CRONICAS
CRONICA EXCURSIO GARBI SANT ESPERIT DEL 28-12-2012
A les 9 del matí l'equip A és depositat al principi de l'etapa pel conductor de l'autobús, Juan José (Per cert, que bé conduïx) per a iniciar l'aventura de pujada al 'Garbí per la Canal'.
L'equip B inicia la caminada un poc més tard.
Els assistents de hui som 42:Agustín Munilla, Amparo Aparisi, Angel L. Pividal, Antonio Giner, Antonio Jimenez, Daniel Fernandez, Elena Fernandez, Enrique Bisbal, Eugenio Cardona, Federico Guixeres, su esposa Carmen, Teresa Guixeres, María Guixeres, Fernando Aparisi, Francisco Burgos, Javier Oltra, Jesús Martí-Belda, Jesús Silvestre, José Casinos, José Galera, José Manzanares, José Mª. Gonzalez-Rothwos, José Mª. Osca, José Ramón Gimeno, José Mª. Gonzalez-Rothwos, José Mª. Osca, José Ramón Gimeno, Juan Crespo, Juan M. Rel, Miguel Garcia, Julio Gonzalez, Julio Ponce, Leopoldo Oltra, Manuel Bermejo, Miguel Garcia, Onofre Valldecabres, Paco Borrego, Pascual Belenguer, Rafael Alcayne, Rogelio Domingo, Vicente Andreu, Vicente Capilla, Mariano Aguilar, Sento Aguilar y Pepe Torondel.
Destaquem que este club sí que compra, no com altres, havent-se incorporat 4 nous fitxatges que han baixat notablement l'edat mitjana de la plantilla, ens referim a Elena Fernández, Teresa Guixeres, María Guixeres i José Galera.
La temperatura és fresqueta amb una lleugera brisa durant els exercicis d'estirada. Transcorreguts 100 metres de pujada comencem a llevar-nos caçadores i prendes d'abric quedant-se diversos components en camiseta de mànega curta. La temperatura durant la resta de l'excursió ha sigut increïblement bona, tractant-se del mes de Desembre.
El primer quilometre és de pujada moderada rodejats de pins, la qual cosa fa que l'equip es vaig confiar, fins que arribem a l'inici del tram de les cadenes sobre les 9:45 on es produïx un intens debat sobre la conveniència d'esmorzar ja o després de de la pujada. Finalment, El Millor Guia del Món Mundial, sotmet la qüestió a votació aprovant-se per majoria l'opció de l'esmorzar dalt del Garbí.
Procedim a pujar les pedres convertides en escalons, alguns de quasi dos metres, ajudats per les cadenes i els companys més àgils que donen la mà els altres. Quan ja créiem que ho havíem vist tot, arribem a un estret passadís entre dos pedres, on acatxats, sense motxilla i amagant el budell aconseguim passar-ho tots.
Sobre les 10:45 coronem l'últim pic i procedim a degustar l'esmorzar que ens havíem guanyat. Hui si que hi ha hagut tortada que ha portat Amparo per a acompanyar al café.
Després, ens desplacem al mirador siti a 200 metres des d'on observem El Port de Sagunt, La platja de Canet, Albalat dels Tarongers, Segart, Sierra Espadà, L'Albufera, El Montgó, El Desert dels Palmes,... Les vistes són extraordinàries pel fet que el dia és solejat i sense núvols.
Iniciem el viatge de volta amb renovades forces i pensant que el pitjor ja estava fet. Després d'alguns dubtes en encreuaments sense senyalitzar arribem a 'La Pedrera' camí que ningú s'atrevix a prendre. Continuem per la senda on alguns trams de baixada calia fer-los esquiant i agafats de les mates de romer, garrofera, o el que podíem, sense descartar també lliscar com els xiquets en els tobogans. Hi ha un grup que diu que ha baixat 'fent eses' sense cap dificultat. No és missió d'este humil cronista valorar la veracitat d'esta afirmació.
Abans de les 2 arribem a Segart i procedim a assaborir la cervesa fresqueta que en règim de 'self service' ens prenem en el bar de la plaça.
La ruta del grup 'B' ha sigut circular, es desenrotlla quasi tota per pista forestal; des de l'eixida s'inicia al poc un pendent suau però continuada.
A les 10h. 15' parem per a prendre l'entrepà i la resta de complements, ben regats per tres botelles de vi de reserva de la Rioja. El gaudi va ser major perquè teníem una visió panoràmica de tot el 'Camp de Morvedre' i amb el Castillo romà de Sagunt als nostres peus.
Continuem la ruta també amb pendent suau i arribem a les antenes de la cima del Picajo, prosseguint la senda fins a la 'Creu', i des d'este punt hi ha una visió panoràmica meravellosa: Pel Nord fins a Almenara i pel Sud tot el Golf de València, l'Albufera i fins al Montgó, però la visió no era nítida perquè hi havia una espècie de boirina o fum de la crema de la palla de l'arròs.
Després prosseguim de baixada contínua cap a Sant Esperit, amb una xicoteta pujada en l'últim terç; emprem 3h. 50' entre caminar i tres parades per a agrupar-nos i beure aigua, l'estimació és d'haver recorregut uns 14 km.
Esperem que els companys que no han pogut vindre per malaltia /obligaciones,... es posen prompte bé.
En la sobretaula del menjar s'inicien els debats, a saber:
1.-¿Por què servixen Whisky per a la pinya només a la taula presidencial?
2.-El Sr. Conesa elaborarà un full Excel per a portar control dels quilòmetres recorreguts per cada un i atorgar diplomes en la festa de fi de curs. El becari Casinos superarà la prova?
3.-Demóstenes (Rogelio) Prend la paraula per a manifestar públicament el sentir generalitzat de que volem un muntó al MILLOR PRESIDENT DEL MÓN MUNDIAL. El president respon que ell també ens vol ¿Hi haurà un poc més bonic que un amor correspost?
4.-Vicente Andreu oferix assessorament altruista per a constituir una Associació, encara que l'Equip A vol constituir-se en 'Colla Autònoma Senderista Independent, Anarquista i Anticapitalista'.
5.-El resultat final dels comptes ha sigut pràcticament nul (El Deu sumava igual que l'Haver) i no hem hagut de estirar el Fons Garantia de Depòsits. Serà Franky un bon auditor de comptes?
6.-Cuando hi haja neu fem una excursió a la Virgen de la Vega per a caminar amb raquetes?
Finalment Eugenio Cardona què estava un poc afònic tanca les intervencions com a MEMBRE MES ANTIC DEL CLUB.
Feliç any 2013.
Vicente Capilla.
CRONICA EXCURSION GARBI SANT ESPERIT DEL 28-12-2012
A las 9 de la mañana el equipo A es depositado al principio de la etapa por el conductor del autobús, Juan José (Por cierto, que bien conduce) para iniciar la aventura: Subida al “Garbí por la Canal”.
El equipo B inicia la caminata un poco más tarde.
Los asistentes de hoy somos 42: Agustín Munilla, Amparo Aparisi, Angel L. Pividal, Antonio Giner, Antonio Jimenez, Daniel Fernandez, Elena Fernandez, Enrique Bisbal, Eugenio Cardona, Federico Guixeres, su esposa Carmen, Teresa Guixeres, María Guixeres, Fernando Aparisi, Francisco Burgos, Javier Oltra, Jesús Martí-Belda, Jesús Silvestre, José Casinos, José Galera, José Manzanares, José Mª. Gonzalez-Rothwos, José Mª. Osca, José Ramón Gimeno, Juan Crespo, Juan M. Rel, Miguel Garcia, Julio Gonzalez, Julio Ponce, Leopoldo Oltra, Manuel Bermejo, Miguel Garcia, Onofre Valldecabres, Paco Borrego, Pascual Belenguer, Rafael Alcayne, Roglio Domingo, Vicente Andreu, Vicente Capilla, Mariano Aguilar, Sento Aguilar y Pepe Torondel.
Destacamos que este club sí que compra, no como otros, habiéndose incorporado 4 nuevos fichajes que han bajado notablemente la edad media de la plantilla, nos referimos a Elena Fernández, Teresa Guixeres, María Guixeres y José Galera.
La temperatura es fresquita con una ligera brisa durante los ejercicios de estiramiento. Transcurridos 100 metros de subida empezamos a quitarnos cazadoras y prendas de abrigo quedándose varios componentes en camiseta de manga corta. La temperatura durante el resto de la excursión ha sido increíblemente buena, tratándose del mes de Diciembre.
El primer kilómetro es de subida moderada rodeados de pinos, lo que hace que el equipo se confié, hasta que llegamos al inicio del tramo de las cadenas sobre las 9:45 donde se produce un intenso debate sobre la conveniencia de almorzar ya o después de de la subida. Finalmente Rogelio, El Mejor Guía del Mundo Mundial, somete la cuestión a votación aprobándose por mayoría la opción del almorzar arriba del Garbí.
Procedemos a subir las piedras convertidas en escalones, algunos de casi dos metros, ayudados por las cadenas y los compañeros más agiles que dan la mano los demás. Cuando ya creíamos que lo habíamos visto todo, llegamos a un estrecho pasadizo entre dos piedras, donde agachados, sin mochila y escondiendo la tripa conseguimos pasarlo todos.
Sobre las 10:45 coronamos el último pico y procedemos a degustar el almuerzo que nos habíamos ganado. Hoy si que ha habido tarta que ha traído Amparo para acompañar al café.
Después, nos desplazamos al mirador sito a 200 metros desde donde observamos El Puerto de Sagunto, La playa de Canet, Albalat dels Taronchers, Segart, Sierra Espadán, La Albufera, El Montgó, El Desert de les Palmes,… Las vistas son extraordinarias debido a que el día es soleado y sin nubes.
Iniciamos el viaje de vuelta con renovadas fuerzas y pensando que lo peor ya estaba hecho. Tras algunas dudas en cruces sin señalizar llegamos a “La Pedrera” camino que nadie se atreve a tomar. Continuamos por la senda donde algunos tramos de bajada había que hacerlos esquiando y cogidos de las matas de romero, algarrobo, o lo que podíamos, sin descartar también deslizarnos como los niños en los toboganes.
Hay un grupo que dice que ha bajado “haciendo eses” sin ninguna dificultad. No es misión de este humilde cronista valorar la veracidad de esta afirmación.
Antes de las 2 llegamos a Segart y procedemos a saborear la cerveza fresquita que en régimen de “self service” nos tomamos en el bar de la plaza.
La ruta del grupo "B" ha sido circular, se desarrolla casi toda por pista forestal; desde la salida se inicia al poco una pendiente suave pero continuada.
A las 10h. 15' paramos para tomar el bocadillo y demás complementos, bien regados por tres botellas de vino de reserva de la Rioja. El goce fue mayor porque teníamos una visión panorámica de todo el "Camp de Morvedre" y con el Castillo romano de Sagunto a nuestros pies.
Continuamos la ruta también con pendiente suave y llegamos a las antenas de la cumbre del Picayo, prosiguiendo la senda hasta la "Creu", y desde este punto hay una visión panorámica maravillosa: Por el Norte hasta Almenara y por el Sur todo el Golfo de Valencia, la Albufera y hasta el Montgó, pero la visión no era nítida pues había una especie de neblina o humo de la quema de la paja del arroz.
Después proseguimos de bajada continua hacia Santo Espíritu, con una pequeña subida en el último tercio; empleamos 3h. 50' entre andar y tres paradas para agruparnos y beber agua, la estimación es de haber recorrido unos 14 km.Esperamos que los compañeros que no han podido venir por enfermedad /obligaciones,... se pongan pronto bien.
En la sobremesa de la comida se inician los debates, a saber:
1.-¿Por qué sirven Whisky para la piña solo a la mesa presidencial?
2.-El Sr. Conesa elaborará una hoja Excel para llevar control de los kilómetros recorridos por cada uno y otorgar diplomas en la fiesta de fin de curso. ¿El becario Casinos superará la prueba?
3.-Demóstenes (Rogelio) Toma la palabra para manifestar públicamente el sentir generalizado de que queremos un montón al MEJOR PRESIDENTE DEL MUNDO MUNDIAL. El presidente responde que él también nos quiere ¿Habrá algo más bonito que un amor correspondido?
4.-Vicente Andreu ofrece asesoramiento altruista para constituir una Asociación, aunque el Equipo A quiere constituirse en “Colla Autónoma Senderista Independiente, Anarquista y Anticapitalista”.
5.-El resultado final de las cuentas ha sido prácticamente nulo (El Debe sumaba igual que el Haber) y no hemos tenido que tirar del Fondo Garantía de Depósitos. ¿Será Franky un buen auditor de cuentas?
6.-Cuando haya nieve ¿Hacemos una excursión a la Virgen de la Vega para andar con raquetas?
Finalmente Eugenio Cardona ¿Qué estaba algo afónico? Cierra las intervenciones como MIEMBRO MAS ANTIGUO DEL CLUB.
Feliz año 2013.
Vicente Capilla.
********************************************************************************
CRONICA BARRANCO ALMANZOR DEL 21-12-2012
Iniciamos la caminata sobre las 9 de la mañana desde Almedijar, con temperatura agradable y con ausencia de viento, para sorpresa general.
Como de costumbre dedicamos los primeros minutos a hacer los ejercicios de estiramiento que nos aconseja Pedro Conesa.
Los 23 excursionistas de hoy somos: Miguel Bañuls (Al que damos la bienvenida), Paco Burgos, Ángel Pívidal, Antonio Giner, Juan Muñoz, Julio Ponce, José María González, José María Osca, Jesús Marti-Belda, Vicente Tatay, Fernando Aparicio, Enrique Bisbal, José María Latorre, Juan Crespo, Julio González, Paco Borrego, Rafa Alcayne, Julio Marín, José Manzanares, Pedro Conesa, Jesús Silvestre, Enrique Vidal y Vicente Capilla.
Transcurrido un kilometro aproximadamente tomamos el desvío a la derecha para visitar LA CASTAÑERA (Castaño de grandes dimensiones, la leyenda de la doncella está más adelante).
A las 10:00 encontramos el lugar adecuado para almorzar, soleado y con piedras para sentarse, donde degustamos e intercambiamos los habituales manjares, siendo muy apreciados los vinos “Puerta de la Bastida” y “Faustino Rivero”.
A la hora del café el equipo flaquea dada la ausencia de pastas de Amparo y Mariano. Animo Mariano! con ese tobillo! que este partido! lo vamos a ganar! comenta el personal.
Continuamos la ruta disfrutando de la naturaleza entre pinos y alcornoques (De que me sonará esta palabra?) cuando llegamos a la fuente Almanzor, que según cuenta la leyenda una doncella indicó al moro, salvando así la vida,…
Ya sobre las 12 llegamos al desvío para subir al Castillo, donde un grupo liderado por José María Osca (Quien si no?) procede a subir por una senda recién restaurada, el otro grupo continua con intención de recorrer la Vereda (Los más malvados dicen, que eso es para borregos ¿?)
A los pocos minutos nos reagrupamos todos, habiendo recorrido 10,20 Km sin apenas dificultad, tomamos el autobús que nos lleva al restaurante Casa PAQUITA en Eslida donde nos tratan mejor de lo que se merece la gente de nuestra edad y condición.
Ha sido muy valorado el “VI DE L’ALCALATEN, Tempranillo” y la “CAZUELA DE BACALAO” que se comió un miembro del equipo directivo, todo acompañado de los correspondientes “cremaets”, poleos, hierbas medicinales,…
Finalmente, ya en el autobús se produce un acalorado debate sobre el destino de debemos darle al premio del décimo de lotería que adquirimos con dinero del fondo de reserva, acordándose repartirlo entre todos los que han efectuado al menos una excursión en 2012.
Nota: Ya se puede solicitar el
Carnet de Senderista
por internet en la siguiente dirección: http://www.femecv.org/tpv2013/
Y que lo envíen a alguna de las siguientes tiendas, así no cobran gastos de envío.
Deportes AITANA
Av. Pérez Galdós, 100 ó
VENTS de Muntanya
C/Actor Mora, 23
València.
CRÒNICA BARRANC ALMANZOR
Iniciem la caminada sobre les 9 del matí des d'Almedíjar, amb temperatura agradable i amb absència de vent, per a sorpresa general.
Com de costum dediquem els primers minuts a fer els exercicis d'estirada que ens aconsella Pedro Conesa.
Els 23 excursionistes de hui som: Miguel Bañuls (A qui li donem la venvinguda), Paco Burgos, Ángel Pívidal, Antonio Giner, Juan Muñoz, Julio Ponce, José María González, José María Osca, Jesús Marti-Belda, Vicente Tatay, Fernando Aparicio, Enrique Bisbal, José María Latorre, Juan Crespo, Julio González, Paco Borrego, Rafa Alcayne, Julio Marín, José Manzanares, Pedro Conesa, Jesús Silvestre, Enrique Vidal y Vicente Capilla.
Transcorregut un quilometre aproximadament prenem la desviació a la dreta per a visitar LA CASTANYERA (Castaño de grans dimensions, la llegenda de la donzella està més avant) .
A les 10:00 trobem el lloc adequat per a esmorzar, solejat i amb pedres per a assentar-se, on degustem i intercanviem els habituals menjars, sent molt apreciats els vins 'Puerta de la Bastida' i 'Faustino Rivero'.
A l'hora del café l'equip flaqueja donada l'absència de pastes d'Amparo i Marià. Anim Mariano! amb eixe turmell! que este partit! ho anem a guanyar! comenta el personal.
Continuem la ruta disfrutant de la naturalesa entre pins i sureres (De que em sonarà esta paraula?) quan arribem a la font Almansor, que segons compte la llegenda una donzella va indicar al moro, salvant així la vida,...
Ja sobre les 12 arribem a la desviació per a pujar al Castell, on un grup liderat per José María Osca (Qui si no?) procedix a pujar per una senda acabada de ser restaurada, l'altre grup contínua amb intenció de recórrer la Vereda (Els més malvats diuen, que això és per a borrecs?)
Als pocs minuts ens reagrupem tots, havent recorregut 10,20 Km sense a penes dificultat, prenem l'autobús que ens porta al restaurant Casa PAQUITA a Eslida on ens tracten millor del que es mereix la gent de la nostra edat i condició.
Ha sigut molt valorat el 'VI DE l'ALCALATEN, Tempranillo' i la 'CAZUELA DE BACALAO' que es va menjar un membre de l'equip directiu, tot acompanyat dels corresponents 'cremaets', poliols, herbes medicinales,...
Finalment, ja en l'autobús es produïx un acalorat debat sobre el destí d'hem de donar-li al premi del desé de loteria que adquirim amb diners del fons de reserva, acordant-se repartir-ho entre tots els que han efectuat almenys una excursió en 2012.
Nota: Ja es pot sol·licitar el
Carnet de Senderista
per internet en la direcció següent: http://www.femecv.org/tpv2013/ I que ho envien a alguna de les següents botigues, així no cobren gastos d'enviament.
Esports AITANA
Av. Pérez Galdós, 100 o
VENTS de Muntanya
C/Actor Mora, 23
València.
********************************************************************************
CRÓNICA DE LA EXCURSIÓN DESDE ALZIRA A "EL VALL DE LA MURTA", DEL DÍA 14-11-2012
Al Sureste de la comarca de la Ribera del Xuquer, en el termino de Alzira, se encuentra el "Vall de la Murta", que antiguamente se le conocía como "Vall dels Miracles", por las propiedades medicinales de las plantas que allí crecían.
Allí algunos ermitaños habitaron este lugar desde tiempo inmemorial, -vimos una piedra esculpida con el dato de 1.112, novecientos años atrás, esta piedra en forma de U sirve como pequeño puente del canal que lleva el agua de la "Font de la Murta" al monasterio para su abastecimiento-. En el año 1376 por la bula que concedió el Papa, la Orden de San Jerónimo fundó el Monasterio de la Murta. Con la desamortización de Mendizabal el monasterio quedó abandonado, y con el pillaje y deterioro por el trascurso del tiempo, quedó en ruinas, actualmente no tiene techo, quedan los muros, torres, minaretes, capillas y ermitas diseminadas, puente de Felipe II, la "Casa vella de la Murta" (antigua hospedería y jardín romántico y corrales del ganado.
Al Sureste de la comarca de la Ribera del Xuquer, en el termino de Alzira, se encuentra el "Vall de la Murta", que antiguamente se le conocía como "Vall dels Miracles", por las propiedades medicinales de las plantas que allí crecían.
Allí algunos ermitaños habitaron este lugar desde tiempo inmemorial, -vimos una piedra esculpida con el dato de 1.112, novecientos años atrás, esta piedra en forma de U sirve como pequeño puente del canal que lleva el agua de la "Font de la Murta" al monasterio para su abastecimiento-. En el año 1376 por la bula que concedió el Papa, la Orden de San Jerónimo fundó el Monasterio de la Murta. Con la desamortización de Mendizabal el monasterio quedó abandonado, y con el pillaje y deterioro por el trascurso del tiempo, quedó en ruinas, actualmente no tiene techo, quedan los muros, torres, minaretes, capillas y ermitas diseminadas, puente de Felipe II, la "Casa vella de la Murta" (antigua hospedería y jardín romántico y corrales del ganado.
Iniciamos la ruta aproximadamente a las 9h. 20', fresquito y tiempo despejado, guiados por José Mª. Osca; antes del bocadillo, al hacer ejercicio se entra en calor, y muchos ya se desabrochan o se quitan la prenda de más abrigo; los treinta y cuatro asistentes de hoy fueron:
Agustín Munilla, Amparo Aparisi, Angel Pividal, Antonio Esteban, Antonio Giner, Arturo Yudici, Daniel Fernandez, Daniel Montesinos, Enrique Vidal, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, German Sanchez, Jesús Martí-Belda, Jesús Silvestre, José Casinos, José Latorre, José Manzanares, José Mª. Osca, José Mª. Zapater, José Vte. Llorens, Juan Miguel Castelló, Juan M. Rel Navarro, Julio Gonzalez, Julio Marín, Manuel Angel Cantero, Manuel Bermejo, Mariano Aguilar, Marinao Trescoli, Paco Borrego,Pepe Torondel, Rogelio Domingo, Sento Aguilar, Vicente Carbonell, y Vicente Palmero
La ruta que se anunció como de baja dificultad, que era la vuelta completa, pasando por la zona de la umbría fuente y solana, el guía le quiso dar un mayor aliciente, y primero nos dirigimos por la "Ruta Botánica" hasta llegar por la umbría hasta "El Pas del Pobre", - el "Pas del Pobre" era el lugar por donde los pobres se dirigían de este monasterio al "Vall de la Casella" y desde allí al monasterio de "La Vall Digna", de este al siguiente ( no me acuerdo del nombre), y de este último al de Lluchent, este peregrinar por los monasterios era una forma de subsistencia, que alternaban con la mendicidad por las poblaciones. Sabido es que los monasterios tenían por norma acoger a los transeúntes y pobres, dándoles cobijo y comida durante unos días, y después tenían que seguir su marcha-. Esta bonita ruta que discurre por una frondosa vegetación con gran variedad de plantas, y que entre otros están los madroños con sus frutos maduros rojos, comestibles y agradables; esta ruta con su encanto tiene su fatiga pues la calificamos de dificultad medio-alta: bajamos al monasterio y seguimos por la ruta de la fuente y ruta circular, esta la calificamos de dificultad baja; llegado a un punto el grupo "A" decidió subir monte arriba hacia un collado, base para hacer la ruta de "El Cavall Bernat", objetivo a alcanzar en una futura excursión, ya que por la hora que era no había tiempo material para subir y bajar luego; el grupo "B" continuó por la "Senda botánica de la Solana", visitando los corrales del ganado, (que por cierto son bastante grandes, lo que hace suponer que tantos animales es porque habrían muchos ermitaños, monjes, y residentes en la hospedería a quien alimentar), y después continuamos hasta el inicio de la ruta, coincidiendo con los del grupo "A" que bajaban.
La ruta que se anunció como de baja dificultad, que era la vuelta completa, pasando por la zona de la umbría fuente y solana, el guía le quiso dar un mayor aliciente, y primero nos dirigimos por la "Ruta Botánica" hasta llegar por la umbría hasta "El Pas del Pobre", - el "Pas del Pobre" era el lugar por donde los pobres se dirigían de este monasterio al "Vall de la Casella" y desde allí al monasterio de "La Vall Digna", de este al siguiente ( no me acuerdo del nombre), y de este último al de Lluchent, este peregrinar por los monasterios era una forma de subsistencia, que alternaban con la mendicidad por las poblaciones. Sabido es que los monasterios tenían por norma acoger a los transeúntes y pobres, dándoles cobijo y comida durante unos días, y después tenían que seguir su marcha-. Esta bonita ruta que discurre por una frondosa vegetación con gran variedad de plantas, y que entre otros están los madroños con sus frutos maduros rojos, comestibles y agradables; esta ruta con su encanto tiene su fatiga pues la calificamos de dificultad medio-alta: bajamos al monasterio y seguimos por la ruta de la fuente y ruta circular, esta la calificamos de dificultad baja; llegado a un punto el grupo "A" decidió subir monte arriba hacia un collado, base para hacer la ruta de "El Cavall Bernat", objetivo a alcanzar en una futura excursión, ya que por la hora que era no había tiempo material para subir y bajar luego; el grupo "B" continuó por la "Senda botánica de la Solana", visitando los corrales del ganado, (que por cierto son bastante grandes, lo que hace suponer que tantos animales es porque habrían muchos ermitaños, monjes, y residentes en la hospedería a quien alimentar), y después continuamos hasta el inicio de la ruta, coincidiendo con los del grupo "A" que bajaban.
Al bajar de la ruta de "El Pas del Pobre", Mariano Aguilar se lesiona en el tobillo, da muestras de dolor y no puede continuar andando, ha sido al apoyar en mala postura que se ha torcido el tobillo ( menos mal que ha sido bajo, cerca del monasterio), y ante la situación se decide que se marcha con su hermano y Arturo Yudici con su coche - que tiene prisa en regresar, y ante la situación de Mariano, decide marcharse ya-; por la noche le llamé a Mariano para saber como se encontraba y me dijo que había estado con el fisioterapeuta , que es familiar suyo, y en un principio descarta que tenga esguince, le ha dado tratamiento con hielo local, y mañana lo observará de nuevo; me dice que se encuentra mejor, y con menos dolor.
Comimos en Guadasuar el menú del día "mejorado", que fue aceptado por todos como bueno, y al precio de 10€; seis compañeros abonan los 5€, que se acordó aportarían todos, con lo que en estos momentos el "Fondo de Reserva es : 67€ existencia anterior + 30€ aportados hoy = 97€ es el remanente actual.
Saludos y hasta la próxima.
Antonio Giner
*********************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME A LA SERRA DE BERNIA LO JORN 30 DE NOVEMBRE DE 2012
SITUACIO GEOGRAFICA:
La Serra de Bernia entre els termes de Xaló,Altea, Benissa i Callosa d´Ensarriá i el seu cim el Bernia té una alçaria de 1.128 metres damunt el nivell de la mar i té un lloc anomenat el Forat que travessa la Serra de Bernia de Nord a Süd.
DADES HISTORIQUES :
Al terme de Xaló podem trobar vestigis arqueológics que es remunten a l´época prehistórica com es la Cova de Meravelles en la part alta del massís de la Solana amb documentació d´objectes de l´época del Neolític, altre jaciment del Neolític es troba a la Cova del Mansano en la Serra del Ferrer prop del Barranc del Massarof amb un abric de grans dimensions amb plafons de pintures del tipus Llevantí amb escenes de caça i danses.
L´Edat del Bronze es pressenta en els poblats ubicats a les Deveses.També hi ha vestigis de l´época ibérica com el poblat situat prop del Castell d´Aixa a on s´ha trobat un llenç de murada i restes de ceràmiques.
El mon romá está representat per dues viles romanes, situades a la Zona de les Pasules i les Comes.
De l´ época dels árabs , hi ha nombrosos vestigis arqueológics i arquitectónics del segle XIII, en que les unitats de poblament s´organitzaven en “Alqueries” que pertanyien a un districte rural control- lat per l´ husum o hisn(Castell en plural) que actuaven com a centre administratiu o militar.Tant Xaló com Bernia depenien del Castell d´Aixa.
L´any 1256 les tropes de En Jaume I varen conquerir aquestes terres amb la desmembració de l´unitat del poblament andalusí,donat lloc anombroses sublevacions o revoltes de la població morisca. El 21 de Setembre de 1609 amb el decret de expulsió dels moriscs les terres es quedaren despoblades i va ésser en 1610 quan es va produir la repoblació amb pagesos de Sancta Margalida i Llucmajor de Mallorca. Posteriorment al Segles XVIII i XIX, creixqueren molt les poblacions desentrrollant-se molt amb construccions de nou temple i escoles
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA: Els assitents :
Mariano Aguilar,Fernando Aparicio. Amparo Aparisi, Manolo Bermejo,Enrique Bisbal,Paco Borrego,Paco Burgos,Manuel Cantero,Vicente Capilla,Vicente Carbonell,José Casinos, Pedro Conesa,Joan Crespo,Antonio Esteban,Miguel Garcia,Santi Garcia,Aurelio Gimeno,Antoni Giner,Antonio Jimenez,,Jose Mª Gonzalez, Julio Gonzalez,Joosé Manzanares,Julio Marin, Francesc Martí, Jesus Martí-Belda ,Agustin Munilla ,Juan Muñoz, Jose M. Osca, Julio Ponce, J.Maria Tréscoli,Onofre Valldecabres,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater, un total de trenta trés senderistes.
Nova jornada amb l´autobús amb última parada al Palau de Congressos a les set i mitja del matí. Es dia es pressenta fred i assolejat amb temperatura d´inici de set graus .
Sobre les deu del matí arribem al punt de partida de la marxa, després de salvar els obstacles per el conductor de l´autobus de l´empressa Puerto, al creuar Xaló,per lo estret del carrer. També dificultats al anar a Cases de Bernia, per la quantitat de curves i la amplaria de la carretera que ha que quasi no poguera creuar el pont i l´autobús tinguera que fer unes maniobres amb dificultat.Finalment arribem a lloc d´inici de la marxa que al día de hui es de carácter circular amb uns dotze kilometres i quasi més de quatre hores i mitja de durada.
Trobrem un senyal del sender PR-CV 7, que comença en una pista forestal amb una llaugera pujada, arribant a la Font de Bernia a les 10,45 hores, el día ens ha permet traure varietat de fotografíes amb un jorn amb una claredat especial, que fa que podem vore al fons , darrera de la vessant de Benitaxell,rl dibuix de la illa déivissa. Aixina es que parem a la vora de la fon de Bernia i esmorcem amb el intercamvi de productes i begudes..
Aleshores, Començem de mou a caminar ja de pujada constant i cada vegada en més dificultat sobr tot en el tram final abans d´arribar a famós Forat, ja que realment hem deixat la senda i anem més bé per un camí de cabres. Ja en el Forat passem a l´atra banda quasi reptant perque la alçaria del Forat es menuda i damunt en mig d´ell hia ha una xicotet xarco, omplint-se alguns de fang. A látra banda del Forat x ens trobemm a unes jovens que parlen en anglés , crec aue son de Noruega,son aproximadament les dotze de migdia i hem trobat un cartell que ens indica que hi ha una Microreserva de Flora en el Forat de Bernia .
A la eixida del Forat es el lloc adequat per a fer una fotografái del grup. Tasmbé per a fer fotografíes panorámiques que en aquesta vesant en dona les imagtes d´Altea. Al fons també de Benidorm i més aprop el terme de Callosa de En Sarriá al els seus camps amb invernaders de ñispers.
Continuem el camí en direcció al Fort de Bernia a una alçaria de 850 metres que Felip II al any 1568 va encarregar construir com a torres vigies i fortificacions front als berberiscs de la zona.
Ales treze hores trobem uns senals que per una banda ens indique a 30 minuts , el Fort i amb una atra adreça la Font del Garrferet.Aixina arribarem a la una i mitja al Fort a on podem vore algunes runes de la Fortificació, després d´havefr passat per algunes torrenteres de pedra que en cas de pluja serán perilloses creuar. Una vegada en el Fort fem un alt en el camí per a descansar una mica i veure aigüa. Ara encara que quan bufa vent es fred. Ara ja reprenem la marxa fins a arribar a la destionació final, no sense alguna relliscada sense consequencies , de Julio Marin i també de Julio Gonzalez, segons ens transmitixen.
Camí del Restaruant a on arribarem quasi a les tres de la vesprada, hem pogut disfruitar de les vistes i paisatges com el de la Serra d´Aitana, encara amb zones nevades de la vessant Nord..
Després al Restaurant Real Bernia a on dinarem per 12 euros un menú de la casa amb darreries i begudes. En la sobretaula a on estave Jose Mª Osca es varen fer alguns comentaris sobre que si a la eixida del Forat a on estaven les norueges , elles dien ha eixit un altre “güelo “ més i no s´acaben, així mateix es va recaptar els cinc euros per al GPS, als que no vingueren la jornada anterior .També com anécdota al finalitzar el dinar varem vore con l´autobús estave fen el trayecte per a replegar-nos al Restaurant marxa enrere, degut a la amplaria de la carretera.
Bó, aixó ha segut tot el día de hui.
Fins a l´altra Senderistes, bon pont de semana.
Adeu a tots
Francesc
********************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME A NAVAJAS- NAVAIXES ( CASTELLO) LO JORN 23 DE NOVEMBRE DE 2.012
SITUACIO GEOGRÁFICA
Navajas-Navaixes, situada a l´extrem süd-oest de la provincia de Castelló. A una alçária de 383metres damunt el nivell de la mar amb les crestes de Rascayna i Altomira contraforts de la Serra d´Espadá i creuada per el riu Palancia que travessa el fértil vall, comunicada per la Autovía Mudéjar amb Valéncia ,Terol i Castelló i les carreteres nacionals N-234 i N-225
DADES HISTORIQUES.-
La presséncia del home a Navaixes es remonta segón les restes arqueológiques trobades al Periode Calcolític i principi de la edat del Bronze.Així mateix els romans també estigueren per aquestes terres.No obstant, l´oritge de l´actual població es mussulmá, sent propietat del darrer governador de la Taifa de Valéncia , Zayd Abú Zayd ,més tard va ésser reconquerida per les tropes de En Jaume I a l´any 1238,per a ésser cedida posteriorment al Bisbe de Sogorb i després als Comtes de Cirat i al Marqués de Dos Aigües.En 1636 el Justicia Roc Pastor plantá un Olm,que encara eixisteix al centre de la població,te un casc antic de característiques árabs amb els seus estrets carrers, destacant a un kilómetre del casc la Torre circular árab de Altomira, torre cílíndrica amb merletes, forma de coronada.Des de finals del ségle XVIII, es constuixen espléndides viles i molt bén conservats jardins. 
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA: Els assitents
Mariano Aguilar,Sento Aguilar,Vicente Andreu,Fernando Aparicio, Bernardo Blazquez,Joan Pasqual Enrique Carbonell, Roger Domingo,AntonioEsteban,Vicente Felip, Daniel Fernandez ,Antoni Giner , Jose Mª Gonzalez,Jose Latorre, Jose Vte. Lloréns, Francesc Martí ,Juan Monar,Agustin Munilla, Jose Mª Osca,Vicent Palmero,Alberto Peris, Julio Ponce,Juan Rel i Enrique Vidal , un total de vint-i trés senderistes.
Hui ab abséncia obligada de molts senderistes per una reunió cel-lebrada avui , referent a l´últim ere de Bankia
Després de una setmana intensa de plujes quedem per a una nova marxa a l´estacionament d´Alcampo a les 8 hores del matí, I aixina eixim amb direcció de Navaixes a on arribarem sobre quasi les nou del matí al Camping Navajas, a on prenem els corresponents caféns en la Cafetería del esmenta tCamping.
La temperatura es prou baixa per a el que estem acostumats, un set graus damunt de cero , en un día clar que es presenta assolejat i sense vent
Comencem una ruta que podem catalogar de dificultat baixa , sent una ruta circular irregular perque hi ha un tram líneal, que en lo jorn (per al “llengua-escéptic” Jose Mª Osca ,paraula que recull el Diccionari Tabarca Valenciá-Castellá, entre altres,fulla 273 Ed.1994), de hui, iniciem la marxa per la antiga vía de Ulls Negres Serra Menera , i a hores d´ara la Vía Verda de Serra Menera.
La marxa ha començat amb un pujada que será practicament l´única de certa intensitat i una vegada per la vida verda de Serra Menera els trams son plans, passant varios túnels i trobant-se en el camí alguns cicloturistes.Estem rodejats de pins a una i altra banda de la vía i també trobem una antiga cantera amb una part de la vía per a on es transportaben les pedres.
A la fí i després de creuar per baix de ferrocarril de Terol a Valéncia , arribem i creuem el Pantá del Regajo-Regatxo, que no está molt plé , per a lo que ha plogut. Doncs, així arribem no més creuar el pantá a una explanada amb taules i seients a on prenem el esmorçar dins de un marc ple de pins .
Després del intercamvi habitual de begudes ,pastes i fruts secs,reprenem la marxa a les 10,40 hores, per la carretera fins a buscar el camí i les sendes correctes amb els titubeig d´alguns guíes al que els falla la memoria , es aixina que pren el comandament el guía Fernando Aparicio i amb ell trobem el camí i les sendes correctes, fins a arribar sobre les onze del matí a un pont sobre el riu Paláncia, després ja continuarem seguint el llit del riu primer sense poc cabdal i amb aspecte térbol i després a mida anem caminant ja presenta un millor aspecte en més aigües i més cristalines.
A les dotze arribem a la Font de la Penya, després passem per la de Nostra senyora de la Llum i finalment la de la Font del Ferro que compta amb més de deu canys, més avant trobem varios salts d´aigüa i aprofitem per fer fotografíes i a les dotze i quart trobem l´impressionat salt de la Núvia amb una meravellosa cascada. El dia assolejat ha fet que es llevarem les prendes d´abric , perque la temperatura arriba als 19 graus
Sobre les tretze hores podem entreveure part de la ciutat de Sogorb amb el seu Monestir i part de la murada.Aixina arribarem a la grandiosa font que te Sogorb junt al Paláncia, la Font dels Cinquanta Canys, i cadascú del canys té l´escut de cada provincia del Estat Espanyol.
Reprenem el camí de tornada per el mateix recorregut , durant el camí aprofitem alguns per a menjar alguns caquis , molts d´ells en camps en estat d´abandó, també alguna que altra taronja. Tornem a passar per la senda que ens conduix al Salt de la Núvia, aixina després pendrem el camí de l´esquerra que ens conduirá a la Baixada a les Fonts a les catorze vint hores, arribant a la zona del Camping Navajas a les catorze trenta hores. La ruta en total ha segut 19,3 kilómetres.
Després per 9 euros més un per al fons de reserva hem menjat entre altres de primer l´Olla típica molt bona i de segons diversos plats amb beguda,darreries de la casa i caféns o cremaets. El coordinador Antoni Giner ha aprofitat per a recaptar cinc euros per barba , hui no hi ha havien dones, per a la compra de un nou GPS. per al grup B, de velocitat reduída
I aixó ha segut tot senderistes fins a un altra.
Francesc
******************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME A ESLIDA EL JORN 16 DE NOVEMBRE DE 2.012
SITUACIO GEOGRÁFICA
El poble d´Eslida es troba situat al centre de la Serra d´Espadá i en les rodalíes de Pic Espadá de 1.041 metres d´alçaria. Eslida al peu del Puntal dels Aljubs i junt al Mont del Castell, dins de la Serra d´Eslida, branca de la Serra d´Espadá.
Eslida a 71 kilómetres de Valéncia i a una alçaria de 381 metres damunt el nivel de la mar té differents barrancs que fluixen ses aigües al riu Anna que travessa el paisatge de Oest a Est
DADES HISTORIQUES
Ens han arribat restes d´ofrenes funeraries trobades a la Cova de l´Oret que perteneixen a l´Edat del Bronze. Després en l´época mussulmana trobem gran activitat comptan amb una escola coránica.
En 1242 fou conquerida per el rei En Jaume I que li atorgá la primera Carta Pobla, després la població fou donada a Teressa Gil Vidaure.
En Jaume I respectá als moriscs,péro en 1247 va tindre la revolta de Al-Azraq i en 1256 te lloc la batalla de la Serra d´Espadá.També intervingueren els moriscs a la Guerra de les Germanies i Eslida participá activament en la sublevació morisca de la Serra d´Espadá en 1526.
Finalment en 1609 es produeix l´expulsió dels moriscs amb la consequent despoblació posteriorment es repobla i passa a casa dels Medinaceli i al 1910 es quant alcança el máxim explendor comercial i de població
.
|
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA: Els assitents
Fernando Aparicio. Amparo Aparisi,Manolo Bermejo,Bernardo Blazquez,Enrique Bisbal,Paco Borrego,Paco Broseta,Paco Burgos,Vicente Capilla,Vicente Carbonell,José Casinos, Pedro Conesa,Joan Crespo,Maria Angels Del Cerro,Roger Domingo,Vicente Felip,Daniel Fernandez,Daniel Ferrer,Santiago Garcia (II),Antoni Giner , Jose M González,Paco Juliá,Antonio Jimenez, Jose Vte. Lloréns,Pepe Manzanares,Julio Marin, Francesc Martí, Jesus Martí-Belda, Jose A. Minguillón ,Agustin Munilla ,Juan Muñoz, Jose M. Osca,Javier Palaui el seu gendre,Joan Pasqual.Angel Pividal, Julio Ponce,Jesus Silvestre,Onofre Valldecabres,Enrique Vidal , un total de quaranta senderistes.
Després de una semana intensa de plujes quedem per a una nova marxa a l´estacionament d´Alcampo a les 8,30 hores del matí, I aixina eixim amb direcció d´Eslida a on arribarem sobre quasi les deu del matí, després de pendre els corresponents cafens eixim d´Eslida en una ruta que es composa de dos trams circulars.
En el primer tram anem per una pista forestal de pujada , una pujada que no s´acaba. Només al inici trobem la Font de les Fosques a on hi ha gent omplint garrafes d´aigüa , per la zona hi han moltes fonts amb propietats medecinals i diurétiques.
Les muntanyes están plenes de frondossos boscs de pins. Nosaltres per el camí hem vist també algunes sureres. El jorn té una bona tempetarura que pujará fins als 19 graus al llarg del matí, ara ja el sol comença aclarar el día.
Sobre les onze menys quart arribem al lloc a on trobem un espai amb taules i bancs i amb ombra a on esmorçarem , el lloc es la Font de Sant Josep que té molt poc cabdal i es produeix l´intercamvi de begudes,fruts secs i pastissería etc.,
Després de esmorçar reprenem el camí,al costat del mateix trobem algunes oliveres ,la zona té un oli de molta qualitat.
Més avant el cami se estreta i está plé de molta vegetació de liquens i també zones amb molta molsa que li dona un verdor paregut a zones del Nord de Espanya i amb un colorit especial .
Més tard arribem a un lloc on tenim que creuar un barranquet per un pas una mica perillós sobre tot per als que patixen vertigen .Continuem per el camí vert i humid per les plujes recents, en el podem vore zones amb molta fullaraca , també algún tronc tallat, té algún bolet afegit que ha naixcut en el matiex tronc i també algún insecte curiós.Ara es temps d´ananr baixant i les pedres esbaren una mica, lo que fa que es produixen algunes relliscades d´alguns senderistes , entre ells del que compta la crónica, pero sense consequéncies.Quant fem un alt en el camí hui que comptem amb el fotógraf oficial Jose María Gonzalez-Rothvoss, aprofita per a incloure els nous senderistes.
Acabem el primer tram de la marxa que es circular , tornant quasi al lloc de eixida i un altra vegada de pujada fins a un punt en el que prenem el camí de l´esquerra, per a iniciar l´atra ruta circular que en portara a Eslida,després de quasi quinze kms, el total dels dos trams
A les dotze trenta hores hem vist algunes senyals que ens indiquen el sender GR-36 al Coll de Barres, també el PR-CV352 i 384 , en direcció a la Font de la Figuera, a la Font del Fonillet , a la Font de les Escaletes i a Eslida. Continuem el camí de pujada per un sender , després a les tretze hores arribem a un punt a on tenim opció de anar per diferents llocs, a la fí després d´un xicotet alt, el grup decidix anara-hi junts,excloen a un xicotet grup encapsalat per Onofre Valldecabres que ja sa havien advançat per fer una runta més llarga.
Aixina es que creuem la carretera en direcció a la darrera Font que trobarem que será la Font de Matilde, un paratge molt bonic amb un bon cabdal d´aigua a on es refresquem i tasten l´aigua de la Font, després el sender continúa de pujada i es fa estret fins a arribar a un punt en el que ja es tot de baixada aplegant a un camí més ample que ens portará a Eslida , arribant al poble a les catorze trenta hores aproximadament, després de poc més de quatre hores aproximadament, de caminar.
El poble es costerut i en alt i anem al Restaurant Paquita a on per 10 euros, dinarem a satisfacció atesos per un cambrer i cambrera molt atents i amb molta rapidesa i encara després de la sobretaula , alguns compraren productes típics de la zona, com la Mel del Bosc u altres articuls en una tenda en front del Restaurant.Després manprenem el retorn a Valéncia-Ciutat.
I aixó ha segut tot, senderistes
Fins a l´altra. Adeu a tots
Francesc
****************************************************************************
BREVE CRÓNICA DE LA EXCURSIÓN DEL VIERNES DÍA 09 DE NOVIEMBRE DE 2012, DESDE OLOCAU AL TRISTÁN
A las 8.h.30' salimos con nuestros coches en dirección hacia Olocau, con cielo cubierto, sin llover, con una temperatura de 15º, y a las 9h. 15' iniciamos la ruta 30 senderistas, y después llegaron dos más, que hicieron la ruta por su cuenta; estos compañeros no hicieron la ruta con el resto, no solo porque llegaron más tarde, o que cuando llegamos nosotros a Olocau no los vimos, sino además porque al iniciar la ruta contamos los asistentes y al ver que estábamos treinta que era el número que yo tenia de asistentes, dijimos vamonos que ya estamos todos; y es que además de las bajas de última hora, comunicadas, hubieron altas que no estaban inscritos. Es necesario que todos se inscriban dentro del plazo establecido, para una buena coordinación.
Los asistentes fueron: Alberto Peris, Amparo Aparisi, Arturo Yudici, Antonio Giner, Antonio Jimenez, Bernardo Blazquez, Carlos Gabarda, Enrique Bisbal, Enrique Vidal, Fernando Aparicio, Franciso Burgos, Javier Oltra, Jesús martí-Belda, Jesús Silvestre, José Casinos, José Latorre, José Mª. Osca, José Mª. Zapater, Juan Crespo, Juan M Muñoz, Juan M. Rel, Julio Marín, Julio Ponce, Manuel A. Cantero, Miguel Garcia, Miguel Pia, Onofre Valldecabres, Paco Borrego, Pepe Torondel, Rogelio Domingo, y Santiago Garcia "Santi". El Guia de la ruta: Rogelio Domingo.
La ruta que se convocó con la información de que era de media-baja dificultad, resulto de media-alta dificultad, y es porque cuando hablamos para decidir la ruta se dijo que la haríamos por camino forestal y un trozo de senda, y se hizo la ida casi toda por senda con bastante pendiente, porque llegamos al Tristan después de subir al Collado de la Mina que está a 850 m. de altura, desde luego la idea del guía era llevarnos por un sitio bonito - desde luego tiene un entorno paisajistico encantador con vistas a los montes y valles, con bosques de pinos, alguna carrasca y alcornoque, y el sotobosque con arbustos y plantas que formaban un contraste de tonos verdes que más bien parecía que estábamos en Cantabria-, pero fue realmente agotador para varios, que de saber como era la ruta que íbamos hacer a continuación, varios nos hubiéramos unido al "Grpo B", que se marchó antes de llegar al Tristan, volviendo por el camino forestal; al regresar volvimos por el camino forestal y a nadie le tengo que explicar que la ruta por dicho camino es de media.baja dificultad: En el momento de hacer una variante de ruta hay que informar bien a los senderistas para que cada uno decida la ruta y grupo "A" o "B", en el que va a continuar, porque cada uno sabe el esfuerzo que puede o desea hacer.
De regreso a Olocau, donde llegamos a las 15h. 25', después de haber recorrido 18 km., comimos en el restaurante un menú aceptable y económico, 31 senderistas, que pagaron 10€ cada uno para hacer el cobro más fácil y que hubiera un sobrante, que después de dar una pequeña propina, hubo un sobrante de 45€, para el Fondo de Reserva.
Antonio Giner
******************************************************************************
BREVE CRÓNICA DE LA RUTA AL CASTILLO DE SERRA Y AL GARBÍ (del 2-11-2012)
Empezamos la ruta a las 9h. 30', un poco más tarde de lo previsto, por dos causas imprevistas, la espera de unos compañeros y nos pilló obras en la carretera; el día fue como se esperaba , cielo despejado, temperatura entre 16º - 20º, al principio sin viento, y después flojos del W., y como desde el día anterior los vientos del W. habían limpiado la atmósfera, había muy buena visibilidad.
Los asistentes fueron los dieciocho que se relacionan:
Agustín Munilla, Amparo Aparisi, Angel Luis Pividadl, Antonio Giner, Arturo Yudici, Enrique Bisbal, Enrique Vidal,Jesús Martí-Belda, Jesús Silvestre, José Casinos, José Vte. Llorens, Julio Marín, Julio Ponce, Mariano Aguilar, Paco Borrego, Paco Fernandez, Pedro Conesa, y Rafael Alcayne. Hay que destacar la incorporación al grupo de Arturo Yudici.
La ruta la realizamos por el camino forestal, -no voy a describir el encantador paisaje de la Calderona, ya descrito en anteriores crónicas y por todos conocido-; llegamos a la zona del castillo de Serra, y en los bancos y mesas que hay nos tomamos el bocadillo, acompañado de los complementos de comida y bebida, como de costumbre, después mientras tres o cuatro nos tomamos el café tranquilamente, el resto subió al castillo, que esta en un montículo, desde donde hay una visión en redondo de toda la zona; continuamos la ruta en dirección al mirador del Garbí, y dado lo despejado del día, favorecido por los vientos del W., la visión era muy buena, divisando por el Norte más allá de Castellón y por el Sur, la visión completa de todo el Golfo de Valencia, la Albufera, y el Mongó se veia perfecto, tal es así que pude describir aproximadamente la ruta que haremos dentro de poco, en cuanto a la zona de llegada para el grupo "B", y la cima que pretenderán alcanzar los del grupo "A".
Acabada la ruta a las 14h. 30', diecisiete nos dirigimos al Rte. Bon Paladar, de Náquera donde nos sirvieron un menú aceptable por 9€, y después de pagar con una pequeña propina hubo en sobrante de 15€ para el Fdo. de Reserva, que con los 2€ que quedaban, el Fdo. Rva. tiene 17€.
Los asistentes fueron los dieciocho que se relacionan:
Agustín Munilla, Amparo Aparisi, Angel Luis Pividadl, Antonio Giner, Arturo Yudici, Enrique Bisbal, Enrique Vidal,Jesús Martí-Belda, Jesús Silvestre, José Casinos, José Vte. Llorens, Julio Marín, Julio Ponce, Mariano Aguilar, Paco Borrego, Paco Fernandez, Pedro Conesa, y Rafael Alcayne. Hay que destacar la incorporación al grupo de Arturo Yudici.
La ruta la realizamos por el camino forestal, -no voy a describir el encantador paisaje de la Calderona, ya descrito en anteriores crónicas y por todos conocido-; llegamos a la zona del castillo de Serra, y en los bancos y mesas que hay nos tomamos el bocadillo, acompañado de los complementos de comida y bebida, como de costumbre, después mientras tres o cuatro nos tomamos el café tranquilamente, el resto subió al castillo, que esta en un montículo, desde donde hay una visión en redondo de toda la zona; continuamos la ruta en dirección al mirador del Garbí, y dado lo despejado del día, favorecido por los vientos del W., la visión era muy buena, divisando por el Norte más allá de Castellón y por el Sur, la visión completa de todo el Golfo de Valencia, la Albufera, y el Mongó se veia perfecto, tal es así que pude describir aproximadamente la ruta que haremos dentro de poco, en cuanto a la zona de llegada para el grupo "B", y la cima que pretenderán alcanzar los del grupo "A".
Acabada la ruta a las 14h. 30', diecisiete nos dirigimos al Rte. Bon Paladar, de Náquera donde nos sirvieron un menú aceptable por 9€, y después de pagar con una pequeña propina hubo en sobrante de 15€ para el Fdo. de Reserva, que con los 2€ que quedaban, el Fdo. Rva. tiene 17€.
Hay que reseñar que siguiendo la recomendación de Pedro Conesa, antes de empezar la ruta y al acabar, hicimos ejercicios de estiramientos musculares, de forma incipiente, pero iremos mejorando en sucesivas rutas.
Antonio Giner
******************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME A TORREBAIXA EL JORN 26 D´OCTUBRE DE 2.012
SITUACIO GEOGRAFICA:
Torrebaja a la que li fou agregada l´any 1995 ,Castielfabib , es riberenca del riu Ebrón afluent important del Turia, al igual que Vallanca, Cases Altes ,Cases Baixes, la Pobla de Sant Miquel i Ademuz o Ademuç, nom que prove del árab “Al Dämus”, formen part de la comarca del Racó d´Ademuç, comarca situada a les estribacions de la Serra de Javalambre.Torrebaja es troba en el centre de la dita comarca i a una alçaria de 750 metres sobre el nivell de la mar. La comarca es un enclau valenciá entre Castella i Aragó. En el passat fou encreuament de camins, l´antic camí reial de Aragó a Castella, hui en día la carretera nacional N-420 i N-330
DADES HISTORIQUES
En un ampli contexte la Comarca d´Ademuç compta ab diverses restes arqueológics de les époques neolítica , ibérica i romana fins a l´ocupació dels árabs .Fou conquerida per Pere II d´Aragó al any 1210, amb important ajuda dels cavallers Hospitalaris i Templaris, després tornaría als musulmans fins a que En Jaume I la reconquerira de nou.
En el que respecta a Torrebaja fou un llogaret de Castielfabib, pero en 1808 ab la desaparició dels “Senyoratges”, Torrebaja es va constituir com a municipi independent
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA: Els assitents :
Mariano Aguilar, Sento Aguilar, Amparo Aparisi, Enrique bisbal, Paco Borrego, Paco Broseta, Paco Burgos, Manuel Cantero, Vicente Capilla, Vicente Carbonell, José Casinos, Pedro Conesa, Joan Crespo, Maria Angels Del Cerro, Roger Domingo,JMiguel Domingo,Daniel Ferrer,Antoni Giner , José Latorre, Jose Vte. Lloréns, Julio Marin, Francesc Martí, Jesus Martí-Belda, Jose Martinez , Agustin Munilla , Javier Oltra, Leopoldo Oltra, Jose M. Osca, Vicent Palmero, Miguel PIá, Julio Ponce, Juan Rel, Roberto Sebastiá, Jesus Silvestre,Vicente Tatay, Pepe Torondel, Mariá Tréscoli, Pepe Verdugo, Enrique Vidal i Jose Mª Zapater, un total de quaranta sis senderistes.
En primer lloc volem donar la benvinguda als nou senderistes que s´incorporen.També als reincorporats com Vicent Andreu o Mariá Tréscoli i trobem en falta al fotográf oficial Jose María Gonzalez-Rothvoss o el croniste oficial Angel Martin i molt més senderistes absents
La marxa primera de la temporada amb l´autobus, després de varies parades eixim del Palau de Congressos a les huit del matí amb direcció a Ademúç per la Autovía A-III fins Utiel a on agafarem la carretera amb destí final a Vallanca.
Arribem finalment a Vallanca sobre les deu del matí iniciem la ruta que será líneal i constará de dos trams el primer des de Vallanca i seguint el llit del riu Buhiligues , per un camí preciós i vem els senyals del PRV 131.6 ,que indiquen entre altres la adreça a la Font del Tio Manzano o la ruta de Moya, el paisatge com diu Antoni Giner es de ensomni per el colorit que li donen els arbres junt al riu que amb ses aigües cristalines . També podem dir que es un camí d´anouers, per la gran quantitat d´anous que trobem junt al camí. La temperatura de uns setze graus, es bona en un dia més be poc asolejat
A les onze aproximadament parem per esmorçar, amb l´intercamvi habitual de fruits i begudes i després de mig hora continuem i per el camí frondós i plé d´arbres com aurons (Arces), trobem alguns xicotets salts d´aigüa , entre ells el de la “hoz del Bohilgues”on alguns baixen per a fer fotografies . El camí en general es plá i de baixada la qual cosa sa agraix, inclús hi ha un moment que degut al terreny humid per la pluja de la pasada nit pressenta alguna dificultat amb alguna xicoteta relliscada per part d´algún senderiste.També es veuen algunes plantes enfiladores i més avant una zona de orquidies.
Sobre les dotze hores trobem uns senyals que ens indica el PRV 131.6 a Ademuç di-vuit minuts i que tenim a 50 metres un arbre monumental concretament un Freixe( Fresno).Continuem el camí i trobrem un pontet, lloc per a fotografíes i més salts d´aigüa i junt al camí en alt una cova.També una zona on hi han Oms(Olmos)
En el camí continuem aparegent en terra quantitat d´anous, també trobem alguna Figuera que altra amb figues dolces i sobre tot quantitat de xops amb les seus fulles sobre tot color ocre, que li donen un colorit especial al paisatge, aixina arribem al senyal que ens indica la Font de Juan Manzano-La Hoz i prop de les tretze hores estem a Ademuç a on agarrarem l´Autobús que ens portará a Castielfabib , desde on iniciem el segon tram de la marxa i en aquesta ocasió seguim el llit del riu Ebrón principal afluent del riu Turia , el camí en aquesta ocasió es mes ample, encara que crec que té menys colorit que el tram davanter , sempre a les voreres del Riu Ebrón que porta mes aigüa que el riu Bohilgues, encara que pareix que no es veu tan neta i transpàrent trobem també algún salt d´aigüa i un espai a on es fan les fotografíes del grup.
La pluja per uns moments fa acte de presséncia, pero als cinc minuts ha parat i pareix que vullga eixir el sol.En el camí l´amic Roger entre altres veu alguna Pomera inclús també alguna Parra, amb un raim prou dolç La ruta te una durada de quasi 13 kilometres entre els dos trams i estem arribant a la fi i quasi al final el grup es fa en dos, uns que continuem vora riu i els altres per la carretera a “Torrebaja” pero a la fí s´unixen els dos grups, per arribar a les catorze hores trenta minuts al Restaurant “Casa Emilio” de Torrebaja a on dinarem per 10 euros un bon menú sobre tot de primer fesols “pintes” i de segón Osobuco , especialitat de la casa, que estave molt bó , amb begudes incloses, darreries i cafens , excepte les polémiques “Coca Coles” no incloses, en un mal detall del Restaurant.
I aixó ha segut tot, senderistes
Fins a l´altra. Adeu a tots
Francesc
****************************************************************************
CRONICA DE SENDERISME A ANDILLA EL JORN 19 D´OCTUBRE DE 2.012
SITUACIO GEOGRAFICA:
Andilla situada a la Comarca dels Serranas, a 71 kilómetres de Valencia, forma un conjunt amb les seues tres llogarets de la Pobleta, Osset i Artaj. Tenen orígens d´acord als restes arqueológics trobats al terme en cultures anteriors a l´ Edat del Bronze. Des de el penyal que domina la Vila d´Andilla es veuen les runes de la fortificació árab del Ségle XI i també prop de la Vila trobem proves del passat árab , amb restes de calçada, dos aqueductes i molins
El terme d´Andilla es travessat per dos senders de Gran Recorregut el GR-7 que uneix Gibraltar amb el Peloponeso creuan Europa i el GR-10 va des de Lisboa al Atlántic fins a Puçol a la Mediterránea, tan un com l´altre els creuarem al día de huí.
.
DADES HISTORIQUES
Abans de la reconquesta per el rei En Jaume I, fou governada pel rei moro Zeit Abuzeit o Abu Zayd, governador almohade de Sogorb, posteriorment en 1229 es va convertir en vasall de Jaume I i finalment es va adoptar el cristianisme amb el nom de Vicent,i romandrá com a traductor a la Cort de Jaume I
Al 1237 fou donada la Vila i el Castell d´Andilla A En Ximén Perez d´Arenós tal i com consta al Llibre del Repartiment, més tard en 1292 es vá establert la Baronía d´ Andilla quan l´expulsió dels moriscs i més li fou donada la Carta Pobla
Des de el Ségle XVIII, ha mantigut la seua autonomía, com a poble amb entitat própia
.DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA: Els assitents :
Mariano Aguilar,Sento Aguilar, Amparo Aparisi,Rafa Alcayne,Manuel Bermejo,Paco Borrego,José Casinos, Pedro Conesa,Joan Crespo,Maria Angels Del Cerro,Roger Domingo,Daniel Ferrer,Eliseo García ,José Latorre, Francesc Martí,Daniel Montesinos ,Agustin Munilla,Vicente Ots Angel Pividal, Julio Ponce,Juan Rel,Jesus Silvestre,Pepe Torondel,Enrique Vidal i Jose Mª Zapater, un total de vint.i cinc senderistes.
En primer lloc es prega als senderistes assitents que façen memoria i si algú no va pagar per oblit u altra causa el dinar , que ho faça efectiu fincan-se en contacte amb Roger Domingo.
La ruta començá amb un primer aplec davant el Casino en front del Palau de Congressos a Valencia a les 8 hores del matí . i després d´arribar a Andilla, a les 9 trenta hores començem la ruta que hui es de carácter circular.
Després de unes paraules amb una responsable local d´Andilla, ens recomana que fem la ruta per la zona no cremada i més perque el jorn es presenta amb amenaçes de fortes `plujes i tormentes.El día es tèrbol i amb algunes boirines. La pluja apareix timidament tant al inici com al fí de l´excursió , si bé al inici presenta un carácter més fort que fá que tingám que usar els impermeables durant alguns moments.
El camí transcurrix primer per un tros de camí d´asfalt,per a continuar per una pista forestal i més abans per un sender de pujada fins a arribar al lloc del esmorçar sobre les deu i mitja, abans d´arribar al lloc alguns hem passat per una xicoteta cascada,amb unes roques, es un lloc bonic, altres han anat continuant per la pista forestal fins a arribar al lloc del esmorçar que es un paratge amb algunes taules i una zona coberta a on aprofitem per al intercamvi de begudes i productes alimenticis, afortunadament la zona es vá lliurar del pavoros incendi del estiu passat.Concretament estem a la Font del Senyor on poguem beure aïgua no potable de la mateixa, son les deu i mitja del matí.Després de esmorçar fem les protocolaris fotografíes del grup. El paisatge afortunadament es vert amb zones poblades de pins i herbes aromátiques. El sol no apareix i es veuen algunes boirines per dalt de les muntanyes, encara que la temperatura es bona i arribará a uns vint graus i de inici uns quinze graus
A les onze reprenem el camí per un sender de pujada que en algún moment pressenta algunes dificultats sobre tot perque hem acabat de esmorçar. La gent es lleva roba per a anar més llaugers.
Hem vist un xicotet aqueducte i més avant ens trobem unes senyalitacions que ens indiquen el Sender GR-10 i GR-7, en direccions a Canales, Sacañet, Arteas ,Bejis, Ermitori de Bardés o Andilla. Fem camí per la pista forestal arribant a una zona en la que trobem un ermitori del Ségle XV, anomenat de ermita de Santa Margerida, a una alçaria de 1.260 metres sobre el nivel de la mar, fem un alt amb fotografíes del grup.
Després continuem per la pista forestal de gran baixada com ens ha advertit Roger Domingo guía que comanda la marxa camí de La Pobleta, malgrat que alguns volien anar-sen directament a Andilla, imposant-se en bon criteri la ruta del guía. Efectivament la baixada en el tram final es en un tross de molta pendent i hi ha que posar el fré de má, menys mal que no plou. El sol vol apareixer timidament.
Com a anédocta una xicoteta caiguda de “cul”, d´Angel Pividal per voler adreçar el camí, per a on no tocava. Hui Angel no ha trobat lloc per a prendre un bany. També com anédocta el senderiste Eliseu ( Il Capitano Sch), que mostrant una bona forma física i per posar-se davant ha baixat un tross camp a travers, en el lloc a on finalitzaba el tram de baixada i l´hem trobat al costat del camí camviant-se el calçat amb algún indici de esgotament.
Finalitzant el tram de baixada , el camí es totalment plá i verdós fins a arribar a l´area de la Pobleta un área ben dotada , amb cobertes, taules dos fonts i un antic forn árab a la eixida. Per açí continuem fins a La Pobleta , a on un grup minoritari decideix anar per dalt , els demés continuem amb Roger per davant de La Pobleta, més tard els primers retornaran al camí nostre perque l´altre no coduía a cap de lloc.
Nossatros o nosaltres continuem agafant un antic camí reial ,mitjeval i empedrat en alguns trams, que creua damunt un pont ben conservat de pedra , un xicotet riuet, continuem amunt i arribem a Andilla. Abans hem trobat la creu del”orca”,en el camí mitjeval
en la plaça a on están els cotxes ens refresquem a la vora de la Font, davant está el Resturant- Bar a on anem a dinar i per 10 €uros mejem de entrada unes tapes i ensalades, de primer arroç amb conill i rovellons, i de segón uns peix i la majoría embotits de la zona, amb begudes , darreries i cafens o cremats.
Finalment Roger Domingo fa uns comentaris sobre la propera marxa del próxim divendres a la localitat d´Ademuç.
I aixó ha segut tot, senderistes
Fins a l´altra. Adeu a tots
Francesc
********************************************************************************
CRÓNICA DE LA RUTA POR ALBORACHE (del 11 de Octubre 2012)
Desierta por falta de cronista
********************************************************************************
CRÓNICA DE LAS RUTAS A LOS RIOS: PITARQUE, BERGANTES Y MATARRAÑA, Y AL BARRANC DELS HORTS (del 2 al 5 de Octubre 2012)
El dos de octubre salimos con cuatro coches, catorce senderistas con destino a hacer las rutas arriba reseñadas, cuyos nombres se reseñan a continuación:
Amparo Aparisi, Angel L. Pividal, Federico Guixeres y su esposa Carmen, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, José Casinos y su esposa Juana, José Mª. Gonzalez-Rothvos, Juan Crespo, Juan Manuel Rel, Mariano Trescoli, Rafael Alcayne y Antonio Giner.
El día dos de octubre: Después de habernos tomado el bocadillo en la Iglesuela del Cid, en Casa Amada- donde pernoctaríamos esa noche-; continuamos carretera hasta Pitarque, e iniciamos la ruta del Río Pitarque, que empieza en la misma población; la ruta entre ida y vuelta dura unas 3h. 40', y es bastante llana pues discurre por la orilla y valle del río, tiene su encanto por el paisaje; el tramo donde están los buitres leonados, que nos sobrevolaban, observando nuestros movimientos, y el murmullo del agua que te acompaña hasta llegar al último tercio, donde es extraordinariamente maravilloso, donde se vislumbra en su totalidad el río, con sus aguas limpias, trasparentes que toman distintas tonalidades, según profundidad y lecho del río, con sus pozas y cascadas.
Por la tarde visitamos la población de la Iglesuela, que tiene bastantes casas, palacio e iglesia, de cierto valor arquitectónico, construidas con piedra y madera.
Día tres de octubre: Salimos a las 8h de la Iglesuela del Cid, y nos dirigimos hacia Morella y Zorita del Maestrazgo, y después de rebasar el Santuario de "La Mare de Deu de la Balma", a 1'40 km. iniciamos la ruta del Rio Bergantes, que nace poco antes de Morella, y al principio es como una rambla seca, ancha y llena de bolos de piedra, pero al poco aparece el agua, que hasta allí circula por debajo de las piedras, agua limpia y trasparente, donde las pozas son también una tentación para el baño, tentación que tres compañeros no pudieron resistir, y a la vuelta se zambulleron en el agua; pasamos por un antiguo molino, después vimos varias cabras salvajes, y en una zona donde el rio se encajona, cuyas paredes alcanzan gran altura, por encima, sobrevolándonos, volvimos a ver buitres leonados, con sus vuelos majestuosos; esta ruta tubo una duración de poco más de 4 horas, discurre por la orilla del río y no tiene pendientes, solamente los últimos 500 m. son de subida para llegar donde aparcamos los coches.
Por la tarde después de comer visitamos el Santuario de "La Mare de Deu de la Balma", que es una singular construcción que aprovecha la gruta o cueva para las distintas dependencias, solamente tiene pared construida en la parte exterior.
Continuamos camino hacia Beceite y de paso visitamos Valderrobles, que tiene un casco antiguo con casas, palacio, iglesia, y calles de piedra de estilo medieval; quedamos todos gratamente satisfechos de la visita, por su valor arquitectónico e histórico. Poco después ya sin luz solar llegamos a Beceite, donde pernoctamos dos días.
Día cuatro de octubre: Salimos de Beceite con los coches, y después de recorrer unos 6 km., llegamos al parking del inicio de la ruta del Rio Matarraña; a las 9 h. empezamos a andar esta ruta maravillosa por su paisaje, vegetación, encañonado el río, con paredes laterales de doscientos o más metros; las aguas de este río completamente salvaje, son tan limpias trasparentes con distintas tonalidades, son tan puras que hay varios carteles anunciando que está prohibido al baño, porque sus aguas son para el consumo humano; con sus cascadas, pozas, vegetación, riscos que hay que sortear -es lo único negativo de la ruta-, en conjunto forma una joya paisajística; a todos nos encantó, y valoramos como la mejor ruta de las tres que habíamos hecho.
La duración de la ruta fue de unas cuatro horas, porque llegamos hasta los estrechos y nos volvimos, ya que hacerla completa circular hubiese empleado 1 y 1/2 hora más, y algunos compañeros consideramos que era excesiva fatiga, reto que dejamos para otra expedición.
Día cinco de octubre: Salimos de Beceite 1/4 de hora después de lo previsto, en dirección a Ares del Maestre, para hacer la ruta: "El Barranc dels Horts", en cuyo punto de inicio de la ruta habíamos quedado con catorce senderistas más que salian de Valencia, pero resultó que solo habían doce porque Eliseo y Santi, -que no avisaron que no venían-, no vinieron.
A las 9h. 45', quince minutos más tarde de lo acordado, iniciamos la ruta los veinticuatro senderistas, siendo los doce incorporados a esta ruta: Enrique Vidal, José Latorre, José Mª. Osca, José Mª. Zapater, José Vte. Llorens, Manuel A. Cantero, Mariano Aguilar, Paco Borrego, Pedro Conesa,Pepe Torondel, Sento Aguilar y Rogelio Domingo.
La ruta discurre por un bosque de carrascas, encinas y sobre todo los robles centenarios, siendo el más destacado "El Roure Gros", que necesitamos cinco con los brazos extendidos para abrazar su tronco, al final de la ruta cambia el paisaje y abunda las sabinas y "coixins de monja"; la ruta de ida es toda de subida, y con el fin de no alargarla , en lugar de regresar por la rambla lo hicimos por el mismo camino de ida. El reloj marcó el momento de regresar, unos llegaron más lejos y otros se pararon a descansar, y entre estos compañeros se comento que es preciso poner en marcha ya en todas las rutas: el grupo "B", que no solo harán un recorrido menor, sino que además el ritmo de marcha será el más adecuado para ellos; de momento, dicho grupo se encargará de encabezarlo Rafa, Antonio u otro compañero que designaremos.
Después de comer visitamos el casco antiguo de Culla y después la "Carrasca de Culla", que es un árbol monumental, reseño unos datos: 23 m de altura, 30 m. de diámetro o envergadura, y la circunferencia del tronco 6'23 m.; según consta en el cartel que explica y da datos de la carrasca, dice que es la más grande de España y posiblemente de Europa.
No os diga nada de las comidas por toda la zona, porque seria muy largo, solamente os digo que hemos comido espléndidamente bien las comidas típicas de la zona, sin restricción alguna, y a precios de menú acordados, módicos; para que tengáis una idea, la pensión completa en un sitio 52€ y en el otro 50€; y la comida en Culla, típica y excelente por 13€.
Perdonarme si hay algún error, pero no voy a repasar el escrito, es domingo.
Saludos y hasta la próxima.
Antonio Giner
Amparo Aparisi, Angel L. Pividal, Federico Guixeres y su esposa Carmen, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, José Casinos y su esposa Juana, José Mª. Gonzalez-Rothvos, Juan Crespo, Juan Manuel Rel, Mariano Trescoli, Rafael Alcayne y Antonio Giner.
El día dos de octubre: Después de habernos tomado el bocadillo en la Iglesuela del Cid, en Casa Amada- donde pernoctaríamos esa noche-; continuamos carretera hasta Pitarque, e iniciamos la ruta del Río Pitarque, que empieza en la misma población; la ruta entre ida y vuelta dura unas 3h. 40', y es bastante llana pues discurre por la orilla y valle del río, tiene su encanto por el paisaje; el tramo donde están los buitres leonados, que nos sobrevolaban, observando nuestros movimientos, y el murmullo del agua que te acompaña hasta llegar al último tercio, donde es extraordinariamente maravilloso, donde se vislumbra en su totalidad el río, con sus aguas limpias, trasparentes que toman distintas tonalidades, según profundidad y lecho del río, con sus pozas y cascadas.
Por la tarde visitamos la población de la Iglesuela, que tiene bastantes casas, palacio e iglesia, de cierto valor arquitectónico, construidas con piedra y madera.
Día tres de octubre: Salimos a las 8h de la Iglesuela del Cid, y nos dirigimos hacia Morella y Zorita del Maestrazgo, y después de rebasar el Santuario de "La Mare de Deu de la Balma", a 1'40 km. iniciamos la ruta del Rio Bergantes, que nace poco antes de Morella, y al principio es como una rambla seca, ancha y llena de bolos de piedra, pero al poco aparece el agua, que hasta allí circula por debajo de las piedras, agua limpia y trasparente, donde las pozas son también una tentación para el baño, tentación que tres compañeros no pudieron resistir, y a la vuelta se zambulleron en el agua; pasamos por un antiguo molino, después vimos varias cabras salvajes, y en una zona donde el rio se encajona, cuyas paredes alcanzan gran altura, por encima, sobrevolándonos, volvimos a ver buitres leonados, con sus vuelos majestuosos; esta ruta tubo una duración de poco más de 4 horas, discurre por la orilla del río y no tiene pendientes, solamente los últimos 500 m. son de subida para llegar donde aparcamos los coches.
Por la tarde después de comer visitamos el Santuario de "La Mare de Deu de la Balma", que es una singular construcción que aprovecha la gruta o cueva para las distintas dependencias, solamente tiene pared construida en la parte exterior.
Continuamos camino hacia Beceite y de paso visitamos Valderrobles, que tiene un casco antiguo con casas, palacio, iglesia, y calles de piedra de estilo medieval; quedamos todos gratamente satisfechos de la visita, por su valor arquitectónico e histórico. Poco después ya sin luz solar llegamos a Beceite, donde pernoctamos dos días.
Día cuatro de octubre: Salimos de Beceite con los coches, y después de recorrer unos 6 km., llegamos al parking del inicio de la ruta del Rio Matarraña; a las 9 h. empezamos a andar esta ruta maravillosa por su paisaje, vegetación, encañonado el río, con paredes laterales de doscientos o más metros; las aguas de este río completamente salvaje, son tan limpias trasparentes con distintas tonalidades, son tan puras que hay varios carteles anunciando que está prohibido al baño, porque sus aguas son para el consumo humano; con sus cascadas, pozas, vegetación, riscos que hay que sortear -es lo único negativo de la ruta-, en conjunto forma una joya paisajística; a todos nos encantó, y valoramos como la mejor ruta de las tres que habíamos hecho.
La duración de la ruta fue de unas cuatro horas, porque llegamos hasta los estrechos y nos volvimos, ya que hacerla completa circular hubiese empleado 1 y 1/2 hora más, y algunos compañeros consideramos que era excesiva fatiga, reto que dejamos para otra expedición.
Día cinco de octubre: Salimos de Beceite 1/4 de hora después de lo previsto, en dirección a Ares del Maestre, para hacer la ruta: "El Barranc dels Horts", en cuyo punto de inicio de la ruta habíamos quedado con catorce senderistas más que salian de Valencia, pero resultó que solo habían doce porque Eliseo y Santi, -que no avisaron que no venían-, no vinieron.
A las 9h. 45', quince minutos más tarde de lo acordado, iniciamos la ruta los veinticuatro senderistas, siendo los doce incorporados a esta ruta: Enrique Vidal, José Latorre, José Mª. Osca, José Mª. Zapater, José Vte. Llorens, Manuel A. Cantero, Mariano Aguilar, Paco Borrego, Pedro Conesa,Pepe Torondel, Sento Aguilar y Rogelio Domingo.
La ruta discurre por un bosque de carrascas, encinas y sobre todo los robles centenarios, siendo el más destacado "El Roure Gros", que necesitamos cinco con los brazos extendidos para abrazar su tronco, al final de la ruta cambia el paisaje y abunda las sabinas y "coixins de monja"; la ruta de ida es toda de subida, y con el fin de no alargarla , en lugar de regresar por la rambla lo hicimos por el mismo camino de ida. El reloj marcó el momento de regresar, unos llegaron más lejos y otros se pararon a descansar, y entre estos compañeros se comento que es preciso poner en marcha ya en todas las rutas: el grupo "B", que no solo harán un recorrido menor, sino que además el ritmo de marcha será el más adecuado para ellos; de momento, dicho grupo se encargará de encabezarlo Rafa, Antonio u otro compañero que designaremos.
Después de comer visitamos el casco antiguo de Culla y después la "Carrasca de Culla", que es un árbol monumental, reseño unos datos: 23 m de altura, 30 m. de diámetro o envergadura, y la circunferencia del tronco 6'23 m.; según consta en el cartel que explica y da datos de la carrasca, dice que es la más grande de España y posiblemente de Europa.
No os diga nada de las comidas por toda la zona, porque seria muy largo, solamente os digo que hemos comido espléndidamente bien las comidas típicas de la zona, sin restricción alguna, y a precios de menú acordados, módicos; para que tengáis una idea, la pensión completa en un sitio 52€ y en el otro 50€; y la comida en Culla, típica y excelente por 13€.
Perdonarme si hay algún error, pero no voy a repasar el escrito, es domingo.
Saludos y hasta la próxima.
Antonio Giner
*********************************************************************************
CRÓNICA DE LA RUTA POR LA CALDERONA: "Font de la Gota" - "font del Berro" -"Font del Marge" -La Pobleta- Monastir de Portaceli del 28/09/2012
Los veintidos asistentes a la ruta de hoy, -tres comunicaron ayer que no podian venir y cuatro que habian comunicado su asistencia, no comunicaron que no podian venir-, iniciamos la ruta a las 9h., más tarde de lo previsto, en parte por esperar a que vinieran al punto de encuentro los que no habian comunicado su ausencia; los asistentes fueron: Agustín Munilla, Amparo Aparisi, Angel Luis Pividal, Antonio Giner, Enrique Bisbal, Enrique Vidal, Francisco Burgos, Jesús Martí-Belda, José Casinos, José Mª. Gonzalez-Rothwos, José Mª. Zapater, Juan Crespo, Juan M. Muñoz, Julio Marín, Julio Ponce, Manuel Bermejo, Mariano Aguilar, Pedro Conesa, Pepe Torondel, Rafael Alcayne, Rogelio Domingo, y Sento Aguilar. Hay que destcar la grata incorporación de Pedro Conesa y Julio Ponce.
Empezamos la ruta todos con chaquetón o chubasquero, y se cumplió la previsión metereológica anunciada en la convocatoria, tuvimos una lluvia intermitente, débil, lo que se dice en valenciano "purnejar", que no era obstaculo para la marcha; tomamos el bocadillo sentados en un banco -la mayoria-, y todos a cubierto, para comer tranquilos sin lluvia; bien alimentados y bebidos, iniciamos la ruta hacia la "Font de la Gota", y al poco se inició la lluvia un poco más intensa, dejando de llover al poco, y decidimos llegar hasta la fuente y regresar pués quedaba una hora y media para regresar desde la fuente, como precaución por si la lluvia se intensificaba; llegados a la fuente como no llovia nos hicimos las fotos de rigor, y una con los tres más veteranos del grupo :Antonio Giner, Rafa Alcayne y José mª. Gonzalez-Rothwos, conmemorando el sexto aniversario que José Mª., su esposa y tres senderistas más, asistieron por privera vez al senderismo un 28-10-2006.
Iniciamos el regreso hacia los coches a las 11 h. 30', con algún intervalo "purnejant", pero la mayor parte del trayecto sin lluvia; nos fuimos más pronto de lo previsto al restaurante, donde nos sirvieron un menú aceptable por 9€, y por no cobrar con monedas, todos paga os con billete de 10€, con lo que después de entregar al rte. 190€ hubo un sobrante de 20 €, y se aceptó la propuesta de destinar 6€ para hacer tres columnas de euromillones, y queda un sobrante de 14€ para seguir jugando hasta que se agote o recojamos un premio para repartir. A todos los asistentes os remitiré escaneado el boleto de euromillones.
Hasta la proxima
Antonio Giner
*****************************************************************************
CRÓNICA DE LA EXCURSIÓN A "L'ALQUERIA DELS FRARES" - LA MARJAL DELS MOROS- Y LITORAL DE LES PLAJES DE PUÇOL Y EL PUIG del 21-09-2012
A las 8h. salimos de Port Saplaya, con dirección a Sagunto, donde se encuentra entre el mar y el Polígono Ind. "Parc Sagunt", "L'Alqueria dels Frares", construcción típica del litoral valenciano, que data del siglo XVII, hoy en día es un Centro de Educación Ambiental, y cuenta con unos jardines de 70.000 m2, que permite descubrir los principales paisejes del litoral valenciano; y la "Marjal dels Moros", se llama así por estar en la partida del mismo nombre, que se le dió al encontrar una ruinas que se pensó que eran del tiempo de los moros, pero realmente correspondían a la época de los romanos; en una época anterior se llamaba "Estany de Morvedre".
La marjal comprende una zona de humedales temporales, se llenan de agua en las lluvias de otoño y duran hasta el verano, en esta época se secan casi todas, de hecho nosotros solo vimos con agua una laguna, las demás estaban secas; es una zona con acuáticas que se han adaptado a vivir todo el año, pero es a partir del otoño y en el invierno cuando abundan gran cantidad de aves acuáticas, que utilizan la zona de paso en su travesía a otros lugares, nosotros vimos las que estaban en la laguna con agua, y el resto en los carteles informativos repartidos en distintos lugares del parque, y que superan la docena de especies distintas de acuáticas.
Todos quedaron prendados del paisaje, y con la intención de volver en otra época, cuando haya agua y acuáticas, que bien podría ser a principios del año próximo.
La ruta la iniciamos a las 8h,45' con unos 25º de temperatura, con sol y una nube que nos hizo sombra hasta que regresábamos hacia la alqueria, y como la vuelta era por la orilla del mar, el viento marino nos refrescaba, con lo que la ruta no resultó sofocante, solo en la últimos 25 minutos se notó más el calor, sin llegar a ser sofocante.En total andamos 16'13 km., regresando a L'Alqueria a las 13 h. 30', donde se pudo observar toda la exposición e información que en L'Alqueria está a disposición de los visitantes. A continuación nos dirigimos con los coches hacia el Rte. "El Moset", y unos senderistas se quedarón en la terraza tomando cerveza fresca y otros se marcharon a bañarse en las limpias aguas de la Playa de Almardá, donde el oleaje podemos calificarlo de medio, pero nos sorprendió una fuerte corriente marina que venia del Sur-Este y que te arrastraba paralelamente a la orilla - jamás he soportado una corriente tan fuerte en el mar-, llevaba tanta fuerza la corriente que solo nos adentramos unos 20 m., sin perder los pies del suelo.
Ya en el restaurante tomamos un buen menú, y especialmente la calderata de arroz meloso de marisco que nos sirvieron, tal fué el agrado, que algunos repitieron dos y tres veces plato, hasta dejar la calderata completamente vacia.
Los 27 asistentes fueron: Aurelio Gimeno, Agustín Munilla, Amparo Aparisi, Antonio Esteban, Antonio Giner, Antonio Jimenez, Bernardo Blazquez, Daniel Fernandez, Daniel Ferrer, Enrique Bisbal, Enrique Vidal, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, Jesús Martí-Belda, José Mª. Gonzalez-Rthwos, Juan Crspo, Juan M. Rel, Mariano Aguilar, hermano de Mariano y un amigo -dispensa pero no me apunté tu nombre-, Paco Borrego, Paco Juliá, Rafael Alcayne, Rogelio Domingo, Santiago Garcia -"Santi"-, y Vicente Capilla. Hay que destacar que hoy se han incorporado tres nuevos senderistas : el amigo de mariano, Paco Juliá, y Santiago Garcia -"Santi".
Saludos y hasta la próxima
Antonio Giner
*******************************************************************************
SITUACIO GEOGRAFICA
Gúdar es situa en la zona anomenada Serra de Gúdar,provincia de Terol amb una població de 85 habitants i a una alçaria sobre el nivell de la mar de 1.581 metres, amb paisatge urbá pintoresc, amb un mirador panorámic que compren el Riu Alfambra i la carretera que conduix a Allepuz,per cert es el segón cognom de Roger Domingo el nostre Vice, la població te amples zones plenes de verdor, grans zones de pasturatge, terres de llavor i frondó-ses pinades.La distancia de Valéncia Ciutat es de 145 Kms, per l´Autovía Mudejar A-228, eixida de Mora de Ruviols.
DADES HISTORIQUES
Hi ha vestigis del Neolitic en tota la Comarca de Gúdar –Javalambre, també de la Edat de Bronze i de la Edat de Ferro pero es concentra en diferents población de la comarca com Abejuela, Formiche Alto i Bajo, Manzanera ,Mosqueruela,Mora de Ruviols, Ruviols de Mora, Arcos de las Salinas, Manzanera, destaca la Cabaña de las Truchas de Osicerda en Mosqueruela.També en la época ibérica tenim el iaciment del Cerro de las Majadas en el Castellar.
També l´época romana pressenta vestigis en Albentosa, Arcos de las Salinas ,Manzanera etc.Després la presséncia musulmana amb precedents visigotics entre els segles VIII al XII, en el que s´inicia la reconquesta cristiana,pero va ésser la formació de Terol al 1170,per Alfons II d´Aragó i la conquesta de Valencia al 1238 per el rei En Jaume I, les que fan que la zona siga fronterera entre la cultura musulmana llevantina i la cristiana feudal
Tota la comarca ha tingut un ric passat mitjeval, que ens han llegat diferents monuments dels ségles XIV i XV,com la Casa Forta de Mosqueruela, ajuntaments com el de Camarena de la Serra,Nogueruelas, Puerto Mingalvo, Valdelinares ,Rubielos de Mora (antigament Ruvióls, que en una época formá part de l´Antic Regne de Valéncia,ja que es una zona llímit ab la provincia de Castelló) i el Castell de Mora de Ruvióls
Aixina han arribat als nostres diez un conjunt, de masíes,”casetos”,” masicos” u “masades” que foren vertaderes unitats económiques de explotacions agrícolas i ramaderes, algunes de les quals es conserven restaurades i reconvertides en atractius establiments hostalers.
En l´época comtemporánea , tinguerem molta trascendéncia tant en les Guerres Carlistes del Ségle XIX com en la Guerra Civil espanyola del Ségle XX, posteriorment el signe més destacat ha segut la despoblació que ha afectat a tota la comarca, encara que últimament degut al fenómen de la Neu de la zona i al increment turístic especialment de la gent procedent de la País o Comunitat Valenciana,sobre tot en lÉstiu ha fet es es produixquen certes signes de recuperació per a tota la zona
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assistents :
Mariano Aguilar, Rafa Alcayne, Fernando Aparicio, Amparo Aparisi, Pascual Belenguer.Manolo Bermejo,Enrique Bisbal,Julia Blasco,Paco Borrego, Paco Burgos ,Manuel Cantero,Jose Capilla,Vicente Capilla,Eugenio Cardona,Jose Casinos. Ricardo Cerdá,Joan Crespo, ,Maria Angels Del Cerro, Roger Domingo,Daniel Fernandez, Amparo Genís,Antoni Giner, Jose Mª Gonzalez ,Julio Gonzalez,Jose Latorre ,J.Vte. Lloréns , Julio Marin,Francesc Martí, Jesús Martí-Belda,Juan Mollá,Jose Mª Osca, Vicent Palmero,Vicente Tatay, Mariano Trescolí,Enrique Vidal . Jose Mª Zapater i solament al dinar Paco López Blasco, en total trenta set senderistes.
Nova marxa amb l´autobús i fi de peridode fins a Septembre en eixida d´inici a les set i quart del matí amb les parades habituals fins a pendre l´Autovía Múdejar i arribar al poble terolá de Gúdar sobre les deu mens quart.
El jorn comença assolejat amb un vent fresquet i temperatura de vint graus, començem a caminar una pujadeta amb prou pendent fins a arribar a un lloc al costat del cementeri de a on podem vore unes vistes molt bones i a on hi ha un gran tallat i aprofitem per a esmorçar en la explanada, amb el intercamvi dels productes típics en aquesta ocassió en mínima preséncia del vi, després de esmorçar sobre les deu quaranta cinc baixem de nou al poble i començem a gran baixada per un camí asfaltat fins a trobar el sender que va seguint el curs d´un barranc a hores d´ara prou sec.Al fons podem vore alguns pinars de Pi Carrasco , també més ,els pinars Albars de la varietat sub-alpina, que més alts i llargs
La marxa será circular amb uns deu kilómetres de recorregut.Prop de les onze trobrem unes senals del sender PRTE 33 Per el “Cerro de siete lugares” i un altra per el “Barranc de les Ombrés” que es la que agafem, el sender sec per el barranc , es torna més agradable i per un paratge en més verdor i arbres i pins i , també hem vist abans alguna zona de pasturatge. Ara es trobem el llit del barranc que porta un poc d´aigüa
.Sobre les dotze trobem una xicoteta cascada que en altres moments porta més cabdal d´aigüa que ara, creuem varies voltes el Barranc i tornem a pujar un troçet per un lloc en terra i grava fins a arribar de nou al cami i juntar-mos tot , puix hi hagué un grupet que no va cumplir les indicacions del guía de hui Roger Domingo i que aná per l´atra part del Barranc , pero a la fi tots junts de nou. En el camí verdós , hem trobat alguns matolls de romer ,espigol i salvia.
A les dotze quaranta cinc arribem a una área de descans que te una Font i unes taules aprofitem per fer un xicotet descans i veure aigüa, després tornem a agafar una pista forestal primer de baixada i després de pujada continua que transurrix per l´ombra de una pinars sub-alpins amb pins prou alts, cami que de quant en quant la creuat per baix el Barranc amb una miqueta de aigüa
Sobre les tretze hores i anant de baixada trobem les senyals a Gúdar que provenen de la Font de la Devesa i el Barranc de les Umbries, el camí ben senyalizat es torna menys poblat de vegetació i sec i ja tindrem una temperatura de uns vint-i –trés graus
A les tretze i mitja podem vore les indicacions del sender PRTE 33 que ens porta a Gúdar ,provenint del Barranc de les Umbríes, podrem vore uns camps sembrats de blats i també abundants roselles
Sobre les tretze cinquanta deixem el sender i s´incorporem a una carretera de grava que ens portará de nou a Gúdar que ja la podem vore al fons. Una vegada en lo poble aprofitem alguns per a rentar-se en una Font que hi ha en una plaçeta junt al Ajuntament i d´ací a l´Autobus que está al costat i anem al poble de la Verge de la Vega.
Vullc també destacar també la llavor de Paco Burgos que va tancant la cúa dels senderistes i servix d´ajuda als últims, també la llavor dels fotografs i entre ells Jose María Gonzalez- Rothvoss, perque des de inici no sols fallar en les marxes i trau les fotos en molta qualitat i ara diu que es vol jubilar de la fotografía, esperem que no. També el fotograf i legionari M. Cantero.
El dinar al Hotel Esther, va ésser un dinar especial de fí de curs que ens constá en total 31 euros inclós l´autobús , i entre altres ha tingut de segón, Ternasco d´Aragó , i de la piscifactoría propera la Truita a la Navarresa ,també Porquet assat ,etc a més de un bon primer, com per eixemple” Alubias (fessols) Pintas , ensalades i bones darreries amb varietat, cafens i beguda diversa.
A la fí del dinar després de parlar el guía de hui Roger Domingo sobre un grup de dissidents, ell els anomená com a “rebelds” a la direcció que no es que siguen rebelds sino es que pensen d´un atra manera sobre el dinar del conductor i atres coses , que després en l´ autobús es va aclarir per a bé per de tots. I aixina passem al Acte de repartiment de diplomes de senderistes confirmats al Barranc de l´Infern, la taula que presidix el President Antoni Giner ,Vice Roger Domingo i vocals Rafa Alcayne i Vicent Capilla, amb les fotografíes de rigor, es tanca el dinar.
Es de destacar-se el convit a un “xupito” per part de Antoni Giner a tots els assitents en el seu seixanta set aniversari I després de una xicoteta sobre taula a la eixida del Restaurant del Hotel Esther de la Verge de la Vega.Sobre les cinc reprenim camí de tornada a Valéncia i en l´autobús es vá acalarir la questió polémica del dinar del conductor
Fins a l´altra “Senderistes” confirmats i no confirmats, que passeu un bon Estiu.
****************************************************************
CRONICA SENDERISME A MONTANEJOS DEL HUIT DE JUNY DE 2012
SITUACIO GEOGRAFICA
Aquest poble es troba a noranta kilómetres de Valéncia per l´Autovía Mudéjar prenint el desviament a Jérica i després de passar una carretera ben asfaltada amb algunes curves i amb totes les muntanyes plenes de pins fins a les cims. Montanejos está enclavat al Oest de la comarca castellonenca de l´ Alt Millars, sent fronterera per el nord-oest amb la Pobla d´Arenós ,per el nord amb Cortes d´Arenós, per l´est amb Arañuel i Cirat i per el Sud amb Monta, constituint per els seus atractius naturals el “Paradís de l´Alt Millars”.
HISTORIA
Població d´oritge árab que depenía de l´emir Abú Zayd fins a la conquesta per rei En Jaume I, que pacta amb Abú Zayd quan es converteix al cristianisme. Després passará a mans del Cavaller Pere Ximenez de Valltera per la seua contribució a la conquesta de Borriana junt a En Jaume I.La població manté l´identitat morisca fins a 1609 data de l´expulsió general dels moriscs i fou repoblada per els aragonessos com la resta de la comarca amb la seua repercusió cultural, que apercebim amb el seu peculiar llenguatge.
Especial menció té que tindre les restes de “Banys” que hi ha junt a la Font del Banys Arabs ( Hammans) de aigües termals, mantenint una estructura similar als banys romans amb :
El Apodyterium (Bayt al Maslaj) ,zona d´accés, recinte de vestuari i de xarrera de la gent
El Frigridarium (Bayt al Barid), sala freda amb murs grossos i planta tripartita amb arcs.
El Tepidarium (Bayt al Wastam) ,sala tèbia, amb una sola habitació gran a on es passaba més temps.
El Tepidarium (Bayt al Wastam) ,sala tèbia, amb una sola habitació gran a on es passaba més temps.
El Caldarium ( Bayt al Sajun) Sala calenta a on es prenien el banys calents, per a una estancia curta degut a l´elevada temperatura
El sistema de calefacció estaba format per una calderó junt a un forn de taulells refractaris comunicat amb el hipocausis, sala de un metro de alçária amb arcs i pilastres per a on circulaba l´aire, a més aquestes sales es trobaben junt a pous , manantials , fonts o aljubs a on per un sistema de canonades circulaba l´aigüa, fent l´evacuació de l´aigüa mitjant albellons
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assistents :
Mariano Aguilar,Fernando Aparicio , Amparo Aparisi, Bernardo Blazquez, Paco Burgos ,Manuel Cantero,Vicente Capilla,Jose Casinos, Ricardo Cerdá,Joan Crespo,Daniel Ferrer, Miguel García,Amparo Genís,Antoni Giner, Jose Mª Gonzalez,Julio Gonzalez ,Federico Guixeres,Paco Iborra,Virginia Leiva , Francesc Martí, José Martínez,Julio Marin,Bautista Micó,Agustin Munilla,Javier Oltra, Vicent Palmero,Alberto Peris,Angel Pividal, J.Mª Rel ,Vicente Tatay , Onofre Valldecabres, Enrique Vidal i Jose Maria Zapater amb un total de trenta trés senderistes
Nova jornada amb l´ autobús en eixida a les set del matí de la primera parada i s´adreçem cap a Montanejos i arribem a nou menys quart e iniciem l´eixida junt xicotet llac que forma el riu Millars amb les seues aigües termals i el antics banys de l´época morisca amb temperatura de uns vint graus, que al llarg del jorn i amb la presséncia del sol anirá pujant.
En princip anem junt al llit del riu Millars, per un camí plá i de ciment amb el guía de l´expedició Daniel Ferrer, tancant la cúa dels senderistes normalment Paco Burgos amb el “walkie talkie”. Hi ha un moment que després de deixar el camí cimentat els primers que van lleugers fan que els últims després de patir dos confussions troben la senda correcta per el sender dels Estrets.
La senda comença en una pujada constant que per alguns es fá força pesada i que aixó de qualificar la ruta de mitja-baixa dificultat es questionable per a alguns que no son de la mateixa opinió.Hi ha un moment que el sender dels Estrets coincideix amb el de gran recorregut GR 7, també coincideix parcialment amb el sender del Mont de la Copa,sobre les nou quarenta cinc minuts.
Abans hem trobat una casa amb un vallat i un “burra” ,que ha donat pas a les fotografíes corresponents.S´acostem a les deu el grup aprofita fer un alt per a esmorçar , amb intercamvi de begudes , menjars , pastes ,fruits secs , cafens i de més.Després de mitj hora reprenint la marxa.
Arribem a un punt a on el camí se estreta amb abundant malea i s´arriba a un xicotet mirador a on es poden vore uns salts d´´aigüa. Més avant creuen un pont desde a on podem vore com les aigües del Millars baixen en certa força, lloc propici per a fotografíes, son quasi les onze el matí
Continuem el camí bordejant el riu i arriben a un lloc en que el canal s´estreta i es un punt de medició del cabdal d´aigüa que porta el riu, del aigua que baixa amb molta força .Continuem el camí fins a arribar a un punt conegut com el Raig(Chorro) de aigüa, es una eixida en la roca per a on l´aigua ix del embassament ,eixint en molta força i pulveritzada ,pareix ésser una regulatzió del aigüa del embasament d¨Arenós, la questió es que com tenim que continuar per el sender , es banyem tots , malgrat passar a certa distancia, no obstant l´aigua es ben rebuda per a tots que ens servix com a refresc, en un jorn que ja sa tornat cálid, malgrat que en certs moments bufa certa brissa que fá que la marxa siga millor, continuem cap amunt ,ja son prop de les dotze hores i creuem la carretera que continúa i creua la muntanya, per un túnel. Nosaltres pujem de nou el camí o senda cap amunt i podem vore l´estructura al fons del embassament d´Arenós, continuem pujant i des de una atra prespectiva podem vore de nou el Raig(Chorro)
El sender continua in certs moments pressenta alguna dificultat de baixada perque hi han alguns tallats de roca . Hi ha un reagrupament de gent davant la certa dificultat i continuem la marxa , ja el camí es millor i de baixada.
Ja es quasi la una i vorem unes indicacions del sender I una senyal indicant “La Cova Negra” a set cents metres que es aprofitat per alguns senderistes per anar a vore-la, entre ells Angel Pividal. També troben més avant unes indicacions del sender “Cinglo dels Castillejos”, a una banda i a l´altra “Senda de la Bojera “senda local SL CV 105, que bé del Barranc de la Maimona. Continuem el cami i ja podem vore al fons el riu i el poble de Montanejos , ja estem prop ,baixem el camí i creuem la carretera a on tenim l´autobús i al costat tením el riu i la zona de banys, arribant sobre la una i quart de mig dia. Sent el recorregut de quasi onze kilometres i de unes quatre hores i de carácter circular. I unes de les millors coses hui ha segut el meravellos bany en les aigues termals, cristalines i amb quantitat de peixos.
Desprs hem anat al Hotel Restaurant”la Valenciana” a on per deu euros, hem dinat molt bé en generali a més de les begudes, de primer entre altres hem menjat fesols o mongetes estofades , arroç al forn ,sopa etc.,i de segón sobre tot el “conill al allet”, que segóns la majoría estava molt bó . A més, postres o darreries i els “cremaets” amb ron.
Açó es tot senderistes
Fins a l´altra.
****************************************************************************
EXCURSIÓN DESDE QUESA: RUTA DEL “ABRIGO DEL VORO” DEL 1 DE JUNIO 2012
Quesa esta situada en el interior de la Provincia de Valencia, en la Comarca de la Canal, a 220 cuenta con una población de 740 habitantes y una extensión de 73’20 km2.El pueblo se encuentra en un enclave privilegiado rodeado de montañas, ríos y fuentes que la convierten en un lugar con encanto.
Quesa fue sede prehistórica de asentamientos sedentarios, como lo prueban las pinturas rupestres halladas en el “Abrigo del Voro”, declarado patrimonio de la humanidad por la UNESCO Estas pinturas genuinas del neolítico, son especialmente interesantes porque no representan escenas tradicionales de caza, sino que nos muestran danzas guerreras representadas por arqueros; escena que observamos con gran nitidez, de las mejores que hemos visto en nuestras excursiones.
Entre sus fiestas destaca “La Reserva”, que es la más tradicional, se celebra el 14 de febrero. Cuenta la historia que en 1690 una epidemia arrasó con gran parte de la población de la Comunidad Valenciana, en Quesa desaparecieron todos sus habitantes, excepto una familia, esta daba alimento y cobijo a todos los que acudiesen a repoblar el municipio. En recuerdo de esto, en dicha fecha se realizan paellas con las que se obsequia a todo aquel que se acerque al pueblo; también son importantes las fiestas de San Antón y del Santísimo Cristo de la Salud.
CRÓNICA DE LA RUTA DEL “ABRIGO DEL VORO
A las siete de la mañana el autobús recogió senderistas en la primera parada de Cardenal Benlloch, y a las 7 h. 15’ en la ultima parada de Fdo. Católico, saliendo de la ciudad para recoger al resto de los senderistas en el punto de encuentro “Ruta nº4”, en total treinta y un senderista, que a continuación se detallan:
Agustín Munilla, Amparo Aparisi, Abgel Luis Pividal, Antonio Esteban, Antonio Giner, Antonio Perez, Bautista Micó, Daniel Fernandez, Enrique Bisbal Enrique Vidal, Federico Guixeres, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, Francisco Fayos, Jesús Marti-Belda, José Latorre, José Casinos, José Mª. Gonzalez-Rothvos, José Mª. Zapater, José Ramón Gimeno,José vte. Llorens, Juan Crespo, Juan M. Rel, Julio Gonzalez, Manuel Angel Cantero, Manuel Bermejo, Paco Borrego, Ricardo Cerdá, Roberto Sebastiá, Vicente Sanchis, y Vicente Tatay.
Llegamos al punto de inicio de la ruta en el área recreativa de “Los Charcos”, a las 8h. 55’ y de inmediato iniciamos la ruta con una temperatura agradable de 19º, cielo despejado.
La ruta fue guiada por Bautista Micó, ayudado por Antonio Giner en la cabecera y cerrando filas Paco Burgo; gran parte del recorrido fue por la umbría de la vegetación, con variedad de pinos, fresnos, y con el aire perfumado por la variedad de plantas aromáticas y medicinales; la ruta discurre gran parte por la orilla del Cañón del Rio Grande, otros tramos por el mismo lecho del rio, y de vez en cuando cruzando de una parte a otra del rio sin ninguna dificultad ya que el nivel del agua es bajo y se hace por encima de losas de piedra; el rio lleva una corriente de agua limpia que forma pozas que se suceden, y cascadas y gorgos naturales, siendo las pozas más grandes las que están más próxima al área recreativa; el paraje es de extraordinaria belleza natural; al final de la ruta de ida esta el “Abrigo del Voro”, con pinturas rupestres con cuatro arqueros en una danza ritual, esta representación junto con las de la cueva de la araña en Bicorp, sun una de las pocas que no están referidas a escenas de caza.
El regreso lo hicimos por la misma ruta de la ida, en lugar de hacerla por la zona del Planil , -que es la ruta circular-, con el fin de andar por zona más fresca con alguna umbría, y con la posibilidad de refrescarse tirándose agua limpia y fresquita del rio a la cabeza; y así llegamos por un desvio a la izquierda de bajada a la zona de las pozas donde nos bañamos en las aguas limpias, trasparentes y fresquitas, algunos disfrutaron más ya que se desplazaron a la anterior poza con cascada de agua incluida. Después del baño quedamos recuperados, relajados y como nuevos.
La sensación de todos es de haber disfrutado de una ruta maravillosa, y sin agobios de esfuerzos físicos.
En Quesa en el Bar – Rte. “La Parrra”, nos sirvieron una comida y postres del agrado de todos, bebida sin restricción –nosotros no abusamos-, café y “cremaets”, al precio ajustado de 9€. Todos quedaron contentos con la calidad de la comida y servicio.
Dado que hoy no ha acudido ningún cronista, me ha tocado hacer la crónica a mi.
Antonio Giner
CRONICA SENDERISME AL MONTCABRER-SERRA MARIOLA AL JORN VINT I CINC DE MAIG DE 2012
SITUACIO GEOGRAFICA
Cocentaina,també es dia abans Concentaina ,situada a una de les voreres del Serpis , te en la vessant est de la Serra de Mariola del Pic del Montcabrer de 1.390 metres d´alçária dins de la Comarca del Comtat, están la Serra de Mariola part a la provincia d´Alacant i part al llímit en la de Valéncia.El Montcabrer es el tercer cim més alt de la provincia d´Alacant , després de l´Aitana i el Puig Campana. El nom de Montcabrer prové deguat a que antigament els ramaders duien a pasturar les cabres al Montcabrer
HISTORIA
Cocentaina té una important ubicació al paleolitic,neolític i época prerromana, amb tres abrics amp pintures rupestres, l´Abric d´Alberri, el de la Paella i el de la Penya banya declarats Patrimoni de la Humanitat al 1998
Cocentaina rep el nom de la regió de la Contestania,amb important iaciment iberics com el de la “Serreta”.També va esser important bastió a l´epoca musulmana.
Al 1245 va conquerirla el Rei En Jaume I . Més tard Roger de Lluria va construir el seu alcassar a on hui está el Palau del Comtat. En 1609 es va produir l´expulsió dels moriscs estiman la población en 2000 cristians i 1000 moriscs.
Al Segle XVIII, la zona es recupera economicament i passa a dependre del Ducs de Medinaceli. En el segle XIX, se industrialñitza principalment textils ,calçats amb influencia de la arribada del tren d´Alcoi -Gandía
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assistents :
Mariano Aguilar , Amparo Aparisi, Manolo Bermejo,Enrique Bisbal,Paco Borrego, Paco Burgos ,Manuel Cantero,Vicente Capilla,Jose Casinos, Ricardo Cerdá,Joan Crespo, Roger Domingo,Carlos Gabarda, Cris Gabarda, Miguel García,Antoni Giner,Jose R. Gimeno, Jose Mª Gonzalez ,Federico Guixeres,Virginia Leiva ,J.Vte. Lloréns , Francesc Martí, Jesús Martí-Belda,Julio Marin,Bautista Micó,Daniel Montesinos,Agustin Munilla,Javier Oltra,Jose M. Osca, Vicent Palmero,Angel Pividal, J.Mª Rel ,Vicente Tatay , Onofre Valldecabres i Enrique Vidal amb un total de trenta quatre senderistes
Nova jornada amb l autobús en direcció a Bocairent , a on depres de dos dubtes en dos reotondes arribem finalment a la Font Mariola sobre les deu menys quart i com el llo es propici es es fa l´hora de esmorçar , esmorcem en unes taules i seients de fusta junt a la Font i després de l´intercaqmvi de productes a les deu i quart amb jorn calurós i 18 graus Començem la marxa per una pista forestal , que ens dura per un recorregut de quinze i mmig kilómetres fins al cim del Montcabrer al grupa A majoritari comandat per Roger Domingo i al grup B minoritari comandat per Antoni Giner fins al Refugi de Muntanya i la Cava Arquejada amb un recorregut de uns catorze kilometres
Passem per una indicació de la Foia Ampla que queda a la dreta , continuem per la pista forestal hem vist primer un cavall al costa de una casa i després uns altres cavalls pasturan. Arriba un moment en que el grup A i B es separen.
Nosaltre4s els del grup A majoritari deixem la pista forestal i prenim la el sender PR CV 27 . que ens portará fins al Cim del Montacabrer, cada vegada més costa amunt amb el día clurós que estem patint amb uns 22 graus, menys mal que de quant en quant tenín un vent fresquet en nosaltres.
Una vegada alcaçem el cim fem un descans en lo alt i disfruitem de les meravelloses vistes i reprenim el descens hi hagent algo de desorientació per part del grup perque uns baixen per un camí de cabres ,els altres coninuem per el camí , pero a la fí es incorporem al camí de cabres en un decens una miqueta complicat, després el camí s´unix al sender correcte i ja anem per un sender normal , tenim meravelloses vistes entre elles el pic del Benicadell i al fons le embassament de Beniarrés amb el riu Serpis.
Continuem el decens he passat al costat de una Font seca i me avant hi ha una indicació a la Font de Sanxo. Continuem baixant amb indicacions del sender PRCV 27 en destins a Agres i Cocentaina, també mes avant ens indica el desti a la Cava Gran i al Refugi de Muntanya.
Ara el camí ja es torna de pujada quan el sol está calfant, es el moment que arribem a la Cava Arquejada a on hia una xicoteta Font i es unim a la resta del grup, després de vore els restes de la Cava Arquejada i de un xicotet descans reprenim el camí de tornada per la pista forestal, cami pedregós per quasi tot de baixada, que ens portará pro’p del área recreativa a on hia una Font i una bassa de regenearió de especies fluvials i després de refredar-se una mica i omplir els recipients amb aigüa, continuem fins a l´ultima área a on está la Font Mariola i l´autobús sobre les tres i quart , partint fins a Bocairent a on en el Restaurant el Cincell , prenim el menú en aquesta ocasió per 13 euros , degut a l´increment per begudes.
Després ja en l´autobús el Coordinar Antoni Giner ens oferix un recital de la princessa Mairola , que es desentrotlla en la antiga Contestania de l´Imperi Romá. I aixina entre la animació del senderistes asrribem als punts del destinació. El senderiste Jesus Martí Belda ens prega que contesteu a les enquestes que envía per a millorar els viatges
Aixó es tot i fins a l´altra
Adeu senderistes
Francesc
CRONICA SENDERISME DEL BARRANC DE L´INFERN AL JORN DIVUIT DE MAIG DE 2012
Vall de Laguar Fleix
SITUACIO GEOGRAFICA
Dins de la Comarca de la Marina Alta es troba Fleix ( Poble de En mig)a una alçaria de 440 metres sobre el nivel de la mar i al Nord de la provincia de Alacant poblat del Vall de Laguar, de quin ajuntament forma part ,junt a Campell( Poble Baix) i Benimaurell( Poble de D´Alt), trobem el Barranc de l´Infern, congost tortuós amb 6.500 escalons de pedra conegut amb el nom de la” Catedral del Senderisme”.Entre atmellers podem vora la Serra anomenada Coll Verd a on s´assenten els poblats de Fleix, Campell i Benimaurell
".
DADES HISTORIQUES
La vall de Laguar es un topónim arab evolució de “Al Agwar” que significa coves, es pot dir que la seua história comença al segle XIII, sota el govern del Cabdill “Al –Azraq”,que va significar un obstacle a les conquestes del rei En Jaume I, amb el que signaren un tractat de vasallatge amb una treva de trés anys, que es vá trencar a l´any 1247 per la pressió de les tropes cristianes al senyoriu i després de deu anys de exili font vençut a la fi d´Abril de 1276.Després de la pacificació de les muntanyes de la Marina, varen ésser repartides les terres entre els militar i els cristians vells
Mes tard , Carles I decretá el bateig dels moriscs.Felip II ordená el desarmament de tots els mateixos i finalment Felip III dictá el famós decret de expulsió, sobre tot al Nord d´Africa, sent la Vall de Laguar u dels ultims reductes moriscs i al 1611 es produeix la repoblació de la Vall, per agricultors procedents de l´Illa de Mallorca
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assistents :
Mariano Aguilar i Julio Gonzalez (solament a la marxa),Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Enrique Arocas,Enrique Bisbal,Bernardo Blazquez(Heroi del Penyagolosa)Paco Borrego, Paco Burgos ,Manuel Cantero,Vicente Capilla, Ricardo Cerdá,Joan Crespo, ,Maria Angels Del Cerro, Roger Domingo,Daniel Fernandez,Daniel Ferrer,Carlos Gabarda, Cris Gabarda, Miguel García, Mara Genís, Aurelio Gimeno,Antoni Giner, Jose Mª Gonzalez ,Federico Guixeres ,J.Vte. Lloréns , Francesc Martí, Jesús Martí-Belda,Bautista Micó,Angel Moreno,Juan Muñoz,Javier Oltra, Vicent Palmero,Alberto Peris, J.Mª Rel ,Vicente Sanchis,Vicente Tatay.Onofre Valldecabres,Enrique Vidal i Javier Palau , i Jose Mª Zapater , en total quaranta i un senderistes.
Nova marxa amb l´autobús en eixida d´inici a les set del matí amb tres parades en direcció a la AP-7, eixida de Ondara i camí d´Orba , arribant a Fleix sobre les nou i quart del matí ,el jorn es núvol afortunadament quasi tot el día i tímida presencia de l´uxó a la fi de la jornada , amb un vent fresc que s´agradeix, principalment quan per moments apareix el sol.La temperatura d´inici es de 18 graus que s´incrementa al llarg de la marxa fins a uns vint-i quatre graus.
La distáncia recorreguda será de uns catorze i mig kilómetres, amb dificultat mitjana-alta i un temps de durada de unes cinc hores i mitja, per un sender el PRV-147, principalment amb un traçament de escalons de pedra fets per els antics pobladors que es suposa moriscs
Només eixir del Fleix trobem la Font i per els diferents canys ix aigüa molt fresca i un cartell que ens indica el Barranc de Fleix, una miqueta més avant tenim el Safareig o Llavador de Fleix que es troba en estat perfecte.
No tardará en apareixer l´impressionant baixada al llit normalment sec del Riu Girona i la no menys espectacular pujada de la vessant contraria del Barranc.
Hem passat també per el Barranc del Salt , de varies desenes de metres d´alçária. Sobre les nou trenta cinc del matí creuen el lloc anomenat “El Forat”, es un forat tallat en la roca que ens permet avançar i anar baixant fins que arribem a baix del barranc a un lloc a on el grup decidix esmorçar sobre les deu mens quart i després del intercamvi de begudes i productes per a lluitar contra la fam i sed, començarem a pujar un desnivell de uns 300 metres per el sender de escales.
Pel camí hem pogut vore unes cascades seques ,pero que en moment de pluja cau l´aigüa en molta intensitat.El camí de pujada es torna dur i fa un zig-zag constant, en un camí de poca vegetació en lo que a arbres es referix i a base de matolls i arbustes baixos i plantes com els margallons, es trobem unes senyals que ens conduixen entre altres llocs a les Juvees d´Enmig, per una senda sense tanta pedra i en més vegetació,arribant al Pou de la Juvea a on es refresquem i l´amic Bernat Blázquez bombeiga l´aigüa del Pou amb un antic aparat que ja fea molt de temps que no veiem. La calor va está fent efecte en la majoría de senderistes
Una vegada deixem el Pou el sender ens conduix a un cami covert amb ciment. No es molt llarg i a la fí del camí trobem algunes cases de camp en no molt bon estat, anem en direcció de Juvees de D´Alt, quan son les onze i mitja i prenim de nou el sender que va estretant-se i es de baixada, que en un moment el camí porta un xicotet cabdal d´aigüa, que prové de la Font de Reinós que fa que el terreny estiga húmid i relliscós i que es produisca alguna relliscada com la de la senderista Mara Genís ,sense consequéncies, a la fi del camí tornem al llit del Barranc. Des de açí afrontem una altra de les pujades que ens conduir´`a fins a les Juvees de D´alt i tenim bona ocasió per a disfruitar del paisatge
Una vegada arribem a les Juvees d´Alt, açí hi ha un cartell que ens indica a Benimaurell hi han 3,2 kms de distancia i son les tretze hores aproximadament, anem bé de temps pero no hi ha que dormir-se. Com anécdota anteriorment hem tingut l´extraviament per moments de Juan Muñoz, que es va entretindre´s una mica i va pendre un altre sender, pero amb la col-laboració de Roger Domingo, va poder tornar amb tot els senderistes.
Manprenim un nou descens fins al Barranc de Racons, en aquest lloc els escalons pareixer estar millor conservats, a la fi arribem al fons del Barranc de Racons i començem , la darrera pujada sinuosa i escalonada i crec que per tots més problemática i sobretot per a Vicent Sanchis que ha patit uns problemes musculars ,tenint que donar-li Bernat Blazquez uns massatges que li han anat prou bé i també Aureli Gimeno ha patit uns problems gástrics i en l´ultim tram final han precissat la ajuda del sempre solidari Roger Domingo i algún company més, que en la corda de Manuel Cantero han fet que la pujada final fora més suau, una vegada coronat el cim del Barranc, hem baixat fins a la Font dels Olbis, a on la gent sa refrescat i ha vegut bona cosa d´aigüa cristalina i fresca.Després del xicotet paró en adreçem al poblat de Benimaurell, per un camí ple de cirerers, també en el camí alguns atmellers.
D´aquesta manera arribem abans de les tres i mitja a Benimaurell al Restaurant “Jalisco”, a on per nou euros dinem prou bé en general encara que els que menjarem arros al forn, estava “empastrat” pero bé , beguda no faltá de totes classes inclos un vi “tinto” de Xaló que no estave gens mal, incloent també el café “cremaet” i atesos per la romana amiga de Roger Domingo i com hem vingut a la Catedral del Senderisme de la Comunitat Valenciana i tota Catedral té un Bisbe acordarem que Mossén Roger Domingo fora el Bisbe solidari i honorari, que ens donara a tots els 41 senderistes assitents el titol de “Senderistes Confirmats”.
Després del dinar aprofitem el viatge per a comprar bones cireres a cinc euros la caixa de 2 Kgs o six euros segons el lloc de venda, inclús algú més barat encara. I aixina sobre les cinc i mitja estem a l´autobús camí de tornada.
Fins a l´altra “Senderistes” i Adeu
Francesc
***********************************************************************
CRONICA SENDERISME DEL PIC DEL PENYAGOLOSA AL JORN ONZE DE MAIG DE 2012
SITUACIO GEOGRAFICA
Vistabella del Maestrat a on está enclavat el massís del Penyagolosa, está situada al llimit de la provincia de Castelló amb Terol en el sector septentrional de la provincia i a 72 kilómetres de la capital de la Plana, tenínt el Pic emblemátic del Penyagolosa amb 1814 metres d´alçaria,Vistabella té una formació “kárstica” amb una terra molt fértil recorreguda per una rambla de plá i ses aïgues es perden per un mistrios albelló anomenat del “Quiño”, antiga zona de pantá.
DADES HISTORIQUES
Vistabella fón habitada per els íbers, romans i musulmans.Al segle XIII, va ésser conquerida per els cristians i al 1251, Guillem d´Anglesola i Constança d´Alagó otorgaren la primer carta pobla a Berenguer d´Anglesola fins a 1303 en que fon venuda a l´Ordre del Temple fins a la seua dissolució i en aquel momento al 1307 , va pasar a l´Orden de Montesa.En 1345 Vistabella junt a sis pobles més del Maestral, Culla, Atzeneta Benafigos, Benassal, la Torre d´En Bessora i Vilar de Canes, constrituiren la “Setena de Culla”, asociacció destinada a defendre els drets de ramaderia i herbatge i explotación de recursos pecuaris i forestals ,unió que perdurá fins al Segle XIX.
En 1338 fon residencia del Rei Pere el Ceremoniós i des de ací enviá una embaixada al Papa per a tractar temes de estabilitat política.En 1382 el Maestre de Montesa li atorgá la segón carta Pobla a Pasqual Sobirats i altres. El nom de la comarca de Maestrat bé precisament de l´importáncia del Maestrat de Montesa per a la zona. En la Guerra de secessió Vistabella va recolzar al borbó Felip V, sent asediada pels particaris dels Austries.Després va esser reducte contra els francessos i posteriorment la población fon bastió carliste., quedan enclava al 1936 en zona repoblicana.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assistents :
Mariano Aguilar i germá,Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Enrique Arocas,Manolo Bermejo,Paco Borrego, Paco Burgos ,Carlos Gabarda i filla, Manuel Cantero, Jose Casinos, Ricardo Cerdá, Vicente Daroca,Maria Angels Del Cerro, Roger Domingo,Daniel Ferrer, Miguel García, Mar Genis, Antoni Giner, Jose Mª Gonzalez, Julio Gonzalez ,Federico Guixeres , Francesc Martí, Jose Martinez,Agustin Munilla,Juan Muñoz Jose Antonio Perez Gonzalez, J.Mª Rel,Roberto Sebastiá ,Vicente Tatay.Enrique Vidal i un Amic, i Jose Mª Zapater i tres senderistes de Castelló, Rosa Carreras,M.Angel Farinós i Julián Larios.
Nova marxa amb l´autobús en eixida d´inici a les set i quart amb tres parades més arribant per questió de tráfic i distancia al Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa a les deu del matí. El dia va ésser calurós amb temperatura inicial de 18 graus que va anar pujant al llarg del jorn.
La distáncia recorreguda fon de 14,1 kilómetres per a la ruta A, de pujada al Pic, teóricamen la de dificultat i de 17 kilómetres m la ruta B “fácil” ,comandada per Antoni Giner i six senderistes més entre ells Angels del Cerro i una nova senderista que finalitzaren prous asfixiades
Com es feia tard només arribar al Ermitori de Sant Joan a 1400 metres d´alçaria, el grup decidix esmorçar en un lloc cobert amb taules i bancs de fusta i després del intercamvi del productes , enfilem per inciar la marxa
Aixina ens dirigim al BarranC de la Pegunta , un lloc molt bonic en moltes indicacions sobre les plantes habituals del Barranc, un lloc amb molta ombra que per al diía tan calurós s´ agradreix, el sender es quasi tot de pujada i prou senyalizat
En la zona hem pogut vore especies i plantes con l´auró(Arce), la sabina negral , el rab de gat blanc o el Pi negral, també la bufalaga o zones amb falagueres o espigoleres
En el Camí es trobem amb la Font de la Pegunta, després de vore que el Barranc portava aigüa en alguns trams. En la Font es refresquem i disfruitem del entorn del Barranc que es una microreserva.Continuem ascendint per el Barranc que ens porta a la Pista forestal i després de passar per un lloc anomenat el “corralito”, prenem el Grup A . el grup més nombrós , de uns trenta senderistes, el sender de l´esquerra , fins al cim, i el Grup B , el minoritari continú per la pista forestal amb la intenció de rodejar la muntanya del Penyagolosa
El grup A continúa fins al cim per un camí que cada vegada puja més i ja tenim la prséncia en tota la seua intensitat de l´uxó, que va calfant més i més. El sol ens fará suar puix cada vegada el camí té ménys vegetació al contrari de la etapa anterior en el seus pinars del Barranc de la Pegunta.Abans de pujar al Cim es trobem un refugi a on l´´ Amic Jose Maria Gonzalez Rothvoss, es pren un descans puix li fa mal el coll i te algún mareig, li acompaña Manuel Cantero.
Finalment tot el grup corona el Cim del Penyagolosa ,incluint els dos últims, ens fem les fotografíes de rigor en el Pic , de a on es veuen merevelloses vistes, encara que les boirines lluntanes fan que no pogam vore la mar perfectament. Hi una anécdota del germá de Mariá Aguilar en la vigilanta forestal del Pic, que la rep en molta “simpatía”, quan li pregunta si té una Coca Cola per a ell
Es el moment de tornar per el mateix camí i fins a trobar la pista forestal , el camí de baixá molt més millor i arribem a la pista i un grup decidix tornar per el Barranc de la Pegunta i atre grup es queda per a rebre al Grup B.
El grup que torna primer continúa per el Barranc i quan arribem a la Font de la Pegunta de Nou es refresquem i alguns es llavem els peus en ses aigües cristalines i gelades, continuem aixina fins a arribar a l´autobús, a on tenim que esperan quasi fins a les quatre al grup B, aixina es que a les ix de la vesprada estem encara a la taula del Restaurant a Vistabella del Maestrat, acabant de dinar, a on hem dinat alguns la típica Olla o Sopa de la casa de primer a més de ensalades i de segón embotit , costelles de proc i xulletes de corder amb all i oli i creïlles. A més de les begudes, postres i cafens i sobre tot una exquisita tarta d´armetla feta per Amparo Aparisi, per a cel lebrar el dia del seu Sant,que es el proper diumenge
I fins a ací es tot, senderistes.
Adeu a tots
*****************************************************************************
EXCURSIÓ BARX – FORAT DEL AIRE – BARRANC DE MENESA (04-05-2012)
Història de Barx:
Els primers pobladors es remunten al paleolític, en l'època del magdalenià, segons les troballes trobats de la Cova del Parpalló (Gandia) i de les Malladetes (Barx), que constitueixen dos dels jaciments prehistòrics més importants de la regió mediterrània peninsular. Els materials arqueològics en elles obtinguts testimonien que fa 29.000 anys i, de manera ininterrompuda, fins fa 11.000, l'home va ocupar aquesta zona, desenvolupant un estil de vida caçador i recol · lector. La seva cultura material es va caracteritzar per l'elaboració d'estris de pedra i os, i un dels aspectes més singulars de Parpalló és l'haver proporcionat una rica col·lecció de plaquetes calcàries gravades i pintades, amb representacions d'animals i altres temes.
Ricardo diu que ha vist “una cabreta amb quatre potes y dos banyes”. La seva existència ens informa de l'alta capacitat artística i simbòlica d'aquelles poblacions del passat.
Durant l'Edat Mitjana Barx va estar habitat per musulmans, fins que Jaume II el va lliurar al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna i pràcticament es va despoblar.
La relació entre Barx i el Monestir no sempre va ser fàcil durant els més de 500 anys en què va estar vinculat, el conflicte més important va esclatar en 1778, quan els barxeros presentar un plet contra l'abusiva autoritat de l'abat, però, van haver d'esperar fins l'exclaustració de 1835 per sentir-se lliures d'obligació cap als seus antics senyors. El 1835 Barx es va convertir en municipi independent.
En el terme municipal de Barx hi ha bonics paratges naturals, com la "Cañada Real de Castilla" o camí Assegador (utilitzat en l'antiguitat per al trànsit de guanyats i pel qual trobem diverses fonts), i meravelloses vistes com el mirador de la Vesteix-te o el pic del Mondúver (841m), des d'on s'albiren bells valls, com la Valldigna o la costa des de València fins Dénia.
La dissolució de les calcàries ha donat com a resultat la formació d'avencs naturals, com el forat de l'aire, l'avenc d 'Aldaia o l’avenc de la Donzella. La cova de les Malladetes i la del Parpalló (Gandia) són importants per les restes arqueològiques que s'han trobat en elles.
A les 9 del matí iniciem la caminada des de la Font de la Drova, amb una brisa fresqueta i sense a penes lluir el sol, després d'una primer aplec en el Pàrquing de l'Hotel Albufera i aconseguir aparcar la dotzena de cotxes en l'esplanada de la font.
José María Osca ens aconsella, als que portem cotxes de classe treballadora, que adquirim un Mercedes per a les pròximes excursions. Desconeixem si és agent comercial d'algun concessionari.
Hi ha un repartiment generalitzat de Barrets. Comencen les primeres elucubracions sobre l'objecte social de l'espònsor, Energia solar, Marca de rom, Casa d’apostes...?
Els 39 valents/senderis tes som:
Agustín Munilla, Alberto Peris, Amparo Aparisi, Ángel L. Pividal, Ángel Moreno, Antonio Esteban, Antonio Giner, Aurelio Gimeno, Bernardo Blázquez, Daniel Fernández, Enrique Bisbal, Enrique Vidal, Javier Palau, Francisco Burgos, Javier Oltra, Jesús Martí-Belda, José Casinos, José Mª. Gonzalez-Rothvos, José Mª. Osca, José Mª Zapater, José Vte. Llorens, Juan Crespo, Juan M. Muñoz, Juan Mollá, Julio González, Manuel Bermejo, Mariano Aguilar, Viçent Aguilar, Miguel García, Onofre Valldecabres, Paco López, Rafael Alcayne, Ricardo Cerdá, Rogelio Domingo, Salvador Tormo, José Barber, Vicente Capilla, Vicente Palmero y Vicente Tatay.
Caminant, caminant es fan les 10 del matí i la plebs comença de murmurar 'Fa Fam' capitanejats per Espàrtac (Altres diuen que és Bernardo) , el murmuri prompte es converteix a rugir, passant als pocs minuts a reclamar amb grans estrèpits '¡¡¡Volem Esmorzar!!! '.
Finalment, som honrats amb una parada per a reposar forces, en una vessant orientada a l'est on desfruitem dels rajos de sol de primavera, si bé al tindre un pendent molt pronunciada dificulta la comunicació entre els elements situats en la part alta i baixa. Conseqüència d'això 'la llibertat de moviments de les persones, capitals i coses' (UE dixit) tenia moltes traves, dificultant el comerç de productes típics. Les olives de baix no pujaven cap amunt, el 'El ví del president s'ha desparramat' (Rogelio Dixit), els cacauets ixen volant cap a baix... Passem al segon acte amb les postres i les taronges que no arribaven als pisos alts, Amparo hui no ha fet coca (corren rumors que se li ha estopejat el Thermomix digital) , els amos de la petaques de vidre no s’atreveixen a llançar-les, el Café es cau amb el moviment dels gots, les figues, dàtils i dolcets cauen pel terra... En conclusió desastre total.
Reiniciem el camí, ja amb millor ànim, si bé la senda es va fent un poc angosta, experimentant els massatges dels esbarzers pels braços. El massatge de cames està reservat només per als que porten pantaló curt.
Passem pel 'forat de l'aire de 118 metres de profunditat pel qual ix aire calent, arribem al 'Pla dels Avencs' de 750 metres d'altitud i ens dirigim al 'Venc d'Aldaia' que és espectacular per la profunditat i amplitud de la bocana de 80 metres de profunditat. Només els que tenen una bon assegurança de vida s’atreveixen a aguaitar, i allí adornant la gran bocana està el fleix florit amb el seu color verd maragda preciós, admirat per la seua bellesa i per ser molt escàs en els nostres paratges.
Iniciem el camí de volta en descens (Els més malvats diuen que anem en direcció contrària als cotxes, proposen que un es faça el ferit i cridem a l'helicòpter de rescat) .
Continuem pel Barranc de Manesa amb sureres, pi roig, alzines, alborços, algun fleix, falagueres, mare-selva, i diversitat de plantes florides de distints colors, predominant el malva i blanc, els distints arbres, arbustos i plantes ens els explica el guia de hui que és Salvador Tormo, amant de la botànica, amb la qual cosa l'excursió de hui adquireix una altra dimensió en el sentit del coneixement i apreciació de l'entorn natural, perquè el senderis me no sols és caminar, sinó desfruitar de la naturalesa en el seu estat salvatge, i de la bellesa dels paratges.
Junt amb el camí veiem penjat en un pi el cap d'una 'Vaca muerta' (Salutacions i lloes perquè Repsol ens puge la gasolina) amb els seus dos banyes. Després de les pertinents consultes, amb Jessica Fletcher i Serlock Holmes, s'imposa la hipòtesi de treball que es tracta d'una vaca que es va escapar de les festes d'algun poble pròxim.
Ja de volta passem per la 'Font de la Benita' que té una aigua fresca, fina i agradable pel seu davall contingut en calç, on alguns dels senderis tes aprofiten per a beure i refrescar-se.
Al final de la ruta arribem a la Font de la Drova, amb aigua fresca, semblant a la de La Benita, i al ser de major amplitud i dos canelles, quasi tots aprofiten per a refrescar-se per dins i per fora, perquè el cos agreix el llevar-se la suor en el rostre.
El menjar de hui comença a les 14:45 on el primer plat a triar era ensalada o ensalada, segon arròs al forn o paella, postres gelat o gelat,... Almenys el preu era barato/barato i es va beure quanta cervesa es va demanar.
Ja en la sobretaula iniciem un debat on ix a lluir el descontentament de la majoria amb l'actual Presidència de l'Associació de Jubilats.
Es planteja l'excursió al Penyagolosa per a la setmana que ve.
Els amics del Camí de Santiago sol·liciten una subvenció, ..., i es planteja també fer a partir del 15 de Juny una eixida d'uns 6-7 dies a un Parc Natural Nacional de Pirineus, i amb preferència per Sòria: El Canó del Va riure Llops, La Fontona, Casarejos, Covaleda, Urbión, Vinuesa, Catalañazor, etc.. etc., i d'allí passarem al Monestir de Sitges i a Bobadilla dels Ferrers, etc. - Meravelloses rutes i menjars! En pròximes dates tractarem el tema a veure si es forma un grup per a anar.
Fins a la pròxima companys.
Lladró y Marqués.
***********************************************************************
BENIATJAR - SITUACIO GEOGRAFICA
El municipi està situat en la vessant Nord de la Serra de Benicadell , en el sector Sud de la Vall d'Albaida. El riu Micena circula de Est a Oest, per tot el límit Nord; li afluïx el barranc de Beniatjar, que servix de límit per l´Oest.. En la muntanya hi ha una extensa zona de pineda i
muntanya baixa,. Predominen els cultius de secà vinya, cereals i olivera. Aprofitant l'aigua de diverses fonts per mitjà de basses es cullen creïlles, dacsa i hortalisses.
muntanya baixa,. Predominen els cultius de secà vinya, cereals i olivera. Aprofitant l'aigua de diverses fonts per mitjà de basses es cullen creïlles, dacsa i hortalisses.
El poble està sobre un altell al peu del pic de Benicadell . L'església està dedicada a la Mare de Déu de l'Encarnació; té dos taules atribuïdes a Joan de Joanes . Dins del terme està el Castell de Carbonera a la cresta de Benicadell
DADES HISTORIQUES
Encara que hi ha restes de la cultura del Bronze, l´oritge de Beniatjar es una alquería dels moriscs, que fou conquerida per rei En Jaume I i donada a Pau de Tarazona el 1258, al any de l´expulsió morisca vivien cent families. Es va eritgir en Baronía pertenyent primer al Primer Duc de Vila hermosa i després al Marquessat de Milá. Conjuntament amb Otos formá vicaría eclesiasticament depenet de Rafol de Salem fins al any 1535 i al any 1574 es constitueix parroquia independent.
.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Onze valents més un.
Els assistents : Fernando Aparicio, Ricardo Cerdá ,Manuel Cantero,Vicente Capilla,Ricardo Cerdá ,Juan Crespo,Eliseo Garcia, Francesc Martí, Juan Muñoz,Angel Pividal Jose Maria Osca i Paco López que no va vindre al dinar
Després de l´apléc a l´aparcament de l´hotel Albufera, a la Pista de Silla,a les huit del matí a on es pressenta Antoni Giner i dona unes notes no venint a la marxa per motius de revisió médica ien dona l´encarrec de pasar per Jose Maria Osca.
Una vegada en camí primer per la A-7, CV60 i CV 611 . arribem a Beniatjar sobre les 9,30 estem ja a la Casa Forestal a on desixem els vehículs i començem a caminar , per un camí que pareix una pista forestal. El jorn pareix que va a esser calurós puix de bon matí la temperatura es de un onze graus per a pujar al llarg del día fins als vint-i cinc graus quant l´uxó es presenta amb tota la força i quedan-se un día assolejat si bé es veritat que ens a acompanyat algunes ráfeges de vent fresc.
Amb aquesta ocassió a la Casa Forestal ens esperaba el senderiste ocassional Paco López que ens ha accompanyat fins al Nevero, que ha pogut disfruitar junt a Angel Pividal de les historietes que ens ha comptat Eliseu García per terres d´Alacant.
També tinc que dir que hui “Il Capitano”, de la expedició ha segut Jose Maria Osca que ens ha guiat fins al cim de manera molt professional
Aspectes del recorregut
Al llarg del camí i una vegada hem press el sender de pujada podem trobar especies tipiques del matoll mediterrani, amb arbusts com el gingebre, coscolla, arguilagues, romer, bruc, matapoll i altres plantes medicinals como camamilla, timonet, rabo de gat i pebrella.També es pot apreciar senyals de pas d´alguna rabosa o porc senglar. També hem pogut vore a la vessant dreta al fons la Pressa del Bellús
Ja son les 10,45 aproximadament i arribem al “Nevero” situat a uns 996 metres d´alçaria, en el punt conegut com Alt de la Nevera, al Oeste del cim del Benicadell i en la llinea divisòria dels termes de Beniatjar i Gaianes, aixina com les comarques de la Vall d´Albaida i el Comtat i alhora de les províncies de Valencia i Alacant
La Cava te un diàmetre de 10,20 metres i alçada de 7,90 metres.Es coneguda de temps dels romans es dir 2.000 anys abans Crist.Es va utilitzar sobre tot des de els segles XVI fins als mitjans del XIX .Antigament els metges ja prescrivien l´utilizatció del fred amb ús medicinal
Junt al Nevero esmorçem amb intercam-vi de productes entres altres fruts secs de Joan Crespo. També uns altres productes com rolls d ánis, mandarines etc, vi en aquesta occassió crec que solament una botella. En aquest lloc es creuen ambs estudiants que han vingut de un Col-lege de Mislata i estven fent una prova de resistència física , entre ells passa una xica desorientada que ens pregunta la direcció dels demés, posteriorment dos xiques jóvens escomençen a esmorçar junt a nosaltres. Més avant trobarem a un professor que està cortrol lant els temps dels alumnes.
Una vegada finalitzem l´esmorçar , Manel Cantero hui fotògraf oficial ens fa unes fotografies junt al mateix.I aixina reprenem el sender fins a la cim del Benicadell, per un sender cada vegada més estret i més complicat, perquè hi ha que sortejar obstáculs ,grava ,pedres i roques camí de l´ascens i finalment arriben de diferents cims del Benicadell de la má di”Il Capitano” Jose María Osca, que diu que possiblemt ja no torne a pujar una atra vegada. Des de una vessant del cim hem pogut vore al fons l´embassament de Beniarrés en el Riu Serpis.
Reprenem el camí de baixada tenint que anar espai perquè hi ha alguns trams complicat s , superats fàcilment per altres com Vicent Capilla que es troba prou àgil, altres de baixà anem prou bé però de pujada ens consta. Una vegada superat el tram perillós i ja en el sender normal , en el que el tram final té tres o quatre pins tallats que creuen el camí, després arribarem al camí forestal inicial , da on em compte de tornar fins a la Casa Forestal, prenim el sender que ens portara al paratge anomenat Les Fontetes, que es una àrea recreativa amb fonts i unes taules de fusta per a pendre qualsevol cosa. Junt a les fonts hi ha una xicoteta bassa que li va vindre bé a Angel Pividal per pendre un bany.
Una vegada haver descansat una mica començem la pujada del camí amb forta pendent que ens portará a la Casa forestal,situada a una alçaria de 700 metres, a on tenim els cotxes . La marxa ha segut de caràcter circular arribant quasi al catorze kilòmetres. I des de açí amen a Castelló de Rugat a on en el Restaurant l´Irlandés prenim el Menú de la casa per 9 €uros , que en general a agradat a la majoría
Després del dinar a la terraça del Restaurant hi hagué sobretaula amb el parlament dels diferents contertulis
Salutacions
Francesc
*********************************************************************************
CRONICA DE LA EXCURSIÓ BICORP, RIU CAZUMA Y GOLA DE LUCINO (20/04/2012)
BICORP: Historia.
Poques poblacions poden enorgullir-se tant com Bicorp, de conéixer els seus més remots antecedents gràcies a les representacions pictòriques que, des dels albors de l'ocupació humana d'estes terres, han arribat fins a nosaltres.
Estes representacions constituïxen una visió molt exacta de les formes de vida que van tindre els nostres més llunyans antecessors. Escenes domèstiques, religioses, les figures humanes i animals descriuen a la perfecció la seua constitució física, hàbits, costums, animals amb què convivien i dels que s'alimentaven i llocs i entorn en què habitaven. Segons el document escrit més antic conservat, les alqueries de Bicorp i Benedriz van ser donades pel rei El senyor Jaume I a Sancho Martín d'Oblites, el seu primer senyor, l'any 1259.
A principis del segle XVI, va tindre lloc en l'antic regne de València un alçament popular contra el sistema feudal conegut com a Germania. El Virrei va fer una crida a la noblesa perquè acudira a concentrar-se amb les seues forces a Gandia. I allí, entre altres molts, es va presentar el senyor de Bicorp D. Luis de Vilanova, que va participar en els combats de Xàtiva, un dels punts importants de la rebel·lió.
També s'han conservat multitud de documents relatius a l'expulsió dels moriscos, que signifique una minva significativa en la població, i la repoblació, provinent majoritàriament d'Aragó i Balears. Destaquen també les participacions en la guerra amb França, amb hòmens, diners, armes i avituallament. I finalment en la guerra civil, de la que Bicorp afortunadament a penes va notar els seus efectes.
El dia 11 d'Agost de 1961 s'autoritza a l'Ajuntament de Bicorp a adoptar el seu propi escut heràldic.
.......................
Passades les 9 del matí iniciem l'excursió amb temperatura agradable, algo de vent que després va desaparéixer i acompanyats d'un poc de sol que va lluir de forma intermitent durant tot el matí, per una pista forestal sense a penes inclinació i seguint el llit del riu Cazuma.
Els 37 assistents són: Alberto Peris, Ángel Luis Pividal, Antonio Esteban, Antonio Giner, Antonio Pérez, Aurelio Gimeno, Daniel Montesinos, Enrique Bisbal, Eugenio Cardona, Federico Guixeres, Carmen Esteve, Fernando Aparicio, Francisco Burgos, Javier Oltra, Jesús Martí-Belda, José Casinos, José Enrique García, José Mª Gonzalez-Rothvos, José Mª. Osca, José Mª. Zapater, José Vte. Llorens, Juan Crespo, Juan M. Muñoz, Julio González, Manuel Bermejo, Mariano Aguilar, Vicente Aguilar, Paco Borrego, Ricardo Cerdá, Roberto Sebastiá, Rogelio Domingo, Vicente Capilla, Vicente Darocas, Vicente Tatay y Virginia Leiva.
Tot just començar divisem una cabreta que anava uns metres per davant de nosaltres per la pista forestal. Immediatament els llicenciats en filologia anglesa iniciem un debat sobre el tema següent: Com es cridarà el marit i el fill de la cabra?
Passem junt amb una xicoteta séquia l'època dels romans, excavada en pedra viva. De l'època dels àrabs no pot ser, perquè no utilitzaven esta tècnica de construcció (José María dixit) .
Veiem els primers tolls amb aigua cristal·lina i peixets amb gran alegria del personal.
El sentit de l'oïda es recrea escoltant el soroll de l'aigua dels xicotets bots que té el riu.
A les 10:30 arribem al paratge triat per a esmorzar, assentant-nos sobre les roques de la muntanya, disfrutant dels rajos de sol. L'oferta de productes típics hui ha sigut prou en quantitat i excel·lent en qualitat, cal destacar les olives del carrer Brasil, les pastes de Benimámet, les figues d'Aràbia, el vi Vera Estenas (Bobal 2006) .
Després d'una hora aproximadament de caminada arribem a la Gola de Lucinio, on quedem tots enamorats per la bellesa del lloc. S'aprecia com l'aigua ha excavat una profunda gola i hi ha tobogans naturals que inviten a més d'un a portar-se al nét. El descens el fem ajudats per la corda de Manolo per a evitar riscos.
Ja de volta fem una xicoteta recessió junt amb un toll amb aigua cristal·lina on Manolo i Ángel (deia que estava refredat) ens van delectar amb els seus dots de sireneta prenent el bany.
Un parell de quilòmetres mes i es produïx una deserció, on un xicotet grup format José María Osca, Javier i Mariano-brother abandonen la ruta predeterminada incorrent en riscos innecessaris. Per fi arriben a l'autobús sent rebuts amb divisió d'opinions (Palmes i xiulets) . José María rep una targeta groga amb advertència d'expulsió, per reincident.
Sobre les 15:00 ens deixa l'autobús en la porta del restaurant en Navarrés (recomanat per Vicente Daróca).
1º Plat: Macarrones, Ensaladilla rusa, Sopa de menudillos, Guisado de ternera y Menestra de verduras.
2º Plat: Lomo plancha, Escalope de pollo, Lomo adobado, Riñones, Panceta, Lomo al horno, Emperador y Merluza.
Postres: Flan de huevo, Flan de café, Natillas, Helado de turrón, Pera y Plátano.
Café i copa (Les copes, com de costum, corren per compte de cada un) .
Ja en la sobretaula, després de tractar diversos assumptes, la vicepresidència fa públic el comunicat següent:
'José María busca amics per a fer El Camí de Santiago'.
Se li concedix l'ús de la paraula al susdit, qui acaba la seua intervenció amb estes paraules:
...Y tu perquè no calles?
Esta redacció ha pogut saber que el Gabinet de Premsa de Moncloa li havia recomanat/escrit un discurs que acabava amb estes paraules:
'...Me he equivocao, ho assente, açò no tornarà a pasar'.
Després del menjar fem arqueo.... Han de comptar als soldats fins a quatre vegades, però al final, passades les cinc de la vesprada els dos administradors del FROB aconseguixen quadrar.
No donem crèdit al rumor que dos comensals han sigut invitats 'gratis total' per la direcció del restaurant.
Després de totes estes peripècies, pugem a l'autobús per a iniciar el camí de volta i tirar la siesteta de rigor.
Fins la próxima.
Antonio Giner y Vicente Capilla.
*********************************************************************************
CRÓNICA DE LA EXCURSIÓN DEL VIERNES 13-04-2012 A CHERA
Chera es una población situada al Noroeste del Camp del Turia y al Noreste de Requena, distando de esta población 17’50 km. Por la carretera Cv-395; junto con Sot de Chera alberga el primer Parque Geológico de la Comunidad Valenciana y el tercero de España, tiene una superficie de 64’51 km2.; es un entorno natural privilegiado, con profundos desfiladeros, numerosos barrancos, cuevas, fuentes y bellas cascadas; los yacimientos encontrados demuestran la presencia del hombre desde hace más de 8.000 años. Se han hallado restos más recientes del neolítico, de las edades del bronce y del hierro, y también restos de íberos y romanos; en la época de la dominación musulmana se construyeron alquerías para la agricultura, y el castillo fue construido en el siglo XII por los almorávides. Después de la reconquista cristiana pasó a depender del Reino de Valencia, y fue repoblada con siete familias cristianas, ya que con la expulsión de los moriscos quedaron deshabitadas; junto con Sot de Chera formaban un único municipio, siendo la capitalidad en Sot de Chera, y en 1836 se segregaron en dos municipios.
Los parajes más destacados de este maravilloso entorno están formados por el Rio Reatillo, el pantano del Buseo, los barrancos de la Hoz, del Agua, de Burgal, Ropé, Umbría. Es curioso el Barranco de la Ermita que discurre por la falla del castillo y brota más tarde a través del manantial de la Ermita formando una cascada que cae al lado de las ruinas de un viejo molino; hay varias cumbres de más de 1.100 m., destacando el Pico de los Cinco Pinos de 1.171 m. y el pico Ropé de 1.136 m.; hay que reseñar las cascadas que allí les llaman chorreras: de Las Toscas, del Charco, de las Cuevas de la Garita; las cuevas están formadas por estalactitas y estalagmitas que tienen la belleza natural de su formación durante miles o millones de años, actualmente están secas no cae agua.
La ruta la iniciamos aproximadamente a las 9h., con cielo despejado, viento suave, y con una temperatura de 7º, a mitad de la mañana se alcanzó los 17º y al final el viento soplaba un poco más sin ser molesto; los asistentes hoy han sido los veintidós que se reseñan:
Amparo Aparisi, Agustín Munilla, Antonio Giner, Daniel Fernández, Enrique Bisbal, Francisco Burgos, Fernando Aparicio, Jesús Martí-Belda, José Latorre, José Mª. Gonzalez-Rotwoss, José V. Llorens, José Mª. Osca, José Mª. Zapater, Juan Crespo, Juan M. Rel, Manuel Bermejo, Manuel A. Cantero, Mariano Aguilar, Ricardo Cerdá, Rogelio Domingo, Vicente Darocas y Vicente Palmero.
1ª Etapa.-Desde el Barrio de arriba nos dirigimos hacia la Cueva de la Garita, aparcamos los coches e iniciamos el recorrido guiados por Rogelio Domingo, visitando las Chorreras que hoy con poco agua, el sustrato esta formado por musgo y acuáticas que le dan una belleza espectacular disminuida en parte por la falta de agua, después nos dirigimos a las cuevas formadas por estalactitas y estalagmitas durante miles o millones de años, desde hace tiempo están secas sin filtraciones de agua. Después de un recorrido de unos tres km. Nos aposentamos en los bancos y mesas del área recreativa para comernos el bocadillo y demás complementos de comida, bebida, y degustando la sabrosa “Coca de llanda am taronja” que nos ofreció nuestra singular senderista Amparo Aparisi. Inmediatamente después nos desplazamos unos 1’50 km para dejar los coches aparcados en Chera, para reanudar la segunda parte de la ruta.
2ºEtapa.-Desde Chera nos dirigimos hacia el pantano del Buseo, lo bordeamos y llegamos al Barranco de la Hoz con su encantadora cascada y riachuelo de aguas limpias y trasparentes,; continuamos después bordeando el pantano, todo ello en un paraje de gran belleza, y en el área recreativa y acampada del pantano estaba lleno de muchas tiendas de campaña, ocupadas por gente joven y matrimonios jóvenes y de mediana edad; un poco después llegamos a un punto donde el grupo se dividió en dos, cinco siguieron por el camino forestal hacia el pueblo, a donde llegaron unos 30’ antes que el resto que siguieron por una senda guiados por Rogelio, y al poco rato nos encontramos con una subida con un desnivel de 40º, y menos mal que su recorrido fue solo de un km., ya que tuvimos que disminuir el ritmo de marcha, respirar a fondo y parar tres o cuatro veces para cortar el aliento; a las 14h. 30’ llegamos a Chera donde en el Bar Machín nos esperaba el menú, primero una buena ensalada y después la olla típica de Chera, -que según Rogelio seria la mejor de todas las que hemos comido-, estaba buena, pero para mi y otros no es la mejor de las que hemos comido, con las bebidas, postres y café, el coste fue de 9’50€, redondeando el pago a 10€ por cabeza, con lo que se incrementó el Fondo de Reserva en 10€.
Juan Crespo propuso que en lo sucesivo cada uno calificara cada excursión puntuando de 1 a 5,
Antonio Giner manifestó que no podía asumir más tareas burocráticas, pues si se hace bien hay que recopilar los datos y tratarlos, este tema lo trataremos en la Comisión Coordinadora, para ver si se hace, que hay que evaluar de los distintos aspectos de una ruta, la recogida de datos y su posterior evaluación, y quien lo va a hacer; de momento le endosamos la tarea a Jesús Martí-Belda, el que quiera evaluar la última que se lo comunique a: ae.marbe@gmail.com.
Saludos y hasta la próxima, y a ver si viene alguno de los cronistas designados.
Antonio Giner
*************************************************************************************
CRONICA EXCURSIÓ BARRANC DE L’ ENCANTÀ Y LA FORADÀ (30-03-2012)
Vall de gallinera -història
Com en totes les altres valls de l'interior de la Marina Alta, els àrabs van ocupar durant quasi sis segles estes terres. Després de l'expulsió dels moriscos (1609) , Vall de Gallinera va quedar tan despoblat, que el Duc de Gandia, a què pertanyia este territori, va portar de Mallorca 150 famílies per a repoblar la vall.
Les conseqüències d'este fet, serien comptades pel botànic Cavanilles de la manera següent: "Échese de ver todavía el origen de todos ellos en el acento y dialecto de sus moradores. Son muy aplicados al trabajo, todo lo aprovechan y viven contentos en aquel recinto delicioso".
A les 9:30 amb una temperatura primaveral iniciem l'excursió cap al Barranc de l'Encantà, per una pista forestal amb lleuger pendent cap avall arribant als pocs minuts i disfrutant de la cascada de gran bellesa, i que amb la resta de la ruta conforma un paisatge que és una joia; i parlant de joies comptarem la Llegenda: 'Conta que els moriscos que habitaven en un poblat pròxim, van ocultar en una cavitat d'una roca un fabulós tresor amb la intenció de rescatar-lo després del retorn de l'exili forçat. Per a custodiar-ho de la cobdícia, ho van deixar davall la tutela d'una donzella encantada, que una vegada cada cent anys es deixa veure vagant per l'entorn del barranc a l'espera que vinguen els seus amos a arreplegar el tresor', i la veritat no vam veure el tresor però si vam veure i disfrutem de la joia paisatgística que és el paratge. En les fotos de la brigada de fotografia podreu apreciar el meravellós paisatge.
Asistents: Agustín Munilla, Amparo Aparicio y Alejandro Ara, Ángel Luis Pividal, Antonio Esteban, Daniel Fernández, Daniel Ferrer, Daniel Montesinos, Enrique Bisbal, Enrique Vidal, Fernando Aparicio, Javier Oltra, José Barber, José Casinos, José Latorre, José Mª. González, José Mª. Zapater, José Vte. Llorens, Juan Crespo , Juan M. Rel, Julio González, Manuel Ángel Cantero, Manuel Bermejo, Mariano Aguilar, y su hermano Vicente, Paco Borrego, Ricardo Cerdá, Rogelio Domingo, Luis Miguel Domingo, Vicente Capilla, Vicente Palmero , Antonio Giner y el guía Salvador Tormo. En total treinta cinc senderistes.
Continuem caminant per una pista de dificultat baixa, disfrutant de la música produïda pels salts d'aigua i el cantar dels pardalets arribant al Molí de l'Encantà i després de trobar un paratge solejat procedim a degustar les viandes que cada un comporta respectant com sempre les indicacions de metges i semblants sobre les últimes anàlisis de colesterol, tigrets, sucre, sal, ... (Mariano dixit).
De l'intercanvi de viandes cal destacar 'La seva tindrà de Daniel' La 'Longaniza de Pasqua d'Amparo 'Gotetes pals ulls en petaca de ron de Vicent' ... Reprenem la marxa dirigits pel millor guia del món mundial, Salvador Tormo, rodejats d'Alborços, Cards Borriqueros, Canyes Indias,... coronant un xicotet tossal des de la que divisem el Montcabrer i el Benicadell."
Després d'un xicotet trasllat amb cotxe iniciem la segona part de l'excursió cap a la Foradà, xicotet tossal que s'albira des de lluny i té un forat d'extraordinària bellesa des del que disfrutem de les vistes de la platja d'Oliva i tota la comarca.
Per cert, l'excursió d'este divendres ha sigut la caminada més llarga amb diferència en tota la història del club. Diuen les males llengües que a la divisió informàtica se li va oblidar parar el GPS quan pugem als cotxes i després els francesos diuen que som unos...
Ja de volta visitem La Cova Obrada i a l'arribar als cotxes el personal procedix a refrescar-se cada un al seu estil, sent molt comentat el bany que es va apegar Ángel en un toll del va riure.
Arribades les 15 hores procedim a assentar-nos en el restaurant del Càmping Lavall siti en Alcalà de la Jovada, on Elena i els seus xics ens van tractar extraordinàriament, si bé no aconseguim posar-nos d'acord sobre si estava millor el 'Caldo en pilotes' la 'Sopa d'All o la “Sopa amb Blat Picat”. En la próxima excursió probarem els “Minchos”.
En esta ocasió encara que acabem més tard de les quatre, la Caixa si va quadrar a la primera.
Ja en la sobretaula vam tindre ocasió d'adquirir joies per a les benditas de les nostres dones i debatre sobre els distints tipus de ball. Ángel, Agustín, Manolo, José María, Vicente Palmero... van fer una demostració pràctica que ens va deixar a tots bocabadats.
Fins la pròxima, companys.
Vicente Capilla i Antoni Giner
******************************************************************
CRONICA SENDERISME DE LA “ERMITA DEL REMEI – SERRA DEL NEGRETE” a UTIEL, del vint i trés de Març de 2.012
SITUACIO GEOGRAFICA
El municipi d´Utiel es troba situat al Altiplá valenciá al centre de la Plana d´Utiel, a la voradel riu Magre i comunicat per la A-3 amb el cap i casal, sent el” Remedio” una pedanía d´Utiel a on es troba , l´ermitori del “Remei”, sanctuari i antic hospital per atendre aperegrins i transeunts al camí de “Santiago”.
En 1238 Utiel es va incorporar a Castella i va esser l´any 1.851 l´incorporació d ´Utiel aValéncia
DADES HISTORIQUES
Utiel té oritgens antics amb jaciments Ibérics i romans i es nota molt en la topografía urbana la dominació dels árabs ,també hi ha una forta presséncia del llogaret medieval en el carrersSanta María i Real.
I en quant al sanctuari inici de la marxa, es troba a uns 10 kilómetres d´Utiel i a 1.090 metres d´alçaria. L´ermita actual del “Remedio” que es va finalitzar de fer a l´any 1.565, tecaracterístiques barroques. Hi ha una cripta amb un sarcófeg a on reposen els restes del primer ermita Juan de Argés, sent aquest un lloc de peregrinació per als utielans.A on es portá una verge trobada per un pastor en un barranc de Cullera ,segons aixina consta.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assitents :
Mariano Aguilar,Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Enrique Arocas, Mariano Aguilar,Manolo Bermejo,Enrique Bisbal,Paco Borrego,Carlos Buchó, Paco Burgos,Manuel Cantero,Vicente Capilla,Jose Casinos,Ascensión Crespo,Joan Crespo,Vicente Daroca, Jose Casinos,Ricardo Cerda,Antonio Esteban, Carmen Esteve,Roger Domingo,Miguel García, Antonio Giner,Aurelio Gimeno ,Jose Mª Gonzalez,Carmen Guixeres,Federico Guixeres ,Jose Mª Latorre, Francesc Martí,Jesús Martí-Belda,Daniel Montesinos ,Jose Mª Osca,Vicent Palmero, Angel Pividal,Vicente Sanchis,Onofre Valldecabres,Enrique Vidal, i Jose M Zapater.
Nova marxa senderista amb apléc a la A-3 Gasolinera Repsol Eixida Godelleta a les 8,30 del matí i anem cap a la Ermita del Remei (Utiel) amb temperatura de quatre graus i amb un jorn assolejat, arribant a les portes de la Ermitori del Remei es produeix el reagrupament amb eixida a la ruta circular a les nou i vint del matí amb temperatura de nou graus amb un dia que es presenta ambientalment bó i sense quasi vent, al llarg del jorn la temperatura pujará fins als 19 graus, per l´increment de l´intensitat de l´uxó que fará que el dia siga totalment assolejat amb mínima presséncia de núvols a últim hora.
La marxa transcurrix com ja he dit abans en ruta circular que combina sendes amb camins forestals i creuament de barranc, amb una distancia total recorreguda de uns setze kilómetres en els quals hem pogut observar en les diferrents vessants nord de la muntanyes i camins de la presencia de la neu caiguda el passat dimarts
La alçaria d´inici sobre els 800 metres arribant a la quota máxima de 1061 metres
Iniciem la marxa de un recorregut que transcureix per el sender PRV-177.2 El Negrete.Unes de les característiques del sender es la bona senyalizatció que té, llevant un punt que s´en va del camí a la dreta que hi ha que tindre en compte per a no confondre´s.
El camí es bó i generalment pla , hem trobat unes construccions de pedra no més deixar les proximitats de l´ermitori, mes avant trobem un creuament amb tres indicacions diferents dos d´elles del sender 238 que indica l´Area Recreativa del Remei, també un altra senyal en direcció a Villar dels Olms i altra a Estenas per el pic Carbonero, també un altra en direcció oposta a Sinarques i més avant un altra a Estenas per “los mancebones”.
En el camí trobem els primers indicis de la neu caiguda en les vessant que donen al Nord, igualment podem vore les muntanyes plenes de pins amb restes de neu.
Continuem la marxa i arribem fins al pí de les Quatre Garres, lloc adequat per a fer les primeres fotografíes del grup Es tracta de un pi comú de varietat “carrasco” El lloc a on está el pí s´anomena paratge de “el Losar”i está a una alçária de 986 metres damunt el nivel de la mar.Está fen-se l´hora del esmorçar i arribem a un área en diverses taules a on intercamviem els productes de menjar i begudes i aproximadament a les onze i quart reprenem la marxa i després de passar per davant de casa en runes i olm sec , arribarem a a la Rambla de la Xula i creuarem el barranc que en alguns llocs te aigüa hi ha que dir que en molts llocs hem trobat prou de fang , que ha fet que més de ú tinga algún xicotet esbaró.En el camí hem vist alguns atmel-lers i camp ben cuidats amb vinyes
Una vegada deixem la rambla de la Xula, arribarem el poblat de Estenas, creuan la carretera i el poblat i en la seua plaçeta també fem algunes fotografíes de grup i trobem un Olm ben conservat , es l´Olm de Estenas. Estenas está a una alçaria de 900 metres sobre el nivel de la mar.Després de crear el xicotet poblat de Estenas el camí comença unes suaus pujades que fa que un grup dels 38 senderistes s´avançe entre ells Josep Maria Osca i altres i un altre grup quasi es perd, finalment a la ajuda del Co-ordinador Antoni Giner es retrobem els grups.
La marxa continúa cap amunt continuant trobant restes de neu. La pujada es moderada i suau i junt a que tenim un jorn primaveral ha fet que la gent des de Estenas s´haguera llevat de damunt la roba d´abric.
Finalment després d´algunes pujades i baixades el grup capdavanter arriba a l´Ermitori del “Remedio”, a on podem vore el claustre i exteriors de l´Ermita que permaneix tancada, podem veure aigüa i mentres arriba el grup de cúa, podem cambiar-se de roba ,inclosa la anédocta d´Angel Pividal que es vá donar un bany complet dins de la Font.
Malgrat tenim un xicotet retard puix ja passen de les quinze hores del mig dia, arribarem a Utiel, al restaurant “El Tollo” i per dotze euros redondejant tindrem un bon i variat menú , i doncs que Vicent Palmero expert catador de vi , diguera el vi tint era ácid en general els vins de la zona blanc i tint varen ésser del gust dels senderistes
Bé, senderistes, aixó ha segut tot ,fins a l´atra.
Adeu a tots.
Francesc
**********************************************************************************
CRÓNICA DE LA EXCURSIÓN POR LA CALDERONA DESDE SERRA : FONT DEL LLENTISCLE - NEVERO - MIRADOR DE REBALSADORS (14/03/2012)
La ruta que estaba previsto iniciarla a las 9h. por una descoordinación de parte de los senderistas en el punto de encuentro en Serra, iniciamos la ruta a las 9h. 30'; aparcamos los coches al principio del camino forestal que conduce a la "Font del Llentiscle", e iniciamos la ruta doce senderistas que se relacionan: Antonio Giner, Francisco Burgos, Fernando Aparicio, Luis Miguel Domingo, José Mª. osca, Juan Crespo, Manuel Bermejo, Manuel A. Cantero, Ricardo Cerdá, y Rogelio Domingo,y al poco se unieron Mariano Aguilar y su hermano Viçent.
El cielo despejado, con una luminosidad propia del mediterráneo, con temperatura superior a lo que venia siendo habitual en días anteriores, viento muy suave fresquito, que se agradecía para compensar la temperatura de calor.
La marcha la iniciamos a buen ritmo, hasta tal punto que un poco después de las 10:30 yaestábamos en el área recreativa de la Font del Llentiscle, trayecto que a ritmo normal cuesta entre 75 y 90'; allí en los bancos y mesas nos comimos el bocadillo y demás complementos de comida y bebida, después de habernos refrescado y bebido el agua fresca de la fuente, pues llegamos un poco acalorados por el ritmo de la marcha.
Después del bocadillo continuamos y visitamos el nevero que es el más grande -en cuanto a diámetro- de todos los que hemos visto, aunque solo le queda la pared perimetral y sin la cúpula; continuamos después hasta llegar al mirador de Rebalsador, donde no se pudo disfrutar de las vistas panorámicas que desde allí se divisan de todo el golfo de Valencia y hasta el Montgó, ya que el viento de levante llenó de neblina el ambiente, por lo que no se pudo apreciar la parte más interesante de la ruta, además de disfrutar del camino entre bosques de pinos y matorral de sotobosque.
El regreso siete senderistas encabezados por José Mª. Osca bajaron por la senda con fuerte pendiente en dirección a Serra, y los otros siete regresaron por el camino forestal que habían venido, para llegar al punto donde habiamos aparcado los coches, y regresar tres recorrer unos 4 km., para recoger frente del Ayto. de Serra a los que habían bajado por la senda. De allí nos dirigimos al Rte. en Náquera donde comimos el menú del día; después de la comida hubo una sobremesa distendida y alargada, tomamos el café en la terraza y fuimos obsequiados por el dueño con chocolate y "bunyols"; y cono es costumbre en las sobremesas se hacen las propuestas, deliberaciones y acuerdos, y se trataron varios temas: como hacer en mayo o Junio una salida de una semana a algún Parque Natural;modificar el orden de las tres rutas próximas, para hacer la semana que viene "El Barranc de la Encantá", el viernes 30-03 haremos "Vall de la Gallinera" -para ver los cerezos en flor, y después de Semana Santa haremos "El Rio Grande -Los charcos de Quesa- y el abrigo de Voro-, a fin de que seadespués de lluvias para apreciar mejor las lagunas y cascadas, que otras veces nos ha pillado la lluvia al final de la ruta y no las hemos podido ver.
Saludos y hasta la próxima.
Antonio Giner
La ruta que estaba previsto iniciarla a las 9h. por una descoordinación de parte de los senderistas en el punto de encuentro en Serra, iniciamos la ruta a las 9h. 30'; aparcamos los coches al principio del camino forestal que conduce a la "Font del Llentiscle", e iniciamos la ruta doce senderistas que se relacionan: Antonio Giner, Francisco Burgos, Fernando Aparicio, Luis Miguel Domingo, José Mª. osca, Juan Crespo, Manuel Bermejo, Manuel A. Cantero, Ricardo Cerdá, y Rogelio Domingo,y al poco se unieron Mariano Aguilar y su hermano Viçent.
El cielo despejado, con una luminosidad propia del mediterráneo, con temperatura superior a lo que venia siendo habitual en días anteriores, viento muy suave fresquito, que se agradecía para compensar la temperatura de calor.
La marcha la iniciamos a buen ritmo, hasta tal punto que un poco después de las 10:30 yaestábamos en el área recreativa de la Font del Llentiscle, trayecto que a ritmo normal cuesta entre 75 y 90'; allí en los bancos y mesas nos comimos el bocadillo y demás complementos de comida y bebida, después de habernos refrescado y bebido el agua fresca de la fuente, pues llegamos un poco acalorados por el ritmo de la marcha.
Después del bocadillo continuamos y visitamos el nevero que es el más grande -en cuanto a diámetro- de todos los que hemos visto, aunque solo le queda la pared perimetral y sin la cúpula; continuamos después hasta llegar al mirador de Rebalsador, donde no se pudo disfrutar de las vistas panorámicas que desde allí se divisan de todo el golfo de Valencia y hasta el Montgó, ya que el viento de levante llenó de neblina el ambiente, por lo que no se pudo apreciar la parte más interesante de la ruta, además de disfrutar del camino entre bosques de pinos y matorral de sotobosque.
El regreso siete senderistas encabezados por José Mª. Osca bajaron por la senda con fuerte pendiente en dirección a Serra, y los otros siete regresaron por el camino forestal que habían venido, para llegar al punto donde habiamos aparcado los coches, y regresar tres recorrer unos 4 km., para recoger frente del Ayto. de Serra a los que habían bajado por la senda. De allí nos dirigimos al Rte. en Náquera donde comimos el menú del día; después de la comida hubo una sobremesa distendida y alargada, tomamos el café en la terraza y fuimos obsequiados por el dueño con chocolate y "bunyols"; y cono es costumbre en las sobremesas se hacen las propuestas, deliberaciones y acuerdos, y se trataron varios temas: como hacer en mayo o Junio una salida de una semana a algún Parque Natural;modificar el orden de las tres rutas próximas, para hacer la semana que viene "El Barranc de la Encantá", el viernes 30-03 haremos "Vall de la Gallinera" -para ver los cerezos en flor, y después de Semana Santa haremos "El Rio Grande -Los charcos de Quesa- y el abrigo de Voro-, a fin de que seadespués de lluvias para apreciar mejor las lagunas y cascadas, que otras veces nos ha pillado la lluvia al final de la ruta y no las hemos podido ver.
Saludos y hasta la próxima.
Antonio Giner
*********************************************************************************
CRONICA SENDERISMO: ANDILLA (9 de Marzo 2012)
Historia:
Antes de la reconquista de Valencia por Jaime I, la villa de Andilla era gobernada por el moro Zeit Abuzeit, o Abu Zayd, el gobernador almohade que dominaba Segorbe. El reino musulmán de Valencia albergaba tres facciones políticas diferentes que gobernaban sobre distintos territorios. La región de Segorbe estaba bajo gobierno de Azu Zayd o Zeit Abuzeit, en Valencia y Onda el rey de familia indígena Zayyan, y los Ibn Aziz, que dependían del reino murciano de Ibn Hud, en Alzira, Xátiva y Denia. Estos tres territorios se hallaban inmersos en una cruenta guerra civil, buscando apoyo en los reinos de alrededor. Abu Zay buscó la colaboración de Jaime I, y se convirtió en vasallo suyo en 1229, pidiéndole apoyo contra el usurpador Zayyan, y cediendo sus derechos sobre el reino de Valencia al rey catalano – aragonés. Años más tarde Abu Zayd se convirtió al cristianismo, bautizándose con el nombre de Vicente y permaneciendo como intérprete en la corte de Jaime I.
Durante la repartición del país reconquistado (1238 - 11273), el rey, generoso con los que le habían ayudado en la conquista, dio a don Ximén Pérez d’Arenós, repostero del rey, y uno de los caballeros de su mayor confianza, el castillo y villa de Andilla, el 27 de Diciembre de 1237, como consta en el Llibre del Repartiment. Unos años después, en 1292, se estableció la Baronía de Andilla cuando el citado señor de la villa tras expulsar a los moriscos concedió la carta puebla a un grupo de 4 cristianos.
La zona fue muy castigada durante la Guerra Civil de 1936 a 1939. Se estableció un frente en el cercano vértice de la Salada, y resultaron destruidos gran número de edificios de la villa y del término, siendo ésta una de las causas determinante del descenso de población.
Reunidos a las 8:00 CET (GMT + 1) 31 valientes: (Antonio Giner, Rogelio Domingo, Agustín Munilla, Antonio Esteban, Bernardo Blazquez, Enrique Vidal, Federico Guixeres y su Esposa Carmen Esteve, Francisco Burgos, Javier Oltra, Jesús Martí-Belda, José Latorre, José Mª. Gonzalez-Rotwoss, José Vte. Llorens, Juan crespo, Enrique Bisbal, Daniel Montesinos, Juan Muñoz, Manuel Bermejo, Mariano Aguilar, Miguel Garcia, Onofre Valldeabres, José Mª. Osca, Vicente Capilla, Vicente Sanchis, Manuel A. Cantero, Luis Miguel Domingo, Ricardo Cerdá, Paco Borrego, Fernando Aparicio y Virginia Leiva) dispuestos a disfrutar de un día que se levantó con una suave brisa fresquita y bastante soleado para estar en invierno iniciamos la excursión hacia Andilla, Fuente del Señor y Fuente Tejería.
Llegamos a Andilla, sin novedad y sin perderse ningún coche, tras aplicarse el personal la dosis reglamentaria de cafés y carajillos iniciamos la caminata, acompañados por el perrito “PECAS” que nos acompaño durante todo el recorrido, con un primer tramo en descenso para sorpresa del personal. Pasado un kilometro iniciamos una subida que no es ni mucho menos tan pronunciada como se nos había anunciado llegando a las 10:20 a la Fuente del Señor (del Señor de Andilla) y tras buscar un lugar soleado, iniciamos el almuerzo.
Para tranquilidad del personal hoy si hay vino suficiente (llegamos a contar hasta 5 botellas) y tras la toma del bocata iniciamos el tradicional intercambio de manjares (ciruelas, dátiles, olives, ajetes, pebreres, cacao, coca de carabasa, cocotets de Mari Carmen…)
Ya con mejor ánimo reiniciamos el camino hacia la Ermita de Santa Inés, del siglo XV, disfrutando de los bosques con una rica vegetación arbustiva (espliego, salvia, erizo, brezo, aliaga, romero, jara, lentisco, tomillo, lino, enebro y coscoja) así como una densa masa forestal arbolada (carrasca, sabina, quejigo y pinos laricio, rodeno y carrasco).
Sobre las 14:00 nos reagrupamos todos en la Fuente la Tejería, donde tras profundas investigaciones descubrimos que hay un horno para cocer ladrillos y tejas (Oh! “Por eso la fuente tejería” deducen los más perspicaces).
Iniciamos la última etapa pasando por el puente romano y llegamos al Restaurante La Terraza donde degustamos la “olla churra”, la paella, las longanizas, las morcillas, los huevos, el mero… finalizando con un licor de 90º (Rogelio dixit), comimos y bebimos tanto como quisimos y al módico precio de menú del día (creo que ese día nadie cenó) lo que nos obliga a efectuar una visita cultural por el pueblo antes de subir a los coches, admirando la Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción donde destacan diez pinturas de la escuela de Ribalta.
Ya en la plaza del pueblo y tras unos breves discursos se da por finalizada la excursión.
Salut y hasta la próxima, compañeros senderistas.
Marqués y Lladró.
***********************************************************************************
CRONICA SENDERISME DE LA “CORTADA” CORTES DE PALLAS O “PALLARS”*, del dos de Març de 2.012
SITUACIO GEOGRAFICA
Cortes de Pallás es un municipi de la provincia de Valéncia situat en la Vall d´Aiora-Cofrents a una alçaria de 424 metres dominat i rodejat al Nord es troba la Serra Martés El Pic Martésde 1.085 metres d´alçaria, en la part central la Mola de Albeitar y al Sud la Mola de Cortes,declarada l´any 1973 , Vedat Nacional de Caça Major., tallant el territorri el Riu Xúquer, creant un congost i aprofitan-se ses aigües pel embassament anomenat el “Naranjero” i la de Cortes II.
Poble amb mil habitants,comunicat amb Valéncia per la A-3,CV-425 i CV-428 amb un dels termes més grans de la Comunitat Valenciana amb 234 Kilómetres quadrats.
DADES HISTORIQUES
Segon les dades arqueológiques més antigues trobem un destral que es va trobar al seu terme que pertany a l´edad de Bronze.També monedes, exactament uns denaris d´argentdels anys 73 a 31 abans Crist.
Molt important va ésser l´ocupació musulmana. Després de la conquista pel Rei En Jaume I, Cortes es va donar a un fin del Comte de Pallars, Joan de Pallars i de aixó va pendre el nom afegit de *( Pallars), transforman-se en Pallás
En 1609 l´expulsió dels moriscs va portar el despoblament de la Vall amb les seuesconsequiencies económiques, que en l´Edat Mitja era fronteras entre els regnes de Castella i Valéncia
La zona sa recuperat economicament des de inici del Segle XX, amb la construcción de la central hidroeléctrica Cortes II d´Iberdrola amb els diferents embasaments
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA
Els assitents :
Amparo Aparisi.Enrique Arocas, Mariano Aguilar,Bernardo Blazquez,Pago Borrego, Paco Burgos,Manuel Cantero,Vicente Capilla,Vicente Daroca, Jose Casinos,Ricardo Cerda,Antonio Esteban, Carmen Esteve,Roger Domingo,J. Miguel Domingo,Miguel García, Antonio Giner,Aurelio Gimeno ,Jose Mª Gonzalez,Federico Guixeres,Jose Mª Latorre,Francisco Llácer, Francesc Martí,Angel Moreno, Agustin Munilla, Javier Oltra,Jose Mª Osca,VicentPalmero,Toni Ros, Onofre Valldecabres,Enrique Vidal, i Jose M Zapater.
Nova Jornada senderista amb l´autobús el qual , després de recullir-nos en diferentsparades s´adreça cap a Cortes de Pallás , després d´anar per una carretera en algunes curves i amb la anécdota de una xicoteta parada en un control de la Garda Civil per a saber a on anavem. Finalment arribem a Cortes de Pallars, en un jorn algo terbol i amb alguns nuvols alts. Hi ha que dir que el terme de Cortes es creuat per el Sender GR-7 de gran recorregut, que entra per la Serra de Martés e ix per la vessant de la Mola de Cortes
Iniciem la marxa de un recorregut que podrá ésser onze o quasi dotze kilómetres segons els diversos GPS que porta la gent. El camí comença en un pujada perllongada que fa suar a mésde ú,creiem que era el camí correcte pero aquest camí solament ens conduía a un lloc ambtaules d´obra a on sobre les deu i mitja esmorcem, al costat hi ha uns homens que están fentunes braçes damunt d´unes graelles , en un llo adequat per a fer-se unes xulles de corderamb all i oli. Pero no es el nostre cas ,perque mosatros anem en el “bocata” i de mésproductes i algunes begudes , en aquest cas en déficit en quant a ví en la majoría d´ocassionsel ví a sobrat per tot a reu, pero no es el cs de hui.
Després de esmorçar retornem per el mateix camí per agafar el sender correcte per a pujar, per el camí trobem alguns altmelers i oliveres, el terreny está moklt sec i no ha plogut gens.Hui la temperatura es més de 11 graus damunt zero i arribará a més de vint.Elsender,SLV 13,Senda de Cavanilles- La Cortada, en un moment es creua en el GR-7.
Iniciem una pujada que es perllongará fins a que arribem a lo alt del cim a on hi han un depósits d´aigüa que utilitza la central hidroeléctrica. Creuem un barranc també séc i jacomença a pareixer una etapa de la volta ciclista ,en que el que van al cap d´avant començena marcar distáncies. En el mateix camí ens passen tres “xicones jóvens”que no son del grup, que després les trobem esmorçant junt al depósit i més abaix els traurán unes fotografíes algún del grup capdavanter ,com es el cas de Jose María Osca ,ell sempre tan “galant”.
Una vegada arribem al cim hi ha un xicotet descans al costat del gran depósit d´aigüa,abans he pogut disfruitar de les diferents vistes a les variades muntanyes i moles pobladesde gran quantitat de pins. Fet el descans començem la baixada i amb la angoixa que pugadescarregar l´aigüa de les prediccions meteorológiques
El camí es molt bonic i quasi tot de baixada , pero es algo perillós perque moltes pedresesbaren i es pot donar alguna relliscada . Les vistes son meravelloses es pot vore tot elembassament amb el pou que el creua i finalment el poble al fons.Finalment les previsións de pluja es cumplixen,a una part del grup els agarra practicament a la arribada al poble , a unsaltres una miqueta més llunt i altres agafen la pluja de plé. Al principi son quatre gotes perpoc a poc van a més i a la fi es un ruixat em força.
Finalment estem ja tots a Cortes de Pallás , més o menys banyats dins del restaurant Fortunato, a on per 10 euros dinem tots incloent al conductor de l´autobús, entre atres coses l´olla típica del país o el gaspatxo també típic de la zona o creilles amb bacallat de primer , de segon diferents varietats ,postres o darreries ,begudes i cremaets etc.
Després de dinar, ixqué l´uxó i amb el sol fora hem donat un passeig per Cortes , amb alguna fotografía i amb un detalls dels comptes fets per el Co-ordinador Antoni Giner.
Finalment en el camí de tornada com Bernardo Blazquez portava en tensiómetro , quasi tots ens preguerem la tensió i quasi tots la teniem bé. Li faltave a Bernard portar un atre tipus per a mesurar l´alçaria de un altra cosa.
Aixó es tot , senderistes fins a l´altra ocassió.
Adeu a tots
************************************************************************************
CRONICA SENDERISME DE LA VALLTORTA AL TERME DE TIRIG(CASTELLO) del 24 de Febrer de 2.012
SITUACIO GEOGRAFICA
TIRIG. Situat al Nord de Castelló a la comarca de l´Alt Maestrat amb una població de 560 habitants ,que compta al seu terme amb el Museu de la Valltorta que té diferents “Abrics” o “Coves” amb importants jaciments de pintures rupestres entre altres la Cova del Cavall,la del Civil o Ribesals u la de la Saltadora.
DADES HISTORIQUES
La historia de Tirig i les seues terres es remunta al Mesolític i Eneolític ( 8000- 2000 anys abans Crist), quan els nostres ancestres dominaven i habitaven les valls i abrics del terme.Posteriorment la població sa relacionat amb la Tiriche romana. En 1245 li varen concedir a Joan Brusca la Carta Pobla com a municipi que el regentava des de 1238,posteriorment queda sota la iuirisdicció de l´ Ordre de Montesa el 1.375 i durant tota l´Edat Mitjana.
.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Els assistents :
Fernando Aparicio, Xavier Artero, Amparo Aparisi, Mariano Aguilar,Enrique Bisbal,Paco Burgos ,Manuel Cantero,Vicente Capilla, ,Jose Casinos,Ricardo Cerdá ,J.Esteban Coret, Maria Angels del Cerro,Carmen Esteve,Roger Domingo,j.Miguel Domingo, Antonio Esteban,Miguel García ,Javier Gardey,Antoni Giner,Aurelio Gimeno,Jose R. Gimeno, Jose María González ,Julio Gonzalez ,Federico Guixeres, José Vte. Lloréns, Francesc Martí, Jesús Martí-Belda, Luis Martinez,José Martinez, Juan j. Mollá, Daniel Montesinos ,Juan Muñoz, Javier Oltra,Antonio Perez,Angel Pividal, Roberto Sebastiá,Vicente Tatay, Onofre Valldecabres i Jose M Zapater.
La jornada comença amb un primer apléc a les set trenta del matí a la Gran Vía Ferrán el Católic, abans de creuar Angel Guimerá, a on pujem a l´autobús la majoría del grup ,després parada a la “Pantera Rosa”, “Cemeco” i finalment a “Port Saplaya” i ja partim fins la Valltorta i després de un rodeig per Albocasser que no estava inclós en la ruta,i passant per un perillós port de muntanya arribem al Museu de la Valltorta. Hem pogut difruitar del paisatge de quantitat d´atmetlers florits dignes de un quadre i també oliveres
La marxa de hui podem dir que té un aspecte senderiste primordial que és caminar i un altre cultural que es el de poder visitar uns “Abrics” o Coves amb nombroses Pintures Rupestres declarades Patrimoni de la Humanitat per l´ UNESCO, també podrem vore xicotets boscos de pi, amb vegetació de secá i construccions de pedra en sec com “barraques” i parets de pedra
Una vegada a les portes del Museu es trobrarem amb el guía local anomenat Francesc , amb el que va contactar el nostre co-ordinador Antoni Giner.
Començem propiament a caminar per un terreny pla i pedegrós, el jorn es presenta assolejat , si bé fins ha arribar teniem la presencia de algún nuvols alts. La temperatura es molt bona a primer hora damunt 10 graus i que al llarg del dia pujara quasi fins al vint, amb temperatura quasi estiuenca ,que fará que la majoría anem en manega curta , molt mal alhora de pasar per un camí estret en branques de punxes. La distancia recorreguda pot ésser onze kilometres segóns els recorreguts i descontant l´última distáncia feta en bus.
Com es fa l´hora de esmorçar i abans de anar al primer Abric, en una explanada aprofitem per l´intercamvi de vins i altres productes.Ja son les deu i mitja i continuem per el camí pedegrós i amb poca vegetació de secá, a fi d´arribar al primer dels “Abrics”, anomenat Cova dels Cavalls, al que s´arriba després de passar per un estret tallat rocós, el lloc a on está la Cova , com els atres que vorem després está protegit per una tanca metálica i una plataforma també metál-lica en vistes al Barranc de la Valltorta, en el que a banda de les roques d´oritge calcári hem trobat matolls, com els ullastres,el espigol,la gatosa , el romeu i també la farigola.
Situats davant de la Cova dels Cavalls, el guía local Francesc, ens dona una explicació detallada de les diferents pintures que es poden trobar, algunes deteriorades per el pas del temps,els agents meteorológics, els arqueólegs furtius,els animals com cabres o les aus.El guía local fa una disertació per algúns llarga i densa i ens mostra els dibuixos de cérvols, els caçadors de l´epoca, els arcs que utilitzaven. Les explicacions denses per part del guía, fan que alguns senderistes s´impacienten, per les ganes de caminar i fa que d´alguna manera de que el guía local s´apercebixca de que algún senderista no li presta tota la atenció deguda i fa que les explicacions s´acurten i en cert modus pareix que el guía local es va picar-se una miqueta.
Tornem al camí d´inici , per a anar a l´atra Cova la de Ribesals o del Civil, perque en una época pareix que el terreny era de una dona casada amb un Guarda Civil, que pareix que cobraba a la gent que es acostava al Abric, per a vore les figures primitives , en aquesta cova , la visió de pintures es de menor qualitat que en la de abans. Per el camí de anada i tornada hem passat per un xicotet bosc ple de pins.
I ara si de tornada al Museu, després de les gestions fetes per el Co-ordinador davant el Director del Museu i com ja está fen-se tard , tenim la posibilitat de que l´autobús ens acoste a l´ últim Abric que anem a visitar anomenat el de “Saltadora”, l´esmentat nom es perque a vegades en temps de pluja es forma un salt d´aIgüa que bota per damunt de les abruptes roques.
Amb l´uxó lluint en forta intensitat anem camí de la Cova de Saltadora , a vegades es complica per moments i en l´lúltim tram próxim a la Cova es mes un camí propi de cabres amb frondosa vegetació.Ja en el lloc, el guía es fa les últimes explicacions sobre les pintures rupestres que representen a cérvols , algún senglar,un bou primitiu i els homens primitius amb el seus arcs en disposició de caçera.Estes coves i altres més formen part del Museu de la Valltorta creat l´any 1994 i reconegut per l´Unesco com a Patrimoni Mundial l´any 1998.
Després reprenem camí de tornada no sense dificultat fins l´autobús, i aleshores anem a la població de Catí , a on en el Restaurant El Prigó, per un preu entre 13 i 15 euros segons tipus de menú, després de un xicotet reajust, dinem a plena satisfacció de tots amb uns menjars de molta qualitat.
I després del quadre general de diners amb algo de dificultat, reprenem el camí de tornada a Valéncia a on arribem al fi de la vesprada.
Bó , senderistes fins a l´altra ocassió.
Adeu a tots
********************************************************************************
CRONICA ALMEDIJAR - BARRANC ALMANZOR - PIC ESPADA (17-02-2012)
SITUACIO GEOGRAFICA
Almedíjar perteneix a la comarca castellonenca de l´Alt Palancia es troba situada a la vessant Sud del Parc Natural de la Serra de Espadá a 411 metres de alçaria. El seu terme municipal compta amb una de les reserves de sureres més important de Europa, aíxi com gran quantitat de pins i carrasques.
DADES HISTORIQUES
Encara que han aparegut, restes ibérics i romans, la localitat té un clar oritge musulmá i fou conquerida pel rei En Jaume I , l´any 1238,més va ésser l´any 1528, quant en la Batalla d´Almedíjar es possá fi a la rebel lió dels moriscs i en 1611 amb l´expulsió dels mateixos fou atorgada la Carta-Pobla a la població.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Els assistents : Rafa Alcayne Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Mariano Aguilar,Miguel Barranco, Manolo Bermejo,Julia Blasco,Bernardo Blazquez,Paco Burgos ,Manuel Cantero,Vicente Capilla, ,Jose Casinos,Ricardo Cerdá ,Juan Crespo,J.Esteban Coret, Maria Angels del Cerro,Roger Domingo, Antonio Esteban,Miguel Faus,Daniel Ferrer,Eliseo García,Miguel García ,Antoni Giner,Aurelio Gimeno,Jose R. Gimeno, Jose María González ,Julio Gonzalez ,Federico Guixeres,Ximo Hermoso,José Latorre, José Vte. Lloréns, Francesc Martí,Juan j. Mollá,Daniel Montesinos, ,Angel Moreno,Agustin Munilla ,Juan Muñoz, Javier Oltra,Vicent Palmero,Angel Pividal, Paco Rico,Juan Rel,Vicente Sanchis, Onofre Valldecabres ,Luis Villar, i Jose M Zapater.
Després de l´apléc a l´aparcament del Centre Comercial de Port Saplaya a les huit i mitja del matí,prenem dirección fins a Almedíjar passsant per Sogorb, a on es trobem en un xicotet grup que aná directament a Sogorb.
Aixina a les 9,30 començem a caminar , per un camí que pareix una pista forestal. El jorn es assolejat pero fred, amb temperatura de quatre graus positius, que a mida passa lo día i l´uxó comença a calfar i arribar als dotze graus. El camí es ample i el grup cada vegada més nombrós. Al principi podriem dir que fem carreterisme en compte de senderisme perque hi ha alguns trams que en compte de terra están cimentats i la pujada es suau, trobem alguns atmelers i oliveres i una bona vista de les muntanyes plenes de pins.També al llarg de la marxa trobarem les sureres típiques de la comarca. A un quart d´onze trobem un lloc amb uns bancals prop del camí , que donada la dimensió del grup aprofita per a esmorçar i com sempre intercamvi de vins i altres productes alimentaris.
Sobre les onze i quart remprenem la marxa, hem passat per la “Caseta del Carbonero”.La marxa camvía de escenari i comença a ésser un lloc més propici per al senderisme al estretar-se el cami i es transforma en senda amb molta vegetació i amb pujades i baixades per un paratge molt bonic,amb plantes com falgueres, liquens i molses amb un verdor especial.També hem trobat la Font d´Almansor. En diferents ocasions la senda creua el conegut Barranc d´Almansor,a voltes trobem aigüa al creuar-lo i xarques en que l´aigüa es transparent i en ocassions l´aigüa i les tenen una tonalitat de color marró, degut al percentage de ferro que porta l´aigüa. El grup com a la Volta Ciclista, serpenteja i s´allarga.En un punt hem trobat una surera molt gran que es l´ocasió per a traure una bona fotografía. En altre punt trobarem un castanyer amb molts braços essent punt també de fotografía colectiva.També en alguns trams ocults dels sender hem trobat forats que han fet els senglars salvatges que hi ha en el bosc
Continuem pujant i arribem a un lloc a a on trobem una pista forestal que ens porta entre altres AL Tossal d´Ibola i al Pic de la Serra Espadá de 1.050 metres d´alçaria. En el camí forestal hi un grup majoritari entre els que está Antoni Giner i l´ home del GPS Lloréns que pensant en l´hora de tornada decidix no pujar fins al Cim i caminar una mica per el camí fins a trobar una Font d´Ibola que finalment no es trobará, com anécdota resaltarem que Lloréns va perdre un “walki-talkie” en el camí que després es va recuperar.
L´altre grup encapsalat per “Roger Moore” o siga Roger Domingo va arribar al cim del Pic de la Serra de Espadá, uns catorze en total, a més altres es quedaren a doscents metres del cim per les dificultats que pressentava, com anécdota hi ha que asenyalar, que Vicent Palmero, va tindré un marejol i mal d´oïda i en bon criterir no va pujar fins al cim i es va recuperar totalment.
La distancia recorreguda ha segut de quinze a vint kilómetres segons cadascuna de les opcions fetes. Després cada grup al seu moment comença la tornada a Almedíjar, per els mateixos llocs al ésser la marxa llíneal
Com es llógic un grup arribá a les tres menys quart, es dir a bon hora i l´atre grup arribá més ben tard al Restaurant de Sogorb, a on per 10 €uros, dinarem entre altres plats com L´Olla i de segón : Xulletes, xurrasco, bacallat i postres com flam de café, d´ou o fruites.
Aixó est tot, senderistes fins a l´altra.
*****************************************************************************************
Cronica OLOCAU- Castell Reial (10-02-2012)
SITUACIO GEOGRAFICA
Olocau, situada en la vessant meridional de la Serra Calderona i conectada amb Valéncia per la CV35 .amb una població que passa de 1.000 habitants i economía de carácter agrícola, principalment atmel-lers, oliveres,garroferes i vinyes.
DADES HISTORIQUES
Hi ha restes davanteres a 2000 anys abans Crist ,a la Penyeta Rotja ,al Portixol i al Puntal de Pere.Després del pas de diferents pobles arriben els ibers el Segle VI a.C, bona prova es el Puntal dels Llops, amb restes de objectes trobats vaixelles i útils de cuina.
Posteriorment els Romans després de lluitar amb Cartaginesos, deixaren restes com l´aqueducte dels Lladres i la Font del Frare ,amb l´aqueducte del Arquet.En Aquella época es plantaren vinyes i oliveres sent important la producció.Els Romans li donaren noms als edificis vells de “parietina”, que després a travers de l´occitá passá a anomenar-les “pardines”, que voliía dir que hi havien llocs antics. Més avant trobem en el Llibre del Repartiment de Jaume I , a Roderic Enyegez, cavaller,la alquería de Pardines amb forns i molins.
Retrotraén-se a la conquista pel l´Islam,es cita el “Castell Reial” com “Hisn al –Uqab”,que vol dir Castell gran o costera de l´ águila, aixina la paraula “al-Uqab”, es transformaría per els conqueridors catalans i aragonessos , en la forma de Olocau , que dona nom al Castell i a la vall i precdent de “olocaui”, que dona nom als seus habitants.
Hi ha que anomenar al llinatge dels Vilaragut, que ha segut molt importants al llarg de tota la tota la história d´aquesta població que tingué un abans i un després amb l´expulsió dels moriscs i la nova repoblació.Olocau está agermanada en Gavá,degut principalment a un época de molta emigració a Gavá.
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Els assistents : Rafa Alcayne Fernando Aparicio, Amparo Aparisi,Mariano Aguilar,Manolo Bermejo,Paco Burgos ,Manuel Cantero,Vicente Capilla, ,Jose Casinos,Ricardo Cerdá ,Juan Crespo, Maria Angels del Cerro,Roger Domingo, Antonio Esteban,Miguel García ,Antoni Giner,Aurelio Gimeno,Jose R. Gimeno, Jose María González ,Julio Gonzalez ,José Latorre, José Vicente Lloréns, Francesc Martí, Luis Martinez,Agustin Munilla ,Juan Muñoz, Jose Mª Osca, Onofre Valldecabres i Jose M Zapater.
La ruta començá amb un primer aplec davant del Casino en front del Palau de Congressos a Valencia a les huit trenta del matí, el grup majoritari i l´atre grup directament a Olocau, a on després del cafenet habitual eixirem sobre les nou trenta hores. El jorn es assolejat pero amb fred i temperatura sobre el 2 graus damunt de zero,després en quant l´uxó calfa, la temperatura pujara aproximadament nou graus.El vent prácticament no bufará en tot lo día. La distancia recorreguda anirá des de dotze kilometres fins a uns catorze que depenen de les vessants diferents del recorregut fet.
Començem a caminar cara amunt passant per davant d´algúns chalets, amb el soroll dels gossos que campen sols per dins del mateixos.I per la zona del Barranc dels Lladres.Després ja enfilem el camí també cara amunt. Hem vist algunes oliveres,també garrofers i atmelers algú en flor.Després en el paisatge predomien els pins mediterránis i plantes del terreny com el margalló , el romer o romaní, el ginebre i l´espigol.El camí puja amunt i ja es poden vore bones vistes i els amants de la fotografía disfruiten en ses cameres i si alçem las vista en lo alt divisem el anomenat Castell Reial. I així trobem el punt adequat per esmorçar.
La temperatura ha pujat un mica alhora del esmorçar i la gent es lleva algunes prendes d´abric,perque ens espera una pujada forteta. En l´esmorçar ha hi hagut com sempre intercamvi de productes ja siga begudes com vi de diferents clases , fruts secs , olives o pastes ,inclós café.
Una una vegada satisfet el paladar sobre les onze del matí enfilem la pujada al Castell, ja per una senda en certa dificultat per alguns, sobre tot a la baixada i coronem el cim de una alçaria de 578 metres, que califica la ruta com a dificultat mitjana-baixa. Desde lo alt del Castell es veuen vistes meravelloses, encara es conserva part de l´estructura del Castell Reial ( conegut aixina per ésser el Reial dels Vilaragut, cavallers en moltes arrels en aquest lloc, el castel també sa anomenava de Alí Maimó e inclós de “al Uqab”, antiga Penya de l´Aguila
Una vegada fet un xicotet descans en el Castell i fetes les fotografíes de rigor, manprenem la baixada no exempta de certa dificultat.Una vegada hem baixat continuem fins a les proximitat de l´Aldea Morisca de L´Olla, trobant un camí forestal es ací a on un grup majoritari de senderistes decidix continuar fins a L´ Olla en contra de l´opinió del Guía Roger Domingo i es disgregem en dos grups, el grup majoritari que pren direcció a L´Olla , de totes formes el grup disident arriba un moment ja están a un pas de l´aldea morisca de L ´Olla, decidix el retorn a fi d´arrivar al hora prevista a Olocau. I Aixina tenim un altre grup disgregat del majoritari i ara minoritari decideix arribar a la fi a la alquería morisca.
D´aquesta forma hi ha un grup amb el guí Roger Domingo que va davant cap al Barranca del Sentig, un altre grup que ja seguim els passos del primer i el tercer grup que arribaran els ultims a Olocau.
Hi ha un moment que el segón grup es trova amb el primer i anem units fins a la Font del Frare, Font del Segle XVIII que va ésser restaurada per Manuel de Fenollet . Compte D´Olocau, es una Font molt ben conservada i un lloc amb bona ombra per a l´estiu i a on beguerem aigüa i omplire les botelles buides. Desde d´açí després d´un xicotet descans anem cap a Olocau, passant per davant de la Font de la Cava
I ja estem en la recta final que ens portará a Olocau, arribant sobre les dos menys quart , estem al Restaurant anomenat L´Arquet” I açí per deu euros, menjem un bon menú amb plats com sopa coberta o potatge per eixemple de primer plat u pollastre al forn o llomello de segón i amb postres com l´arnadí o crema valenciana a la taronja entre altres i begudes vi ,cervessa aigüa , cafens i “xupitos”. I després de dinar a la porta del Restaurant uns moments de reláx ,baix el sol d´hivern.
***********************************************************************************
RESEÑA DE LA RUTA DEL" CAÑON DEL JUCAR" DESDE JALANCE REALIZADA el 03 DE FEBRERO DE 2012
Los senderistas acudieron y fueron recogidos puntualmente en cada una de las paradas previstas, empezando por la primera a las 7h. 30' y de la última a las 8 h. que era en el punto de encuentro "Ruta nº3", de donde salimos en dirección hacia Jalance; y con la previsiónmeteorológica prevista de frío, todos íbamos pertrechados con la ropa adecuada, guantes y gorros.
A la altura de Requena y después ya en la carretera N-330 en dirección hacia Cofrentes- Jalance, nos apercibimos de que no había escarcha en los campos, -el autobús no llevatermómetro exterior-, con lo que intuimos de que la previsión meteorológica no se había cumplido y había variación, y de efecto así fue, pues cuando llegamos al punto de inicio de la ruta, -el autobús pudo llegar hasta allí- guiado por Paco Burgos, que también fue el guia de la ruta; notamos que hacia fresco pero no de helada, pues la temperatura estaba aproximadamente uno sobre cero, el viento era muy suave, sol radiante con una luminosidad especial sin brumas ni nieblas, la verdad lo que se dice un tiempo especial de invierno muy adecuado para hacer senderismo. Lamentamos las ausencias que por miedo al frío no han asistido, pues se han perdido una de las rutas más bellas y espectaculares.
A las 9h. 45' iniciamos la ruta treinta y tres senderistas que a continuación se relacionan:
Agustín Munilla, Amparo Aparisi, Angel Luis Pividal, Angel Moreno López, Antonio Esteban, Antonio Giner, Antonio Pérez, Aurelio Gimeno, Bernardo Blazques, Carlos Gabarda, Daniel Fernandez, Enrique Arocas, Enrique Vidal, Francisco Burgos, Fernando Aparicio, Javier Oltra, José Casinos, José Latorre, José Mª. Gonzalez-Rothwoss, José Mª Osca, José Ramón Gimeno, José Vicente Llorens, José Mª. Zapater, Juan Crespo, Juan M. Muñoz, Julio Gonzalez, Manuel A. Cantero, Manuel Bermejo, Miguel Garcia, Ricardo Cerdá, RobertoSebastiá, Rogelio Domingo, y Vicente Capilla.
La ruta que vamos a recorrer es lo que queda de un audaz camino abierto a mediados del siglo pasado para acceder a la construcción de un canal subterráneo de 15'5 km. hasta la central eléctrica, en el mismo termino, con una altura del salto de 140 m., y al mismo tiempodesvía el agua del Jucar hacia su afluente el Rio Cabriel tras el remanso del embalse del Molinar, "La Manchuela", aguas que el Cabriel vierte de nuevo al Jucar en su confluencia, -deduzco que se hizo par evitar que las aguas del jucar pasen cerca de la central Nuclear de Cofrentes y evitar un posible contagio, que seria una gran catástrofe para Valencia ya que de esa agua bebemos y regamos los campos, y digo "deduzco" porque yo no tengo información concreta sobre el tema-.
La ruta discurre por las fajas del impresionante y expectacular cañón, y donde no había faja o repisa se abrió camino a base de barrenos y excabación; discurre a una altura media del cañón con paredones de desplome de más de doscientos metros; a medida que avanzamos se perciben un abanico de colores bermejos que forman las hoces, y con los meandros del cauce del río con agua cristalina de color entre verde esmeralda y turquesa que le dan el fondo ya que las aguas son tan cristalinas que desde la altura que vamos por el cañon se ve perfectamente el fondo, todo ello con el verde del frondoso bosque de pinos y matorral de ribera, conforma un paraje de excepcional belleza, en un entormo completamente natural y salvaje; por las laderas tanto más abajo por donde andábamos con por una cornisa superior tuvimos la grata compañía y visión de siete u ocho cabras montesas que desfilaban con bastante mayor agilidad que nosotros a pesar que no tenían una senda pisable como la nuestra, fue unos momentos agradables donde todos nos apresuramos a hacer fotos.
Regresamos a las 14h. al autobús y fue cuando llegábamos cuando empezó a notarse alguna racha de viento según la previsión entre 28-30 km/h, y con una temperatura de 4º.; con la satisfacción del buen tiempo que hemos tenido y de que todos los nuevos incorporados han podido hacer la ruta sin dificultad, y como ha sido siempre, con el buen ambiente de compañerismo y armonía entre todos.
A las 14h. 30' dimos cuenta del menú que nos preparó el Resturante Torralba de Cofrentes, todos quedaron contentos con el plato que eligieron, yo personalmente tengo que reseñar que el gazpacho que comí es uno de los mejores que he comido; con la bebida extra y el menú que le pagamos al conductor, salimos a 13€ cada uno y 10€ para el autobús.
Después de la comida hicimos una vista lúdico-cultural por el pueblo, dirigiendonos al castillo de Cofrentes, que ha sido recostruido en parte, y que fué costruido sobre un volcán apagado: en la Guerra de sucesión el castillo fué bombardeado por los borbones y conquistado, pero el pueblo siguió fiel al Archiduque Carlos; a continuación iniciamos el regreso haia Valencia.
Antonio Giner
************************************************************************************
EXCURSIO BARRANC CARCALIN BUÑOL
EXCURSIO BARRANC CARCALIN BUÑOL
del jorn 27 de Gener de 2012
A les 8:30 amb puntualitat prussiana, mesclats amb les colles de collidors de taronges, suau brisa i sense pluja ens hem reunit en la Gasolinera EL PONT de Godelleta 24 VALENTS MÉS 1 (incloses Julia i Amparo, això de valientas no em sona bé) , als que no nos fa por ni l'amenaça de pluja, ni el fred, ni el fang, ni la previsió de Maldonado,...
Distribuït el personal en els cotxes, ens traslladem fins a la font del Parc de Sant Lluís a Buñol, on hem arribat tots sense perdre'ns, inclòs en Sr. Coret.
Ràpidament carreguem amb les nostres motxilles (Em sona a pacte) i iniciem el camí amb amenaça de pluja amb el següent itinerari (preparat a la perfecció pel nostre 'Guía) : Camí del Carcalín - Pont 'natural' i Font de Carcalín - Protectors vies tren - Pont de Hierro - Cova Gran - Presa de laminació - BARRANCO CARCALÍN - Encreuament vies tren - Senda transhumància - Pista Canal Llarga -Carretera de Yátova (Riu Juanes / Buñol) - Baixada al riu Buñol - Parc Sant Lluís.
A les 10:15 es produïx el primer reagrupament, gran assentada i ingesta de viandes. Ha tingut molt èxit LES FIGUES de Juan Muñoz, el Colacao de..., les anous, el café, la petaca de ron,...
Reposades les forces continuem l'etapa, passant per alguns punts estrets com els protectors de la via del tren, on els mas malvats fan apostes 'La pancha de...' podrà passar per aquí?. Disfrutem de boniques vista, com el PONT DEL FERROCARRIL, estalactites naturals, tallats impressionants en els que han col·locat arnés per als escaladors, visita a la cova gran, fotografies en la presa de laminación,...
Sempre pendents del cel (Este Maldonado) , ajudats per un operari del MOPU (Veure fotografies, la seua cara em sona) , descobrim el que cau del cel quan se li dóna un colpet a un pi mullat. A les 11:14 es produïx la primera culá. Experimentem els plaers de caminar per terreny esvarós, ajudar-nos a baixar escalons, creuar rierols amb aigua, respirar aire pur, soltar estrés acumulado,...
Finalment sobre les 12:30 coronem la ultima cota amb gran satisfacció per part dels fumadors, iniciant el camí de volta per un camí asfaltat, de front i a pas lleuger (Fem un viatge imaginari a aquells anys quan estàvem en la Mili) , però això que a dos quilòmetres dels cotxes el grup es dividix, prenent l'equip A una senda per la qual calia fer una baixada molt tècnica de 200 metres pel llit del barranc, molt bonic, amb pedres esvaroses, escalons de 2 metres de desnivel,... on gràcies a l'ajuda de la corda de Manolo Cantero només hi ha hagut 4 culaes.
Arribats als cotxes, els propietaris han començat a patir al veure la quantitat de fang que portàvem en pantalons i sabates. Finalment han descartat l'opció d'enviar-nos amb tren a casa.
En total distància recorreguda 11 Quilòmetres, desnivell acumulat (sols putxada) 488 metres, altitud màxima 649 metres, pendent mitja 8,4 %, pendent màxima 28,1 %.
El menjar en Posada Venda Pilar de Buñol, molt bé, “només per açò ja val la pena vindre”, apareixen dos senderistes Nets/impolutos (Mariano i dona). La sopa d'all, la vedella, la paella,... estaven per a menjar-se'l, i el preu raonable si bé 'el grupet dels fumadores' com de costum se'n van abans de pagar, per a escarni de la resta del personal, sent saludats amb xiulets i aücs.
**********************************************************************
********************************************************************************
CRONICA SENDERISME DE LA RUTA DEL MARMALÉ A GATOVA del jorn 20 de Gener de 2012
SITUACIO GEOGRAFICA: Gátova a una alçaria de 560 metres al nivell de la mar , está situada al extrem occidental de la Serra Calderona a 48 Kms. de Valéncia ciutat per laCV-25 Olocau –Gatova –Altura.
DADES HISTORIQUES Hi han restes de la Edat de Bronze en “Marmalé d´ Abaix”,sobre el que hi ha un altre poblat de l´época íbera. L´actual nucli procedeix de una antiga alquería morisca anomenada “Catava”.
Després de la conquesta, En Jaume I la doná en 1.238 a Pere Sancho de Maragmón, més tard passá a dependre va depengué d´Olocau i Sogorb, passant a la provincia de Castelló fins al 1995 en que fon integrada a la provincia de Valéncia dins de la Comarca del Camp del Túria
DETALLS DE LA JORNADA SENDERISTA:
Els assistents : Fernando Aparicio,Manolo Bermejo, Julia Blasco,Bernardo Blazquez,Paco Burgos,Manuel Cantero,Vicente Capilla, Eugenio Cardona,Jose Casinos, José Coret,Juan Crespo, Maria Angels del Cerro,Roger Domingo, Antonio Esteban, Carmen Esteve,Daniel Fernández,Carlos Gabarda,Miguel García , Jose María González , Federico Guixeres,José Latorre, José Vicente Lloréns, Francesc Martí, Jesús Marti-Belda ,Juan J.Mollá, Angel Moreno,Juan Muñoz, Javier Oltra, Jose Mª Osca, Alberto Peris,Angel Pividal,Vicente Sanchis,Onofre Valldecabres i Enrique Vidal.
La ruta començá amb un primer aplec davant el Palau de Congressos a Valencia a les 8,30 del matí, arribant a sobre les 9 hores. El jorn es assolejat pero amb fred i temperatura sobreels 8 graus.Després el sol va eixir i llevant les ratjes de vent gelat que procedía de la Serra Javalambre i quant no bufaba el vent feia calor i al sol sobre 18 graus.
Distancia total sobre dotze kilometres segons José Vicente Lloréns qui porta el GPS,totsarribarem a temps excepte el croniste i la seua dona,per problemes doméstics del veï de d´alt, que al hora de eixir tingué una fuga d´aigua molt important i estiqguerem a punt de no anar amb el grup
Guia de la marxa va ésser Roger Domingo, tinc que agraïr-li la pacéncia que va tindre al hora d´asenyalar-mos les indicacions per a trobar a la resta del grup
El bén cert es que el grup arribá sobre les nou i mitja a Gátova i després de passar per un chalet anomenat “Villa
Conchita” i una almássera i després de crear el Barranc de Gátova, comença l´ascéns pelsender plé de pins i en continua pujada i prou prolongada que va fer este tram de la ruta vaesser el més complicat al menys per a mí i Maria Angels, perque anavem en l´idea de trobar-nos lo abans possible en la resta del grup, per aixó anarem sense parar i a la fí trobarem al grup al lloc del esmorçar, que fou a lloc anomenat “Font Fuenfría”, el grup ja estavafinalitzant de esmorçar, i es ferem les fotografíes de rigor
Sobre les onze continuem la marxa per el Sender SL CV 129, el sender es diferent i es més bé plá i diferent vegetació, a banda de pins trobem sureres,carrasques i varietat de plantes com el romer o romaní per alguns .Arribem a un punt en un grup minoritari decidix continuar fins Gátova, el grup majoritari continúa per un cami a l´esquerra de anada i tornada i trobem en el camí alguns camps amb atmelers , algú d´ells en flor que li dona colorit al paisatge, continuant per el camí anem pujant per unes penyes fins uns mollons que coronem els cims, el vent quan bufa es molt fret i poden vore panorámiques meravilloses i a lo més llunt es veuen els cims nevats de la Serra de Javalambre, segóns Roger Domingo hem arribat al cim de l´Alt de Romero de 825 metres d´alçaria i així reprenem la tornada al camí de la bifurcació per tornar a Gátova.
Hi ha trams que per l ´orografía del terreny no es nota el vent fret i com l´uxó está lluint, la temperatura es molt bona i la gent es lleva roba de damunt, el camí ens porta a la Font del “Rebollo” i fem una xicoteta parada per a veure aigüa i carregar energies, el lloc es bó per a dinar o passar lo jorn.Continuem el camí pero ja eixim a la carretera que ens porta a Gátova, passant de davant de un área de esparciment a on es trova la Font de la Albereda, el grup que va davant continua per la carretera fins a Gátova , l´altre grup dels darrers senderistesuns deu, es desviem per un xicotet pont que creua el barranc i agafem un camí molt bonic que va per la vorera i podem vore que porta el barranc zones amb aïgua molt neta i transparent, el camí ens porta una atra vegada a la carretera pero ja molt propet del poble de Gátova a on tenim els cotxes.
Aixina possem rumb a Olocau i al Restaurant L´Arquet, a on per 10 €uros la majoría i un €uro més de propina solament alguns, dinem amb bon menjar i les begudes corresponents i postres com l´arnadí o flam de carabassa, servit sobre tot per una cambrera molt simpática. I després de la sobretaula habitual i en aquesta ocassió amb abséncia del Co-ordinador Antoni Giner de viatge a Canaries, es possa fi a la marxa.
Adeu senderistes i fins a un altra.
*********************************************************************************
*********************************************************************************
No hay comentarios:
Publicar un comentario