  seca el tomeu
    La   Fauna  al Parc  té  gran varietat  i entre  els  mamifers  tenín al gat  montés, el lladregot , La  mostela, el teixó i el porc  senglar. En quant  a aus , el Pitroig, l´Aliga Perdiuera i la  Reial, El Mussol reial , el Falcó peregrí, el Gavilá o el Voltor lleonat
DADES HISTORIQUES
        A  la   zona d´Alcoi  es  troba  el iaciment de El Salt  que  té molts vestigis de instruments  tallats  de sílex, restes  de  fauna(cérvols, cabres ,caballs) i altres  restes que evidèncien la preséncia humana durant milers d´anys
          En les  proximitat de Sarga  hi ha  abrics  de pintures rupestres  amb escenes de caça del anomenat Art rupestre Llevantí entre  10000- 6500 anys A.C.

        A les  cimes  més  altes hi havien fortificacions com la  Mola  Alta  de Serrelles,el Mas del Corral i el Puig amb  abundants  dents  de sílex  i molins  de má.

        Als  inicis  del primer mileni  durant el periode de l´Edat de Bronze  final , hi ha  l´ ínfluéncia  de cultures foranees  com el camps d´úrnes i de les  cultures mediterránees    produint-se una  transformació en el sustrat indígena com l´incineració de cadávers, la aparició del ferro. El torn cerámic va  donar  lloc al desenrrotllament de la cultura ibérica sobre  la  que  actúen altres influencies com  les cultures fenicies i  la  dels  grecs, sobre tot entre  el Segles VI-I  a. C., aparegent  a la Serreta d´Alcoi  el text iberic d l´alfabet grec-iberic.

           I  aixina   els  poblats ibérics  constituiren la antiga  regió de la Contestania constituint  poblats  fortificats d´alçaria  com el del Puig i la Serreta  .
            Arribem  aixina  a l´época romana. Destaquen  principalment els  asentaments  rurals  anomenats  “villae” destacant  entre els segles II i IV  a C.- la  vila  localitzada en l´Horta Major  amb una important Necrópolis, amb poblats  amb noms  que  perviuen com el de Uixola, Benissaido, Polop i Barxell  que  depenien de la fortificació del Castellar.
             Després  de l´ocupació dels  árabs,es produix  al 1238, la reconquesta  cristiana pel rei En Jaume I , que  mitjant  tractes  sotmét als  territoris  arabs  de Valéncia i la seua  horta i els  de més enllá del Xúquer  com el dels Valls d´Alcoi, no obstant  tots  el senyors  árabs  no estáven d´acord amb  la sumissió  i de  1248-a 1258, es produix  la primera  revolta  de Al Azraq, señor del Vall d´Alcalá   contra  Jaume I, sent  la primera derrota  a la Penya Cadiellla, per la zona de la Serra del Benicadell. A  consequéncia  de les  revoltes  arabs  Jaume I , mana  construir  fortificacions   en enclaus  estratégics i va  éssser  en 1276 quan finalment foren sotmeses  les revoltes  comandades per  Al –Azraq, que  va  morir  quan estava sitiant la ciutat d´Alcoi. Al 1291 Jaume II  dona  la ciutat d´ Alcoi a   l´almirant  Roger de Llúria , tornant al poder reial al 1430 i  al 1447 el Rei Anfos el Magnánim li va donar  a Alcoi el privilegi de representació  a les Corts Valencianes
         Durant la Guerra de Secessió 1705-1707, els alcoians  defengueren  a l´arxiduc Carles, per  aixó va  patir  sitiament i supresió de privilégis
          Al Segle  XVIII, el comerç de la neu , va  fer  que es crearen industries  com la  gelatera  de Xixona i municipis próxims i té molta importáncia la  construcció de  caves  i pous   que  encara es conserven en molt de valor arquitectonic
             A mitjans  Segle XIX  comença  el fort  desenrotllament indústrial. En 1844 la  ciutat  va  rebre  el títol  de leial ciutat  per Isabel II de Espanya, per la seua  leialtat  durant la primera guerra carlista
                Durant 1873, es produeix la Revolució Cantonal, durant la qual el Batlle republicá Agusti Albors ,ordená obrir  foc contra els obrers fabrils que es concentraren davant l´ Ajuntament   fent  vaga general,i estos  enfurits   asaltaren l´eidifici i mataren al l´ Álcade mutilant el cadáver,episodi conegut  com la Revolució del Petroli.
                 Alcoi en l´época de la dictadura de Primo Rivera, la Segon República i  la  Guerra Civil  es va  convertitr en plaça  forta  del socialisme i del anarcosindicalisme, sent  seu de la AIT .A partir  de 1950 va  atraure  important imigració   la creixent industria testil
                           
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA
Hui  ens  han acompanyat,
   Fernando Aparicio, Amparo Aparisi, Miguel Bonora,Enrique Bisbal,Paco Borrego,Paco Burgos, Manuel Cantero, José Casinos, ,Pedro Conesa,Jaume Climent, Joan Crespo ,Angels del Cerro,Roger Domingo,Carmen Esteve,Antoni Giner,Gonzalo Gomis,Jose Mª Gonzalez, Julio Gonzalez,Federico Guixeres, ,Jose Vte. Lloréns, Francesc Martí,Jesús  Martí-Belda, Agustin Munilla ,Jose Mª Osca, Julio Ponce, Juan Rel(amb cotxe),Rafa Sanchez de León,Jesús Silvestre, Vicente Tatay,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater un total de trenta  un  senderistes.
                   Nova  jornada   amb   aquesta  ocassió  amb  autobús i després de les diferents parades i  una  parada especial al Restaurant Domenech Autovia A-7 ,per  a replegar al  senderiste  de la Ribera  Jose Mª Osca arrivem a les nou trenta cinc   del matí  al  Santuari de  La  Font  Rotja d´Alcoi, iniciant la marxa  a les 9,45, una  marxa  amb  el jorn fresc  i amb  núvols  que  fará  molt  agradable la ruta ,la  temperatura osci-lava entre es quinze  graus  a primer hora fins al 20 a últim hora.
                   La  ruta  será  circular  de intensitat  baixa –mitja amb  10,7 kilómetres i amb  finalizatció   a les  dos  del mitj-día,and  dinar  al Restaurant anomenat  Font  Rotja al mateix  lloc   d´inici.
                    Després  de  fer  alguns  del grup  exercicis  de escalfament, es  trobem un panell  que  ens  mostra  les  recomanacións  per  a  visitar el Parc, entre  elles  la  de gestionar un permís per  a  grups  nombrossos  del que  es  va  encarregar    el Vice Roger Domingo per  teléfon  i per  a replegar-ho  al lloc  d´inici, encara  que  malauradament  no  estaven al hora  els  encarregats  de donar  el permís.  Malgrat  tot  aixó , la  ruta  s´inicia  sense problemes  pujant  a l´esquerra  per unes  escales  amb escalons  de fusta,  hem trobat  unes  indicacións  al Plá de la Mina 750m., al Barranc  del Infern(Aquest no es el auténtic Barranc de l´Infern) de 4,5 kms. i al Cim del Menejador 6 kms. També  per  avant  dos  cartells  un  groc al Menejador i un altre roig  al  Barranc de l´Infern.  Nosaltres  anem  cap al Menejador i a les 10 hores   trobem l´entrada  a una  Cava ,la Cava Gelada, a la que entre  atres entren  senderistes  com  Agustin Munilla, pero pareix  ésser  que no té  molt d´interés la  Cava.
                     Més  avant  trobem un panell indicatiu del Plá  de la Mina, té  aspecte  de un “Iglu´”,pero es  una  antiga  carbonera  da on es  traía  el carbó  vegetal, després  de  cremar  el carboner una selecció de troncs. I  aixina  iniciem  la  pujada   per un sender  escalonat i ben cuidat  amb  escalons  i en alguns llocs  baranes de fusta, el paisatge  es  molt  bonic, perque  transcurreix   dins d´un sotobosc  frondós i que  junt  a  que el  día  está  amb  núvols  fa  que  la pujada siga  més  soportable. També  a  la dreta podem obtindre meravelloses  viste  del Vall.
                        A les  deu i mitja  arribem a la Microreserva  de Flora del Menejador  amb un Panell inicatiu  i més  avant  un eixemplar  del Fleix(Fresno)  de Flor i  aixina  continuem pujant  arribant  a la Caserna  de Vigiláncia  Forestal i  el Cim del Menejador de 1356 metres d´alçaria, i  com son les 10,47 i  aprofitem per  esmorçar  , ocassió per  a l´intercamvi  de productes  entre  ells  fruts  secs , dolços  , vins   etc.,. Després  de  esmorçar   deixem les motxilles  junt  a  la Caserna i recorregem uns  metres   per un camí pedregós  i arribem a  al lloc  a on está  el  punt geodésic que  val com  a mirador  per  a vore  en la  lluntanía la  Serra  de Mariola,Aitana,  el Cabeçó d´Or i altres punts  encara   que el dia no té  les  condicions  de visibilitat   per  a vore amb  claredat., son ja les onze  i mitja.
                 Retrocedim per  agarrar  les motxilles i una  vegada  agafades  aquestes   inciem el descens  per  la  pista  forestal que  servix  per  a  comunicació  amb  vehicul per  part  del vigilant forestal.Baixant  per  la  pista  a la dreta  trobem una  bassa  amb  aigüa  per  a incendis. I  a  les  dotze  del matí   arribem  al Pou del Carrascar i  estem davant  de la Cava  Coloma , un antic  never molt  ben conservat  i  molt profund  a on enmagatzetmaven  el  gel  antigament  per  a utilizar-ho  per  els gelaters i altres utilitats.
                  A les 12,15 trobem uns  senyals  am indicació de 3,9 kms a  Ibi per  el sender  PR-CV 26, a l´esquerra. En direcció recte  tenim el sender GR 7 a  Elda.Poc  més  avant  continuem baixant i arribem al  arbre  centenari  conegut  com el Teix  del Mas de Tetuan, lloc en el qual  aprofitem  per  a fer les fotografíes del grup.Al Más  de Tetuán hi  ha unes antigues  cases  en  runes, També  al costat    hi ha  unes  taules de fusta per a pic-nics  i una  xicoteta caseta  a on hi ha un llibreta  per  al que vullga signari deixar constancia.
                 A les 12,38  trobem  la  Microreserva  de Flora  del Más  de Cotet. Trobem després  una indicació  que diu que  el lloc  está  a una alçaria  de  1.185 metres.A les  12.41 es  trobem amb  Antoni Giner    en un punt   que hi ha un mirador, ell s éntornará  per  el mateix  camí a la  Font Rotja i nosaltres, anirem cap al Plá   dels Galer i per un sender  a l´una del migdia vorem una indicació  al Barranc  de l´Infern.
                A les  13,22 trobem  una indicació  al Santuari  de la Font Rotja  a   trenta cinc  minuts.Continuem  el Camí  de baixada  junt  a les voreres del Barranc, en alguns  moments  amb  baixades  molt  pronunciades pero afortunadament  el sender  es  molt  bonic i esta molt ben conservat, sense  pedres i dona  gust anar anant i a més  el paisatge  es  molt  frondós i tot molt  vert.
                  A les  13,47 , el senyal esn mostra   quinze  minuts  per  arribar  al Santuari, continuem la marxa  a  es  de pujada  i arribem a un punt  a  on hi han unes  escales  arreglades  com al principi amb  escalons  i baranes  de fusta i en trams  ja  estem  al costat  de la  carretera que puja  al Santuari, ara  ja  tenim present  al Sol i la  temperatura es  més  alta i  aixina  practicament  arribem a les  dos  a  on está  l´autobús  junt  a la Font i el Santuari  de la Font Rotja
                    Junt  al Santuari, está  el Restaurant del mateix nom, a on  dinem uns Arroç de Muntanya, altres  Olleta  de primer i de segon bé Pollastre al Forn, Llomello planxa o Lluç romana, més  darreries ,caféns o cremats i  begudes i en les  begudes  com sempre es  a on está  el sobrecost  arribant  al 12 euros.
      
                       Bé , amics  senderistes, açó  ha  segut tot
                       Fins a un atra.
                       Francesc


      
           Francesc 

*********************************************************************************************************
CRONICA DE  SENDERISME  AL MONTGÓ Per Jesús Pobre    LO JORN  20  D´ABRIL  DE 2013    
 

             DENIA                                    XABIA

SITUACIO GEOGRAFICA
      El Montgó  está situat  a la comarca  de la Marina  Alta  al extrem nord-est  de la provincia d´Alacant s´alça sobre  les planes confrontants  d´Ondara-Xábia-Gata de Gorgos i Dénia,sent  la  darrera  estribació de la  Serralada  Bética, declarat  Parc Natural al l´any 1987 per la Generalitat Valenciana  amb cota máxima d´alçaria de 753 metres damunt el nivel de la  mar.El massís  esta format per materials cretácis   amb  margues i calcaries
      El Parc  es  travessat  per la carretera CV-736  que enllaça Dénia i Xábia amb  accés  per la  AP-7 i la N-332
      El Parc  te més de 650 especies  de flora. El Montgó alcança la  Mar  al Cap de Sant  Antoni  constituint  una  reserva natural de  fons  marins.Podem destacar  especies rares  com el “Carducellus Dianus” o l´Herba Sancta. El pinar  sa  reduit pels  frequents e intenos incendis , a la zona de La Solana i les Planes de Xábia. La  Carrasca  que hi había  ha donat pas  a un entorn ple  d´ arbusts. Els  matolls están formats  principalment , per el llestiscle,el romaní, el fenol,els coscolls entre altres.També  en els  replans de major  superficie es desentrotlla  , la Sabina Negra i el margalló
       En quant  a la fauna del Parc, tenim l´Áliga “Perdiuera”, el falcó pel legrí,, el mussol reial i altes  aus  com el cormorá i diferent  varietat de gavines.I  respecte  a  mamífers ,el porcs senglar ,conills, el teixó i les raboses.Aixina  com diferents invertebrats com el fardatxo.
  DADES  HISTORIQUES
         Del periode Paleolític ,trobem  mostres  que  daten més  de 30.000 anys, de que grups  nómades  ocupaven la Cova  Foradada  i barráncs  adiacents o la Cova Ampla .Els  hómens  primitius  superviuen  grácies  al la  recolecció i el marisqueu  de la zona
         A partir  de  5.000 anys  abans  Crist, al Neolitic, apareixen les primeres cultures  amb  agricultura i ramadería, amansint els  animals.També es troben cerámiques, hi ha  restes  de fletxes ,gots i diversos utenislis  tallats en pedra  , en la Cova  del Montgó i en la  Cova del Barranc de Migjorn, i algunes pintures esquemátiques
           Mes  avant  a  l´ Edat del Bronze  . 3000  anys  a.C, apareixen els  primers  vestigis  de metal i els  poblats  es  situaven  a les altres elevacions de terreny , tal es el cas  de l´Ermita de Santa Llúcia  a Xávea.
           Després   arribem a l´Epoca dels Ibers i al segle VIII a C. hi ha els primers  contactes  dels  Fenicis amb els Grecs  que  estableixen la  primera cultura ibérica- A l´ Alt  de Benimaquia, es  troba un important  poblat ibéric amb  ánfores fenicies relacionades  a l´ el-laboració  del vi i el seu comerç, restes de  cerámiques i monedes a l´Alt de Pous. També  trobem a la  Penya  d´ Áliga,  les seus murades defensives
             El pas  del temps  continua amb Els Romans, sent  el Montgó, lloc d´observació i vigiláncia del port comercial de Dianum (Denia), que ja  era “Municipum”  romá al Segle I d. Crist, als museus de Denia i Xábia  es troben restes ,de plats de ceramiques, monedes,pes  de  telers i xarcies, ámfores i áncores.A la Cova del Aigüa  hi ha  una inscripció sobre l´existéncia  d´un  destacament militar.Al l´any 238 d C Lucius Alfius Donatus se  encarrega de fer una epigraf , que dona evidéncies  de haver al voltant de la Cova  una  “vexilatio”  de la Legió VII Gemina, al comandament de “Caius Iulius Urbanus”, que ens monstra el coneiximent de la activitat militar  a la Tarraconense i valora la muntanya  del Montgó com a punt  d´interés estratégic.També hi ha altres Coves com la del Gamell i la de la Figuera .
              Arribem  a l´Epoca Mussulmana quan els árabs s´instal len  a l´any 713 en aquestes terres.Va ésser  al Segle XI quant al objecte  de defendre  les  costes  front les invasions a Denia es va  crear una dársena militar. A l´any 1014 es declará  la Taifa de Dénia  a la  que corresponien les  terres del Sud de Valencia. “Abud Abdalla” defineix  Dénia , com a  ciutat populosa ,a vora mar i bella, a on acudeixen moltes  embarcacions.A sa part meridional hi ha un gran mont, de  forma redona ,i des de  el Cim es  descobrixen els monts d¨Eivissa a l´alta mar. Aquest mont es anomena “Caon”. D´aon pot  derivar-se Mont Caon i Mont Gaun  a l´actual Montgó.
                L´influéncia  mussulmana finalitza  l´any 1244 amb la  conquesta  de les  terres per  el rei En Jaume I. En l´época mitjeval, a partir  del Segle XIV, es construiren  les anomenades  ermites  de la conquesta,al voltant del Montgó El Popul, Sancta Llúcia o la fortalesa de Sant Bertomeu a Xábia i les de Sacta Paula, Sant Joan i també de Santa Llúcia  a Denia, son xicotets  edificis  destinats  al culte amb forta vinculació a les terres de cultiu properes a les mateixes. Algo paregut a  al Monestir  de Nostra Senyora dels Angels situat a les Planes, amb oritgens al Segle XIV, que fou saquejat i abandonat , després fou restaurat. Molt prop del Monestir  entre els  segles XIV i XVIII, es construiren  onze torres de Molins de Vent a on es molía  lo blat.
               Durant el Segle XVI, fou un   constant  l´acaçament de la pirateria  berberisca  al litoral mediterrani, creans-se  una red  de torres-vigies  i fortificación s al llarg de la costa , una  de  elles es coinsrva  en el Montgó  al anomenada Torre del Gerro, situada en lo alt de les Planes a la fi de Les Rotes, baix  de unes  de ses finestres es pot  vore  l´escut  del rei  Carles I
                Al  Segle XIX  es  va omplir  de  bancals   les faldes del Montgo per a treballar la terra, degut  a la  forta demanda de panses obtingudes del raim   Moscatell i la  obtenció de la famosa Mistela  de la Marina Alta, posteriorment  degut  a la  baixa  rendibilitat  s´  abandonaren molts del cultius en terraces passant  a produir-se en atres terres amb més accesibilitat.
                A banda  de la  pesca i el comerç maritim, ha tingut  importancia la  artesanía  basada en el almito(margalló),aslfonbres, cabaços ,cistelles i els cultius propis  de secá, raims, oliveres, garroferes, higueres, atmelers  i blat  cobrien les terres de llavor de la zona
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA
Hui  ens  han acompanyat,
Mariano Aguilar, Manuel Alonso ,Fernando Aparicio, Amparo Aparisi, Miguel Bañuls,Manolo Bermejo,Bernardo Blazquez Paco Borrego,Paco Burgos, Manuel Cantero, Vicente Capilla,Vicente  Carbonell, José Casinos, ,Pedro Conesa ,Angels del Cerro,Roger Domingo,Antonio Esteban , Miguel Faus, Carlos Gabarda , J.Ramón Gimeno,Antoni Giner,Gonzalo Gomis, Julio Gonzalez,Federico Guixeres, Antonio Jimenez,José  Latorre,Jose Vte. Lloréns,José Manzanares, Francesc Martí, Juan Mollá i el seu amic Jose García, Agustin Munilla ,Juan Muñoz, Javier Oltra, Antonio Perez,Alberto Peris, Julio Ponce, Juan Rel,Roberto Sebastíá,Jesús Silvestre, Onofre Valldecabres,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater( afegit directament  amb cotxe), un total de quaranta  tres  senderistes.
           Nova  jornada   amb   aquesta  ocassió  amb  autobús i després  les diferents parades  arrivem a les nou de matí aproximadament a la població de Jesús Pobre,terme de Dénia punt de partida .
          L´ autobús  ens  deixa  junt a  la  carretera  que  va  de Ondara a Xábea i  a l´encreuament  de  Jesús Pobre, al costat  d´una urbanizatció als peus  del Montgó,un camí en principi ample  i empedrat i trobem uns  senyals d´inici de  ruta ,tenim una  temperatura de uns  tretze  graus sense  sol, ambient  propici per  a la pujada. La  marxa  será llíneal amb  un recorregut de uns dotze i mig  kilómetres  aproximadament,retornant  al punt de recollida de l´Autobús   a les  tres i quart  ,es  dir  unes sis hores  incloent  el temps  de esmorçar i  les  parades realitzades.
             La  ruta  podem dir  sense dubte  que  es  de dificultat mitja-alta, crec  que  més  alta que  mitja  sobre tot  a la baixada.
             A les nou i quart  el camí    es transforma   en pedregóss i en constant pujada i  a les nou i trenta trobem unes  senyals que ens indiquen al cim del Montgo 4,7Km. I  al Coll de Pous O,9 km,  el jorn  continua  amb  núvols i  vent  del Nord  que  més  avant  rolará  al  Nord-Est.
             A les  nou quaranta cinc  el comandament troba un lloc  una  miqueta  ventós   amb  bones vistes  a on esmorçem,  amb  el intercamvi de productes  de  menjar i begudes, hui més sense l´abundor  d´atres ocassions, també fruts  secs  i  dolços  per  a  repondré forçes i  després  de unes  fotografíes  reprenem la marxa  sobre  les    deu.
              Continuem la pujada , el dia  continúa  essent   boirós, en algunes ocassions  amb  més  claredat  que  altra  es port vore  alguna vista  i  a les  deu  quaranta    els   senyals  ens indiquen que estem    a 3,4 kms  fins  al cim del Montgó,  continúa  fent  vent,que  es fresc  pero que s´agraeix  soportant millor  la  pujada, el sender   es  més  estret  i continúa  pedregóss i sense  molta  vegetació de  pins  sobretot  el que hi  ha  son matolls, destacant de  quant en quant algún fenol  gran i  també  margallons.
                A les  onze  i quart trobem la senyal   de 1,4 kilometres  fins al Cim del Montgó  si prenem el camí de la  dreta  i per  el de l´esquerra podem anar a la Creu del Montgó. Nosaltres  continuem fins  al Cim. A la  baixada  J.R. Gimeno i un  altre si que passarán per la Creu  abans de juntar-se amb el grup.
               A les  dotze  fem un alt per  a repondré  forces  puix  ja  estem prop del Cim. Els  núvols  de  boira  continúen  creuan el camí. Abans  hem pogut  vore  algunes vistes  del Port  de Dénia, per una  banda , també  per  l´altra la part  de  Xábia i Gata de Gorgos i al fons  el cims  del Sol  de Benitaxell, pero amb molt  roin visibilitat.
         Aixina  sobre les   dotze i quart  del matí  estem al Cim del Montgó 752 metres ,possa en el cartell  malgrat  en els llibre fica 753 metres, tan si val per un metres més que menys. El lloc  haguera  segut  molt agradable si haguerem tingut  sol, perque en diez  clars  podem  vore Eivissa, un altra vegada será. Hem aprofitan per  a traure  fotografíes  del lloc.
           Hi  havía  un grup de dotze  senderistes  que teniem pensat  dinar al Cim, pero donades  les caracteristiques  climatológiques  del jorn, no aconsellaven  romandre  al Cim del Montgó, per aixó en bon criteri preñen la decisissió  de  baixar amb la resta del grup
            D´aquesta  manera reprenem  el camí  de  tornada  que  per  alguns com jo, suposará   un  cansanci  prou  fort , no  he  segut  l´unic i  es que  la  quantitat  de pedres   i el  nivel  d´inclinació  de la  baixada  en alguns  trams  era  perillós. En el camí de  baixada   hem trobat una  parella de  extrangers  que  pujaven. Hem  fet  algunes  parades  per  a beure  aigüa o alguna  beguda  isotónica i  una  parada  en el mateix  lloc  del esmorçar i ja  d´eixe  lloc directament  a l´autobús  en agraiment especial a  Paco  Burgos  i Enrique Vidal  que  anaven  guardant la Cúa  del Grup.   A la  fi  Angels ,Lloréns  i jo   hem  arribat  dins  del temp reglamentari.
              De  l´Autobús    a la  Badía  de  Xabia,  al Restaurant “Los Remos” situat  en la  mateixa  plataja  en el ara Passeig  Tennista David Ferrer.A on  per un  “Menú”, en aquesta  ocassió sobrepassat  de preu  per 15 euros i  2  euros més  de sobrecárrec  de beguda, hem dinat   bé  Dorada a la Planxa,Arróç Meloç Marinero o Sant Iacob  i  a més  unes  entrades  de pá de cristal amb ibéric,calamars romana  i pasta de raviolis  amb setes,que   ha  segut  del gust  de tots  i  begudes  cervesses , aigüa, vi Tinto de Castella-La  Manxa  que  no ha  tingut  molt de éxit , pero si  el  ví  Blanc   de “Rueda”  que eixe si que  ha  entrat  divinament i darreries  de  Pastis  de  Poma  que  també  estava  bó    a més  els  cafens , tallats  etc.,. Mentres   el grup  d´onze  que anava  a  dinar  al Montgó  han dinat  al seu  ritme i   al Bus han confluit  per  a tornar  a Valéncia, eixint  quasi a les sis de la vesprada.
       Com anédocta  hi ha que resaltar  que mentres estavem  dinant  des de el Restaurant  podiem vore  el Cim del Montgó sense  núvols  i lluint  el sol
      
          I açó  ha  segut  tot  amics  senderistes
           Fins  a un altra
           Francesc


*********************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION A ALGIMIA DE ALMONACID: “EL NEVERO-FUENTE LA PARRA-PICO ESPADAN-BARRANCO DE AGUA NEGRA-FUENTE DE LA CALZADA

Fecha : 12 de abril de 2013

Senderistas: Juana Mª Rosell, José Casinos, Paco Borrego, Fernando Aparicio, José Mª Zapater, Amparo Aparisi, Fany Regalado, Miguel Bonora, Pedro Conesa, Gonzalo Gomis, Jesús Silvestre, Javier Oltra, Alberto Peris, Julio González, Carmen Esteve, Federico Guixeres, Enrique Bisbal, Jesús Martí-Belda, Agustín Munilla, Manolo Bermejo, Enrique Vidal, Vicente Palmero, Rogelio Domingo, Juan Crespo, Daniel Fernández, Antonio Giner, Juan Rel, Juan Mª Castelló, José Mª Gonzalez, José Mª Zapater, Vicente Felip, Rosa Mª Carrera, Miguel A. Farinós, Juan Pascual, Julio Ponce, Manuel Alonso y el cronista suplente, Vicente Andreu. En total, treinta y siete.

Tiempo.- Despejado. Mañana espléndida. Temperatura agradable: 11º al inicio, aunque fue subiendo a medida que avanzaba la jornada

Nuestro destino hoy: El Parque Natural de la Sierra de Espadán, declarado el 29 de septiembre de 1998, es el segundo espacio protegido más extenso de la Comunidad Valenciana, ocupando 31.180 hectáreas. En esta sierra, encontramos uno de los pocos afloramientos de areniscas del territorio valenciano configurando un relieve abrupto y quebrado, conformado por cimas y cordales acompañados por profundos barrancos y ramblas, donde podemos encontrar numerosas fuentes y frondosos bosques de alcornoques únicos en nuestra geografía. Estas características le confieren un excepcional valor paisajístico, acompañado de una riqueza botánica y faunística excepcionales.
A las 8,30 h., puntualmente, desde el punto de concentración en el aparcamiento de Alcampo-Alboraya, nos dirigimos a nuestro destino en diversos vehículos por la Autovía Mudéjar A-23, tras dejar  Segorbe a nuestra izquierda,  tomamos la carretera con  dirección Castellnovo, continuando hasta  Algimia de Almonacid; pasados unos km 5 de esta población y tras encontrarnos con los compañeros procedentes de Castellón, llegamos a una zona  cercana al nevero  donde aparcamos los vehículos.  Éste, que  está a unos pasos  del aparcamiento, no es muy grande ni tan artístico como otros  de nuestra zona. Algunos senderistas aprovechan unos minutos para acercarse al mismo.
Tras los ejercicios de estiramientos que viene ordenando y dirigiendo  Pedro Conesa, emprendemos el recorrido a las 9,15 horas, por un camino forestal amplio y cómodo  entre pinos, carrascas, sabinas y abundante vegetación de matorral. El piso del camino así como algunas rocas son de arenisca roja, el llamado rodeno.
Se presiente que estamos en un parque natural, la mano del hombre apenas se nota, los pinos derribados por los elementos naturales yacen tal como cayeron; las vistas son preciosas contrastando el intenso azul del cielo con el verdor de la vegetación. Pasamos por las proximidades de la Cueva del Estuco. Algunos senderistas se acercan a la misma a la que se accede por una entrada bastante estrecha  y  es necesario el auxilio de linternas. El cronista no tiene constancia de que alguien penetrara en la misma. Tras caminar una hora aproximadamente, se llega a la Fuente de la Parra, que ofrece a los senderistas   agua fresca y cristalina. Allí, en sus inmediaciones, aprovechando una gran roca que hace de mesa, se sacan  de las mochilas las viandas, botellas de vino, frutos secos, aceitunas y algunos dulces más el consabido café que alguien toma acompañado de algún destilado y, tras un buen rato, se prosigue la marcha: el grupo inicial se divide en dos,  el llamado Grupo “A”, integrado por diecisiete miembros, se dirige al Pico Espadán, lo que supone un ascenso de unos 650 m. desde el punto de partida por un tramo de relativa dificultad, por lo que cabría considerar su recorrido como de dificultad media-alta. El grupo que se dirige al citado Pico se fragmenta transitoriamente -¡ay, alguien olvidó llevar el GPS o el llamado “walki-talky”!- . Los demás, el denominado Grupo ” B”, con algún ligero despiste de quien lo comanda, unido a la falta de la señalización correspondiente (que se observa a lo largo de todo el   trayecto, inexplicable en un Parque Natural), encuentra el sendero que desciende hacia el Barranco de Agua Negra. Allí, una perforada y oxidada placa de hierro, nos indica el desvío al mismo . A partir de aquí, un sinuoso camino, empedrado en ocasiones, discurre paralelo al lecho del barranco, hoy prácticamente seco, pues  no suele llevar agua  excepto en épocas de lluvia;  pero conforme descendemos  comienza  a aparecer algún charco, luego, más adelante, un serpenteante arroyo, al principio,  de aguas trasparentes  que luego se tornan  más oscuras.  El topónimo de agua negra que da nombre al barranco parece hacer referencia al tono rojizo-negruzco de las aguas, hoy, como se decía,  lamentablemente escasas, al encontrase estas llenas de materia orgánica (algas especialmente) unido ello a la acidez del agua al discurrir sobre suelo silíceo.   El recorrido  convierte a su senda en  una de las  más  atractivas que hemos conocido, por la increible vegetación que tapiza el barranco, las inmensas rocas desnudas cubiertas de líquenes, helechos y  musgo, y la vegetación floreciente de la primavera.  José Mª González, fotógrafo oficial del grupo, no cesa  de hacer fotos; alguna de ellas, sólo o acompañado por el Presidente, celoso él, con las compañeras del grupo.
Si  algo caracteriza a la Sierra de Espadán en lo referido a la vegetación, es  albergar el bosque de "sureres", mas importante de la Comunidad Valenciana, y uno de los mas importantes del litoral mediterráneo. La extracción del corcho ha sido el motor de los pueblos de esta sierra, combinando desarrollo económico y conservación natural, pues sólo hasta que pasan 12 años se vuelve a realizar la saca de un mismo alcornoque.
El grupo abandona el lecho del barranco y tras recorrer un pequeño tramo por la carretera, llega a una zona de esparcimiento, la llamada Fuente de la Calzada, en donde toma un descanso  aunque el recorrido ha sido para este grupo bastante fácil y corto de trayecto pues no se han caminado más allá de diez kilómetros.
Uno y otro grupo se reagrupan y se trasladan a Algimia de Almonacid en cuyo Restaurante “Siete Vidas”, dan cuenta de un aceptable menú (la olla de pueblo, excelente). Los senderistas que lo desean son obsequiados con “cremaet” o carajillo. Precio: 10 euros y , como dijo el Presidente, con algún sobrante para “el fondo”.  Durante la comida, transcurrida en el ambiente cordial acostumbrado, el Presidente comentó las posibilidades de la “ intendencia” para la próxima excursión al Montgó. Este cronista no alcanzó a saber si se llegó a alguna conclusión respecto al restaurante elegido para el viernes próximo, con lo que es de presumir que, al final, la Presidencia, haciendo uso de sus facultades tomará la decisión que estime más conveniente.
Y siendo las 20,30 horas del mismo dia de la excursión, quien abajo suscribe, insiste,cronista suplente, da por terminada la crónica despidiéndose de los compañeros hasta dentro de tres semanas en la confianza de que el cronista titular venga de “una puñetera vez” y cumpla con su obligación.
Saludos  cordiales a todos.
Vicente Andreu
*******************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSIÓN  A CHIVA – SENDA DE LOS MALOS PASOS-BARRANCO BALLESTEROS
  
Fecha : 5 de abril de 2013
Kilómetros recorridos: 15,800
Dificultad:  media
Tiempo: Nublado. Buen clima para el senderismo. Temperatura inicial 9º. Las previsiones meteorológicas al final se cumplieron pues diez minutos antes de terminar el recorrido empezó a llover,  intensificándose al llegar al restaurante.
Duración : Descontando el tiempo de almuerzo y paradas técnicas, estuvimos caminando algo  más de  cuatro horas.
Chiva.- La Villa de Chiva se encuentra situada en el punto de contacto entre la montaña y el llano, en la falda de la Loma del Castillo, a 270 m. sobre el nivel del mar. Chiva, es la capital de la comarca Chiva-Hoya de Buñol. En la actualidad, su población ronda los 15.000 habitantes, aunque la Hoya cuenta, aproximadamente, con  44.000 habitantes repartidos de manera desigual por el territorio comarcal.
            En su relieve accidentado hay numerosos barrancos. La Sierra de Chiva se adentra en Gestalgar y Siete Aguas, con alturas superiores a los 1.000 m, La superficie forestal representa el 40,3% del total, con especies como el pino y la carrasca, entre otras variedades. Los devastadores incendios de la década de 1990 dejaron la mayor parte de la sierra calcinada, arrasando 10.686 Ha. Desde entonces se está llevando a cabo importantes labores de repoblación y acondicionamiento del medio natural.
El principal configurador de la topografía de la zona es el Barranco de Chiva, que recoge en el término municipal de Cheste las aguas de los barrancos Grande y de la Cueva Morica, para continuar su travesía por el Llano de Cuart hasta desembocar en la Albufera.

Senderistas:
           Un total de dieciocho: José Mª González, Pedro Conesa, Paco Burgos, Antonio Giner, Jesús Silvestre, Paco Borrego, Amparo Aparisi, Fernando Aparicio, José Casinos y su mujer Juana María Rosell, Manuel Bermejo, Julio Ponce,  Federico Guixeres, Jesús Martí-Belda, Enrique Bisbal, Enrique Vidal y yerno Javier Palau, y el cronista de banquillo, Vicente Andreu, por ausencia del titular.
        
Tras la concentración previa en la Gasolinera Repsol en la salida de Godelleta, llegamos  a Chiva, pasando por la Estación del Ferrocarril,  y tomamos la carretera de Gestalgar;  tras diversos  diversos desvíos, dejando el asfalto y continuando un tramo por pista de tierra, todos tras  el vehículo del guía de la expedición, Manolo Bermejo,  llegamos al   llamado “Corral del Gato”, en las proximidades de una granja de ganado lanar que “perfumaba” el ambiente, en donde dejamos los coches.  Se inicia  el recorrido a las 9,10 de la mañana.  La temperatura era algo fresquita pero agradable para la caminata,  aunque los senderistas íbamos algo preocupados por  las  predicciones meteorológicas que se venían anunciando y que, afortunadamente, salvo en los últimos diez minutos del recorrido no se convirtieron  en lluvia, con lo que el recorrido se realizó sobre terreno seco.
 El grupo, más reducido que en anteriores ocasiones, comenzó la marcha siguiendo un amplio camino hasta llegar a una bifurcación en la que un poste de señales indicaba “Senda de los Malos Pasos”. Allí comenzó una fuerte subida pues, al finalizar el ascenso, habíamos pasado de los 416 m. del inicio, hasta la cota más alta de 850 m. Fueron frecuentes las paradas en el camino  para recuperar el aliento. Alrededor de las 10,20 h. hicimos en la referida senda la consiguiente parada para reponer fuerzas. En el almuerzo no faltaron ni el vino, ni las aceitunas y los  frutos secos o los dulces ¡Hay que ver que buena estaba la torta que trajo Amparo Aparisi!

Las vistas eran espectaculares pues se contemplaba a lo lejos la costa. La vegetación de monte bajo cubría espesamente, como un tapiz verdoso, las laderas de las montes circundantes; abundaba el romero, y otras plantas aromáticas como el fresnillo, la pebrella, el te de roca, la ajedrea, y numerosas flores entre las que destacaría el cronista los lirios azules, y se apercibían, lamentablemente, los troncos  de los árboles calcinados por los incendios de los años noventa. En algunos sitios ya se observaba el crecimiento de jóvenes  pinos que, quizá, con el transcurso de los años puedan repoblar estas tierras.

La senda pasaba por lugares que en la Guerra de la Independencia tuvieron su importancia histórica pues en 24 de junio de 1808 tuvo lugar una batalla entre las tropas francesas al mando de Mencey y un ejército español formado apresuradamente con soldados profesionales, otros de leva reclutados a toda prisa y civiles armados de los pueblos cercanos, sufriendo las tropas españolas una fuerte derrota lo que propició la llegada de los franceses a las puertas de Valencia.

Continuando con la narración de la caminata, y finalizada  la fuerte subida,  la pendiente continuó más suavemente o, incluso, continuó el recorrido por terreno llano en algún tramo hasta alcanzar el  lugar en donde  estaba instalada una antena para telefonía y un anemómetro era éste el Alto de Oratillos. Las nubes que nos cubrían eran, cada vez más, de un color gris plomo intenso que presagiaba un próximo chaparrón. Bien es verdad que éste llegaría  a la hora indicada por Maldonado en su web.

 Dando un giro al recorrido a la derecha y caminando ya por pista forestal nos dirigimos hacia el Barranco Ballesteros. Para llegar a él, el camino se estrechaba, la senda tenía fuertes desniveles y había que caminar con precaución. La vegetación en el fondo del barranco era distinta, por la umbría, abundaban los fresnos, arces, pinos, carrascas entre el espeso matorral y monte bajo. Afortunadamente la vegetación del barranco, que discurre encajonado a lo largo de cuatro kilómetros, ha salido casi ileso del fuego destructor.

Tras recorrer el barranco, seco, incluso hasta la fuente que encontramos en el mismo, llegamos a una pista que nos conduciría por un camino fácil y amplio hasta el lugar en que se encontraban los vehículos, no sin antes colocarnos los chubasqueros pues las gotas iniciales ya se convertían en lluvia intensa poco antes de llegar a los mismos.

Y ahora, la anécdota de la jornada: apresuradamente subimos a los coches y nos encaminamos a Chiva, no sin antes hacer una parada ante  un amplio y vallado corral en el que ya a la ida habíamos visto unos novillos de lidia flacos y desmejorados.  Estaba, ahora, el propietario de tan lamentable ganadería, si tal nombre pudieran tener las enflaquecidas reses. Nuestro Presidente, como no podía ser de otro modo, compadecido por el estado de aquéllas,  bajó del coche unos instantes y bajo el pretexto de la compra de un ejemplar para una supuesta comida del grupo (¿), preguntó por la razón de sul estado: el elevado coste del forraje, la escasez de recursos económicos de la propiedad por la reducción de festejos taurinos, habían provocado tan lamentable situación. Una pena.

Llegados a Chiva, el guía de la expedición de hoy, Paco Borrego, buen conocedor del lugar, nos condujo hasta el Restaurante Hogar del Jubilado, también llamado Karaoke. Allí, unos pudieron degustar una excelente paella valenciana, otros,  una buena crema de verduras. Luego, la mayoría nos inclinamos por un bacalao con guarnición también de buena factura. Y ésta alcanzó los 9 euros, incluido postre, bebidas y café. Y todo ello servido por una guapas camareras. ¡No se puede pedir más!.

Y colorín colorado, la crónica se ha acabado a las 20,50 h. del dia de la excursión.

Hasta la próxima.

Un abrazo a todos.

Vicente Andreu

**********************************************************************************************************
CRONICA DE  SENDERISME  A BEJIS-NAIXIMENT RIU PALANCIA -PENYAESCABIA     LO JORN  22 DE  MARÇ DE 2013




SITUACIO GEOGRAFICA

   Bejís   está  situada en les estribacións de la Serra de “El Toro” i la  vessant nor-est de la Serra d´Andilla damunt un tossal a  800  metres d´alçária,rodejat  pels  rius  Paláncia i Canales en un terme molt abrupte  que compta entre altres el cim de Penyaescabia de 1.331 metres
     La  població está  a 71 kilometres  de Valencia- Ciutat,per  la   Autovía  A-23 fins  a  les  rodalies  de Viver, després  enllaça per  la  CV-236

   DADES  HISTORIQUES
    
        Diverses pintures rupestres  ens  transl- laden a  7000 anys  abans  Crist, encara que la població es d´oritge  romá,conservant  una  aqueducte.
          Després  va  ser ocupada per els  musulmans , que  edificaren un important  Castell. Al 1228   fou reconquerida  per  Pere Fernandez d´Assagra ,señor d´Albarracín, en nom del rei En Jaume I. Posteriorment  fou cedida  a  l´Ordre de Calatrava  i al 1276 te sa  Carta Pobla. Açó  va contribuir a altres asentaments com Teresa, Torás i Sacanyet, formaren l´auténtica  capsalera del riu Palancia, continuant  com a unitat  geográfica i administrativa fins a mitjans  Ségle XIX. A la fí de la  primera Guerra Carlista  romangaba   fidell al pretenen Carles  de Borbó, per  la  qual cosa  va  ésser  asediada  pel  general isabelí “Aspiroz”
        Durant  la  Guerra Civil de  1936 tingeren lloc per  aquestes  terres importants  episodis , quan es  va  establert  a  Bejís  el Front  de Guerra
         
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA
Hui  ens  han acompanyat,
Vicente Andreu ,Fernando Aparicio, Amparo Aparicio, Miguel Bañuls, Miguel Bonora, Manolo Bermejo,Enrique Bisbal,Bernardo Blazquez, Paco Borrego,Paco Burgos, Manuel Cantero,Vicent Capilla,Vicente  Carbonell, José Casinos, J.Miguel Castelló,Pedro Conesa ,Angels del Cerro,Roger Domingo,Antonio Esteban,Carmen Esteve, Miguel Faus ,Daniel Fernandez,Miguel García ,Santiago García,J.Ramón Gimeno,Antoni Giner,Gonzalo Gomis,Jose Mª Gonzalez, Julio Gonzalez,Federico Guixeres,Antonio Jimenez.,José  Latorre, Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns,José Manzanares, Francesc Martí,Jesús Marti-Belda,Juan Mollá,Angel Moreno,Agustin Munilla ,Juan Muñoz,Angel Pividal, Julio Ponce, Juan Rel,Jesús Silvestre,Vicente Tatay, Onofre Valldecabres, i Enrique Vidal. un total de quaranta  huit amb  l´autobús  i  a  Bejís, s´afegiren  amb  cotxe  des de  Castelló,Joan Pasqual  Vicent  Felip i  Manel Felis.
           Nova  jornada   amb   aquesta  ocasió  amb  autobús i després  les diferents parades  arrivem a les nou trenta hores a Bejis i  parem en la  Font  dels “Cloticos,” després  de  vindre  per  una  carretera  molt estreta  des de Bejís  per  a on prácticament  sols  podía  passar un autobús i  amb un precipi  al costat.
       Desde la  Font  esmentada partim   a les 9,35, en un día  assolejat  amb una  bona  temperatura  de uns  tretze  graus  d´inici que  a la  fí de la marxa  arribará  poc  més  de vint  graus. El camí transurreix    per una  pista  ampla  trobant  unes  indicacions  entre  altres  al Molinar  Per el   Sender  PRV 275 i un altra  indicació oposada  al Sender  Masies. 
 La  zona  compta   amb una  flora molt  variada amb  vegetació representada per  carrasques amb  aurons(arces) de Montpellier, quejigos,mostajos  i pinars  de pi albar en les zones més altes  abm teix ,grévols i guillomos i pinars  de rodeno amb  bruc(brezo) i jaras. També en les zones més baixes riberenques  del Palancia, tenimel Pi carrasco  amb  albers  ,freixes  ,avellaners i  plantes aromátiques i medicinals
  També  la  zona  compta  amb fauna  com  porcs  senglars,esquirols i aus  com l´aguila , el mussol reial i el martin peixcador
     Més  avant  trobem un altra indicació al “Toro” del Sender  GR-231 de huit  kilómetres  al “Toro”  en dos  hores  i  en dirección  oposta  a Bejis  5 kilómetres,pel  GR-231. Nosaltres prenim la  direcció del sender   GR 275  i  a les  10,15 arribem a un  encreuament  que  a l´esquerra  porta  la direcció   al Barranc  Resiner i a la dreta  al naiximent  del riu Palancia
      Es el moment  en el que  el grup Majoritari, format per: Vicente Andreu ,Fernando Aparicio, Amparo Aparicio, , Miguel Bonora, Manolo Bermejo,Enrique Bisbal,Bernardo Blazquez, Paco Borrego, , Manuel Cantero, José Casinos, J.Miguel Castelló,Pedro Conesa ,Angels del Cerro,Roger Domingo, ,Carmen Esteve, ,Daniel Fernandez,Miguel García ,Santiago García,Antoni Giner,Gonzalo Gomis,Jose Mª Gonzalez, Julio Gonzalez,Federico Guixeres,Virginia Leiva,Jose Vte. Lloréns,José Manzanares, Francesc Martí,Jesús Martí-Belda,  Julio Ponce,Juan Rel,Jesús Silvestre , Enrique Vidal,Joan  Pasqual i Vicent  Felip i  Manel Felis de Castelló,  decidiren   anar-hi al naiximent  del Riu Palancia
       Per un  altra  banda  el grup minoritari  format  per:
 Miguel Bañuls, Manolo Bermejo ,Bernardo Blazquez,Paco Burgos, Vicent Capilla,Vicente  Carbonell, Antonio Esteban , Miguel Faus ,  Miguel García, Santiago García, J. Ramón Gimeno, Antonio Jimenez, José  Latorre,Juan Mollá,Angel Moreno,Agustin Munilla ,Juan Muñoz,Angel Pividal, Vicente Tatay i Onofre Valldecabres, decideix  anar  per   el  Barranc “El Resiner “  al  cim  del “Penya Escabia”  de una  alçária  de  1.331  metres    d´aquest  grup  un grupet  de  tres  format  per  Jose R. Gimeno, Manolo Bermejo i Vicente Carbonell primer  han anat  en solitari  a  esmorçar  al naiximient del Riu Palancia   i  després  pujarán i es  creuarán el  barranc amb  aigua  trobant-se a les 12,40 un xicotet  salt  d´aigua, per fi a l´una  cinquanta quatre  minuts coronarán el cim del  Penya Escabia i  s´afegiran  a  la  resta  del grup  minoritari en el punt geodésic  del Cim, després  vindrá  el camí de baixada , arribant  a la Font  dels “Cloticos” quasi  a les tres del migdía, la  ruta  ha tingut una llargaria  de  entre  setze i decet kilómetres depen el recorregut  fet, sent  de   carácter llineal  amb  dificultat  mitjana-alta.
      En el que  respecta  al Grup Majoritari, a  les  deu  i quart  després  de  creuar  el  riuet  amb  aigüa  trobem  un lloc per  esmorçar  amb  intercamvi de  fruts  secs  , beguda  i  pastissos  .I  aixina  a  les  10,46  reprenem la marxa, per una  pista ampla i bordejant  el riu arribant  al  naiximent  del Riu Palancia, están  sobre  les onze   en  el canó  anomenat  estret  del Cascajar, lloc  que  cada  vegada  se estreta  més  hi hagent  que  pujar  les  roques   algunes  de les  quals   rellisquen i  que  tenim  que  anar  en compte  de  que no es prouisca  algún esbaró, es  un lloc  en molt  de encant , menys  mal que  no plou ja  que  en eixe  cas  haguera  segut  perillós, en alguns  trams   la  gent  compta  amb la ajuda  dels  companys  en les situaciones  delicades. La  Senderista  “Amparo” ha  disfruitat  molt  en aquest  espai.
        A les onze i mitja  hem passat  tots  ja  l´estret i que  per  un sender  molt  bonic amb  molta  vegetació tot  de pujada. Després  per  un camí mes  ample  arrivem a les dotze  i quart  a un cim de  1.150 metres d´alçaria i observem  un  tallat  des de el que  es veu el  fons  del Barranc, aprofitem per  a  fer  fotografíes  i    en front  tenim  davant   el Cim de la  Penyaescabia i  en aquest  moment  Roger  Domingo  connecta per el “Walkie-Talkie”  amb  el grup minoritari i  comenten  que  están  a  punt  d-´arribar  al Cim , pero que  encara no  han arribat. Nosaltres   continuem  el  camí  de pujada  fins  arribar  a  una  explanada . Com  anécdota   abans  Roger  Domingo ,Julio Gonzalez, Angels Del Cerro i  altres   han  pogut  vore una  dotzena  de  cabres  monteses   que  anaven baixant  pel  barranc.
             Una  vegada hem  pujat  a l´alt  , trobem un espai  prou pla  i reprenem el camí de baixada, trian un sender  a l´esquerra, no molt  ben senyalitzat. A lúna  del migdia  trobem  al  fons els  aerogeneradors   próxims  a  la  zona  del Ragudo i Barraques.Continuem baixant  i   deixant  el sender  trobarem  un  camí  més  ample  i una  pista forestal. Aquest  camí  ens  portara  a El Molinar  que  es  terme  de El Toro ,arribant  al Molinar   a  les  dos de la vesprada, després  de  un breu descans , creuant  per un pontet  el riu,encara que un grupet format per Fernando Aparicio,Julio Gonzalez ,Jesus  Marti-Belda Julio Ponce i Juan Real,decideixen  continuar   per un sender de la vorera  esquerra del riu i  es  juntarán amb  la  resta més  avant, també  hem trobat uns  senyals  que indiquen  el Sender  Masias  del PRV-275, arribant  sobre les dos i mitja arribem  a la  zona  a on está  l´Autobús  junt   a la  Font dels  Cloticos  i aixina  esperarem  al Grup Minoritari  de  Penya Escabia, que  arribará  abans  de les tres  a l´autobús. La  marxa de  grup Majoritari ha  segut    de uns tretze kilometres de  carácter circular i dificultat  mitjana.
               Després ens  adreçem  al poble  de Bejís al Restaurant El Tren de Pita, a on  per  10 euros  menjarem entre  altres  de primer Olla del Poble o crema de verdures,o sopa coberta  i de segón  llomelo amb  crema d´armel-les. Embotits  amb  ous o  Abadejo al forn  amb  pisto i de darreries   carabassa torrá, flam etc i beguda  i cafens
               Passada  la sobretaula  anem  a l´autobús arribant  a  Valencia   sobre  les  set  de  la vesprada.
                I  aixó ha  segut  tot
                Fins  a un altra
                Salutacions  de Francesc

*******************************************************************************************************
BREVE CRÓNICA DE LA EXCURSIÓN DE SENDERISMO DESDE SERRA POR LA CALDERONA: "FONT DEL LLENTISCLE  - EL TRISTÁN" - 15-03-2013

A las 9 h. iniciamos la ruta, después de dejar los coches a mitad camino entre "El Rincó de la Miseria" y la "Font del Llentiscle", con cielo despejado, ambiente fresco -el que llevaba guantes se los puso-, y alguna racha de viento moderado, fresco; al llegar a la Font del Llentiscle aproximadamente a las 9h.40', nos aposentamos en las mesas y bancos para comernos el bocadillo acompañado de los demás complementos de comida y bebida, los dieciseis senderistas que se relacionan:
 Amparo Aparisi, Antonio Giner,  Enrique Bisbal, Federico Guixeres, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, Jesús Martí-Belda, Jesús Silvestre, José Casinos, José Mª. Gonzalez-Rothvos,Juan M. Rel, Julio Ponce, Manuel A. Cantero, Manuel Bermejo, Pedro Conesa, y la grata incorporación deMiguel Bonora. Antonio Giner y José Mª. Gonzalez, después delbocadillo se marcharón para atender compromisos, Antonio volvió a la comida, y en la comida se incorporó Mariano Aguilar.

Los catorce que completaron la ruta, llegaron al albergue del Tristán y subieron al pico del Tristán, y dado que el tempo no daba para más, dejarón el Gorgo para otro día; en total andaron 4h. 30' e hicieron 18'80 km, lo que fué una buena andadura,  y a buen ritmo, ya que la ruta discurre por camino forestal y no por senda pedregosa que es más dificultosa, y el ritmo es menor.

Comimos en el Rte. Bon Paladar de Náquera el menú del día por  9€, que fué aceptable; al haber sobrante se ha incrmentado el Fdo. de reserva, que una vez cobremos un billete atrasado de autobús, el saldo será de 185 €.

Saludos y hasta la próxima.

Antonio Giner

********************************************************************************************************
CRONICA DE  SENDERISME  A FONTANARS DELS ALFORINS LO JORN  8  DE  MARÇ DE 2013  

 SITUACIO   GEOGRAFICA

       Fontanars   dels  Alforins, municipi valenciá  de la Comarca del Vall d´Albaida, a uns  cent  kilómetres  de  Valéncia Ciutat, per la  Autovía  A-7 i després  la CV-35 i CV-652, población a una alçária  de 628  damunt el nivel de la mar.

       El terme Fontanars  es  deriva  de “Fontanals” una  antiga partida de Ontinyent. A la  seua  vegada  Alforins  en  castellá  “Alhorines”, prové  del árab “al hurt” graner o dipósit de blat  donada l´importáncia  de la zona  en materia agrícola. Situan-se entre  la Serra Grossa i la de Agullent,formant un replá  amb punts  elevats  com la Replana 994 metres,el Ponsenet de 968 ,la LLoma Plana de 989 i l´Alt del Moro 971 i la´Alt de la Creu 729, amb una  rambla  que  verteix  ses aigües  al riu   Canyoles



DADES  HISTÓRIQUES

   En el passat hi ha  vestigis  humans des de  el Calcolític  en el iaciment del Plá  de Cubelles, també  del Eneolític en el Camí de Piles i el Ribassal de Micons. Traslladante-se a l´Edat  del Bronze tenim el Castellaret de l´Ombría i l´altet de la Moneda.De l´época  ibérica  podem trobar  el poblat del Camí de  Mallaura i de l´época  romana destaca la necrópolis  del Racó de Sanxo.

             La  Edat  Mitjana, porta  a  les tropes  del rei En Jaume I, a la conquesta de la Vall dels Alforins. La part occidental dels  Alforins  de la “Zafra”, va quedar-se  en mans  castellanes en virtut del Tractat   de Almizra  al 1.244 mentres la resta de la Vall fou incorporada el Regne de Valéncia a  l´any 1245 adjudicanse-les En Jaume I  al seu patrimoni particular i més  avant  al ser  la zona  fronterera  amb  Castella i zona de conflictes las  va transferir  a la iuridiscció d´Ontinyent al 1256.Al  1304 pel Tractat  de Torrellas-Elx, Caudet i el seu terme passaren  a la corona d´Aragó i la parte occidental dels  Alforins i Villena  romangaren a la Corona de Castella.

                La  zona Oriental i occidental  han segut  font de conflictes des de 1333-1334, entre l´Infant Juan Manuel de Villena i Ramón Berenguer d´Ontinent. També  després  durant la Guerra  dels  dos Peres. Posteriorment  en 1425 es  produi el Debat de Villena i en 1495 amb les destrucció de cases per les tropes  de Villena,  continuant així els confilctes , al Segle XVI  amb Carles I que  va intentar possar fi al conflicte  mantenint les anteriors  frontereres. Als anys     1701-1714 amb la Guerra  de Sucessió Espanyola els  Alforins  quedaren despoblats, després va  ésser  poblat  ve  gent  majoritariameni  pro-bórbonica  procedent del Süd del terme

                En l´Edat  contemporánea  al Segle  XIX, es va incrementar  la  población dels  Alforins, sent Fontanars un llogaret depenent d´Ontiynent i va  ésser  al 1927 quan es  va independitzar  d´Ontinyent, gracies  a la acció conjunta  dels  camperols ,propietaris i l´ ínfluenza  del Comte de Salvaterra.La  Vall produeix principalment  vinyes,cereals, olivars i atmel-lers, amb  també  no menys  important  producción ramadera d´ovelles i amb  peculiar  grastronomía amb plats tradicionals  com  l´arroç amb penques, pebrasso i naps,gaspatxos  amb llebre i perdiu i la cassoleta de pebrassosY2:8d0b802b-b836-4ab9-b4cc-470054c61a79



.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA

Hui  ens  han acompanyat,

Vicente Andreu ,Fernando Aparicio, Amparo AparisI, Miguel Bañuls,Manolo Bermejo,Enrique Bisbal, Paco Borrego, Manuel Cantero, José Casinos, Juan M. Castelló,Pedro Conesa ,Joan Crespo,Angels del Cerro,Roger Domingo,J.Ramón Gimeno,Antoni Giner,Gonzalo Gomís,Jose Mª Gonzalez,Francesc Martí,Agustin Munilla ,Juan Muñoz, Javier Oltra,Antonio Perez,Alberto Peris, Julio Ponce, Juan Rel, Jose Mª Scals Klein,Roberto Sebastiá, Jesús Silvestre,Vicente Tatay,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater, un total de trenta dos  senderistes.

           Nova  jornada   amb   aquesta  ocasió  amb l autobús ´ xicotet  de 35 plaçes i després  les diferents parades  arrivem a les nou trenta hores a Fontanars  dels  Alforins, punt de partida .

             Iniciem la  marxa a les 9.39 , després de fer alguns  ejercicis de escalfament al costat  de la  caseta   en l´Alt  del Moro, casa  que  en la  antigetat   era lloc  per  a l´explotació  dels  recursos  forestals

              Comptem hui amb un guía de excepció , es  tracta de  JR, pero no el de la televisió,  home  del terreny, que  a més  finalment  ens portara  per la  vesprada  , després  de dinar  a  Casa Julio en Fontanars , a la Font   de la Figuera  a on visitarem  la”  Bodega la Vinya”, de  la  que  es  soci J.R. Gimeno.

              La  senda  es  molt  bonica,podem dir  quasi circular  , excepte el primer  tram  que  es  lineal i ha  segut  el punt del esmorçar, transcurreix  quasi  tot  per  sendes  amb  varietat  de matolls i sobre tot romer A més hi ha alguns  trams que transcurrixen per  pista forestal , part  del recorregut  pel sender local SLV 19 ,que  coincidix  també   amb el Sender  PRV CV 52, hi  ha  que  dir   les  marques  del sender son mínimes i la senyalitazació  del sender molt  precaria

               Desde  el sender  es  poden vore  bones  vistes  de   Fontanars i el replá  que  formen  les  terres, el camí es  de  pujada   suau pero  constant, fins  a arribar  a un punt que troben unes  indicacions  dela Font dels  Gamellons de 3353 metes es dir un hora  23 minuts i la direcció oposta a la Font de la Duenya  a 588 metres,pel sender  PRV –CV 52.Son les deu i quart  del matí i en un encreuament  de la pista  forestal  trobem en terra uns  senyals del Sender  SLV 19 per la senda  del Enginyers a la casa dels Gamellons.Es  el moment  que  aprofitem per  esmorçar  amb intercamvi de productes, vins ,frus  sec i dolços i axina  a les 10,45, alçem el vol i  agafem la senda que  ens  queda  a ma  esquerra de la pista  forestal. El sol  va  calfant  i la gent es  va llevant  roba  de  damunt  malgrat  a  vegades el vent  bufa  amb  certa intesitat

              A les 11,41 trobem un panell que  ens indica  el itinerari Fuset –Gamellons,trobant  un casa  es tracta de la Casa dels Gamellons i  prenem la  senda  de baixada  arribant  sobre les dotze  del matí a la Font dels Gamellons, a  on  disfruitem del paisatge  , la Font  , l´aigüa   i es donem un xicotet descans. Una indicació ens diu la  alçária  a on  está la  Font  sen la de 665 metres

               Reprenem la marxa  per un tross de  pista  forestal i  trobem una  senyal al Refugi de Castelló per  la  Senda  del Remallar.Continuem el camí  a la  casa dels Gamellons  que haviem trobat  abans de anar  a la  Font , es  el punt  per  a fer  les  fotografíes  protocolaries  al grup. Deixem la pista forestal  i continuem per  el sender   camí de tornada i trobem unes senyals  que  ens indiquen el Sender SLV 19 a la Pista de la Replana i la  Font de la Duenya que es la que agafem i en direcció oposta  la Senda del Remallar i la Casa dels  Gamellons  que es de a on venim,I Aixina  a la una  arribem  de nou a la pista forestal d´aquest  matí  a on haviem esmorçat i després de un xicotet  descans  continuem la marxa,aixina  finalitzará  la  ruta  circular  i a la  una i quart  ja  estem en el sender   que completará  la ruta llineal, amb  noves indicacions  del sender  PRV -CV 52 i aixina  per el sender   quasi tot  de baixada  arribarem al punt   a on es troba  la  Casa de l´Alt del Moro junt a  la qual tenim l´Autobús, en aquest  punt  hi ha  alguns  senderistes  que  es  camvien  de  roba  i algú es deixá el  jupetí, ha  segut  el cas  del croniste

        La  ruta  ha  tingut  una  llargaria  de  13.5 kilometres, de  carácter  mitja –baix, si bé  no sense  risc per  lo  esbarós  del terreny  en alguns trams  de sender  estret  i amb  algún  abisme  de no  poca  importáncia,amb  alguna  relliscada  que  altra  , com la del expert  senderiste Agustín Munilla, sense  consequéncies  i també  un xicotet  esbaró de Joan Crespo. El jorn   ha  segut  clar  i assolejat  tenint  a la  fí del día algún núvol aillat i temperatura  d´inici  de  9 o 10 graus  que  ha pujat fins  als  vint  graus , pel vent  de Ponent  que ha  bufat  al llarg  del matí.

        I  Aixina   amb l´Autobús  després  de  tres kilométres  de curves  arribem al Restaurant  Casa Julio  de  Fontanars  dels  Alforins,   a on per 10 euros  hem  dinat  entre altres , de  primer  Potatge o crema  de  Carabassa i de segon puntilles,croquetes  d´Abadejo o Bacallat  o llomello amb les  seues  guarnicions, vi de la terra,cervesses i darreries i els  cafens  corresponents.

        Després  a les cuatre i mitja  de la  má  de  JR. Gimeno he manat  a la Bodega i Cooperativa la  Vinya, a on  hem  fet un recorregut baix  el comandament  de la Enóloga  Maria Angeles,  que  ens  ha  explicat  tot  els  procesos  productius  del vi, en una  Bodega  automatitzada amb unes  grans instal-lacions, amb  quantitat de tonells metalics de  gran capacitat i els  altres tonells   de roure francés o canadénc per  l´ envelliment del ví.Després  de la  visita  hem tingut  en  un saló  una  “cata”  tastan  el vi i després  hem passat  per la Tenda  a fer les compres pertinents de  vi u Oli  Verge  Extra, de la zona a 18 euros els  cinc  llitres

                       

           I açó  ha  segut  tot  amics  senderistes

           Fins  a un altra

           Francesc

********************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSION A FUENTES DE AYODAR
Fecha: 22 de febrero de 2013

Km. recorridos: 16,300. Máxima altura alcanzada 845 m. Total incremento de elevación: 730 m.

Senderistas: Agustín Munilla, Amparo Aparisi, Antonio Giner, Daniel Fernández, Enrique Vidal, Federico Guixeres y su esposa Carmen Esteve, Fernando Aparisi, Jesús Martí-Belda, José Casinos, José Mª. Osca, José Mª. Zapater, José Vte. Llorens, Juan Crespo,  Juan M. Rel, Juan Pascual, Julio Gonzalez, Manuel Bermejo, Paco Borrego, Rogelio Domingo, Julio Marín, Julio Ponce, Pedro Conesa, Vicente Felip, Juan Miguel Castelló, Jesús Silvestre,  José Mª. Scals  y Vicente Andreu, que hace de cronista sustituto por ausencia de Francesc Marti, retomando un quehacer abandonado hace año y medio.

Dista esta pequeña población de Fuentes de Ayodar 104 km. de Valencia y accedemos a ella, desde el punto de concentración en Alcampo-Alboraya, llegando hasta Onda y siguiendo luego por la CV 205 tras pasar por las poblaciones de Tales, Sueras y Ayódar. Esta carretera está perfectamente asfaltada y señalizada, aunque bien es cierto que en últimos  veinte  kilómetros del  trazado hay abundantes curvas. El trayecto permite contemplar un terreno agreste, duro, con abundante vegetación boscosa, de una gran belleza natural.

            Fuentes de Ayódar se halla situada en el norte de la Sierra de Espadán, en el suroeste de la provincia de Castellón, en la comarca del Alto Mijares.  Actualmente tiene una población de 149 habitantes. El núcleo urbano, de casas encaladas en su mayoría, se asienta de manera escalonada y se encuentra a una altura de 505 metros.

Dice la historia que Fuentes de Ayodar era uno  de los cuatro pueblos que formaban la Baronía de Ayódar; perteneció inicialmente al rey moro de Valencia Zayd Abu Zayd. Después de la expulsión de los moriscos en 1609, se repobló con familias de Godella decretándose la carta puebla el 17 de septiembre de 1611, siendo el señor de la baronía Don Cristóbal Funes

Gran parte de su término se halla poblado de grandes extensiones de bosque joven, renacido tras un devastador incendio ocurrido en  1994.  La especie arbórea predominante es el pino carrasco, y de manera aislada es posible  encontrar tejo, acebo, castaño, etc. Otro ecosistema digno de mención es el matojar, formado por especies como el brezo, enebro, aliaga, retama, romero, y otras plantas aromáticas. También los espárragos trigueros son abundantes en la zona, de lo que puede dar buena cuenta uno de nuestros senderistas.

La temperatura es agradable al comenzar la marcha e irá subiendo a medida que pasen las horas. Las rachas de viento son de poca intensidad. Iniciamos el recorrido sobre las 9,30 h. por un camino ascendente hacia el barranco del llamado “Rio Chico”, en donde pudimos apreciar   enormes peñascos, cuevas, pozos horadados en roca por el discurrir del agua y la abundante vegetación que  define su paisaje. El camino hacia Torralba del Pinar, salvo algunos tramos rocosos , es relativamente cómodo para los senderistas. Pasamos por diversas fuentes , la del  Suro y la del Rio, así como por la Poza Negra. El riachuelo lleva, lamentablemente,  poca agua por la sequía de este invierno.  Se hace la consabida parada para reponer fuerzas con los consiguientes intercambios de bebidas, aceitunas, dátiles, café, etc. Todo en un ambiente agradable y de buena compañía.

Tras reanudar la marcha, llegamos a Torralba del Pinar, una pequeña aldea de unos 25 habitantes en invierno. En el único bar de la población paramos unos instantes mientras muchos beben alguna cerveza o refresco. El alcalde del lugar, allí presente, nos invita a visitar la pequeña  iglesia, restaurada tras el incendio sufrido durante la Guerra Civil,  que se abre expresamente para los senderistas. 

La marcha continua ascendente por un camino forestal amplio  hasta el alto de Benatar a 845m.; el panorama es espléndido, las vistas son realmente hermosas,  a lo lejos se vislumbra la sierra de Javalambre, el Peñagolosa y el barranco, con sus cortados, a nuestros pies. La vegetación continua siendo muy abundante, se ven crecidos los pinos renacidos tras el  incendio de hace dos décadas. Rebasado el alto de Benatar, el camino forestal nos conduce por la ladera de la montaña, ancho y suave pero ya descendente hasta Fuentes de Ayodar, pueblecito que vamos contemplando a lo lejos, en toda su belleza blanca, resplandeciente con el sol del mediodía, llegando al mismo sobre las 14,30 h.

Allí, en el Hotel Rural Viñas Viejas, damos buena cuenta del menú ofrecido por 10 euros, más la bebida y el cava con la que nos obsequia nuestro reciente compañero José María de Scals, con motivo de su cumpleaños. Se entona por todos el “cumpleaños feliz” que, a mayor abundamiento,  es acompañado por la canción infantil que resuena por la megafonía del local. Y todos contentos y satisfechos por lo agradable de la excursión, inédita para el grupo, pero de la que tomamos buena nota para realizarla en años venideros, emprendemos el camino de regreso.
Hasta la próxima.
Vicente Andreu

CRONICA DE SENDERISME A BENAIXEVE-BENAGÉBER LO JORN 15 DE FEBRER DE 2013

SITUACIÓ GEOGRAFICA
    Benaixeve-Benagéber( Ben/Bena  d´oritge árab i també hebreu significa “fill” i Geber “Home” amb  connotacions  de valen o poderós , poden-se  traduir  coma a “Fill del Home Valent”)
.El poble nou fou construit al 1950 i está  situat  a la conca  mitjana del riu Túria(Comarca dels Serrans),  en  la  part  esquerra del riu, en l´ antic  lloc anomenat  Nieva, amb  un terme abrupte , plé  de pinars,creuat  pel riu de Nord  a Süd-Est totalment  encaixonat, construint-se  el Pantá  del seu  nom, que  rep les aigues  del riu
 La  població  a  107 kilómetres per la A-3 i CV 390, també  es pot  accedir   per la CV35,CV 390 i CV393, hagent  menys  kilómetres
DADES HISTORIQUES
L´História  de  Benaixeve  va  unida  a  la  construcció del Pantá al Acata  signada al sis d´Avril de 1932   firmant  de defunció del poble com a tal. Encara  que  tardaría  uns anys  en desapoareixer   sota  les  aigues  del embasament i  va  ésser un colp  per  als seus habitants  degent   abandonar  ses  cases i  sa cultura i foren trasl ladats  una part a  Moncada   constituint Sant Isidre de Benaixeve i un altra  dal terme  de  Paterna,constituint Sant  Antoni  de Benaixeve. mes tard es  va  construir  l´actual Benaixeve  situat  molt  prop de l´Ermita del seu nom ,punt  de partida  de  la marxa del dia  de hui  
     En quant  a l´historia en sí  es  trobaren restes  de  ceramics  ibérics  junt  al poblat  de “Los Castillejos”.Posteriorment  l´ocupació dels  romans permitixen  situar  l´oritge    anys  abans  de l´era cristiana.
    A l´any 1255 l´alqueria árab  de Benaixeve  fou conquerida per el rei En Jaume  I i fou després  donada a  Alfons de Xérica. Passant  a  dependre  al 1534 de Xelva. Al 1609 varen esser  expulsades  les  noranta families  morisques i el seu señor  Jaume  Lladre  de Pallars , compte  de Senarques va  otorgar la repoblació al any 1610    
    .DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA
Hui  ens  han acompanyat
Fernando Aparicio, Amparo Aparisi, Manolo Bermejo, José Casinos, Jose M. Castelló, Pedro Conesa,Joan Crespo,Angels Del Cerro,Roger Domingo, Daniel Fernandez,J.Ramón Gimeno,Antoni Giner,Gonzalo Gomis,Jose Vte. Lloréns,José Manzanares,Julio Marin, Francesc Martí,  Jesús Martí-Belda,Agustin Munilla , Jose Mª. Osca, Angel Pividal, Julio Ponce, Juan Rel, ,Jesús Silvestre,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater, un total de vint i sis i senderistes

           Nova  jornada   amb   aquesta  ocassió  amb  els  cotxes  particulars   des de  el punt de   partida  a la  estació de servici  de  la  A-III  eixida  de Godelleta  a les 8,30 hores  del  matí  i  arribada  a  l´ermita  de Sant Isidre  a  Benaixeve   a  la 9,50  del matí amb  temperatura  aproximada  de 4 graus positius ,  que  després  pujará  fins  al quinze  graus amb  dia  assolejat   i sense  vent,  llevant  algunes  brises en moments  determinats.
          La  marxa   es  de  carácter  circular  i de uns  13,500 kilómetres   o 13,600   si es  compta  la  pujada  a d´alt  de “La  Atalaya “feta  pel grup  S-1. La alçária  d´inici  s´apropa als quasi 800 metres.
          Començem  a  caminar  per  un sender  molt  bonic  i ample  ,sense  moltes  pedres, la  vegetació es  frondosa,molt de romer  i totes  les muntanyes  es veuen plenes  de  pins.La  pujada   es  suau   pero  constant i  menys  mal  que  hem deixat  l´esmorçar  per  més  avant .
          Hem press  el sender    PRV 114,  també  hem trobat  unes  senyals  que  ens indiquen  un altra  direcció  per  a pendre  el GR-7. Nosaltres  continuem per  el Sender PRV -114. A les  10,15 trobem una  casa  en runes,la Casa de Ximenes.
          Hi ha  gen que  ja  vol  esmorçar   pero es  decideix   continuar  pujant.Hia  un xicotet grup que  sa  advançat i pretén esmorçar  mes  amunt, pero  a  la  fí sobre  les  onze  arribem  a  una  zona  plana  i esmorçem tots  junts . Hui  en general la marxa  ha  segut  amb un grup uniforme  que  llevat  una  pujada   de  uns  50 metres  més   que  han fet  els del grup S-1  ,podem dir  que  hem anat  junts tots.
            Durant  l´esmorçar    a  banda de l´intercamvi de  vins ,fruts  secs, dolços  etc.,  la  gent  aprofita  per  alleugerar-se  de  roba ,puix   la  temperatura  está  pujant , practicament  no fa  vent i el dia  es  molt  assolejat i clar.
              Continuem pujant i  cada  vegada  la  pujada  adquirix  més  importancia, el  sender  sa  transformat  en un  cami  mes  ample  i  pedregós  que  pareix  un tallafocs pujant  muntanya  amunt. Podem  vore  bones  vistes  i a  la  part  esquerra  es  veu al fons  els  aerogeneradors  de  electricitat  i els  cims  nevades del “Javalambre”.
                A les 12,30 trobem un pannell informatiu  que  parla  de Sender  didáctic  en torn al Sequer i diu  Sender  Nicolau Primitiu  la”Talaia- Atalaya, PRCV-114
                 A les  12,40  el grup  S-1, integrat per Aparicio, Aparisi, Bermejo,Casinos,Conesa,Crespo,Domingo,Gimeno,Gomis, Manzanares, Marin,Munilla, Osca,Pividal ,Rel, Vidal i Zapater
                  Es dirigeix  al Cim de “La  Atalaya” de 1.151 metres d´alçaria, a on hia ha un pal geodésic des de el  que  es veuen meravelloses vistes .
                     La  resta  de senderistes o grup S-2, una  vegada  superat  el Tossal de “La Atalaya”i després  de fer un alt en el camí per a recuperar forces,continuen per la pista forestal    de  retorn  que  es  en general de  baixada. A la una i mitja ,  els  dos  grups ja  caminen junts  adreçant-se a  l´Ermita  de  Sant Isidre el llaurador,després de  passar  el Barranc del Tiero, encara  que la  senyalizatció  es prácticament inexistent, el camí continúa  sent  ampli que  permitix  el diáleg  entra  dos  o tres  senderistes.
               A les dos i quart  passem per  davant  l´entrada  d´un Campament  anomenat “Los Fines” que  posa  en un poste I en l´atre  el nom de  Vila-Marxant, després  trobem un camps   de vinyes  perfectament  alineades i mes avant l´Ermitori de Sant Isidre  a on  hi a  una Font  que   servix  per  a  veure  i  rentar-se alguns  els  peus i les  mans.
              Després  agarrem els cotxes i  anem en direcció  a la  població d´Utiel , al Restaurant  el Tollo, arribant  sobre les tres del mig jorn a  on dinem per  12 euros, un dinar  que  podem dir  aceptable  sense  passar-sen  massa  a un  cuina  crec  més  industrial de la  que  estem acostumats quan  anem per  eixos  pobles  de  Deu.

 I aixó  ha  segut  tot  senderistes.

Fins  a un  altra  ocassió

Adeu

Francesc


********************************************************************************
CRONICA DE  SENDERISME  AL BARRANC DEL GATILLO I LA CARRASCA - ENGUERA    LO JORN  8  DE  FEBRER DE 2013     

SITUACIO GEOGRAFICA

   La  Vila   de Enguera ,es  troba  situada  al  süd-oest de  la Provincia de  Valéncia a 318 metres d´alçaria i enclavada dins  de les estribacións de  la  Serra  del mateix nom, el territori está integrat  dins de la comarca  de la Canal de Navarrés, geográficament  en el Massís de “Caroche”,área de transició dels  sistemes Ibéric i Penibétic, a  71 kms  de la Ciutat de Valéncia, per  l´Autovía A-7 i el desviament de la CV-590

   DADES  HISTORIQUES

      Hi ha  vestigis de la  aparició de Silex atípics  al Plá  de Jesús,que indiquen la presséncia de grups humans al periode Mesolític (8000-5000 abans de Crist), també d´inici  de l´Edat del Bronze(1600 a. C), son els objectes i restes humans trobats a la  Cova de la”Carrasquilla” i iaciments com el de “Castillarejo” i la  Penya  del Tossal
        L´Edat de Ferro es representada  per la cultura ibérica trobada al poblat  del  Tossal de Llucena Al segles III-I a.C., que reflecta algunes característiques  dels  Ibers, tals  como pedres  de Molí i gots cerámics
          A partir  de l´época  de l´emperador August ,Segle I a. C, la població es  va  dispersar segón les  restes  de viles romanes  trobats  en Faracuat i en l¨Alt  de Vistabella
             Durant l´época islámica alcança  el major esplendor  al Segle XII, després de Crist i el Castell de Enguera es punt clau del dispositiv  estratégic-militar, amb  vestigis  arqueológics  i topónims  que recullen en terrenys  i llogarets  del terme de Enguera com Albalat, Benamil,Benacancil, Benamil i  Ben-Alí, que  es troba dins  de la ruta que hem fet hui.
             El pas  a la civilizatció  cristiana es du a terme mitjançant  el Tractat  d´Almizra el 26 de Març del 1244, amb l´incorporació de la  Vila  a  la Crorona d´Aragó i el Rei En Jaume I , cedeix Enguera  a l´Ordre  Militar de Santiago d´Uclés, que  malgrat tindre la Seu, a  Castella, repoblá Enguera  inicialment  amb  aragonessos, expulsant  al musulmans  que  no es someteren voluntariament.
                Després  durant tres ségles i mig ,l´Ordre  de Santiago va tindre la  Vila en les seues mans,fins que  a l´any 1569, Felip II, acosat per els deutes  de les guerres a Europa, va obtindre del Papa Pius  V,el permis  per  a vendre-la  amb  els  seus  vasalls inclosos Al 17 de Decembre  de 1575 i fou comprada per Bernabé de Borja, membre de la  familia més important del Renaiximent valenciá.
                 Al Segle XVIII, en 1748 va ocorrer un sisme molt important, que  va  paralitzar  el municipi, conseguint  importants  ajudes  de Ferran VI, per  a  pal liar  els  danys. Tenint  després  important  industries  manufactureres  de llanes , que es mantingueren com a principal font de riquea duarant el Segle XIX  i part del Segle  XX
               
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA
Hui  ens  han acompanyat
Fernando Aparicio, Amparo Aparisi, Manolo Bermejo, Enrique Bisbal, Paco Borrego, Vicente  Carbonell, José Casinos, JoseMª Castelló, Joan Crespo,Angels del Cerro,Roger Domingo,Antonio Esteban,,Daniel Fernandez,J.Ramón Gimeno,Antoni Giner,Jose Mª Gonzalez,Federico Guixeres.,José  Latorre,Jose Vte. Lloréns,José Manzanares,Julio Marin, Francesc Martí,Juan Mollá,Agustin Munilla ,Javier Oltra, Jose Mª. Osca,Vicent Palmero,Alberto Peris, Angel Pividal, Julio Ponce, Juan Rel,Jose Mª Scals Klein,Jesús Silvestre,Mariano Trescoli i el seu germá ,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater, un total de trenta set i senderistes

           Nova  jornada   amb   aquesta  ocassió  amb  els  cotxes  particulars  amb  eixida la  major  part  del club des de la  Pista de Silla  junt a l´hotel Albufera, uns  altres  anirán  directament  a  Enguera
              Una  vegada concentrats  a  Enguera i després  de estacionar-se  els  cotxes  a les  voreres de la carretera  kilometre  catorze  en direcció  a  les  Cases  de Ben Alí.
                 I Aixina  a les  9.34 es  trobem un panel informatiu  que  ens  indica Sender  Local   SL V5 amb  destinació  a el Barranc  de “El Gatillo-Corvacho- La Venta”,en algún moment es creuarem amb el Sender  GR-7 de llarg  recorregut. D´aquesta  manera  agafem  el sender local  que  es un camí  estret amb  prou  vegetació amb  varietats  de  matolls entre  ells  el margalló ( palmito), també  es veuen en les muntanyes  quantitat  de pins de la varietat carrasca . El vent  está  bufant  amb  prou intensitat ,  malgrat ésser  un día  assolejat  amb  temperatura  d´inici  de  cinc  graus  damunt de cero que  després  pujará  fins  al dotze  graus,  el  camí  es  molt  bonic, pero  el vent   en determinats  trams  es molest i fred.
                  La  ruta  tindrá uns quinze kilometres de llargaria(catalogada com  de baixa o mitja dificultat, igual es  aixinasino que ho pregunten als  assistents) ,será  circular i si en un  principi era  amb  dos trams  diferenciats Barranc  de “El Gatillo” i després  el Barranc  de la Carrasca, a la  fí   el guía  les  va  juntar  en una.
                  Continuem el camí  i  trobem  un  Abric o Cova   gran , que  es  el  lloc  apropiat  per  esmorçar  i a  pesar   ésser  prompte   per  a lo  que  estem acostumats  altres dies, donat  que  en eixe  lloc  no fa  vent i es  molt ampli per  a poder estar tots, el grup decideix  esmorçar, amb  l´intercamvi propi  de begudes ,fruts  secs  ,pastissos, caféns  e  inclús  Whisky de  Mariano.
                    Pasades  les  deu i mitja  reprenem   el sender  del Barranc  de “El Gatillo”, un  sender  estret  i que  va pujant  poc  a  poc  bordejant  el Barranc.  Algú  com  Manolo Bermejo i algún atre  aprofita  el camí  per  a replegar  algún  espárrecs.Al eixir  del Abric   el vent  torna  a  bufar  , alguns   s´han  tret  roba  perque la  temperatura augmenta  i  tindrán  que possarse-la  de nou.  Les  vistes  son  meravelloses  amb  les  muntanyes  plenes  de pins i  al fons  el  profund  barranc
       Sobre  les  onze  el  sender  es torna  en camí  més  ample  i mes  plá i  trobem una  senyal que ens  indica  “La  Canyada  de Almança” que  es  una  antiga via  pecuaria, per  a on passaven i passen  el ramat  d´ovelles,cabres  o vaques.
       Més  avant  un  altra  senyal que  ens  indica  a  dreta  a Xella i Bolbaite i a l´esquerra  La Canyada  d´Almança  que es per  a on continuem i  “la Venta “ a  1.500 metres.  Un  atra  senyal ens indica “Casa Calores”
     Continuem el camí i  a les dotze i quart  trobem una  senyal que  ens  indica   2 Kms. Per  a Cases  de Ben-Alí. Deixem  el camí ample i  reprenem el sender  en mig  de la  arbreda i trobem al pas  unes gabies  que  están plenes  d´abelles, passem rápidament  per  el costat
      Després  trobem  unes  indicacións  que  a l´esquerra  es indica  a 75 metres la Cova  de la Teresa i fí del sender  a  800 metres, alguns com Angel Pivida  s´apropa  a a la Cova  i els  altres romandrem junt a  la senyal, que ens indica  Font del Balagre  a 620 metres i  en enllaç d del Sender SLV 5  a 1115 metres que es el que pendrem, després de que Angel Pividal ens diga  que no val la pena  vore  la  Cova de Teresa.
      D´aquesta  manera  s´adrecem  al tram  més   perillós  de la marxa ,quant es  quasi l´una  del migdia i  en  plena  baixada  del Barranc de la Carrasca, amb vistes  també  meravelloses pero amb un  Barranc  de la  Carrasca  de  molta profunditat  i perillós en cas  d´alguna  relliscada, menys  mal  que  el terreny estve  prou  sec  , pero  eixe  tros  amb  pluja haguera  segut perillosisim, com a  per  a  qualificar   el tram  de  baixa  o mitja  dificultat.
Pero aixina  amb  alguna  relliscada  que  atra i en ajundan-se uns amb els  altres   poder  acabar  la  ruta  sense   cap  de contratemps  greu.Jo concretamente  he  de  agraír  a  Julio Ponce  , que  ma  ajudat  en algún moment  de dificultat.
            Advançem el Camí  hi hem  superat  la  baixada  de un xicotet  salt  d´aigüa,  que  apenes  tenía  del preciat  líquid i  després  el camí  a de  pujada  i  no té  el perill del tram  d´abans. Més  avant  trobem un senyal que  ens indica  a l´esquerra  la “Solana Guaranorera   i a la dreta  la  continuación del Sender SLV- 7  del Barranc de la Carrasca. A  la  una i mitja un atra senyal que  ens indica  el    ASender SLV 7  a Casa Pepe i a  Rafael a 480 mtes. Al les  13,43  un atra  senyal d, del mateix  sender a  Casa Palop  860 metres  i  a  les  dos de la  vesprada  trobem el panel informatiu  del Sender Local SLV-7  del Barranc  de la Carrasca i ja  continuem per un camí plá fins  a la  carretera  a  on están estacionats elas  cotxes, abans  d´arribar  hem trobat  un pastor  amb  el seu ramat d´ovelles  i alguna  cabra   ab  el seu  gos per  cert   molt  llest  i atent  a  que el ramat  creuara  la  carretera.
              Finalment  a les tres menys  quart arribem  al Restaurant “Los Arcos”en el Carrer “Los Angeles” ,prop de l´Església  i junt  a una plaçeta amb  una  Font i  en front  d´una oficina  de la antiga  Bancaixa.El  menú  per deu euros  ha  segut  de un primer plat  d´arroç  al Forn , que estava  molt  bó  o gaspatxo   que  diuen estave  també  bó i de segon entre  altres  calamars planxa    o  llomello i  darreries  com flam de café  de la  casa o gelat i  de  begudes  com cevessa, i ví de la Terra i també cremaets 
             En la  sobretaula  es  tracta  sobre la propera  marxa  a  La  “Atalaya”  a  Benaixeve-Benagéber, que  es fará   amb  Autobús

   Aixó  ha  segut  tot.

  Adeu Senderistes

   Francesc
************************************************************************************************************
CRONICA DE  SENDERISME  AL MONTDUVER-LA SAFOR     LO JORN  1  DE  FEBRER DE 2013    




SITUACIO GEOGRAFICA

     Xeresa, pertany  a la  Comarca  de la Safor, al peu  de les  estribacions del Montdúver  i a 30 metres  damunt del nivel de la mar,a  64 kms de Valéncia ciutat i comunicada per la  Autopista  AP-7 o la  N-332, amb els pic més alts  que son el Montdúver  amb 841 metres i el Puntal dels  Quatre termes de 584 metres. El massis del  Montdúver al Oest i Süd , es punt de contacte entres els sistemes Iberics i Bétic
   DADES  HISTORIQUES

     Hi ha  vestigis  de l´época  Romana, per les  monedes d´argent i coure trobades al terme de Xeresa al igual que les inscripcions en unes  quantes lápides
     En temps  de la  conquesta Xeresa , era una alquería árab, que el rei En Jaume I va donar  cases i terres a alguns dels seus  segons,tal i com consta al Llibre del Repartiment:Passant  després per  diferrent mans  com Jaume  Palau de Barcelona, després Garcerá  de Vich que va fer  grans  plantacions de canya de sucre i va  fer un molí per  a moldre la canya:llindant  el terme  de Xeresa amb el Castell de Bayren
      Va  pertanyer  a Gandia fins al any 1536,eriginse   després retoría  de Moriscs i després  se li anexiona Xaraco
     A la expulsió del moriscs  es  va quedar  despoblada i després els nous  pobladors  es  repartixen el terme  ,entre ells,  Pere D´Izco i Quincoces majordorm del Duc de Gandía.
       En l´época  de la Guerra de  Successió  de 1.707, Xeresa  estava en el bándol  dels Austries i derrotats estos  a  la  Batalla  d´Almança, els soldats  del bándol Borbó es  varen dedicar  al saqueig arribant  a Xeresa  el 7 de Maig de 1707,saquejant  el poble i matant  al capella, per negar-se  a  entregar  els  tresors i objectes  de valua de l´Església.
         Durant  la Guerra de l´Independéncia de 1808, Xeresa mobilitza  a tots  els  homens  de 16 a 40 anys, fadrins o viduos sense  fills
         A  primers  del Segle  XX   hi ha  dos  tendències polítiques  a  Xeresa, de una  banda  el Partit  Monàrquic o de  dretes  i per  altra  banda  el Partit Republicà o de  esquerres i amb  la proclamació de la República en 1931 enfrontan-se cada  vegada més  els  dos partits acabant  com tota  Espanya en Guerra  Civil amb 53 veïns  morts per  diverses  causes.

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA

Hui  ens  han acompanyat,
Mariano Aguilar,Vicente Andreu ,Fernando Aparicio, Amparo Aparicio, Miguel Bañuls,Pascual Belenguer,Bernardo Blazquez Paco Borrego,Paco Burgos, Manuel Cantero,Vicente  Carbonell, José Casinos, JoseMª Castelló,Pedro Conesa ,Joan Crespo,Angels del Cerro,Roger Domingo,Antonio Esteban Esteban,Daniel Fernandez,Daniel Ferrer,Miguel García ,Santiago García,Gonzalo Gomis, J.Ramón Gimeno,Antoni Giner,Jose Mª Gonzalez, Julio Gonzalez,Federico Guixeres,Antonio Jimenez,Paco Juliá B.,José  Latorre,Jose Vte. Lloréns,José Manzanares,Julio Marin, Francesc Martí,Agustin Munilla ,Juan Muñoz, Jose Mª. Osca,Vicent Palmero, Julio Ponce, Juan Rel,Jose Mª Scals Klein,Jesús Silvestre,Vicente Tatay, Onofre Valldecabres,Pepe Verdugo,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater, un total de quaranta  set i  a Xeresa s´uniren al grup Mariano Trescolí i el seu  germá i  Salvador  Tormo i un  amic.
           Nova  jornada   amb   aquesta  ocasió  amb  autobús i després  les diferents parades  arrivem a les nou trenta hores a Xeresa punt de partida . Iniciem la  marxa a les 9.35  des de  el polígon  industrial de la esmentada  població.
            La  ruta  de  hui  la  podem  calificar  de llíneal e  irregular amb un setze kilómetres més o menys  amb un desnivell de  813 metres i sobre  cinc  o six  hores o més  aproximadament  incloent els  esmorçars i  depenint  del grup. I  una  alçária máxima  del Cim de  Montdúver  de 841 metres. La  dificultat  es alta o mitja  segons  el recorregut fet
           Iniciem  la  ruta   per  el camí del Calvari,també anomenada ruta del Santets o Via Crucis,passant per la  Font del Molí. Acabant-se  l´asfalt trobem un panell indicatiu  del Sender PRV 153, a la Font del Montdúver, el dia es pressenta  assolejat  i amb una  temperatura d´inici de onze  graus  que  després  arribará per  damunt dels vint graus i amb  algunes  ráfeges  de vent que  s´agraix.Després  ja  en la  pista forestal  trobem l´indicatiu  de la  ruta  dels  Corrals  i hi ha una bifurcació de dos  camins  i prenem el sender  de la  dreta  en contra de la indiciació de  Salvador  Tormo, senderiste de la  zona,que  ha anat  amb un amic i després  els  perdrem de vista. El sender  ens indica  a les  deu del matí al Montdúver  per el Corral de Senent indicant un hora i quaranta set minuts fins al cim ,   el sender  en continua  pujada  en zona  de  vegetació  abundant i carrasques, en alguns moments divisem en lo alt  les  antenes del Montdúver.A les deu i mitja   troben l´indicació al Picaio.
       Hi ha que  dir  que el grup advançat el grup S-1 o “llebrers  del Montdúver”, format  per Onofre,Bernat,Toni J,Vicent C, Miguel G,.Vicent C. Paco J.,Antonio E. ,Julio G., Paco B,Agustín M.Pascual B.,Jose Mª L.,Jose R., Miguel B., G., i Vicent P, este últim després  quedara despenjat  per caiguda i giro de tourmell i s´unirá a  la resta  a la altura del Picaio més o menys, han anat  per el seu comte fins  esmorçar  a la Font “seca”  del Montdúver sobre les deu i mitja i després  sobre les dotze  quaranta cinc   aplegaven al cim del Montdúver,  després a la volta  jo  que anava seguint el camí  de Roger  Domingo   els  he  trobat   quan tornaven  del cim. Després  aquest  grup sa trobat  a  uns  altres  que estaven una  miqueta  més  amunt del Picaio i  han  tornat amb  ells  , encara  que  no han pogut  sostindre  el ritme , em diu Angels del Cerro que ella  si que  ha portat el ritme de baixada per  que la  ham portat a com  a  “cagalló per sequia” paraules textuals  d´ella.
         Una  vegada  feta la  descripció dels  davanters, tornem al grupa  majoritari  que  hem parat  per  esmorçar  en un altre  lloc. A les deu quaranta cinc, en aquest  lloc hia havie unes  cases  en runes i al costat  una Font , de la que hem pogut  disfruitar, amb l´intercamvi de  begudes  ,fruts secs i pastissos.I  es  aixina  com  ales onze i deu  continuem el camí per un sender molt  bonic  , ple de matolls i vegetació,trobant una indicació  aque  diu al Montdúver un hora i de set minuts. La  pujada  es  complica per  moments . Hi  a  que  decir  que un altre grup podría ésser el S-2  encapasalat  per  Antoni Giner  sa  quedat   a la  altura  de la Font del Montdúver.
             Més  avant  el camí de pujada ha  tingut un altra incidencia , parerix  ésser  que  Amparo  ha  tingut  una  pujada  de  pulsacións  afortunadament  a la fi del jorn sense consequéncies, si bé  ha  tingut  la sort  de la  assisténcia solidaria del senderista  Julio  Ponce  que li ha  aplicat  el seus  coneiximents  com a professional de la Medicina, lo que ha  fet  que  no poguera  continuar  la marxa fins al cim del Montdúver.També uns  altres  com Lloréns  l´home del GPS, seguínt  les instruccions del President, es  va unir  al grup de retorn
               La  resta  de  gent  ha  continuat  el  sender  després  un poc  més ample    fins  al Picaio, hem  trobat  pel  camí  a  Vicent  Palmero  despenjant  del Grup  S-1. Podem  dir   que  un altre  grup, sería el S-3 entre  ells   Manuel Cantero , Angels  del Cerro  i  altres més  decideixen una  vegada superat  el Picaio,  i  al costat  de   antiga  casa  en runes ,deicideixen  drisfruitar  de  la  Natura i  el  Medi Ambient, i  les  vistes  fins  a  Cullera , la  comarca  de la Safor i al fons el Montgó.Eren les dotze i deset minuts i estaven a  cinquanta cinc minuts del  Montdúver  segons el cartel indicador
               Un  atre  grup podriem dir  el S-4  encapsalat  per Roger  Domingo , Daniel Ferrer  entre  altres  , jo  també  pero  a  més distancia i a la fi vaig  a soles  decidirem continuar  fins  al cim.Jo  em distancie  del grup i vaig  a  soles  pujant  fins  a un moment en que trobe  al grup  S-1 , els  “Llebrers  del Montdúver”, que  van de  baixada, continue  a soles fins al cim pero veig  que  es l´hora de tornar perque es fá  tard. En el camí de  retorn em trobe  a Daniel Ferrer, que  era un dels que anave  amb  Roger Domingo, que se equivocaren de camí  i no pujarem fins al cim, més  avant trobaré a  altres  senderistes i  baixarem a Xeresa  a les tres i  mitja   al Restaurant  a  on ja  estaven dinant   part  dels  senderistes
         Uns  del grup  agafen  un camí equivocat  i  després  tener  que  retornar. L´atre  grup escindit  podriem dir  el S-5  si que  arriba  al Cim entre  ells  Roger Domingo, Jose  Mª Gonzalez, Julio Marín, José Manzanares,Joan Crespo i Fernando Aparicio, i també Enrique Vidal, després  arribarán  a Xeresa  al Restaurant  anomenat  el Musical, junt a la Església  a les 16,30 hores, quant haviem ja dinat la resta del grup
         I  aixina al restaurant per  10 euros   menjarem  entremessos ,i un plat  bé  d´arroç mariner,al forn o fidehuá,  de  darreries  bé gelat o flam, i també varen fer el pagament  de 8 euros de l´autobús, sent  el fí  de la diver-sa marxa  al Montdúver.
          I açó  ha  segut  tot  amics  senderistes
           Fins  a un altra
           Francesc
*********************************************************************************
CRONICA DE  SENDERISME  A  LES RODANES  DE VILA-MARXANT      LO JORN  25  DE  GENER DE 2013

SITUACIO GEOGRAFICA
   Vilamarxant dins  de la comarca del Camp del Túria está  situat a 28 kms  de Valéncia ciutat, es  troba  en la vorera  dreta  del riu Turia, travessada  de Oest  a Est  per  aquest riu, sent  lloc  de transició de la  muntanya  al plá  tenint  el seu terme  el 25% de masses  de  bosc i dins  del terme  es  a on es troba  el Paratge municipal de “les Rodanes”, paratge conformat  per  materials  catalogats  com a  del Triasic amb  roques  silicées i calcarées. També  hi ha  onze  caves  subterránees protegides,també hi ha  diversitat de  plantes autóctones amb  200 especies  de plkantes  amb flor i mes  de 100  especies  de  vertebrats
    Es pot  accedir  bé  per  la A-III o per la Autovía  d´Ademuç.
    
   DADES  HISTORIQUES
Hi  ha   al terme  restes  de l´Edat del Bronze en la partida  Alt dels  Castellets ,també  una vila  rústica romana  a la  partida  de Villalba.
   Aixina  passem a la reconquesta  pels cristians  i al  l´any 1.238, fou donada pel Rei En Jaume I     a Pere Cornel i posteriorment  a  Ximén Peres d´Arenós
    Té una  Torre  del tipus  “Albacar”, que  possiblement  va  pertenyer  a l´antic  Castell musulmái la  seua murada  actualmente  desapareguts fundits  an alguns restes en la  estructura  de vivendes actuals.
   La  població  a pesar  de estar  rodejada  de zones  industrials i urbanizatcions,  ha  mantingut  fins a  hores  d´ara  un carácter  marcadament  agrícola i  ramader amb  excepció d´alguna  industria  cerámica
.
.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA: 
    Hui  ens  han acompanyat,
Vicente Andreu ,Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Paco Borrego,Paco Burgos ,José Casinos, Jose M. Castelló,Pedro Conesa ,Joan Crespo,Angels del Cerro,Roger Domingo,Carmen Esteve,Daniel Fernandez, J.Ramón Gimeno(el del vent morisc),Antoni Giner,Antonio Jimenez,Jose Mª Gonzalez, Julio Gonzalez,Federico Guixeres,José  Latorre,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí, Jesus Martí-Belda ,Agustin Munilla , Jose Mª. Osca,Angel Pividal, Julio Ponce, Juan Rel,Jose Mª Scals Klein( nova incorporació),Jesús Silvestre,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater, un total trenta  tres   senderistes actius i al dinar  dos més  Mariano i Sento Aguilar i ú menys  Jesus  Martí-Belda.
           Nova  jornada   amb  aplec  a les huit i mitja al   Casino  front Palau de Congressos de Valéncia  . EL dia  es pressénta   assolejat temperatura  de 8 graus de inici, posteriorment pujará fins  a uns  quasi vint  graus, en alguns  moments ha  bufat  un suau vent fres  de  Nord-Oest.
           La  marxa de  hui es  del  tipus  circular  irregular i el recorregut consta de catorze  kilómetres aproximadament.L´hora d´inici es  la  de les nou i quart. Amb el comandament  del guía  Paco Burgos i  catalogada c9om a ruta fácil.
         A les 9,26 trobem un senyal que ens indica el sender  PRV-175, que conduix  a unes  antigues  trinxeres  de la Guerra Civil española. El camí  transcurrix  per un  sender ple  de  matolls i  bosc  baix  i molt  vertMalgrat  estar  el terreny  sec  en  alguns trams  es nota la  pluja  caiguda el dia  anterior.
         El  camí  es  de pujada  suau  pero  constant, aixó fará  que  allguns  es retrasem un poc. La  pujada  es  suau pero constant, al fons podem vore  el cim amb  varies  antenes de comunicacions, es tracta  de  la Rodana Gran de una  alçaria  de 345 metres,  a on arrivem  a  les  10,05, hi ha  gent  que ja  vol esmorçar  , pero es  decideix  aesmorçar  més  abans.Des  de la Rodana  Gran  es poden vore  bones  vistes  que  arriven  fins  a Cullera  i la Albufera  per una banda i per  l´atra  fins  a Sagunt i la  Mediterránea  al fons.
Continuem el  camí deixant  el sender  i caminem per una  pista  forestal troban-mos  un senyal que ens indica  Pista  del  Massis i aixina  sobre   les  onze  menys  quart  arrivem  conegut  com  la  Bassa  Barreta,que  forma part  del Paratge Natural  a on hia una  Bassa, tancada  per unes  baranes  de fusta. La  gent  es distribuix  en grups  i  esmorçem amb  intercamvi de  ,begudes , fruts  secs i pastes. Quant  hem  arrivat  hem vist  un grup de  xiquets   que  anaven  amb  el seu mestre i els donava  les  explicacions  correspondents  del lloc. Es així  que  el mestre  amb els  alumnes  es  varen acostar  a  llloc  a   on  estaven  esmorçan  un grup  de  senderistes, que  a lo millor estaven identificats  en  el lloc, es  tracta  de un aberador  a  on  els  animals  com  els  cavalls, també  els  ases  o “burros”. I  així  el Mestre va donar  les  explicacions  als  xiquets, palanquejant i femeixir  l´aigüa, davant  del grupet  de senderistes.
   Després  de esmorçar  sobre les onze i deu reprenem la  marxa i  retobrem uns  camins   per  a  gent  de mobilitat  reduidaanant  durant   un temps  deixant  després  aquest  espai i  tornant  a  la pista  forestal i trobem unes indicacions que  fan referencia a plantes  com el Llentiscle o arbres com el garrofer.A les 11.40 ens  adreçem fins  la Rodana del Pic  i  abans  de introduir-mos   en el sender  dexiant  la  pista forestal un xicotet  grup   format  per , Vicente Andreu, Carmen Esteve i el seu marit  Federico Guixeres , Pedro  Canosa  i Daniel Fernandez  decidixen fer un itinerari  allternatiu  al A , i mentres  aquest  grupet  faça  el itinerari B, la  resta   agafe, el sender  que  ens conduirá  al Cim de la  Rodana  del Pic, el  camí  ha  segut  més  suau  que  el de la  Rodana  Gran i es  un  camí tambe  de  pujada  entres  pins i matolls  i herbes  típiques   de la  Maditerránea, hem pogut  vore  quantitat  de Pins  que  tenién  la “processonária” penjant  d´alguna  branca. Des de  la  Rodana  del Pic, a la  que   arribem sobre les 12,30  també  es poden  vore  bones vistes  , quasi  davant  en línea  recta  tenim la Ciutat de  Valéncia i les  grues  del Port o lés  pistes  de ´Aeroport  de  Manisses.
      Reprenem  camí de tornada per el Sender PRV 175.1,  ara ja  baixant , després  trobem al grup  B i ja  tots  junts  tornem per el camí  que es una pista  forestal i  rodejant  la  muntanya  i a la fí  passant per  davant  d´alguns  xalets  arrivem al lloc  on  tenim  estacionats  els  cotxes a on arrivem sobre  sobre  les  catorze  hores.
      Després  anem  a l´Eliana   al restaurant del Club  de Tenis Las Vegas, a on  per  10  euros , uns  entrants  prou surtits,i un plat  a  triar  entre  arroç al forn o fesols amb cloïsses(almejas) que  han segut  del gust  de tots  en general, a més  darreries  i beguda  a plaer  ,cervesa ,aigüa i un bon ví de “Calles”, a més  dels  cafens  correspondents
       En moments de  la  sobretaula, els   comentaris  habituals i la votació de la propera  marxa  al Montdúver  amb  cotxe  o autobús a  suggeriment  del “Presi”  Antoni Giner. eixint  la  proposta  de l´autobús, també  es  va  propossar  per  el Vice, Roger  Domingo  el anar  a  Valdelinares  , a la neu , pero va  quedar  pendent.
 I com anédocta el nou senderiste J. María Scals Klein va  agrair  el acolliment per  part de tots  que  va  fer  que passara uns  moments  molt  agradables  dins  de la  marxa.
   I  aixó  ha  segut  tot  senderistes
 Adéu  i  fins  a un altra.
   Francesc


************************************************************************************************************
CRONICA DE  SENDERISME  A  XELVA-PENYA CORTADA-CALLES      LO JORN  18  DE  GENER DE 2013     


 


SITUACIO GEOGRAFICA

      Chelva- Xelva,( nom de l´epoca romana ,del  llatí Silva que vol dir  bosc o selva) població  de la  comarca  del Serrans, també  coneguda com “Alt Turia”, a  sixanta  huit  kilómetres  de  Valéncia –Ciutat, comunicada  per  la CV-35. El casc  urbá  es troba  a una  alçária  de 450 metres  damunt del nivel de la mar
    El terme  es  creuat  pel  riu  “Tuéjar o Chelva” al Sud  del casc urbá  i més  al Sud  per  el riu Túria,formant el primer una fértil vega i el segón passa encaixonat amb  formaciones muntanyoses  prou abruptes amb una  important  massa forestal perincipalment  de  “Pinus Halepensis

   DADES  HISTORIQUES

Al terme  de Xelva podem  trobar iaciments Neolítics  de la Edat  del Bronze, també  restes  ibérics  i romans  a  més  d´algunes viles rústiques, destaca  molt l´Aqueducte  romá  de la Penya “Cortada”
     També  la  població  va  tindre  certa  importancia  a l´época musulmana.En 1194 fou conquerida  per  rei Pere II d´Aragó,conquerida de nou per el árabs , després es  va produir la rebel-lió  del cabdil árab  Al Azraq  sent  recuperada  al 1238. A l´any 1390 Joan I  d´Aragó la  va  donar  a  Pere Lladre  de Vilanova,com a  Ves-Comte  de Xelva, a  quins  descendent  després  Felip III esl va  atorgar  el titol de  Comtes  de Senarques al 1.591.
       A Xelva  conviviren pacificament  les  tres civilitzatcions, musulmans, jueus  i cristians  fins  al Seglle  XVII.
        Durant  les  Guerres  de les  Germaníes, Xelva va ocupar una columna d´agermanats.
         Després  en el Segle  XIX, va tindre protagonisme  en les Guerres Carlistes  i fou  fortificada i convertida en hospital per el General Cabrera  en 1839
          A hores d´ara   es  manté  com a capital de la Comarca dels Serrans

.DETALLS  DE LA JORNADA  SENDERISTA: Els  assitents :

 Vicente Andreu,Fernando Aparicio. Amparo Aparisi,Miguel Bañuls, Pascual Belenguer,Enrique Bisbal,Bernardo Blazquez,Paco Borrego,Paco Broseta,Paco Burgos,Manuel Cantero,Vicente Carbonell,José Casinos, Jose Miguel Castelló,Enrique Climent, ,Joan Crespo,Angels del Cerro,Roger Domingo,Daniel Ferrer,Miguel García,Santiago Garcia, J.Ramón Gimeno,Antoni Giner,Antonio Jimenez,Jose Mª Gonzalez, Julio Gonzalez,Federico Guixeres,Antonio Jimenez,José  Latorre,Jose Vte. Lloréns,Julio Marin, Francesc Martí, Jesus Martí-Belda ,Daniel Montesinos,Agustin Munilla , Jose Mª. Osca, Julio Ponce, Juan Rel,Onofre Valldecabres,Pepe Verdugo,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater, un total de quaranta  dos   senderistes.
          Sendero PRV-92
           Nova  jornada   amb  aplec  a les huit i mitja al Palau de Congressos  a  les  huit mitja  del matí. Es dia  es pressénta  amb núvols  i temperatura  d´inici de  onze  graus , una  mica  de  vent  en  alguns  moments  gelat  que  anirá  a menys
Arribarem a  Xelva  sobre  les  nou i  quart i després del estacionament  del cotxes  i prendre un cafenet iniciem  la  marxa  aproximadament  a les 9,30 hores  baix  el comandament  del guía  de hui Fernando aparisi, caminarem  uns   désset  kilómetres   en ruta  circular  Xelva-Calles-Xelva
  Ens  adreçem camí del l´Aqueducte Romá  de  Penya  “Cortada”. El camí d´inici  es una  pista  forestal prou  ampla.Lo jorn comença  a  aclarar-se puix  deixem  el núvols  negres  de prinicipi  de  matí i  ara  el dia  malgrat  ésser  algo ventós comença  a  assolejar-se. Quant  el vent  calma  la  sensació térmica  augmenta.
    A les  deu del matí  apareixen  restes  d´un tross d´aqueducte, continuem el camí que fins  ara  es  de pujada  suau  pero  pujada  al fí i al cap. En el camí   trobem alguns  panells informatius referents  a  Penya  Cortada.
Son les  deu i mitja i  aixina   arribem a un punt  on hi ha  una  explanada  i el guía  decideix   que  es  el lloc  per  a esmorçar i  en  aquest  lloc esmorçem la  majoría  amb intercamvi de  vins  ,fruts  sec  , pastissos  etc.Hi  ha  un grupet  xicotet , entre  ells   J. Osca i A.. Munilla  que  deicideixen continuar i esmorçar  mes  avant  al peu  del Aqueducte  de  Penya  Cortada.
    Després  de   esmorçar i  anant  per  un sender  de pujada  constant  per  a  rebaixar-lo aixina  arribem sobre  les onze    a  l´aquaeducte   Romá de  Penya “Cortá o Cortada”, un  del més  singulars  de la Comunitat  Valenciana.    L´esmentat  Aquaeducte té  una  llargaria  de 36  metres  i una  alçaria   máxima  de  33 metres.Está format  per  tres Arcs, sobre pilars escalonats  ,cimentat sobre roca  viva damunt del Barranc de la Cova del Gat i construit en blocs de pedra tallats minuciosament a  esquadra  segons la  técnica  romana del “opus  quadratum”.Té  una  amplaria máxima  de 2,10 metres.Esta Penya es diu  Penya  “cortada”, per el  tall  tan singular que li dona nom a aquesta obra  monumental.
          Després  de  de fer les  fotografíes  típiques  del Grup damunt l´Aquaeducte sobre  el que  bufa  vent  amb certa intensitat, i després   de creuar l´aqueducte    arribem als  famosos túnels  , per els  que en l´antiguetat  passave  aigüa, el traçat  es llarg i abrupte i els  túnels no tenen  aigüa,tenint que  passar  anar  en compte  en no tropeçar  amb el cap i en les  pedres  que  hi han colocades per  a no banyar-se  els peus quan hi ha  aigüa  , no es el cas de hui
           El camí es  descendent  i en alguns llocs  hi ha  baranes de fusta i cadenes  si bé  algunes  be  per la  pluja  u altre  motiu en no molt bon estat de conservació, arribant a un replá  en mig del sender  que  serveix  de mirador  per  a fer  fotografíes del grup
     El sender   está  rodejat   de  massa  forestal amb  pins  i carrasques  principalment, també  les típiques plantes  aromátiques  mediterránees com  el romer o romaní i el timó o farigola
      Arribem  a   a  Calles  sobre  les  dotez  i quart , passarem per  davant  de l´ermita de Sancta  Quiteria patrone  del poble. Sabeu com es diuem esl veïns de Calles , es diuen  “Callejanos”.
       A continuació  deixant  al poble  de Calles, enfilem  vora   el riu Xelva i ja  no el deixarem  fins  a  Xelva, aixina  anirem  caminant   junt  al riu  per  la  coneguda  ruta  de l´aigüa, sentint  el soroll  de  ses  clares i netes  aigües, per  un  camí molt  bonic, hem  passat  per  davant  de una  antiga fábrica de llum.
        També   més  avant quant es  la  una  i mitja, passarem  per   baix  d´un antic  Pont i  aixina vora  riu continuem el camí plé  de fullarasca  del  arbres fins  a  arrivar   a un lloc  molt  bonic  conegut  com la  “Playeta”  de  Xelva  , lloc  que  té  al fons  uns   salt  d´aigüa  i  bon lloc  per  a pendre  un bany  a l´estiu. Després  de  un xicotet  descans  retornem el  camí  enrere  en dirección  de  Xelva  a on arribarem  sobre   les  dos  i quart
   Camí al Restaurant Salo Neutral a on arribarem i  a on  dinarem  per  10 euros  un menú de la  casa, olla u “gazpacho de Conill”  de  primer, i un segón  a  triar  entre quatre  plats,amb  darreries i begudesHi ha gent  que no ha quedat  del tot contenta, com anécdota  el segón plat  de xulletes  no agradat  massa  a  Jose María  Gonzalez Rothvoss ni  a  altres, tampóc  una  cambrera  era  massa simpática   que  digam
Bó, aixó  ha  segut  tot el día  de hui.
  Fins  a l´altra  Senderistes,  bon pont  de setmana.
  Adeu a tots
  Francesc

**********************************************************************************************************
BREVE CRÓNICA DE LA RUTA POR LA VALLESA Y PARQUE NATURAL DEL RIO TURIA, DEL DÍA 11-01-2013

A las 8h.39' ya en el metro, la mayoría con billete de bonometro, con el fin de reducir gasto, como corresponde en esta y cualquier situación; los demás compañeros subieron sincronizadamente en sus respectivas paradas, pero todos con el mismo convoy, excepto tres que se dirigieron en coche, con destino a la estación de "Entrepins", donde llegamos unos minutos después de las 9h., y esperamos a que llegaran los tres del coche, que habían llegado  al "Clot".

Los asistentes a la ruta fueron 29, a la comida 25, a continuación se detallan todos los asistentes:

Agustín Munilla, Amparo Aparisi,  Angel L.Pividal, Antonio Giner, Enrique Vidal, Federico Guixeres,  Fernando Aparicio, Jesús Martí-Belda, Jesús Silvestre, Enrique Bisbal, José Casinos, José Latorre, José Mª. Gonzalez-Rothwos, José Mª. Osca, José Mª. Zapater, José Ramón Gimeno, José Vte. llorens,  José M. Rel, Juan Miguel Castelló Julio González,  Pascual Belenguer, Rogelio Domingo, Luis Domingo,  Vicente Andreu, José Manzanares, Julio Marín, Julio Ponce, Paco Borrego,  y Pedro Conesa.

Iniciamos la ruta a las 9h. 30', guiados por Agustín Munilla, y nos dirigió por entre pinos a recorrer "La Vallesa", y aproximadamente a las 10h. 30' después de subir una colina con pendiente pronunciada llegamos a los restos del poblado íbero, en cuyas piedras tomamos aposento, para cómodamente comernos el bocadillo, acompañado de los complementos de comida y bebida, que cada compañero trae y comparte con el resto,  después continuamos la ruta, también entre pinos, y llegamos a subir otra colina, divisando desde allí la presa en el Rio Turia y toda la planta de filtrado y depuración de agua, para el suministro de agua potable a la ciudad de Valencia y poblaciones del área; nos dirigimos hacia el cauce del río a donde llegamos a las 12h., y al poco rato paramos en un área recreativa con paelleros-barbacoa, mesas y bancos, donde nos reagrupamos y bebimos agua; continuamos la ruta del Parque natural del Turia, hasta que el reloj nos indicó que era hora de dirigirnos al restaurante, en la zona del "Clot", y llegamos un poco después de las 14 h. al Club de Tenis Las Vegas   en cuyo restaurante`nos aposentamos, después de haber andado durante 4h. 3' y haber recorrido 17'60km.. En dicho restaurante comimos una excelente comida, con vino reserva del Alto Turia, al módico precio de 10€; dijimos que cuando hagamos una ruta cerca de allí, volveremos a comer.

En la sobremesa se acordó que dado que por la Calderona hemos hecho muchas rutas, y que la tenemos como comodín por si algún día hace mal tiempo en la ruta prevista y dirigirnos allí, que el próximo viernes la ruta será desde Chelva: La Peña Cortada, Calles y por el rio Turia -ruta del agua- dirigirnos a Chelva, donde comeremos.

Durante el bocadillo ya comenté el acuerdo de la Asociación, de facilitarnos las llaves para poder utilizar el local social por la tarde, y en cuanto las facturas del autobús, no autorizan que se facture a nombre de la Asociación, continuaremos como hasta ahora en el tema de las facturas, y esperamos que llegue el momento que las cosas se hagan como se tienen que hacer; en cuanto al carnet de la Federación para tener la cobertura del riesgo en caso de accidente, todos han manifestado estar de acuerdo, excepto José Mª. Osca, que tiene aprensión a los seguros, y le dije que nos firmará un escrito en el que nos exime de responsabilidad por las actuaciones que hiciéramos en su socorro, y liberándonos de los costes que pudieran suponer; esperemos que ni  él ni   nadie tenga un accidente, como ha sido en los muchos años que llevamos haciendo senderismo

Antonio Giner

***********************************************************************************************************